QUINA POOOOOOR!
Dissabte 1 de maig, en mitg de l'astenia primaveral, varem decidir fer una sortideta fàcil, "sense comprmís", per a acomiadar la temporada d'esquí.
Així que la Concep, el Moix i jo varem intentar pujar al Bastiments, el clàssic cim de vaques del Ripolles, una mariconada, vaja, o no?
Com que som més llestos que ningú varem pujar per les pistes d'esquí de Vallter fins a la cabana de les Marmotes i, des d'allà, per a no haver de baixar i remontar fins el coll de la Marrana, varem decidir pujar a la carena per un esperonet de roca cobert de neu. Es veia fàcil, i sense problemes, uns 20cm de neu a sobre la roca i sense dificultats. Així que vàrem carregar-nos els esquís a l'esquena i amunt! Que naltros anem sobrats!
Pues mira que no, quan quedaven 10m per arrivar a la punyetera carena i enmitg de la més absoluta sorpresa tota la pendent de neu es va posar en moviment (evidentment cap avall) en un allau més que espectacular que ens va arrossegar uns 300m i ens va fer saltar l'esperó.
Tots el tontos tenen sort (a vegades)! I, per xiripa, no varem prendre mal. El Moix es va fer un tallet a la pota i jo em vaig donar un fort cop a la cama i vaig trencar un esquí, a part d'això, res més (gràcies a Déu).
Uns companys de les pistes de Vallter varen venir de segida per a si calia ajudar-nos i ens varen acompanyar fins a baix, és van portar molt bé.
Després d'encedre tres espelmetes a l'esglesia (no està mai de més!), una per a cada membre de l'acidentat equip varem tornar a casa i ens vàrem passar el diumenge al sofà mirant la tele, ENCARA ENS TREMOLEN LES CAMES!!!
MORALEJA: No cal anar gaire lluny per a prendre mal!
Virgencita virgencita que me quede com estoy.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada