10 de març 2011

4 dies a Dolomites


3-7 Març de 2011

dijous dia 3

Cinc dies de festa i no ho teníem massa clar, però finalment ens decidim a comprar un bitllet d'avió cap a Venècia, lloguem un flamant Fiat Panda i cap a Cortina d'.Ampezzo . Quan arribem està nevant i entre els abrics de pell de la Jet Set hi ha un munt de nens celebrant el carnestoltes. La previsió pels propers dies és de sol i temperatures entre els -4º i els 7º. En arribar comprem un parell de llibres i els mapes de la zona, buscant itineraris no massa exposats i cares Nord on segur que la neu acabada de caure ens proporcionarà bons descensos.

Mapes: 1:25.000 Ed. TABACCO núm 03 i 015
Llibres:
"Scialpinismo in Alto Adiege", d'Ulrich Kössler
"Dolomiti , 50 esc¡ursioni sci-alpinistiche", d'Stefan Herbke


divendres dia 4

Ponta Lastoi de Formin, 2.657m, +- 1151m




Sortim de Pezié de Parù, a 6 Km de Cortina en direcció Nord per una pista que s'endinsa al bosc i que ràpidament desapareix i s'enfila amb fort pendent cap al peu de la Croda daLago, on el bosc va desapareixent. Hem seguit unes traces noves fins atrapar dues veteranes (64 anys!!!!), que pugen a tota llet. Sort d'això, perque el bosc hagués pogut resultar força perdedor. En arribar als 2250 metres d'alçada a la Forcella de Formin el pendent es torna suau i anem tombant cap a l'Oest fins arribar al cim, on les vistes són espectaculars, amb La Tofana di Rozes i el Monte Cristallo entre d'altres.




dissabte dia 5

Forcella del Nevaio 2.620, +- 930m


Avui sortim amb un convidat d'excepció, l'amic Jospi que viu prop de Garmisch i s'ha plantat aquí en tres hores de cotxe.
Una mica més amunt del Llac Misurina iniciem el recorregut per una pista en direcció Est i tombant poc a poc cap al Sud-Est, deixant enrere un bosc poc tupit que ens porta per pendent pronunciada cap al Refugi Fonda Savio (2367m). Girem en direcció Sud i ens enfilem ràpidament fins la Forcella on trobem un grup de locals, tirolesos més aviat alemanys menja salsitxes que no pas italians. Per sort, hi ha moltes pales per petar i la baixada és un 10 de dalt a baix, amb neu pols més pròpia d'un video-clip canadenc que de l'habitual al Pirineu i no desaprofitem l'ocasió.




diumenge dia 6

La Marmolada amb telefèric!!!!! 3.269m


No podíem venir a Dolomites sense tastar un dels molts telefèrics que et pugen a més de 3000 metres. Se surt de la Malga Ciapela a 1.446 m i amb dues parades intermitges s'arriba en pocs minuts a la Punta Rocca, a 3.269 m, amb opció a baixar per una pista de17 Km o bé disfrutar dels fora pistes que porten cap al Lago di Fedaia, aprofitant el munt de neu pols, que tot i estar plagat de traces, ofereix una esquiada memorable, i fins i tot alguna pala per estrenar. Brutal!

dilluns dia 7

Corno d'Angolo 2.430m, +- 910m

Passem el llac de Misurina fins una corba molt pronunciada on està indicat el recorregut que ens endinsarà per la Val de Popena Alta amb facilitat, doncs a més de ser un recorregut molt planer excepte en els metres finals, sembla que deu ser un clàssic amb raquetes i tenim una autopista per davant. No obstant això el paisatge no decepciona, amb el Campanile di Popena i el Piz Popena, veïns del Monte Cristallo.


Baixem del Corno d'Angolo per bona pala amb neu pols i ens enfilem cap a l'Est per la Forcella de Popéna i Rifugio Popen (en runes) al veïna Pale de Misurina que porta al Monte Popéna, quedant-nos en una de les puntes secundàries de 2.251 metres, amb l'objectiu d'assaborir l'última bona pala del viatge. Tornem al cotxe i ens fotem un antipasto i un bon plat de papardelle per recuperar forces i tornar a Venècia on agafem el vol passades les 10 de la nit.

més fotos a Picasa

Marc i Raimon


9 comentaris:

joan manuel ha dit...

¡que guapo, felçitats cabrons!

Rai ha dit...

osti joan manuel, venint de tu té molt més valor, que estàs a tot arreu canalla!!!!!!

Jaume J ha dit...

ostres,ostres! l'emoció que generen les imatges ja l'ha descrit molt bé en Joan Manuel... Quin tou de neu! Impresionant el gruix a la Fonda Savio, sembla que hi ha més neu que refugi. Felicitats!

Berta ha dit...

quina triomfada.....és fantàstic quan tens sort i l'encertes de ple amb el temps i la neu!!!

Anònim ha dit...

Celebro que us hagin agradat aquetes nuntanyes que tinc la sort de coneixer bastant. Un altre lloc molt xulo (i poc conegut), allà mateix, són les muntnayes del nord del SudTiriol (frontera Itàlia-Osterreich), més altes i mot més farestgues: i amb molta més neu! Tot i que no tant espectaculars pq és granet i esquist i no el calcari vertical de la "Lolomites", peró mooooolt esquiables. Felicitats i sort!

Koki

Pep ha dit...

Felicitats ¡¡

Tanta pols m'ha colapsat el nas. Els paisatges fantàstics amb tanta neu i roca,...el refugi Fonda Savio colgat de neu impressionant,...moltes ganes d'anar-hi que em queden...tot arribarà ¡¡¡
No us dic cabron perquè no us conec que sinó...

Unknown ha dit...

felicidades por la salida. el sitio parece fenomenal!

Marc Sanllehí ha dit...

Ei!! I una menció especial pels Limoncellos de Cortina...el complement perfecte!

Unknown ha dit...

quina enveja! (però sana, eh ;)) quatre dies en aquest entorn paradisíac i amb tota aquesta neu...
aquestes són les cosetes que podrem explicar als nets i que ni l'alzheimer serà capaç de furtar-nos .