19 d’abr. 2015

11 al 17 d'abril – Gran Volta al massís del Mont Rosa


Massís del Mont Roda
Hi vam anar: tres “Sprinters” o "ironmens" (no sé com definir-los), tres escaladors, el que ens “enreda” cada any, i... jo: l'escombra, perquè sempre anava l'última.
O sigui En: Pep, Francesc, Jordi, Joan, Cesc, Manolo, Oriol i Anna
El grup
El Mont Rosa és un massís dintre dels Alps situat entre les regions italianes del Piemont i la Vall d'Aosta i el cantó suís de Valais. El seu nom es diu que no deriva de l'italià rosa, com molts pensem, sinó de roisa, terme francoprovençal que significa "glacera". Un lloc atractiu i emblemàtic pels seus cims i per anar descobrir-lo i gaudir de les seves bones panoràmiques i si encertes els dies clars com vam tenir, ja és ...
De grans dimensions, tot està més lluny del que sembla, però de mica en mica s'arriba. Travessa exigent per alçada, per les seves glaceres i algun pas que altre que encara la fa més atraient.
Particularment l'esforç físic, ha estat gran, però ha valgut la pena aquest, només per les vistes i el seu recorregut, ... I com no, la bona companyia.

Activitat
Dissabte, 11 – Estació d'esquí d'Stafal (1600)- Coll di Bettaforca (2672) – Rif. Ferraro (2066) – Plan de Verra inferior (2050) – Rif. Mezzalama (3036)
Aprofitem els remuntadors fins al Coll de Bettaforca i fem el descens fins al ref. de Ferrero, on hem de treure esquís per arribar al Pla de Verra inf., anem remuntant fins arriba al ref. Mezzalama on passarem la nit. Arribar ha estat pesat, pel pes i la llargada de la vall, ja que va pujant molt suaument. 
El refugi no està guardat, així que portem el sopar, al refugi hi ha mantes, però una per cap, així que dormim ben vestits, el cansament pot i poc o molt dormim una mica.
Malgrat que el refugi de Guides de la Val d'Ayas estigui 400 metres més amunt, vam decidir quedar-nos a dormir al Mezzalama per qüestió d'aclimatar-nos una mica a l'alçada.

Diumenge, 12 – Rif. Mezzalama (3036) – Rif. Guides d'Ayas (3420) – intent Càstor (4221) – Rif Guides d'Ayas.
Fem un mos i pugem els 400 m que ens separen del refugi on descarreguem pes, i carreguem d'aigua i te, la nostra fita d'avui és fer el Càstor, però ens quedem just abans de la fina aresta que arriba al cim, ... És que l'aresta era molt fina.
Els esquís, els deixem a cota 4000, el fort pendent i gel ho desaconsellen
La baixada amb neu primavera la gaudim de retorn al refugi.

Dilluns 13 – Rif. Guides d'Ayas (3420) – Coll di Verra – Grande Ghiacciaio di Verra – Bretihorn (4164) – Coll del Breithorn (3824) – Passo de Ventina Nord (3451) – Rif. Guide del Cervino (3480).
Tornem a remuntar cap al Coll di Verra i flanquegem tot el Grande Ghiacciaio di Verra, passant pels peus del Pollux (4082), de la Roccia Nera (4075) els Breithorns oriental i central,
quan arribem cap a l'ample Breithornpass anem guanyant alçada cap al Breithorn occidental, el remuntem per l'esquerra i mentre apugem les vistes que es deixen veure del Cervino, la Dent d'Hérens,... van apareixent.
 Arribem dalt del cim amb els esquís als peus.
La baixa la neu està entre dura i gelada, la falta de cantos es fa nota i com a mínim jo haig d'anar amb compte, però arribem bé al coll, travessem l'amplíssim coll que ens duu a les pistes d'esquí de Cervinia i Zermatt, ja que el refugi Guide de Cervino està justament entre les estacions d'esquí.

Dimarts 14 – Rif. Guide de Cervino (3480) – Zermatt (1600) – Rotenboden (2815) – Monte Rose hutte (2880).
Un problema tècnic amb unes botes ens obliga a canviar l'itinerari d'aquesta etapa, així que, després d'esmorzar baixem per les pistes fins a Zermatt. Un bon descens per començar el dia.
Un cop solucionat el tema botes, agafem el tren fins a Rotenboden (38 euros), després d'un petit descens amb esquís, els hem de carregar a l'esquena per fer la llarga diagonal que es baixarà fins a la Gornergletscher, i d'aquí glacera amunt cap al Monte Rosahütte (2880) ... i que llarga que es fa i més amb un sol de justícia.
L'arribada a aquest refugi impacta amb el seu disseny modern, que no estem gaire acostumats a veure.
Ara, amb el moviment de gent que hi ha entens que sigui tan gran.
I les vistes?...

Dimecres 15 – Monte Rosahütte (2880) – Kleines Fillarhorn (3621) – Grosses Fillarhorn (3676)
La idea inicial era anar fer el Jägerhorn, però la glacera està molt trencada i ens quedem amb els Fillarhorns.

