Cambre d'Aze per la canal central

(Desnivell +1.175 mts, total 4h45min)


Es viernes y meteofrance ha aparcado unas simpaticas nubes grises en todo el pirineo norte.. pero no nos rendimos.. la primavera las previsiones altera !!! ... Entonces salimos con gran motivacion desde Gavá el sabado a las 5.20 de la mañana!!!! Nos encontramos con el Miquel y una vez en Puigcerdá ,despues de un imprescindible café/brainstorming decidimos ir a ver que tal las canales del Cambre d'Aze. Salimos desde Saint Pierre dels Forcats, (Parking al pié de las pistas a 1650m), entre una cosa y otra se han hecho las 9... uff..estamos hechos unos domingueros.. y de hecho nos ponemos los esquis directamente desde el parking.. jejeje ..quina maravella aquesta temporada.. tan plena de comforts!!!. Seguimos las pistas gaudint del solete i de la neu que está prou bé, i ens mangem els primers 700 m de desnivell sense quasi adonar-nos. Después de calentar voltas marias en el bosque por un pequeno despiste, llegamos al pie del circo, quina maravella! La canal Vermicelle es veu molt guapa.. pero tambien es guapa la cornisa que té como sombrero... el sol se hace notar (son las 11 y pico)... decidimos subir el corredor central, mas amplio, y sin cornisa! La neu... la gran cantidad de neu que milagrosamente ha caido este año, está ben sentada, en trasformació pero... quin regal! El corredor se puede subir todo con esquis (Miquel de fet ya está adalt fent nos fotos) pero els ultim tram em rayo de la gran cantidat de voltas maria que la geografia implica y amb el Roger pujem uns 50m a peu... el dear old style que sigue fascinandome!

A dalt fa... un vent de deu.. ! Ni entrepá ni ostias, ens posem els esquis y pa' abajo!!! Nosotros en la carena a la derecha del circulo, para buscar la pala oeste, el Miquel, que despres dels 1200 m que ens em menjat té les cames como noves baixa la canal. La neu... quina desilusió... no está gaire esquiable, excepte els primers 200 m (on fa el vent de deu d'abans).. Está molt pesada y "mandona".. tot i que baixem per pistes... (tancades) a la vegada el cel s'ha tornat gris rata... pero no pasa res, estem super satisfets del dia... deu n'hi do el que s'ha deixat!!! Arribem al cotxe que son quasi les dues, i ves... el Miquel s'ha perdut :)) Ens truca desde Eyne, baixant les pistes se n'ha anat massa al oest.. quan el pasem a buscar mira quina sorpresa... el trobem xerrant amb un grup d'esquiadors... del CEG!!! Que han fet la Cambre d'Aze per la normal!!! jejeje petit el món!!

Participants: Miquel, Roger i Laura

Salud Dinero Y Amooor a tuthom.

Laura

el vídeo dels dimecres... "Passionnément Volcans"

by Cybercimes.TV

Bona edició la d'aquest vídeo amb els volcans de Xile i Argentina de protagonistes i una mica d'esquí de muntanya, snowkite i speedflying. S'acosta l'hivern a l'hemisferi sud!

Breithorn per Cervinia

El Cerví al fons


El diumenge 19 d´abril varem fer el Breithorn 4160 m, per Cervinia-Italia diuen que és dels 4000 més assequibles, ho deu ser si hagafes quansevol dels telefèrics que surten de la mateixa estació d´esquí de Cervinia i encara més desde Suissa ja que et deixen a menys de 500 metres del cim ....
La última pala del Breithorn

Nosaltres la veritat es que estavem inscrits per a fer la Mezzalama travessa desde Cervinia fins a Gressoney passant pel cim del Castor, però degut al mal temps i risc d´allaus es va anul.lar, un cop superada la desil.lusió varem tirar amunt desde l´inici de l´estació a 2000 m. fins al coll del Breithorn i finalment arribant al seu cim, zona amb mooolta neu, al glaciar de dalt s´esquia a l´estiu, activitat realitzada per Paco G. Xavi R. i Ferran B. us passo unes fotos.

Foto de cim

El refugi de la part italiana

El dia abans amb un sol fantàstic

el vídeo dels dimecres... Olan

by tonytheclimber

Bufff! A través de skitour m'he anat trobant les piulades d'aquest alpinista francès de 25 anys, Anthony Lebossé... Porta un ritme impressionant i la dificultat de les seves sortides no para de pujar, ara amb splitboard, ara amb esquís.  En els darrers dos mesos ha fet el Couloir Whimper a l'Aiguille Verte, el Couloir de l'Infernet, la cara S del Mont Pelvoux i molts altres...

En el vídeo d'avui, filmat ahir dimarts!!!, fa el descens amb split i en solitari del Couloir Occidental de l'Olan, al massís dels Ecrins: uns 50º durant 550m i més de 1500m de desnivell. Bravo!

Esquí de muntanya a Bulgària, 13 a 18/04/2009

Un aperitiu de les muntanyes de Rila

Georgy (guia), Ika, JoanManuel i Jaume

L'escapada, la descoberta, neus llunyanes, cultura diferent, muntanyes solitàries, ... calien més al·licients per anar a Sofia? Dit i fet i dilluns de pasqua al vespre volàvem cap a Bulgària. Aquest cop (i per primera vegada en el meu cas), amb tot d'incerteses i alhora tot lligat gràcies als serveis d'un guia.

Quatre dies intensos d'esquí de muntanya amb molta neu i moltes sensacions noves concentrades. Potser més que un tast, un aperitiu d'una propera escapada amb més dies i amics amb qui compartir la Travessa Rila-Pirin, als Balcans de Bulgària.

Bulgària i les muntanyes de Rila

Bulgària es troba a la península dels Balcans fent frontera amb Grècia, Macedònia, Sèrbia, Romania, la Mar Negra i Turquia. Des de la capital Sofia tens la sensació de ser a un país muntanyós (Vitosha, el seu 'Tibidabo', encara ahir era ben nevat!), però és més aviat planer. Ara bé, hi ha unes quantes serralades: Stara, Sredna Gora, Verila, Rodopi Rila i Pirin. Les dues darreres es troben al sud del país en direcció a Grècia i són ben aptes per l'esquí de muntanya. Rila ocupa una extensió de 80km d'ample per 50km de N a S i té alçades entre 1400m i 2900m amb 140 pics de més de 2000m. És un paisatge que recorda al Pirineu en les formes però més despoblat i amb boscos més salvatges.
Pirin, més al sud, té alçades més modestes però ambient més alpí. Reben les neus, majoritàriament, de l'E i el SE, i els vents freds del N i clima semicontinental fa que acostumin a tenir bona neu de gener a març.

Si bé la travessa Rila-Pirin es pot fer integra amb esquís, és recomanable estalviar-se una o dues etapes intermitges, més planeres. Amb tot, la majoria d'esquiadors la fan amb 5 o 6 dies amb un tram en cotxe.

La nostra proposta

Esperàvem trobar menys neu... (de fet, a cotes baixes i orientacions N n'hi ha més que al Pirineu). Però la 'travessa' va de N a S i els descensos de cara S, especialment el que baixa al Monestir de Rila (1100m) no són esquiables a l'abril i vam decidir concentrar-nos al vessant N de Rila i aprofitar per pujar el pic més alt, el Musala, que queda allunyat quan es fa la travessa.

Amb guia o sense guia?

En el nostre cas, amb dues etapes de mal temps i dies justos, ha estat més que un encert i, mai millor dit, paga la pena. La logística de transport, l'inconvenient de l'idioma, l'estat dels refugis, però sobretot els itineraris que tenen trams complexos i les condicions meteorològiques fan que un guia sigui una opció recomanable però no indispensable.

Resum

Dilluns 13 d'abril de 2009 - Vol directe BCN-Sofia, nit a Sofia.

Dimarts 14 d'abril - Transport en cotxe 100km al sud de Sofia, a Maliovitsa (1730m), a les portes del Parc Nacional de les Muntanyes de Rila (1h30min). Excursió circular a Rajdavitza (2600m). Nit en alberg a Maliovitsa, on deixarem la roba de carrer i les bosses de viatge.

Dimecres 15 d'abril - Travessa de Maliovitsa a Urdini Ezera amb ascensió als dos cims principals i nit al Refugi dels Llacs de Rila (2080m).

