9 d’abr. 2006

Piada Mont Vélan 3727m (Suïssa), 1 a 3/04/2006

Enviat per Joan B.
És una piada de la mateixa sortida que el Manel però en versió extensa!!!
MONT VÉLAN 3727m i MONTORGE 2881 m (ALPS, SUÏSSA)
Dies: 1, 2 i 3 d'abril de 2006
Carles L., Jordi T., Montse, Josep Maria, Antoni, Oriol, Xavier, Miquel, Manel, Jordi L., Carles S., Laia, Joan Manel i Joan.
Itinerari: Bourg-Saint Pierre (1710m), Cabanne Mont du Vélan (2642m), Glacera de Tseudet, Col de la Gouille (3150m), Glacera de Valsorey, Mont Vélan (3727m), Glacera de Valsorey, Cabanne du Vélan, Chaux de Jean Ma (2260m), Pic du Montorge (2881m), Bourg Saint Pierre.
Neu: tova molt humida el primer dia a la pujada al refugi, pols-humitejada- poc transformada el segon i tercer dia durant les ascensions i les baixades.
1r dia, dissabte 1/3/06: Bourg-Saint Pierre pàrking de la carretera (1710m), Cabanne Mont du Vélan (2642m),
Desnivell: 900 m. Durada: 3.30 h d'ascens.
Dia amb pluja a les cotes inferiors, boira i nevades entre 2200 i la cota del refugi.
Sortim sota la pluja, a peu de la carretera, des d'un parking situat al damunt del poble de Bourg Saint Pierre. Comencem pujant per una pista que al principi guanya desnivell ràpidament amb unes quantes giragonses, en alguns petits trams la neu és escassa i aflora el substrat d'herbes i roca. Tot seguint els indicadors del refugi ens acostem al fons de la vall per creuar el riuet i començar la pujada més forta cap la immensa morrena, neva fort i hi ha boira. Al capdamunt de la morrena es troba el refugi, la part final de lapujada al refugi la fem seguint la carena de la morrena, la neu fauns pans considerables als esquís la pujada esdevé molt pesada (per no dir una cosa pitjor...). Com a consolació en alguns moment la boira escampa i ens permet veure la peculiar silueta del refugi del Vélan al front i la impressionant silueta del Gran Combin darrera....
El gruix de la "miniexpedition" arribem bastant xops al refugi a les 18h i alguns minuts, poc abans de l'hora de sopar, no ens podem queixar; aquest era el nostre objectiu del dia. Fora continuen passant les boires i segueix nevant de forma intermitent. El refugi és d'un disseny modern, bastant agradable (val a dir que no és ple ni molt menys... en total som uns 24 esquiadors), és el primer dia de la temporada que està guardat, el guarda és senyor seriós i molt correcte en les seves tasques: prepara un bon sopar.
2n dia, diumenge 2/3/06: Cabanne Mont du Vélan (2642m), Glacera deTseudet, Col de la Gouille (3150m), Glacera de Valsorey, Mont Vélan (3727m), Glacera de Valsorey, Cabanne du Vélan
Desnivell: 1400 m.
Durada: 6:30 h fins al cim i 2:30h de descens iretorn al refugi.
Dia molt bo, assoleiat sense vent, fred al vessant W del Coll de la Gouille i molta calor a la remuntada final al refugi.
A les 5:00 h. ens llevem i OLÉ!!!!! FA BO, MOLT BO! No ho teníem gens clar la nit anterior, tot i que la previsió ja era aquesta. Està destapat, ni un núvol, gens de vent... és de nit i es veuen els estels! Esmorzem a les 5:30. Un grup de 7 esquiadors francesos que també és dirigeix cap al Mont Vélan per després anar a la Cabanne de Valsorey esmorzen abans i surten uns tres quarts d'hora abans que nosaltres. Aquest grup té un "líder-guia" molt competent i que deu estar molt fort: obrirà la major part de la traça cap el cim (amb el gruix de neu tova que hi ha és un esforç immens... chapeau!!).
