27/12/2009
Carme, Àlvar, Josep Lluís i albert
+/- 1050 m. S2/S3
Ascens: 3h30.
Neu pols a la Vall de Galba i clotades, Ventada a les carenes.
Bona visibilitat, Sol i vent moderat amb freqüents petits bufaruts.
Després d'uns dies d'àpats consistens i tot per estirar les cames, res millor que
una circular amb el Pic de Mortiers com a objectiu. Dissabte a darrera hora ens
decidim per aquest sector del Pirineu, que ens a brindat una bona jornada d'esquí.
El Puig de la Muntanyeta en primer terme
el Pic de Mortiers i el Puig Terrers al fons.
La Pala del Mortiers.
Gairebé a les 9 del matí sortim de l'estació de Formigueres ja oberta, remutant-ne les pistes amb encara pocs esquiadors en direcció a la Serra d'en Mauri; Una vegada al capdamunt de l'estació i ja arribant a la Carena d'aquesta Serra, la neu és escassa però sense arribar a descalçar en cap moment. Un bon Torb ens hi colpeja, tot resseguint el camí al refugi de camporells. Progressem perdent alçada i afortunadament el Torb ens abandona, sense arribar al refugi de Camporells ens anem decantant cap al nord-oest en direcció al Mortiers. A mesura que ens hi aproximem el vent es va afeblint, fent-se més intermitent, però ens brinda un seguit de petits bufaruts que es formen ara aquí ara allà, ens colpegen i ens envolten de tant en tant com si juguessin amb nosaltres.
La Dent d'Orlú.
Poc després del migdia fem cim, gairebé sense vent gaudim de la visió que ens ofereix aquest mirador tot preparant-nos pel descens. Trobem la primera pala amb neu pols dura i d'aquí ens decantem i endinsem cap a la divertida Vall de Galba amb una sèrie de tubets i pales i una neu pols abundant que ens deleïta.
La firma encarant la Vall de Galba.
La mateixa Pala a la llunyania i un petit Bufarut.
Des de la Vall de Galba, amb el Mortiers al fons.
Resseguim la Vall de Galba fins poc després de la Barraca de la Jaceta, a l'arbre marcat amb la diana 38, on retornem a posar pells per remuntar de nou fins a l'estació de Formigueres.
Breu apunt de Material (dedicat a Xavier Martí)
Aprofitant la sortida decidim fer una petita valoració tècnica del nou material per la temporada 2009/2010 . Esquís Hagan tour carve i Dynamic Mountain light, així com les botes Nordica TR9.
Hagan tour carve (Tastador Josep lluís): Molt bon lliscament, una bona adaptabilitat i un pes coherent faciliten un bon comportament d'aquestes fustes. Sense aspectes negatius a destacar, es tracta sens dubte d'un esqui 'd'antaño' per disfrutar d'allò més, comenta en Josep lluís, que fins i tot s'esta plantejant portar-los cap a Gruyere.
Dynamic Mountain light (albert): La lleugeresa personificada sobre tot tipus de neu, unes fustes que us guiaran per si soles.
Botes Nordica TR9 (Àlvar, Josep Lluis i albert) : Pocs aspectes que no s'hagin dit d'aquestes botes tan magnífiques, un material que destaca sobretot per la seva durabilitat i les seves prestacions.
3 comentaris:
definitivament al Capcir hi ha les portes al Shangri-La... i malament rai si un bufarut qualsevulla se'n porta la poca neu que tenim. Bona tria!
Doncs sí, una zona ben triada que guarda els seus tresors i moltes vegades injustament oblidada.
Està bé això de fer valoracions del material que s'utilitzaba ja fa cinq o deu temporades. No lo més nou és el millor. Recordo especialment la meva iniciació al carving precisament amb uns Hagan Tour Carve Carbon i les bones sensacions que em donaren encara les tinc molt vives.
Doncs si el Capcir i l'Arieja tenien bona presència deixant apart les MADRES molt despullades de neu.
Els bufaruts arrai que es veuen venir
i són generalment menys malèfics que el torb, l'autèntic destructor i modelitzador del mantell.
Publica un comentari a l'entrada