Dijous 16 d'abril - Travessa a l'inversa per itinerari diferent i descens fins a 1400m. Remuntem per dormir a Maliovitsa.

Divendres 17 d'abril - 30min en Panda a Borovets i ascensió a la muntanya més alta de Bulgària, el M.Musala (2925m). Tarda de visita al Monestir de Rila (80km) i tornada a Sofia (120km).

Dissabte 18 d'abril - Turisme a Sofia i tornada a casa.

Horaris

El Georgy li fot molta canya! El primer dia teníem la sensació que ens "provava". L'Ika, que treballa amb ell i ens ha acompanyat els 4 dies, també té un ritme trepidant a la pujada i de no parar en totes les baixades... Així, a tots els horaris que poso podeu afegir tranquil·lament de 1 a 3 h si aneu parant per beure aigua o fer alguna foto i si us agrada progressar sense aprimar-vos 3kg per dia....

Dimarts 14 d'abril - Volta per Maliovitsa: Rajdovitza 2600m i Coll de Kamilata

+/-900m; F, **, S2-S3; 2-3h ascens, 1h descens. Orientació O-N-O.

Lleugera nevada amb visibilitat acceptable. Neu humida.

Bonica volta circular amb remuntada per la carena de Rajdavitza fins al seu punt més alt (2600m aprox.). Esquís als peus des de l'alberg de Maliovitza on som (1730m) prenem un camí i després una curta pista d'esquí (estació amb només 2 arrossegadors, tancada) que ens porta a l'inici de la carena. La resseguim i després d'un curt descens anem a buscar un petit coulouir que puja a un coll entre el M.Kamilata (el Camell, de 2621m) i el Lovnitsa (el Caçador, de 2695m). Baixem per l'altre costat, primers metres a peu ja que és dret, i després per una successió de tubets (alguns difícils d'encertar) i plans. Fem una aturada al Refugi de Maliovitsa (1960m), obert però sense aigua corrent, i compartim la darrera Fanta que els hi queda. El descens fins a baix per un camí ample enmig d'un bosc de pins com avets!

Dimecres 15 d'abril - Travessa de Maliovitsa a Urdini Ezera (Refugi dels Llacs de Rila 2080m): M.Maliovitsa 2729m i Dodov 2661m

+1350m/-1000m; F, *** (llarg i tres canvis de pells), S2-S3; 2h45' els primers 1000m fins al cim. Després unes 3h pujant i baixant per l'aresta entre 2400m i 2700m. 1h la baixada final amb un tercer canvi de pells. Orientació: totes, majoritàriament N i O.

Meteo: temps búlgar... nevant fins al cim. Alguna clariana a la carena i després boira molt tancada. Al tram final tempesta de neu granulada. La neu boníssima a les baixades amb 10cm de neu recent per sobre 2200m i més humida per sota. Hi ha pals indicadors de tant en tant però al darrer tram de la carena la boira era tant densa que ha calgut navegar amb el GPS per trobar el punt per on despenjar-nos.

Gran dia d'esquí de muntanya, amb només una pega: la falta de visibilitat.

La travessa és molt variada:

- de 1700 a 1900m (fins al refugi Maliovitsa) se segueix un camí ample pel mig d'un bosc impressionant.

- del refugi es puja per unes pales suaus que en direcció S ens porten a un primer circ que superem per una successió de pales i tubs fins a intuir un llac. Arribem a un segon circ i deixem a la dreta (O) l'escarpada paret N del Maliovitsa. Després d'una darrera pala planera s'arriba a una canaleta que ens porta a un collet que cal atravessar per una fina traça. La boira ens salva de veure el buit... S'arriba a la carena, ampla i planera i ens desviem 100m cap al N per fer el cim.

- Retornem a la carena i amb les pells posades la resseguim en direcció O. A un km hi ha el barranc que en direcció S baixa 1600m fins al monestir de Rila.

El següent objectiu és el M.Dodov 2661m, que el veiem uns segons:

Hi pugem superant algun pas més alpí a peu. Després més carena enmig de la boira pujant i baixant (potser uns 6 o 7 km). Els darrers 2km es desvien més al N fins arribar a un creuament de camins marcat amb un campanar peculiar. D'aquest punt hi ha diverses alternatives de descens. Una sobtada tempesta de neu granulada ens fa triar el fàcil, i el fem de forma trepidant però a cegues seguint el guia. Quan crèiem que tot era baixada, cal tornar a posar pells i flanquejar cap a un collet des d'on ja fem el darrer descens. Veiem per fi els llacs que dominen la vall, un primer refugi immens abandonat (Hija 7-te-Ezera). Arribem al gegantí Refugi dels Llacs de Rila (2080m). Som els únics esquiadors de muntanya i ens acomoden en una habitació amb bany i tot. Sopar bo, millor que a Maliovitsa.

Dijous 16 d'abril - Travessa del Refugi dels Llacs de Rila 2080m a Maliovitsa: M.Zeleni Kamak 2592m

+800m/-1150m; F, *, S2; 1h30' (la primera pujada), 30' pel descens de més de 1000m fins a la cota 1400m i 2h de passeig per un sender fins a Maliovitsa.

Gran bo! Remuntem els darrers 500m del descens del dia anterior i ens reconciliem amb el paisatge invisible per on vam passar.

Els primers metres tenim davant el M.Maramiata (el Rebel), estètic i rocallós, de 2465m:
El deixem a la dreta i després fem la darrera pujada fins als plans del M.Zeleni Kamak (la Pedra Verda) de 2592m. El descens és de més de 1000m pel suau llom NE de la muntanya, amb la neu nova dels darrers dies i vistes al M.Maliovitsa:
A la part baixa entrem al bosc, ja amb neu més dura, i després d'un tram esclarissat trobem un tallafoc (poc evident si no es coneix). Ens porta al GR que ja no deixem fins a Maliovitsa.

Divendres 17 d'abril - M.Musala 2925m

Segons diuen els búlgars, "malgrat el que pensen els grecs, aquest és el cim més alt de la península dels balcans".
+1000/-1800m; PD, ** (cable fix en el darrer pendent del cim), S2 (S4 en la sortida del cim d'uns 40 graus); 2h els primers 800m, 30min el descens i 1 h addicional per remuntar els 200m i baixar 1000m rapidíssims per pistes; orientació N-NE.
Bon temps, i neu pols transformada a la pala cimera i dura-primavera en el descens fins a 1400m.

Un curt i matiner trajecte en cotxe ens porta al complex de Borovets. L'estació és tancada però a les 8 del matí pugen tres cabines fins a la cota 2369m amb treballadors de l'estació que ho estan plegant tot. Una negociació que no entenem permet que ens deixin pujar amb ells.

D'aquesta cota baixem 200m al fons de la vall i cal anar en direcció S pel seu fons., deixant enrera dos refugis de dimensions descomunals abandonats. El Musala és davant nostre i amb el ritme que portem arribem a l'aresta NE en un tres i no res. Posem grampons per fer els darrers 200m resseguint uns pals que suporten un cable fix. Trobem el primer excursionista (a peu) en quatre dies.

Dalt del cim hi ha un observatori meteorològic i antenes... i la pala NE que ens espera. La sortida és dreta (40º) i potser hi ha una placa. En Georgy si posa i un rere l'altre ens hi tirem gaudint d'allò més. Un gran descens per acabar l'escapada!
Només ens cal remuntar 200m i llençar-nos per les pistes amb neu dura-artifícial fins més avall dels 1400m. Un dia amb més de 1800m de baixada! Rematem la feina amb la visita al monestir de Rila i un dinar (truites de riu) i un sopar per llepar-se els dits.

Més dades pràctiques

Cervesa: entre 2 i 3 levas els 0,5l (1 € = 1,95 leva).

Vols directes: a partir de 190€ anar i tornar.

Pressupost: Allotjament a Sofia per 20€. Refugis en mitja pensió entre 20 i 25€. Transports en cotxe o taxi entre 40 i 60€ els 100km per vehicle (el transport públic és molt lent i amb males combinacions). En canvi, el taxi a l'aeroport sols 5€. Guia: 150€ diaris/grup.

Quan anar-hi: febrer és el mes que té millor qualitat de la neu. A l'abril, la neu ja ha marxat de les cares S.

Mapa: Iska Tour "Norwest Rila and Borovets Map" ("kapta"= mapa) 1:35.000; 13 leva.

