6 de maig 2008

Petita travessia a la vall de La Bérarde. Ecrins Nord

Els dies abans de la sortida, em passava estones inclinat sobre el mapa dels Ecrins i amb la guia de la zona oberta a la ma. Aquest fet m’evocava la imatge d’un nen plantat davant de l’aparador d’una botiga de joguines: bocabadat, amb les mans obertes i planes contra el vidre i els ulls ben oberts passejant-se per tots els objectes, com si els volgués fer seus tots alhora.

Aviat aquest desig inicial se’ns encomanà a tots els membres de la sortida i així, com si fóssim infants atrevits, finalment varem irrompre en la botiga de les meravelles dels Ecrins i en sortirem amb totes les que poguérem sostenir amb les dues mans.

1er dia.
Arribada a la Bérarde, lloc e
mblemàtic a l’historia de l’Alpinisme i base de moltes ascensions d’esquí de muntanya. Inspecció del itinerari de pujada i preparació del bivac a l’inici de la ruta.















WANTED: Dalton Brothers. 1000$. Dead or Alive

2n dia.
Itinerari: La Bérarde (1740 m) - Ascensió a Les Rouies (3589 m) – baixada al plan du Carrelet (1920 m) - pujada al refugi de la Pilatte (2577 m)

Desnivell de pujada : 1849 + 657 = 2504 m
Desnivell de baixada : 1669 m
Dificultat: S3

L’ascensió honora la seva fama en el sentit de l’espectacularitat i varietat dels paratges per on discorre.

Val la pena matinar molt (nosaltres sortirem a les 5,10 hores però aconsellaria les 4,30 hores ) per retardar el màxim el contacte amb el sol.

Varem calçar els esquís a la cota 1880 sobre neu ja sempre continua.

Per accedir a la glacera des Rouies el millor és respectar les indicacions de la guia i girar a la dreta a la cota 2700 m i no abans com fa la majoria de la gent. Es troba millor neu i el pas no està exposat a les caigudes de gel. A la baixada aquest pas ofereix una pala franca i dreta tècnicament interessant

Malgrat ser l’ascensió clàssica de la regió no érem més de deu persones aquest dia en aquesta ruta.

Baixada: Neu pols a la part superior que més avall cedia el terreny a una neu primavera transformada però consistent. Molt bones condicions.

Cansats però satisfets no dubtem a aturar-nos una estona en el refugi lliure du Carrelet (1920 m). Relaxats, aprofitem per descansar, hidratar-nos i menjar una mica. Així, una mica refets emprenem poc a poc la pujada al célebre refugi de la Pilatte, que té fama entre els alpinistes per ser el punt de partida de l'ascensió al formidable Couloir Nord des Bans. La pujada es desenvolupa seguint el curs d'una antiga vall glaciar amb cims espectaculars a banda i banda.

En Josep Maria, arribant al resalt final de Les Rouies Abans de la pujada final al refugi de la Pilatte

El refugi de la Pilatte, acollidor i el menjar excel.lent. La instal·lació estava mig plena amb uns quants grups que es dirigiren el dia següent al Giobernay


3er dia.
Itinerari: Refugi de la Pilatte (2577 m) – baixada a la glacera (2400 m) – ascensió a la Pointe de la Pilatte (3476 m) - La Bérarde (1740 m)

Desnivell de pujada : 1076 m

Desnivell de baixada: 177 + 1736 = 1913 m

Dificultat: S3

Itinerari espectacular íntegrament sobre glacera, vigilats de prop per la formidable piràmide de Les Bans.

Deixarem el refugi a les 6,15 hores i baixarem a la gelera amb precaucions. Des d'aquí seguirem unes traces ascendents que evitaben les zones de més esquerdes, encara que en general estaven ben tapades. L'ascensió resultà molt tranquil·la doncs pràcticament no teniem ningú més a la muntanya (només hi trovarem un esquiador solitari). A més a més escollirem un ritme relaxat, per poder disfrutar l'ascensió i fer fotografies sense presses, en contrast amb la intensitat del dia anterior.

Baixada: condicions excel·lents, semblants al dia anterior, excepte un tram curt, entre 2700 m i 2500 m, on la neu li faltava una mitja horeta de sol.

Més avall, al voltant de la cota 2200, observarem com una allau descomunal havia amuntegat tones i tones de neu sobre les nostres traces del dia anterior. GLUPS!. I ja sense més ensurts arribarem esquiant sobre neu continua fins a la cota 1880.

Tot plegat, genial.

Components: Jordi V, Josep Maria M i Xavier M


Bibliografia:
Carte IGN 3436 ET Meije. Pelvoux
Ecrins Nord. Volodia Shahshahani. Volopress


3 comentaris:

Berta ha dit...

uuuaaaauuuu.....us heu lluït tots plegats!

Jaume J ha dit...

Felicitats per la travessa! Veig que ja has amortitzat el llibre de Volopress que vam comprar a l'Ubaye... i a les fotos del Ramon també veig un de la mateixa col·lecció però de Belledonne... per sort no ens els acabarem!

Xavier M. ha dit...

Gràcies per els comentaris. Doncs sí, una bona guia i moltes ganes acostumen a donar bons resultats. Per cert, molta sort en la vostra 'ascensió' particular.