Hi ha vídeos millors que aquest, però la història dels piririders d'esquilibre aquest cap de setmana al Cecire, on una allau els ha arrossegat (veure aquí) sense consequències greus però amb millor fortuna pels que portaven l'ABS, crec que el fa prou oportú. Per veure'n la teoria i les estadístiques amb treballs de camp podeu anar directament al minut 3:03. Si anem al "cas pràctic" del capdesetmana al Cecire, dels 5 arrossegats els 3 que els portaven van romandre a la superfície.
Tard o d'hora s'acabarà afegint a la llista ARVA+PALA+SONDA. Mentrestant, tant de bo no s'associï el seu us als més agoserats, sovint mal titllats d'imprudents.
De les allaus, l'avaluació del risc i la gestió de situacions difícils és clar que sempre en podrem saber més. Amb això vull dir que davant de situacions d'allaus tant mediatitzades com passa darrerament, hi ha des del que es queda a casa per por, fins al que fa la tria més segura (a priori). El que no em sembla tan bé és, com he vist en algun comentari en altres blocs, que es critiqui qui ha triat un pendent de 30 graus en cara nord. Pot ser que qui ho faci estigui gestionant millor el risc que ningú, si més no, millor que aquell que surt sense mirar on va, o aquell que em trucava divendres preguntant si un cim "era perillós" i demanant-me si havia algun telèfon o web per conéixer el butlletí d'allaus...
3 comentaris:
evidentment, és un trasto que si vas amb la motxilla d'aquest cap de setmana.....diria que abans agafes el sac gruixut per no morir congelat a la cabana de Liat :)
ara bé, per estar una setmaneta a Vancouver jo el portaria!
Estic molt d'acord amb els vostres comentaris.
Jo no desitjo morir congelada i abans agafo el sac de plomes gruixut!
Amb els darrers casos d'allaus amb gent implicada amb ABS, sembla que s'està demostrant que l'ABS és un trasto efectiu, però per contra el pes afegit és considerable i no és a l'abast de la majoria de butxaques.
Davant d'una previsió de perill d'allaus elevada, quedar-se a casa tan sols serveix per fer augmentar la por i la inseguretat. Mentre que sortir, però amb els coneixements adquirits de neu i terreny, és possible gestionar i disminuir el risc d'allaus elegint molt bé l'itinerari a totes les escales, també in situ, amb la presa de decisions sobre el terreny.
Però és evident que els mitjans de comunicació no ajuden gens amb les seves interpretacions catastrofites dels butlletins, hi ha molta feina a fer per fer arribar el missatge precís i comprensible per a tothom.
Bones i segures traces!
Veient com van les coses actualment, em sembla que més aviat serà usat majoritàriament per gent amb pocs coneixements de muntanya que amb una sensació de falsa seguretat s'atreviran a fer allò que fa un altre (però que té 20 anys d'experiència). Una cosa similar ha passat amb els gps.
Jo crec que és interessant avaluar sempre la situació "in situ". Pots llegir que el perill general és x, però qui es troba allà ha de saber fer una avaluació on intervenen múltiples factors. I crec que també cal admetre que sempre juga un paper important l'atzar, qui no ha vist alguna allau en zones "segures a priori".
lluís
Publica un comentari a l'entrada