Parc Nacional de Rila: http://www.rilanationalpark.org/

Restaurant a Sofia amb delicatessens búlgares: Pri Yafata.

Guia: Georgy Georgiev, parla anglès i francès (http://www.freemountains.com/).

Bones traces!

Valoració d'esquis. Seven Summits de Dynafit

Avaluació obtinguda a partir de les observacions efectuades en les següents sortides de la temporada 2009 :
21 de març a la vall de Núria (esquí de muntanya i pista)
02/03 de maig a la vall de Benasque
10/11 de maig a Gavarnie
16 de maig a Ull de Ter
30 de maig / 01 de juny a la vall de Türtmanntal (Wallis)
13 de juny a la vall de Benasque

Si observem l'evolució del material que s'utilitza habitualment ens adonem que existeixen dos tendències contraposades: per una banda s'utilitzen esquís més estrets, derivats directament de la competició, on prima la lleugeresa sense perdre de vista la seguretat i un comportament en baixada encara acceptable, i per altra banda, a l'altre extrem, l'esquí ample és també una realitat extesa. L’experiència que ens transmeten aquells que els utilitzen és molt positiva, sobretot quan es tracta de baixar per neus fondes o de qualitat deficient. els esquís poc a poc s'han anat aprimant o engreixant.

Es sobre un d'aquest esquís més amples, dels anomenats de Free Touring, que tracta aquest article.

Cert és que la recerca de materials abans no utilitzats ens ho ha posat més fàcil. El pes s'ha reduït amb la utilització de fustes exòtiques i el carboni. Movement utilitza la fusta de Karuba en els seus models i Dynafit continua fidel a la fusta de Pawlònia, per posar un exemple. Totes elles presenten propietats comparables al faig tradicional però son sensiblement més lleugeres.




Altra vegada, en Marc d’esports Ski&Mountain de Ribes de Freser em va oferir la possibilitat de poder dedicar una jornada a testar aquest material. Entre els models disponibles em vaig optar sense masses dubtes per el Seven Summits de Dynafit: el seu pes contingut, les seves cotes no excesivament amples i el seu radi lleugerament llarg. Reconeixo que també em va influïr la llarga llista de reconeixements com a esquí performant que li han atorgat diverses publicacions europees com Planet Snow, Ski Magazine, etc. Darrerament ha obtingut també l’Alpin Tipp de la revista Alpin.

Condicions trobades:
S'ha trobat bona part de les condicions de neu habituals al Pirineu i Alps

Ascens : Neu primavera dura, neu pols ventada i dura , neu pols /neu pols fonda

Descens: neu pols excel.lent / neu pols fonda i pesada / neu pols ventada i dura / neu primavera dura / neu primavera lleugerament transformada / neu primevera transformada / neu primavera molt desfeta

Equips testats:
Esquís Dynafit Seven Summits 1’70 m
Esquís Dynafit Seven Summits 1'63 m
Fixacions Dynafit Low Tech
Pells de foca moher de Dynafit



Pes : 1320 grams (sense fixació) en 1'70 m / 1270 grams (sense fixació) en 1'63 m

Cotes : 113 / 78 / 100 mm
Radi: doble radi 18,5/22,5 m per a l'esquí de 1'70 m



Dades obtingudes

L'aspecte extern:
Es tracta d'un esquí bellament decorat. Juga amb la textura de la fusta, el color blanc, els dibuixos, tot plegat creant un conjunt armoniós i atraient. No es pot presentar un disseny així sense haber-hi esmerçat moltes hores i molt de gust.


Les sensacions:
Un cop acabada la temporada i després de moltes hores a cavall d'aquests fustes, arribo a una conclusió sorprenent, doncs es diferencien de les altres fustes en un subtil aspecte:
amb els altres esquís utilitzava tota la meva tècnica per aconsseguir que evolucionessin per on JO els volia portar, mentre que amb aquests esquís em comunico amb pinzellades de la meva tècnica, i ELLS s'encarreguen de conduirme per sobre la neu, decidint la traça i realitzant un traçat que mai em defrauda. Es té una certa sensació de que adquireixen una certa vida, com si portessim un company que es preocupa de portar-nos per el millor camí.

Inclús en les meves solitàries he perdut aquell punt d'intranquilitat. Molt més relaxat, no he tingut mai la sensació de trobar-me sol, doncs portava amb mí un company que m'aportava una gran seguretat.


Aspectes tècnics

Pujada :

1. Gran facilitat de lliscament donada per les pells de moher. Ja fa un temps que estem acostumats a les pells moher que munta Dynafit i reconeixo que creen adicció, ningú que les prova retorna a pells mixtes o de nylon. Això sí, cal estar atent per aplicar sempre la tècnica correcta.

2. En un test fet apart s'ha comprovat que en condicions de neus molt humides aquest tipus de pell absorbeix més humitat que les pells mixtes o sintètiques, circumstància que cal tenir en compte. Aquest efecte és inapreciable en neus seques o poc humides.

2. L’esquí pesa menys que molts altres models d’esquí més estrets. Malgrat això, si els comparem amb models de pes optimitzat , com els Dynafit Gasherbrum II, pesen lleugerament més i cal sacrificar una part de velocitat en el ascens. Tot i així, son prou lleugers com per emprendre amb ells ascensions llargues o inclús molt llargues.

3. En els flanquejos en pendent fort sobre neu dura l’esquí dona una bona sensació d’estabilitat i els cantells mosseguen amb eficàcia. Ens beneficiem aquí d’un radi de gir lleugerament llarg (22 m) i de la seva construcció interna. Això sí, el seu patí ample (78 mm) crea una perceptible palanca sobre el lateral de la canya de la bota que s’ha de compensar a cada pas. Després d’una estona de caminar però, creem espontàniament a cada pas una petita inclinació lateral de l’esquí i arribem a pràcticament a oblidar aquesta circumstància. Es un petit inconvenient que no existeix en un esquí de patí més estret. He constatat que a partir de la segona sortida l'adaptació ja és espontània des del primer moment i la compensació s'aplica inconscientment

Baixada:

1. En les condicions del test es trobà neu ventada molt dura i neu primavera també molt dura típica de primera hora del matí. Reconeixo que quan vaig treure les pells dalt del Puigmal tenia els meus dubtes, dubtes que s’esvaïren en els primers viratges sobre els pendents drets i glaçats de la part superior del cim: els esquís es mostraren completament fiables: no perden adherència sobre neu dura, i no es perd en cap moment el control. A més a més, em sorprengué la seva facilitat d’entrada en el gir, característica que permet enllaçar uns elegants girs curts conduïts només treballant amb l’angulació del cos i genolls.

2. Sobre neus més pesades l'esquí presenta la tendència a 'flotar' sobre la neu enlloc d'obrirse pas a través d'ella. En cap cas s'ha apreciat tendència al clavament d'espàtules, ni en neus molt transformades.

3. Per treure tot el profit de l'àmplia superficie de la base cal repartir adecuadament el pes entre les dos cames, sobretot en neus fondes. En cas d'error l'esquí s'ha mostrat tolerant i deixa marge per tornar a crear un bon repartiment de pes sense que mentrestant presentessin tendència a creuarse les espàtules.

CONCLUSIONS

Pells de foca:
Totalment indicades per als practicants habituals de l’esquí de muntanya que ja posseeixen una bona tècnica d’ascens. En tot cas es recomana utilitzar en aquest model sempre pells fetes a mida, doncs son esquís carving i la utilització de pells que ressegueixen el contorn de l'esquí optimitza sensiblement l'adherència.

Val la pena utilitzar asiduament productes que impermeabilitzen i protegeixen les pells, com el Ski-Skin de Coll-Tex, per contrarrestar la propietat natural de la llana de moher, d'absorbir més la humitat que les pells sintètiques o semi-sintètiques.

Esquís:

Pujada:
Totalment fiables sobre neus dures. Ademés, quan calen les ganivetes aquestes sobresurten molt poc (80 mm de ganiveta i 78 mm de patí) i creen així una base molt estable.
El pes és molt reduït per a un esquí de la seva amplada ( per posar un exemple cada esquí estalvia uns cent grams respecte a uns Dynastar Altritrail Vertical temporada 2008, que ademés son més estrets). Això permet plantejar amb ells qualsevol tipus de sortida sense sentir-nos limitats per aquest factor.

