Per terres d'óssos…de Melles a la Vall de Toran

Greg, Jaume i Pep

Igual que van fer un dia Ziva, Melva i Pyros nosaltres avui partim del petit pàrquing (920 m.) que hi ha al final de l’estreta carretera que puja entre prats i bordes de Fou a Melles i d’aquí fins a Labach, som al departament de l’Alta Garona. L’arribada amb el cotxe ja és prou espectacular però segur que encara la vall amaga mil tresors més, entre ells potser l’óssa Hvala?

Resum de l'activitat:

Dissabte 5 de març. Labach-Pièlé de Mil-Tuc de Bouc-refugi Étang d’Araing

+1.600/-450 8h
Diumenge 6 de març. Refugi Étang d’Araing-Serra d’Araing-Port d’Arbe-Sèrra Nauta-Port d’Arbe-estany Long de Liat-refugi de Liat-avant-cim de la Pica Palomera-refugi Liat
+1.150/-950 8h
Dilluns 7 de març. Refugi de Liat- collet dera Ansa dera Caudèra-tuc des Armèros-refugi de Liat-Coma d’Aube-refugi d’Era Honeria
+500/-1.750 4h30

Dificultat global: ***, PD+, S2-S4

Dissabte, cap a Araing
Calcem esquís just per sobre els 1.000 m., després de les darreres nevades el camí està espectacular, costa obrir traça però l’entorn és ben agraït. Al voltant dels 1.400 m. sortim del bosc, tot són parets i pendents redreçats. Després de fer el senglar una estona bosc amunt davallem de nou i decidim afrontar una zona acanalada orientada a Nord que queda just a la nostra dreta.

Amb una mica de patiment, grampons i força voltes Maria, sortim a una zona més oberta,…de conte: terrenys infinits, la bonica cabana d’Uls, i pics tan estètics com la Calabasse que separa el Couserans i el Comminges.

Avancem cap a l’Est per fer el pic de la Pièlé de Mil (2.126 m.), un descens curt i de nou toca remuntar cap al Tuc de Bouc (2.277 m.) just sobre el coll d’Auèran (2.176 m.).

La vista cap al Crabère és imponent, ben carregat de neu, avui no serà el dia de fer-lo... i el Pic de l'Har ens provoca mostran-nos traces recents a la seva cara NO

Davallem al caure de la tarda cap al geomètric refugi de l’Étang d’Araing (1.965 m., 12 places amb mantes), refugi de l’any 1976 amb una part lliure petita però confortable, res a veure amb la cabana de l’endemà.

Diumenge, a cavall del Couserans i l'Aran
Des del refugi baixem a travessar la presa que hi ha més avall i remuntem vers l’E. per suaus pendents fins a un coll (2.222 m.) situat a la dreta del punxegut pic de l’Har. Des del coll provem de fer el pic flanquejant pel costat est però aviat reculem, el flanqueig es veu llarg i afrontar la baixada del port d’Arbe massa tard ens fa patir, decidim que un altre dia hi tornarem. Des del coll girem i anem cap al SW a buscar un collet que queda just a tocar del Malh de Losèrs, des del collet fem un curt però bonic descens fins a una perxa nivomètrica i des d’aquí toca remuntar fins a la canaleta que condueix a la part superior del port d’Arbe on hi ha un estanyet i unes vistes de somni.

El vent ha fet feina al tuc de Sèrra Nauta (2.714 m.) i malgrat arribem amb esquís al cim després hem de davallar bona part amb ells a l’esquena, la resta una neu excel•lent que no ens fet oblidar la vista del proper Mauberme ¡¡¡

Ara toca davallar el port per la seva cara sud, la baixada es troba en molt bones condicions gràcies a les purges de dies anteriors, arribem a l’estany Long de Liat amb un bon somriure a la boca, quina neu!!!

Des de l’estany un desert blanc ens porta al refugi-cabana de Liat (12 places, una bona taula, només 3 matalassos i sense mantes), idíl•lica però que guarda el secret de mantenir la temperatura exterior a l’interior. A la tarda una bonica passejada fins l’ avant-cim de la Pica Palomera (2.470 m.) on som amb les darreres llums de la tarda, quines vistes i quina esquiada fins al refugi¡¡¡

La nit es farà llarga a la cabana, una veritable nevera…

Dilluns, el descens de la Coma d'Arbe
El dia abans hem vist el Tuc des Armèros (2.535 m.) amb les darreres llums, una imatge inoblidable. En una hora hem travessat el collet dera Ansa dera Caudèra i Greg ens ha obert una bona traça fins dalt el cim, bones vistes però encara millor la neu, quin polsim¡¡

Baixem ràpid cap al refugi a recollir coses i després d’estany a estany fins al Nere deth Cap deth Marc, quins noms¡¡¡ Pel camí per poc perdem en Greg que es cola en un forat.
Ara toca cercar el pas cap a l’allavosa Coma d’Arbe. Recerca detectivesca fins trobar la canaleta força dreta que ens obliga a calçar grampons.

La Coma d’Arbe és d’aquells llocs que voldríem infinits, gira i gira en un paisatge impressionant. Al fons ja veïem el bosc i el camí que davalla fins a Era Honeria (1.015 m.), a la Val de Toran (Val d’Aran).

El guarda ens cuida amb unes bones seques amb botifarra i després taxi fins a Labach. De tornada, entre bordes i algun personatge curiós revivim tres dies inoblidables!!!
+ fotos
+fotos (Greg)