A les6:15 h. sortim, anem seguint les traces del grup anterior que veiem a la llunyania, la pujada comença suau per damunt de la glacera de Tseudet, al terç final de la glacera a mida que ens acostem al pas del Coll de la Gouille va incrementant el pendent i es fan varies llaçades llargues deixant a la dreta una zona on aflora el gel blau dels sèracs. Arribem al peu de el mur rocós del coll de la Gouille, cal descalçar-se el esquís i grimpar un tram equipat amb cadenes ha permet passar a la glacera contigua de Valsorey. A la base del mur ala roca hi ha algunes marques vermelles que indiquen els punts d'accés a l'itinerari de les cadenes, hi ha molta neu i l'itinerari no és gens evident.
Els del primer grup anterior estan aturats a poc de començar han perdut les cadenes i no ho s'ho veuen,. Vist des d'avall obrir la traça i netejar les vires de neu sembla molt dur i el punt on és aturat el "líder-guia" que va de primer no sembla tenir una sortida raonablement viable ... finalment gràcies les indicacions del Carles i d'en Jordi (molt ben vist!) retroben les cadenes i el bon itinerari. Cal seguir unes vires de neu tot flanquejant a la dreta per acabar pujant a buscar el pas a l'altre banda de la cresta la part més baixa del mur. A l'altre banda toca sol de ple i s'agraeix perquè a l'ombra feia un fred important. Un descens d'uns 20 m fàcil però dret el fem cara el pendent i piolet en ma i ajudats en algun punt per les cordes que hem instal•lat (hi ha instal•lació per equipar el possible rappel), ens posem damunt el lateral de laglacera de Valsorey.
Remuntem pujant suaument fins a un ressalt que fa la glacera a cota 3370m que amb algunes llaçades mena una pendentmés suau a cota 3500 on ja es veu la pala final que mena al cim amb el Carles obrint la traça. A aquestes cotes la vista és immillorable, grandiós!!! els grans cims del Valais des del Mont Rosa al Weisshorn, passant pel Cerví, la Dent d'Herents i la Dent Blanche, I en primer terme el Gran Combin amb el seu dret vessant sud i l'aresta Meitin...
La pala final que mena al plateau del cim del Vélan és força dreta i el gruix de neu requereix certa precaució, cal marcar una distància entre nosaltres per evitar sobrecarregar la pala... Mentre esperemper passar un a un, comença a baixar el "líder-guia" de l'altre grup, abans d'atacar el primer tram més dret de la pala, s'ho mira i s'hopensa, li entra un riure tonto..jeje, no és per menys,. finalment s'hi llença, trencant una placa d'uns 30-40 cm de gruix i 7 x 4m.L'home ho té claríssim i de forma molt hàbil i ràpida s'escapa ràpidament esquiant fora de la placa (un altre chapeau pel col•lega, com s'ho treballa! L'hauríem de fitxar pel CEGESQUÍ...) La placa que cau arrossega la neu inestable i obre un pas relativament segur per a la baixada... Els altres membres d'aquest grup segueixen les instruccions del primer i van baixant d'un a un pel pas delicat, nosaltres anem pujant d'un a un. Algun dels que baixa no fa cas de les indicacions i en comptes de baixar dret per la neu esllavissada vol flanquejar cap on som nosaltres i provoca l'esllavissada d'algun tros de la placa.. Un altre riure, tonto! la veritat per a nosaltres que encara som al mig de la placa esperant no fa gaire gràcia...
Al cim som els 14! Eufòria general, abraçades, vistes, fotos, ganyipades i a pel descens! Esquiem d'un en un el tram delicat de la pala superior sense problemes, i a gaudir de la resta de la baixada!!
Un festival de descens, d'aquells per recordar, alguns membres del grup embogeixen d'entusiasme, són addictes a les pales blanques (nodiré noms) ... Neu molt fonda, pols-lleuregament transformada o humitejada, però en general es deixa fer molt bé!