Baixada:

Es un esquí fàcil. Es un model accessible a l’esquiador mitjà, doncs l’esquí gira fàcilment només amb el canvi de cantells i en moltes condicions de neu no cal emprar tècniques més avançades.

El seu millor terreny: facilita molt el gir en neus fondes. Com tot esquí ample es crea un efecte de flotació enlloc de ‘obrirse pas’ a través d’aquestes neus més difícils.

Sobre terreny dur o glaçat l’esquí aporta seguretat. Té una construcció interna molt semblant al Gasherbrum II i això es nota.

Un aspecte que a vegades passa desapercebut : és un esquí estalviador d'energia. No només pesa poc a la pujada sino que a la baixada, el fet de poder enllaçar elegants girs conduïts permet estalviar l'ús de recursos com el salt de cues, la flexió-extensió, etc, tots ells exigents físicament.

El seu pitjor terreny : no l'hem trobat. Altres tests paralels comenten que no és un esquí per utilitzar-lo a altes velocitats. En definitiva no és un esquí de Free Ride, però això ja és una altra activitat.

Nota: Es imprescindible combinar aquests esquís amb unes botes ‘esquiadores’, les clàssiques de quatre tanques. Les seves cotes amples transmeten unes palanques importants sobre les canyes de les botes, pel que és important que les botes siguin rígides i altes per portar-los controlats. En el test s’utilitzaren unes Garmont Mega-Ride.


Quina alçada triar ?

Un esquiador que faci poc desnivell o el preocupi poc el pes pot triar un esquí de la mateixa alçada per optimitzar les qualitats de descens.

Tot i així, al tractar-se d'un esquí ample podem jugar a la baixa i escollir un model 5-10 cm més curt sense perdre pràcticament prestacions a la baixada. Estalviarem uns dos centenars de grams en conjunt i guanyarem maniobrabilitat per a fer les voltes Maria. Darrerament hem provat el model més curt (1'63 m) i hem constatat que la pèrdua de prestacions és inapreciable.

En el meu cas, medeixo 1,69 m, peso 64 Kg i acostumo a fer jornades de 1500 - 2000 metres de desnivell, pel que triaria per a mi el model de 163 cm.

el vídeo dels dimecres.......no sé on tinc el cap!

Sort que encara és dimecres......
Avui un vídeo amb molta neu....buff......sembla que la puguis tocar i tot!


grizzly trees from shaun connor on Vimeo.

Puigmail de Llo 10/4/2009

Participants: Gemma, Berta i Marina



En teoria el divendres havia de ser el millor dels tres dies que teníem per sortir. Tot i així la meteo no era molt engrescadora i ens decidim pel Puigmal de Llo, volem desmitificar la sortida memorable del curs d'esquí de muntanya amb aquella pala aterradora i aquells esquís de més de 180 cm (per ser honestos, només jo ho volia desmitificar).



Sortim de l'estació d'esquí de Puigmal, els núvols es veuen enganxats als cims, però sembla que ens deixarà fer. Progressem sense dificultats a estones enmig la boira a estones amb clarianes que ens permeten, fins i tot, veure el cim!!! Arribant al coll el temps canvia i ens envaeix una espesa boira i un fort vent que no ens permet continuar, i el fred..... el fred el pitjor de tots els mals!!!! Baixem de pressa, les mans glaçades, els ulls glaçats i els cabells també glaçats. No treiem pells fins una mica més avall on el fred ja no és tant intens. (Ja ens ho havien dit uns que venien del cim, fa molt de vent i molt de fred, haureu d'anar juntes.....).

La baixada amb una boira espessa, sort de les traces de pujada que ens permeten desfer el camí sense més dificultat. La neu un xic pesada i crosta en alguns trams.

Bones traces!!!

Pic de Cuneille (2.728m)

Components: Ernest A. i Manel B.

Desnivell: +/- 1.080m

Orientació: N, NO

Dificultat: **, S3

GPS: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=355053

Meteo: Cel tapat, alguna boira, alguna nevada però visibilitat acceptable

Neu: Capa de neu nova humida fins als 2.000m de 30-40cm més capa de 10-15cm neu pols seca.

Aprofitant les importants nevades del divendres i el dissabte sant, anem a la zona del Pic Augas buscant un nou itinerari. Sortim de l'antiga duana francesa segons l'itinerari del Pic Augas, tot amb els esquís als peus, fins a la cabana Cortal de Prat.

Des d'aquí veiem que el Pic Augas està molt a propo i decidim intentar pujar al Pic de Cuneille. Per això anirem a buscar el llom que baixa des del cim en direcció N-NO ja que es veu un itinerari força segur per la quantitat de neu caiguda. Pugem enmig d'un bosc esclarissat força dret i obrint una traça molt profunda:

Quan s'acaba el bosc seguim la carena que és força ampla i sostinguda fins al cim. Tot i que la pala N ens tempta, no creiem que sigui el dia per tastar-la i decidim fer el descens directe per un torrent que hem creuat a la pujada i que mena directament al punt de partida. Amb la quantitat de neu que hi ha no presenta més problemes que el tram final abanas de sortir a la traça de pujada on hem de travessar una zona de bedolls força tupida.

Bones traces!

Alps Bernesos, alta ruta wildhorn-wildstrubel

Cinc dies de travessa de refugis, glaciars, cims de 3000 metres, molta neu, bon temps, dificultat assequible, bons descensos...

Cercant un xic de tot, però no massa, hem trobat informació d'aquesta fantàstica ruta, molt recomanable. Les ressenyes principals són de la guia "Les Plus belles randonnées a ski de suisse" editada pel Club Alpí Suís (CAS).

Del 4 al 10 d'abril (viatges inclosos).
Dificultat global: PD+ /S3, atenció en cas de mal temps, rutes complexes d'orientació.
Participants: Teresa L, JosepM M, Joan G, Manel C, Olga B, Glòria V i Ricard M, amb l'acompanyament i suport logístic de la Còncep M i el Koki G.

1er dia:
Col du Pillon - Sommet Station des Diablerets (2940m) – Col du Sanetscht (2245m) Arpelistock (3035m) - Gelten Hütte (2002 m)
+ 800 m /- 1650 m
PD-S3

Vam agafar un vertiginós telefèric des del Col de Pillon, amb capacitat per a 125 persones i que té dos trams fins a la cota 2940m de l’estació de Diablerets (42FCH). Descens en direcció Est, primer per pista i després per la gelera, fins a l’ampli coll de Sanetscht, on posem pells i remuntem, encara en direcció Est, seguint per la carena de l’Arpelistock, el tram final es fa per la pala de la cara sud-est.

El descens del cim el fem en direcció Nord-est, escollint l’itinerari que més ens agradi, per anar a buscar un coll situat al nord del cim a la cota 2685m, el qual ens permet accedir a la vall de Furgettali, aquesta és la millor opció de descens fins el refugi Gelten que no pas si continuessim per la gelera de Gälte (amb obligada remada i flanqueig final). El descens té alguns trams una mica drets, però amb possibilitats de fer àmplies llaçades. Arribem al refugi per la planera vall que ens deixa a uns 20m per sota i que caldrà remuntar per accedir-hi.

Tot i que el desnivell de pujada no és gran, cal comptar amb el llarg recorregut i l’estat de l’aresta de l’Arpelistock, que pot implicar treuren’s els esquís diverses vegades, bé per neu gelada, bé per manca de neu.

2n dia
Gelten Hütte - Col du Brochet (2759 m) - Wildhorn (3247 m) - Wildhorn Hütte (2303 m)
+ 1200 m / - 900
PD+ / -S2

Deixem el refugi per remuntar la vall de Rottal, el que ens obliga a fer un primer flanqueig (sud), per unes pales ubicades enfront del mateix refugi, guanyant així un centenar de metres per entrar a la vall de Rottal pròpiament dita, que seguirem fins a la cota 2450m, per girar aleshores en direcció (sud-est), també en flanqueig, tot guanyant la gelera de Gelten, fent un bucle en direcció NE/SE arribarem al coll de Brochet (2757m). No arribem a passar el coll, pujarem per una pala dreta en direcció est, la qual, un cop saltada la carena ens deixa a la gelera de Brochet. Fem un flanqueig primer cap a l’est i després en direcció sud, per sota de l’evident massa rocosa del Mont Pucel per arribar a un pas, un passadís arrecerat entre les roques de la carena sud del Mont Pucel (3020m).

