Setmana Bianca a la Valltellina

Aprofitant la setmana Bianca, decidim anar 6 dies per la zona italiana del Orobie-Valltellinese, per descobrir les diferents valls que surten perpendiculars a la carretera que va des de Colico cap a Tirano, a la zona de Sondrio.

Diumenge 6: Pizzo Campaggio (2502m) a la Val de Livrio.

D'Albossaggia agafem una pista amb el cotxe que ens porta fins a Cantone (990m), que és on ens posem els esquis. La veritat és que al principi ens temíem haver-nos equivocat de zona per la manca de neu, però ràpidament veiem que a la zona, a partir dels 1100m hi ha molta neu i de molt bona qualitat. Fem uns 1400m de desnivell per arribar al cim, sota el soroll d'algun helicòpter que planeja per la vall del costat, en concret Campelli, on deduïm que s'hi celebra el campionat nacional d'sci alpinismo. El descens ja ens ensenya quina serà la tònica dels següents dies: Buscar orientacions nord per trobar la neu pols fresca que ha caigut fa pocs dies.

Al baixar de l'esquiada decidim anar a dormir a un alberghi, al poble de Gerola alta (1053m), situat a la Val Gerola, on l'endemà farem activitat. Els amos de l'alberg ens tracten de primera i ens deleiten amb un bon sopar: entrants de salamis de la zona, risotto amb funghis, filette de manso i una tatèn de poma de postres, i tot, pel mòdic preu de 18 euros (Quina vergonya els preus d'aqui).

Dilluns 7: Monte di Salmurano (2269m) a la Val Gerola.

Sortim des de l'estació d'esqui de Pescegallo (1454m), i ens dirigim cap el bonic lago di Pescegallo, on al arribar-hi, veiem un gall fer amb la cua ben blanca i la cresta vermella, que passa per sobre nostre amb cara de pocs amics. Arribem al coll i al cim amb molt poca visibilitat, però amb l'ajuda del gps i dels diferents relleus que ens anem donant, en el descens disfrutem de la neu al màxim, sembla fins i tot que sapiguem esquiar. Xampunot a l'estació, i cotxe direcció cap al poble d'Albaredo (898m) per dormir en un altre alberg a la Vall de Bitto. Aquest cop mengem a la furgo i ens estalviem despeses.

Dimarts 8: Monte Pedena (2399m) a la Valle del Bitto.

Pugem amb cotxe fins al Refugio de Monte Lago (1557m), per una carretera de muntanya bastant estreta. Posem esquis, i sols, enfilem cap al cim, on ja veiem que segurament serà un dels millors dies per la gran quantitat i qualitat de la neu que hi ha. Arribem al avantcim amb dificultats amb els esquis als peus i finalment per una bonica aresta fem cim. El descens simplement: mel romaní de Prades.

A la baixada en cotxe, per la carretera se'ns apareix la verge, doncs ens cau un tronc de sis-set metres de llarg i força doblot de dalt la muntanya, 50metres abans de que passem nosaltres. Tenim aparaulat el Barça-Arsenal amb el gestore de l'alberghi d'Albaredo i repetim al mateix lloc. Els "tifosis" de la Juve del bar, disfruten amb el joc dels nois de "Il filosofo".

Dimecres 9: Cimma di Lemma (2348m) a la Val Tartanno.

Al matí ens dirigim amb cotxe cap a Tartano (1210m) i amb l'ajut de les cadenes, guanyem uns metres més, fins a un poblet de més amunt, S.Antonio (1443m), on ens posem els esquis. L'itinerari de pujada és molt variat, sota els bonics làrix, característics dels boscos italians.

Arribem al Passo di Tartanno (2108m) sense complicacions, on hi ha una bonica creu, i on es veu ja tot el vessant sud que puja des de San Marco (Valle Brembana). Mitja hora i al cim, on ens en recordem que la neu es transforma quan fa sol. Al cim parlem amb gent molt simpàtica que són de la zona de Bergamo, i els hi tornem a explicar el que tantes vegades hem repetit aquests dies per l'italia Valtellinesi: -" Passaporti spagnolo, Cuore catalano". Veiem un grup de camosios des de dalt al cim. Els esquiadors ens recomanen molt la Valle Seriana per futures incursions. Descens exquisit fins al cotxe!! Xalem 100%.

La mateixa tarda anem a investigar la pista forestal que puja fins al poblet (4 casetes) de Gaggio (1100m), a la Val Venina, una vall més oriental i més aprop de Sondrio. Intentarem el pizzo di Rodes l'endemà. Passarem nit a Piateta, a l'Agroturismo Fiorenza.

Dijous 10: Pizzo di Rodes (2829m) a la Val Venina.

Sortim de Gaggio a (1018m) ja amb els esquis als peus. L'itinerari és lungo lungo. La solitut és molt important i s'agraeix, és el dia més calurós i sentim caure els allaus de la vessant sud de la zona del Bernina i Desgrazia. Arribem al cim amb 1800m de desnivell i els 4 dies anteriors a les cames. Ha estat el dia més dur, però aquest desnivell també el fem de baixada buscant les zones més obagues amb "neve fonda e polvorosa" com diuen els esquiadors autòctons d'allà. Com a curiositat, dir que, des del cotxe ens ha acompanyat fins dalt el cim en "Roky", un gos del tipus Coloma (dels gossos d'atura de TV3), i en el descens s'ha portat com un campió!

Segurament el cim més complet dels 5 dies.

Repetim a L'Agriturismo Fiorenza per dutxar-nos, descansar i alimentar-nos de valent amb un menú Valltellinese, per agafar forces per conduïr l'endemà. Salamis, pastes, formatjots, sorbet de llimona, cafè, copa (Braulio: licor de la zona) i puro no, perquè no el vam demanar. Vam pagar del sopar 20 euros.

5 dies que recordarem. REPETIREM de ben segur!!!

La guia que hem fet servir: "Itinerari in Valtellina e Valchiavenna". ed. Lyasis edizioni. Antonio Boscacci.

Dir que a l'oficina de turisme de Morbegno, tenen mapes topogràfics de les diferents valls amb els itineraris d'esqui de muntanya marcats, esc. 1:25000

Activitat realitzada per la torrenca Laura, i els ganxets Jordi i Roger.