Molt bon descens per la banda dreta de la glacera, a cota 2995m entrem a un estret i pendent corredor-tub encaixat entre roques per evitar una zona del ssèracs de l'esquerra. Després del tub es segueix baixant per la dreta fins aproximadament a cota 2500m on passem a l'esquerra per arribar aun pla a cota 2400 m. Aquí cal posar pells i remuntar uns 250 m per una coma al peu de la morrena cap el refugi. En aquesta remuntada final la Montse i el Carles obren la traça, està clar que això deviure a l'Aran els prova...
3r dia, dilluns 3/3/06: Cabanne du Vélan, Chaux de Jean Ma (2260m), Pic du Montorge (2881m), Bourg Saint Pierre.
La nit anterior va estar nevant però el dia surt destapat i bo, sortim del refugi cap avall seguint la carena de la morrena en el primer tram preocupats per l'estabilitat de la neu al vessant més dret de la morrena, després esquiem pel vessant cap el NW avall fins a cota aproximada 2270 m al Chaux de Jean Mâ, on posem pells i deixem un niu de material. Remuntem una coma fins a cota 2600 m on fent un flanqueig i llaçades per un vessant NE del cim Montorge anem a retrobar l'esperonet NE del cim per on ascendim els darrers 70 m. Al cim neva, està força tapat i fa una mica de vent, dalt del cim semblem els pingüins de l'antàrtic tots 14 drets agrupats.
Aprofitant moments de visibilitat baixem per on hem pujat, la neu està prou bé, però també hi ha un tram que ens hem de mirar i passar d'un en un. Al fons de la coma, recuperem el material del niu i seguim pel camí recorregut el primer dia fins al Bourg Saint Pierre, en alguns moment hi ha boira i neva, s'observa clarament que hi ha més neu que el primer dia tot i això en algun punt rasquem esquís amb algun roc...
A la part de baix tota nevada, els arbres estan preciosos, a les 12 hsom als cotxes canviant-nos per començar el viatge de tornada.
En aquesta sortida dels 14 un grup d'onze hem viatjat amb avió a Milà (Malpensa) i desprès amb cotxe de lloguer rel la Vall d'Aosta i pel túnel del Coll de Gran Sant Bernat a Bourg Saint Pierre (3h).
Dissabte al matí al moment de sortir de Barcelona vam tenir moments de "crisi" ja que Alitalia va cancel•lar el nostre vol que havia de sortir a les 6:50h... Per sort vam poder col•locar-nos en un vol de Vueling de les 8:15.,
ALGUNES CONSIDERACIONS RESPECTE L'ESTRATÈGIA EN LA PLANIFICACIÓ DELES SORTIDES D'ESQUÍ ALS ALPS:
Aquesta és la nostra 3a mini-expedició de 3 dies d'esquí de muntanya als Alps (veure les piades del Galenstock i el Gran Paradiso de la temporada passada) Amb el següent esquema:
- 1r dia, viatge amb d'avió, lloguer i viatge amb cotxe, aproximació a un refugi
- 2 n dia, d'ascensió a un cim llarg i tornada al refugi
- 3r dia ascens a un cim més curt i viatge de tornada.
- El pressupost depèn bastant del bitllet d'avió però amb les refugis, lloguer de cotxe, benzina i peatges, es a dir tot inclòs pot sortir per 270-300 €.
Hores d'ara, amb la avaluació de les 3 mini expedicions jo diria que és una bona manera d'anar a fer esquí de muntanya als Alps, ja que permet fer algunes ascensions molt interessants agafant només un dia extra de cap de setmana. Si es pot aconseguir un bitllet de menys de 130 € econòmicament pot ser bastant similar al viatjar amb cotxe als Alps (si a més de benzina i peatges es suma al compte l'amortitzaciódel vehicle, clar que això també depèn del número de places delvehicle...).
Els inconvenients d'aquest tipus de sortida poden venir per problemes amb els vols i/o pèrdues d'equipatges i la meteorologia adversa i condicions de neu dolentes, ja que per a obtenir un bonpreu en el bitllet (120-130€) la compra l'hem fet sempre amb uns 4-5mesos d'antelació...
Fins ara amb la meteo i la neu, hem tingut sort, no ens podem pas queixar!.
Joan B.