Seguim en direcció est i tot just fets uns metres, perdre una mica de desnivell resseguint la paret rocosa del Mont Pucel (-30m aprox), per arribar a un punt que ens permeti pujar en direcció Nord i entrar així a l’àmplia gelera del Wildhorn. Seguim en direcció Nord fins veure el Wildhorn, que té dos cims, l’accés a qualsevol de les dues puntes és fàcil, així com el pas d’una a l’altra. Wildhorn 3247m.

El descens el farem per la gelera en direcció Nord-est, que ara té el nom de Tenehet, anem resseguint la petita carena rocallosa que ens queda a l’esquerra i, si no ho hem fet abans, saltem per un pas en direcció Nord, cap a la gelera de Chilchli, a la cota 2815m. Només ens queda seguir el descens de la gelera en direcció nord-est, per arribar a la vall d’Iffige i el refugi, Wildhorn Hütte (2303m).

L’itinerari transcorre per diverses pales dretes i, en bona part en flanqueig. De fet, des del refugi tot l’itinerari fa una espiral fins el cim. En cas de mal temps els punts de referència són confusos. Cal recordar que l’itinerari canvia fins a cinc vegades de vessant.

3er dia
Wildhorn Hütte (2303m)- Schnidedorn (2937m) - Wildstrubel Hütte (2791m)
+1100m/- 600 m
PD /S3

Des del refugi remuntem la vall seguint l’itinerari del dia anterior, fins entrar a la gelera de Chilchli, cota 2600m (aprox). Un cop a la gelera anirem en direcció sud-est, per arribar a l’ampli i evident coll de Schnidejoch 2756m. Des del coll seguirem la carena del cim en direcció Nord-est, per arribar al cim fent algun tram una mica dret, però sense dificultat. Schnidedorn (2937m). El descens el fem en direcció est, al principi per una pala dreta, per anar a buscar una petita vall que ens porta a l’Alpage de Rawil (vall ampla i planera). Cap al tram final de la vall haurem de descendir resseguint el marge esquerre, per anar a buscar un enclotament entre roques i la paret principal (amb presència de grans allaus provinents d’aquesta), que sense dificultat ens durà a la sortida de la vall. Atenció amb l’itinerari cap a la dreta de la vall, sembla més evident, però queda tallat per roques i només té un pas per unes pales molt dretes i exposades.

Un cop a l’àmplia vall de l ‘Alpage, posem pells i remuntarem seguint direcció nord-est. La vall és molt planera i té diversos ressalts, la qual cosa la fa una mica molesta a l’hora de progressar, en 2km (aprox) arribarem a una planura (llac), cota 2380m, a sobre hi ha el pas de Rawil (poc evident) més evident és l’estació intermitja d’un funicular d’ús militar que ens queda en direcció nord-est. Si seguim amb la vista l’itinerari dels cables, veurem que l’aeri passa a tocar del refugi.

De la cota 2380m girarem en direcció est, per pujar per una petita vall al sud del refugi, a la cota 2700m, sota les pales dretes del Wisshore girarem cap a l’oest per arribar, primer a l’antic refugi i en pocs metres més al nou i modern refugi, Wildstrubelhütte (2791 m)

4rt dia
Wildstrubel Hütte - Wildstrubel (3277 m) - Lammeren Hütte (2501 m)
+ 700m / - 800m
PD / S2-S3

Sortim del refugi amb l’objectiu d’accedir al glaciar de la Plaine Morte. Ho podem fer pel coll Weisshorn, flanqueig en direcció est. O millor pujar per les pales que donen accés al cim i al conjunt d’istal.lacions militars (telefèric, alberg, radars, bunkers, etc). Aquesta segona opció ens dona un accés més directe a la gelera, per una pala que baixa directa del cim (sud-est) i que ens permet agafar impuls per guanyar el màxim terreny possible a la gelera. Amb aquesta opció avançarem entre 1’5 i 2km (4km de gelera en total) sense remar o remant poc, fins que haurem de posar les pells per remuntar el suau pendent de la gelera fins a la cota 2750m.

En aquest punt encarem la pujada de les pales sud del Wildstrubel, un xic dretes, sobretot pel contrast de la planura de la Gelera de la Plana Morta. Cap a la cota 2950m accedirem en flanqueig direcció oest a la carena sud del cim, i ja per la carena accedirem al cim. (possible presència de cornisa). Arribem al cim, ample i planer del Wildstrubel 3243m.

El descens el fem pel glaciar del Wildstrubel, en direcció nord-est. Per evitar confondren’s i no baixar massa cap a l’est (barrera de seracs), anirem a buscar el descens natural del cim del Mittelgipfel. Entre les cotes 3000m i 2800m baixarem entre uns séracs (esquerra) i unes roques (dreta). Per sota la cota 2800m la gelera ja és oberta i més planera, permetent-nos escollir l’itinerari que més ens agradi sempre en direcció sud-est. A la cota 2500 ens trobarem a la planura que dona accés a la vall de Lammeren. Girarem a l’esquerra, per sota de les parets del Lammerenhorn (nord-est), per un terreny planer i en lleuger ascens arribem al refugi del Lammeren 2501m.

5è dia
Lammeren Hütte - Rote Totx (2848m) - Kandersteg (1200m)
+ 400m / 1700m
F / S3

Sortim per la part de darrera del refugi en direcció nord per entrar a la petita vall de Lammeren, la vall ascendeix en direcció nord-est i ens porta per pendents suaus fins al coll 2800m. Abans de llençar-nos avall per la vall d’Entschligegrat, seguim la carena planera en direcció nord-est fins un collet sota l’aresta del Rote Totx. Saltem el coll per canviar de vessant (pas delicat, potser caldrà treuren’s els esquís) i entrar a la pala est del cim. Primer en flanqueig i després en ascens arribarem al cim del Rote Totx 2848m. El descens el fem pel mateix itinerari fins el collet, des d’on ja podem baixar directament per la vall.

El descens fins a Kandersteg és molt llarg i variat, i ens permet fer unes bones esquiades. El primer tram es fa deixant-nos lliscar pels lloms suaus, amb tendència a mantenir-nos pel marge dret de la vall. Cap a la cota 2500m farem un flanqueig per evitar enclotar-nos al llac de Talli i superar el coll que hi ha just després del llac (2400m). Passat el coll ens mantenim en flanqueig per la riba dreta fins accedir a les dretes pales que baixem escollint la millor neu fins a la cota 1900m. Aquí ens trobem una gran allau caiguda que barra el pas i ens obliga, o bé a travessar-la o bé vorejar-la. A partir d’aquest punt la vall és més suau i ens anirem trobant diverses cabanes de fusta durant el recorregut. A la cota 1600m la vall té sortida per una pista que amb nombrosos revolts ens porta amb els esquís als peus fins a Kandersteg. Arribem a l’estació del funicular d’Eggeschwand. Des d’aquest punt hi ha una navette cada hora (3FCH) que ens porta a l’estació de tren de Kandersteg.

Accés: L’accés a l’inici de l’itinerari es fa per l’extrem est del llac Lemman, des d’una població anomenada Aigle a 890km des de Barcelona.

Des d’Aigle tenim dos opcions, prendre el tren-cremallera que ens porta a Ormont-Dessus (Estació d’esquí Les Diablerets) o bé pujar en cotxe. Si disposem de prou temps millor l’opció del tren, per evitar haver de pujar la vall el dia de tornada. Una cop a Ormont-Dessus agafem una navette gratuïta (cada 20 minuts) que ens porta al Col de Pillon, punt d’on surt el telefèric cap a la part alta de l’estació. (telefèrics cada 20 minuts a partir de les 8h).

Retorn: Des de Kandersteg podem prendre el tren que ens portarà a Aigle en unes 3 hores. Consultar la web dels ferrocarrils suïsos.

Refugis: Tots els refugis estan ben acondicionats, es menja bé (esmorzar també) i t’ofereixen el te per ruta gratuïtament. Cal tenir en compte que als refugis més alts no acostuma a haver-hi aigua corrent fins a l’estiu, el que ens obliga a comprar tota l’aigua que consumim. El preu de la mitja pensió està entre els 52 i 55 FCH.

Trobareu els contactes dels refugis en aquest pdf de promoció de la ruta feta pels mateixos refugis.

Altres allotjaments: Tant a la vall de Diablerets com a Kandersteg hi ha moltes opcions econòmiques d’allotjament. Nosaltres hem estat en un centre Escolta a Kandersteg, molt acollidor i econòmic.

Variants: Tota la zona ofereix moltes possibilitats de modificar els itineraris, a partir d’altres refugis o fent ascensions alternatives. A destacar les possibilitats des del refugi del Lammeren, diversos cims de 3000 metres assequibles i molt esquiables.

Mapes: Cartografia suissa 1:50.000 Montana (273s) i Wildstrubel (263s) 1:25.000 Diablerets 1285, St-Leonard 1286, Lenk 1266, Gemmi 1267.

La versió 1/50.000 està menys detallada però té les rutes d'esquí de muntanya marcades.

Podeu veure les fotos a Pasdeguia fotos Alps Bernesos

Cambre d'Ase Occ. 2711m i Or. 2750m (11/04/2009) i Carbassa pel Torer (12/04/2009)

Mini Setmana Santa a la Cerdanya (la primera part ja arribarà)

Marina, Gemma i Jaume

Cambre d'Ase Occidental 2711m (i Oriental 2750m) des d'Eina 1650m (10/04/2009)

+/-1100m; 3 a 4h; *, F, S2.

Després del Puigmal de Llo de divendres (Gemma, Marina i Berta) i amb la meteo prevista volem assegurar el tanto i tenim clar que al bosc d'Eina com a mínim farem unes bones baixades. Doble sorpresa perquè de la nevada que cau hem de posar cadenes i perquè a mesura que pugem una clariana ens persegueix i amb la flor al cul resseguim el suau llom després de les pistes i arribem al cim occidental (2711m) i ja a les palpentes a, creiem, l'oriental.

Bona baixada amb solet i neu abundant però cada cop més pesada. Més que satisfets tornem a Alp on ens esperen la Berta, el Bernat i un bon dinar!

Carbassa (cota 2500m) pel Torrent de Torer i el Bosc Gran (11/04/2009)

+/-700m (900m si es fa cim); 3 a 4h; */**, F, S2-S4.

Neva. Tota la Cerdanya està encapotada i sobre la marxa busquem un objectiu proper, fàcil i segur. Amb l'ajut d'un llibre d'itineraris amb raquetes de Carles Gel ens decidim a pujar a la Carbassa però per un itinerari més entretingut que el que se sol fer.

Deixem el cotxe a uns 1800m, just on s'acaba l'asfalt de la pista que puja de Meranges a Malniu.

Prenem el camí que puja a Engorgs, direcció N, però de seguida creuem el riu (riba O) i entrem al bosc on ja calcem esquís (30', 1900m). No veiem sender però tenim clar el destí: remuntar el Bosc Gran en direcció O deixant el Torrent de Torer a la dreta.
El paisatge està de posta i el bosc ens atrapa... Puja fort i hi ha trams tècnics que a la baixada ens faran gaudir. Poc després de sortir del bosc veiem el cim però la meteo no està per orgues i ens conformem amb una bona baixada...

Marxo més a l'Est, a la descoberta. Difícilment trobarem tanta neu com aquest any al Pirineu. Bones traces!

Gran Raid del Piz Bernina.

Tot el que vol saber i el que les guies no li han volgut explicar

Es tracta d'una travessia exigent que es mou per un terreny abrupte i entremig de geleres formidables, pel que d'entrada es necessiten unes certes condicions.

PREREQUISITS
Pot realitzar-se la travessia NOMÉS en un any amb gran quantitat de neu, per tal de garantir que les gran esquerdes de les geleres estiguin el més cobertes possible.

Els desnivells a efectuar son considerables. Cal una bona forma física per acabar la travessia.
Cal dominar BÉ les tècniques clàssiques de l'alpinisme per afrontar l'ascensió del Pic Bernina i altres passatges de la travessia

La meteo, normalment insegura a l'alta Engadina, haurà de ser generosa amb nosaltres, doncs l'itinerari de totes les jornades pot esdevenir molt perillós en cas de visibilitat reduïda (esquerdes, traçat complex)

ITINERARI

DIVENDRES 03. Tarda
Sortida de Barna i viatge a l'estació de telefèric de Diavolezza (1200 Km, unes 12 hores de viatge sense comptar parades)

DISSABTE 04.
Arribada a L'estació de Diavolezza. Pujada amb telefèric a la Berghaus Diavolezza (2975 m)

Telefèric: 27 CHS
Cabana: 63 CHS la mitja pensió. Ambient d'hotel a la Berghaus però tracte molt correcte. Menjar excel.lent amb menú a triar. Parlen italià i alemany.

DIUMENGE 05.
Ascensió del Piz Palu (3990 m) . Punta Est i Cim principal - Descens per el Vadret Pers i remuntada a la cabana Boval (2495 m)
Desnivell total : 1300 m . Un canvi de pells
Dificultat alpinisme: Una fina aresta de neu per anar de la cima Est al cim principal (500 m d'aresta de neu fàcil)
Dificultat esquí : S2 -S3 sobre neu variada. Pols pesada a la part alta i neu dura a la part baixa

Amb la llum del frontal baixem del refugi flanquejant sobre neu dura fins la gelera (molt xulo) 2770 m. A la poca estona fem un dipòsit de material i prosseguim.

Itinerari sense problemes sobre traça ja oberta. Deixem els esquís a la sella i remutem per l'aresta de neu fàcil fins la punta Est i sense aturar-nos seguim fins el cim principal (4'20 hores de pujada)
Malgrat el que comenten les guies trobem els cinq cents metres d'aresta entre les dos puntes convertits en una fina aresta de neu amb pendent fort a banda i banda, però molt més facil que l'aresta cimera del Vallhibierna el mes de juny de l'any 2008, per posar un exemple.

Fem la baixada per el mateix itinerari. No cal preocupar-se per el tram entre el dipòsit de material i el punt on calposar pells (2340 m aprox), doncs està convertit en una miserable pista d'esquí ben senyalitzada.
Finalment remuntem els darrers 150 metres fins la cabana Boval (2495 m).58 CHS la mitja pensió. Cabana 'austera', (com les d'abans), tracte excel.lent, menjar més que acceptable donades les condicions de la cabana.Cabana mig buida.


DILLUNS 06.
Cabana Boval - Piz Bernina (4045 m) (fins la cota 3950) - Cabana Boval
Desnivell : 1600 + 200 = 1800 metres.
Dificultat alpinisme: escalada PD+ sobre terreny mixte
Dificultat esquí: S2 -S3 sobre neu pols suelta i més compacte a les cotes baixes. Dos canvis de pells

Horari: unes 6'30 hores fins al peu del primer gendarme

Itinerari tant magnífic com perillós sobre una gelera que no acaba mai de tapar les seves esquerdes i exposada a les caigudes de seracs ( al baixar observarem com un gros desprendiment habia caigut sobre la nostra traça de pujada just a sota del Busch)

Fem l'itinerari directe des de la cabana per el Vadret da Morterasch, passant per el Busch.

Nota: Val la pena informar-se bé abans d'anar. Si aquest no es trobés en condicions, NO val la pena fer l'itinerari alternatiu passant per sota del Bellavista (molt llarg i poc elegant).

Pujada:
Remuntem el Vadret de Morterasch i arribem al peu de l'aresta Est on deixem els esquís. Remuntem una pala perl'esquerra de l'aresta i després una estreta canal que ens porta a l'aresta al peu del primer gendarme on donem per acabada l'ascensió. Aquí maleeixo mil i una vegades la poca informació que ens donaren les guies.(Jaume: poc esprés em vaig assabentar que habies fet aquest itinerari, hagués estat bé consultar-te)Observant la progressió dels dos francesos que pujaren com nosaltres des del refugi dedueixo que per fer el cim calia una corda de 50 metres per cada dos persones, bagues llargues i alguna cinta exprés, material que no portavem ni de bon tros. Es pot flanquejar el primer gendarme per la dreta per neu (encordat i exposat) fins el peu del segon gendarme, on un llarg fàcil sobre mixte condueix directament a la fina i llarga aresta cimera). Aprox una hora des del peu del primer gendarme fins el cim.
Descens:
Des del peu de l'aresta, ens consolem amb una neu pols immaculada que ens alegra el dia fins arribar al primer canvi de pells. MOLT de compte amb les esquerdes. Més avall, neu pols més pesada i finalment neu primavera.

Una gran jornada

DIMARTS 07.

Cabana Boval - Pic Misaun (3250 m) - Cabana Boval

Desnivell : 800 mDificultat esquí: S2 Horari: 3 hores de pujada

Itinerari tranquil que ens permet inspeccionar des de ben aprop la pujada de l'endemà al coll (3208 m) entre el Pic Boval i el Pic Misaun.

Dia asolellat on pugem tranquilament. Baixada sobre una neu primavera fantàstica.

Ens feia falta a tots un dia així.

DIMECRES 08.
Cabana Boval - coll entre el Pic Boval i el Pic Misaun (3208m) - Forca Tschierva (3336m) - Vadrettin da Tschierva - Morterasch (3751 m) - Descens del Vadrettin da Tschierva fins la cota 2160 - Remuntada a la Cabana Coaz (2610m)

Desnivell acumulat : 1910 m

Dificultat esquí : S2 -S3

Horari total: entre 9'50 hores i 11'30 hores

Ens acomiadem d'en Pere Joan i la Carme M i iniciem la que seria potser la jornada més maca de la travessia.

Ascensió:
Pujada exposada al coll de 3208 m. Nota: Si aquest no es troba en condicions es podria donar la volta per darrera del Pic Misaun, com recomana la guia del CAS (un pal).

Baixada per l'altra banda per un corredor fàcil (50 metres, 45 graus). Remontem suaument a la Forca Tschierva i baixem per l'altra banda

sobre neu dura, alguns amb grampons i altres esquiant (fàcil pero exposat). Dipòsit de material.
Posem pells i finalment arribem al Morterasch a les 5 hores d'haber sortit de la cabana. Quina Vista !

Baixada:
Neu pols fantàstica els primers 400 metres. Neu primavera dureta molt bona la resta (1600 metres de baixada).
Acomiadament d'en Claus, que baixa a Pontresina, i que ens ha regalat amb la seva companyia fins aquí.
Posem pells i ens arrosseguem per la remuntada final (600 metres de desnivell) fins el refugi amb una calor asfixiant .

Tots coincidim en que ha estat un gran dia

Cabana Coaz: 67 CHS la mitja pensió. tot un luxe. Habitacions acollidores. Cuina excel.lent. Ambient 'esmerat'. Gràcies a l'Alois i la Petra per la seva amabilitat.Sorprenentment només tres equips a la cabana.

DIJOUS 09.

Cabana Coaz - Il Chapustchin (3386m) - La Muongia (3415m) - Cabana Coaz
Dificultat: PD a la part final de la Moungia i en el descens a la Fuorca del Chapustschin

Dificultat esquí: S2 - S3

Desnivell : uns 1300 metres
Jornada de 'relax' que va acabar sent bastant intensa. No aprendrem mai.
Per fer aquesta travessia circular el millor és deixar els esquís al peu de l'aresta final del Chaputschin i fer la resta a peu (fàcil). A la baixada, recuperar els esquís i anar a buscar una punta flanquejant el Chaputschin per sota. D'aquí fer una curta desgrimpada fàcil (PD) fins a sobre d'una amplia pala que es pot baixar esquiant (atenció a les pedres) o resseguir la carena fins un collet més llunyà i amb baixada més fàcil. En qualsevol cas accedir al glaciar al peu de la Muongia i remuntar-la per la seva aresta final (PD) o per l'evident canal final (45-50 graus i PD a la part superior).



DIVENDRES 10.

Cabana Coaz - Piz Sella (3508m) - Fuorca da la Sella - Paso Marinelli Occidental - Ref Marinelli (2813m)

Jornada espetacular i no massa llarga, pel que es pot fer sense presses.
En cas de manca de temps es pot fer aquesta etapa i la posterior en una sola jornada.
Refugi Marinelli: 45 euros la mitja pensió. Casalot 'italià'. Poc respectuós amb el medi ambient. Electricitat amb motor de gasoli, sorollós i contaminant. 'Despilfarrador' amb l'energia. Tot un contrast amb la visió sostenible dels altres refugis. Els llatins som així. Llits amb mantes 'pesades' i poc eficients.
Tracte molt cordial i amable. Et fan sentir a gust. Cuina italiana esmerada i un menjador gran i confortable.

Per cert, estem sols al refugi.

DISSABTE 11.

Ref. Marinelli - Descens a Campo Moro - Taxi fins a l'estació de la Diavolezza
Horari : 3 hores

Desnivell : 150 metres de pujada i 1000 metres de descens acumulats

Taxi des de Campo Moro a l'estació de la Diavolezza (2'30 hores, 100 Km, 30 euros per cap )

El dia es lleva tapat i nevant, pel que decidim abandonar el projecte inicial de baixar a l'Alp Grün. El guarda es preocupa de nosaltres i ens indica el descens des del refugi fins a Campo Moro, També s'ocupa de contactar amb un taxi que ens recullirà a l'inici de la carretera.

Ens acomiadem i iniciem el descens. Al poc cal posar pells i efectuar una travessia fàcil, senyalitzada de tant en tant amb llargs pals. Cal posar atenció doncs està exposada a les allaus.Arribem a un coll, treiem les pells i baixem sobre una neu pols acabada de posar fins a un primer poble.
Allà girem a l'esquerra per la via alpina, un estret i emprenyador camí que ens porta a Campo Moro.
Cal també aquí no entretenir-se, doncs el camí passa per sota de cascades de gel que, amb temperatures altes, poden provocar desprendiments de grans blocs de gel que cauen directament sobre el camí, i si no que li preguntin al meu Angel de la Guarda que en aquest dia va perdre moltes plomes.
I així, després de tots aquests dies de travessia, anem arribant un a un a aquest punt final de l'itinerari, cansats ... I CONTENTS.

http://www.23hq.com/bernat/album/4192506
http://picasaweb.google.es/casalesbe/SeleccioBernina2009#
http://picasaweb.google.com/davidterradas
http://picasaweb.google.es/pjbdbb/SetmanaSanta2009#
http://picasaweb.google.es/josepmariamoya/ALPSENGADINSTMORITZ2009?feat=email#


Hem acabat la travessia :
Carme S, Rosa S, Bernat R, David T, Jordi V, Josep Maria M, Rafa M i Xavier M

Bibliografia (a llegir amb suspicàcia)

Les plus belles randonées à ski a Suisse. CAS
Les plus beaux raid a skis. Mario Colonel. Ed Arthaud
Alpine Ski Mountaineering. Central and Eastern Alps. Bill O'Connor. Cicerone Press

Grand Pic de Péterneille (2764 m)

Vallée de Marcadau – 09/04/2009

Entre la nevada de dimarts (07/04/09) i l’episodi de nevades actual, aprofitem la finestra de bon temps del dijous per ascendir a un dels cims que tanquen pel sud la bonica vall de Marcadau.

Sortim de Pont d’Espagne (1460 m) dimecres a la tarda per fer l’aproximació al Refugi Wallon (1865 m). Un dels guardes, que també es dirigeix al refugi, ens comenta que han caigut uns 40 cm. Durant la tarda, els núvols es van trencant i el cel es va aclarint. Per l’augment notable de la temperatura, els arbres es descarreguen de la neu, ja ben humida, i en les vessants més pendents, observem nombrosos allaus recents de neu humida. Al Refugi Wallon, la nit queda ben serena i anem a dormir amb el pronòstic per l’endemà d’una iso-0 a 2800m...

A les 7:00h esmorzar i a les 8:00h sortim del refugi Wallon. L’ambient és fresc, i amb el primer contacte amb els esquís i la neu, ens adonem que haurem d’obrir traça per una crosta terrible de 4 dits. L’itinerari (recomanació del guarda Tristan) és ben directe. Creuem el pont i guanyem alçada per les pales a N fins a un collet visible des del refugi. Girem a l’E fins al punt 2175 m (del mapa IGN) i seguim pel llom cap a S fins topar amb el Pic de l’Affront. El voregem per l’E cap al coll a 2521m i seguim per pendents fàcils fins a la base de la bretxa immediatament a l’E del cim. Fem uns marrecs per una darrera pala més pendent amb neu pols (finalment!) fins a la bretxa i guanyem el cim a peu per l’aresta.

El descens el fem pels Laguets Arrouys i una pala obligada cap a La Badéte fins trobar la vall d’Arratille.

Aproximació: 2h15min

Ascens: 3h30min

Descens: 1h30min

** / S2 i S3 (pala sota la bretxa i pala de La Badéte)

Grampons a l’aresta.

Carles i Montse

Primavera a Dormillouse - Grand Pinier

Els que vareu anar al Grand Pinier en ple febrer, potser os interessi veure com está aquest abril:

http://tracesrgb.blogspot.com/

hi hem anat gracies al interés generat per el vostre reportatge anterior...

Ricard Godia

el vídeo dels dimecres... Pyrénéisthme

un film de ski pyrénéen

De nou skisylvio!

Dilluns vaig rebre la newsletter amb dues notícies més que interessants. L'una, amb el descens del Midi d'Ossau d'aquest diumenge 5 d'abril, per la via normal. I l'altra amb l'anunci de la seva pel·lícula Pyrénéisthme que estarà disponible en DVD a l'octubre. De moment un avanç que promet. Ganes porques de veure-la sencera!

Bande annonce Pyrénéisthme

Pic del Portarró i Pic del Contraix des d'Aigüestortes

Dissabte 4 d'abril Pic del Portarró (2.736m)

Components: Joan Manuel Clavero i Manel Borrell

Dificultat: **, S3

GPS: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=345507

Aprofitant que els taxis et pugen fins a Aigüestortes, ens presentem a les 9 en punt a la placeta de Boí des d'on surten però ens hem d'esperar 1h perquè som els únics. Sortim finalment amb els esquís a l'esquena a 3/4 d'11 i com que la neu és força discontínua no en els posem fins als plans d'Aiguadassi a 1900m. Passem pel refugi a deixar 2 cosetes i anem cap al Portarró d'Espot amb la intenció inicial de fer l'Agulla del Portarró però finalment tirem cap al cim del Portarró, més proper i amb més neu, ja que la pala de l'Agulla tenia alguns rocs. Gran descens per una neu a mig transformar corresponent al 15-20 cm que han caigut aquesta setmana i que trobem a partir dels 2.500m La resta neu primavera completament transformada.

Baixem al refugi de l'Estany Llong on arriba just abans de sopar el Jordi Guti i restaurem forces amb un sopar abundant.

Diumenge 5 d'abril Pic de Contraix (2.958m) i descens per la vall Sarradé

Components:Joan Manuel Clavero, Jordi Guti i Manel Borrell

Dificultat: **, S3

Dades ruta: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=345511

Fotos: Jordi Guti

Sortim amb les primeres llums baixant fins als Plans d'Aiguadassi per prendre el camí de la vall de Contraix, on ens hem de treure els esquís durant 10 minuts a l'entrada de la vall. Pujada forta fins al llac amb neu dureta i des d'aquí ja es veu el coll de Sarradé per on hem de pujar:

Arribem al coll amb esquís als peus i els deixem per pujar a peu per un terreny fàcil fins al cim:

Un cop al cim comença a arribar gent que han pujat directament des del coll de Contraix, un itinerari més directe però una mica més complicat (mixte):

Pel descens, i després de parlar-ho una estona, finalment decidim provar la vall de Sarradé que es veu fàcil però amb poca neu a la part de dalt. Al final la baixada resulta fàcil amb esquís fins a l'estany de Sarradé i forcem la baixada amb esquís una mica més avall fins que no hi ha més neu al voltant de la cota 2.000. La baixada final fins al la pista amb els esquís a l'esquena és una mica envitricollada perquè el camí és força perdedor. Des de la cova de Sarradé se segueix un camí molt marcat fins que desapareix. Aleshores cal baixar per dins del bosc cap al torrent i seguir-lo per la seva vora esquerra fins que trobem el final de la pista a la cota 1.770m.

Manel

Pic de la Mina - Valletes - Fontfreda

Hem sortit de casa a les 5'15 i hem arribat a l'estació d'esquí de Puymorens poc abans de les vuit del matí. L'objectiu inicial era el Pic de la Mina; hem pujat al costat de les pistes d'esquí, encara desertes, i les hem deixat enrere abans que pugés cap esquiador. En poc més de dues hores hem fet el cim del Pic de la Mina (2.683 m) i hem esmorzat una mica mentre contemplàvem el panorama. Vèiem a sota mateix el Pic dels Pedrons i, més enllà, moltes més muntanyes. Hem reconegut, entre moltes altres, el Roc Melé i el Nérassol. Per l'altra banda vèiem en primer pla tot el cercle de muntanyes que volíem recórrer, fins al Pic de Fontfreda. Després de baixar una mica amb els esquís a l'esquena hem arribat al collet sud i, ja amb els esquís als peus, hem iniciat el llarg recorregut per la carena. Hem passat pel coll de l'Orri de la Vinyola i hem pujat a la Punta de la Vinyola (2.752 m). Només ens hem aturat el temps just de fer les fotos del cim i, després de baixar uns metres amb els esquís a l'esquena, hem seguit amb les pells per la carena. Una dreta pala ens ha portat al Pic de les Valletes (2.793 m), un cim que ja havia pujat l'any 1980 per una via d'escalada per l'esperó nord. Més fotos i a seguir carenant ! Sense cap dificultat hem arribat al Pic de Fontfreda (2.738 m), un cim que és més aviat una esplanada però que ens ha ofert una nova perspectiva de les muntanyes de la Cerdanya, Andorra i l'Ariège. També hem visitat el veí Pic de Fontfreda Est (2.737 m). Hem retornat al cim principal de Fontfreda per buscar el camí de baixada. El mapa de l'Alpina marca un caminet que baixa al coll situat entre el Pic de Fontfreda i el Pic de l'Estanyol, on comença una ampla canal esquiable, però en el teòric inici del caminet hi havia una cornisa i un mur de neu que fein molt complicat el descens. L'altra opció era retornar fins a una canal practicable que havíem vist abans del pic de les Valletes. Després de mirar una mica hem vist una canal, força dreta però practicable, per on hem baixat amb els esquís a l'esquena i el piolet a la mà. La baixada ha estat llarga i l'esquiada posterior se'ns ha fet curta, però hem tancat l'itinerari circular d'una manera molt alpina.

Podeu veure l'àlbum de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure una sèrie de panoràmiques de 360º que hem fet en els diferents cims que hem pujat: Pic de la Mina, Punta de la Vinyola, Pic de les Valletes, Pic de Fontfreda i Pic de Fontfreda Est.

Tuc deth Cap dera Serra (2613m)

Ràpida ascensió matinal entre la vall de Molières i la de Horno. Visible des de la boca sud del tunel, cal enfilar el camí del Pòrt de Vielha fins el Plan dera Espòna en que l'abandonem per enfilar-nos cap al oest per sota les crestes de la Sèrra dera Pleta Naua. Guanyar alçada ràpidament superant successius graons fins arribar a l'extrem oest del vessant de la muntanya. Fer el coll inmediatament a l'est del Tuc i passar a la banda obaga, per on fem cim a peu o amb esquis



Malgrat que desde lluny l'ascensió sembla un llarg flanqueig, el descens és franc i sostingut, enllançant pales molt esquiables.



des de l'Espitau de Vielha, +/-1000m
3h l'ascens, 1h el descens
S2/S3, **, orentació S tret dels darrers metres a N
Condicions avui: No es poden calçar esquis abans del Plà d'Espòna, a 1900m. La ruta rep el sol des de primera hora del matí. Cal fer via, la neu transforma ràpid i poden caure purgues i allaus des de les crestes que dominen la ruta.



Montse i Carles.
Bones traces.

Projecció - "Còrsega blanca"

Avui dijous, a les 19:30h a la sala d'actes del Centre Excursionista de Catalunya (c/Paradís 10).

La pel·lícula és de l'Enric Font, de l'any 1981. Segur que val la pena!

el vídeo dels dimecres... Север

Enyoro l'àrtic, el Nord, el Север... , per sort em queden els records d'aquella travessa amb la Natasha, l'Igor, l'Odessa... per la llunyana península de Kola, al nord de Rússia. I com n'anàvem, de carregats!  i quins farts de riure... (només surto al minut 5:03 però va ser genial!)

autor Maxusvideo