Per arribar has d'agafar la Gornergletscher i des del refugi has de passar una barrera rocosa, descalçant esquí i una grimpadeta entretinguda que dóna a la sortida un punt de dificultat.
Un cop travessada és agafar la glacera i anar-la remuntant, tot sembla que estigui aquí mateix, però quan veus algú punt de referència te n'adones compte de l'immens que arriba a ser tota aquesta zona.
Un cop canviat l'objectiu i ens enfilem al Kleines i Grosses Fillarhorn descobrim les immenses parets que cauen en vertical cap a la Vall de Macugnaga, impressionen.
El retorn el fem pel mateix lloc, la neu es deixa fer, malgrat una mica encostrada, quan travessem la barrera rocosa la neu sí que és primavera total fins al refugi

Dijous 16 – Monte Rosahütte (2880) – Grenzgletscher – [Sprinters : Punta Gniffeti (4554)]- [Solitari: Corno Nero (4322)] - Coll de Lys (4248) – Cristo delle Vette Balmenhorn (4167) – Rif Citta di Mantova (3500).
Avui toca canviar de vessant, i està anunciant canvi de mal temps cap a les 12.
La llarga glacera que porta al coll del Lys, es fa llarga i lenta, ara és impressionant.
Aquí els “sprinters” van per la banda dreta de la glacera, mentre la resta anem per la banda esquerra, anant seguint el trac i que veiem més segur.
L'equip Alfa, els perdem de vista, mentre la resta anem fem.
És migdia i l'equip Beta, encara no hem arribat al coll, però el que sí arribar puntualment és el canvi de temps, i comença a nevar i poc més tard la visibilitat és nul·la.
L'equip Alfa,  després de fer la punta Gniffeti ja ha baixat cap al refugi.
I els Beta? Entre el blanc de la neu, el blanc de la boira i nevar, no es veia absolutament res, sort del trac al GPS, perquè va ser una baixada totalment GPS, fins a cota 4000 que es troben balises per baixar cap al refugi.
La neu, bé, segons el tacte a la part alta, estava ventada i dura, algun moment correcte a mesura que perdies alçada la neu molt dura.

Divendres 17 – Rif. Città di Mantova (3500) – Stafal (1600)
Avui el dia s'ha aixecat tapat, està nevant i la boira no deixa veure més enllà de pocs metres. Després de parlar amb el grup decidim donar per acabada la travessa i baixar cap al cotxe, ja que la previsió és dolenta per tot el dia i l'endemà tampoc és segur del tot.
La baixada cap a Stafal no es veu absolutament res, sort que les balises que van indicant per on és el camí, es fa llarga, la neu molt humida, fins que no arribem a les pistes la baixada es fa pesada.
A les pistes no hi ha absolutament ningú, només nosaltres.

Refugis:
   Lliure, mantes, una per persona, una mica just
Rif. Guide d'Ayas (3420)http://www.guidechampoluc.com/rifugio/
   Guardat, els guardes molt amables, wifi lliure, lloc per carregar els mòbils, sense aigua.
   Habitacions grans, correctes
Rif. Guide del Cervino (3480): http://www.rifugioguidedelcervino.com/
   Guardat, el guarda amable, i el sopar i esmorzar molt bé. Refugi a les pistes de Cervinia- Zermat, wifi lliure, sense aigua, regolinet al lavabo tot just per rentar-te les mans.
   Habitacions petites, sort que estaven sols i vam poder deixar les motxilles al passadís
Rif. Citta di Mantova (3500): http://www.rifugiomantova.it/
  Guardat, les noies que ho portem molt servicials, sopar molt bo, wifi (3 euros), lloc per carregar mòbils, res d'aigua, ni per rentar mans.
  Habitacions petites, sense penjadors ni prestatges, en canvi, gran sala-menjador i bon espai per deixar material i eixugar roba.
Malgrat ser un refugi del 2009, l'aigua per la dutxa només a l'estiu, per carregar els mòbils només al menjador i uns 8 endolls per unes 120 places, no hi ha cap més endoll en tot l'edifici, ni habitacions ni passadissos.
No hi ha wifi ni lliure ni pagant, malgrat sí que hi ha de privada.
Mala organització en distribució d'habitacions, si estàs dos dies, has de pagar cada dia i registrar-te cada dia, malgrat hagis fet la reserva per internet per dos dies.
Lents en el servei, dues hores i mitja per sopar.
Arquitectònicament l'edifici és una passada, però, portes de sortida obren totes cap a dins, hi ha molts espais desaprofitats i les habitacions si estan plenes una mica ajustats
Compte amb els extres, aigües 1/2 l. 7 euros, cerveses 1/2 l. 7 euros.. Són cars

Mapes
1348 Zermatt (1:25000)
284 Mischabel (1:50000) - Skitourenkarte
5 - Cervino-Matterhorn e Monte Rosa

9 d’abr. 2015

Ruta per Aigüestortes – Del 2 al 6 d’Abril 2015

2 d’Abril – Pujada al refugi d’Amitges des de l'Estany de Sant Maurici (*)

El dijous sortim de Barcelona pel matí ben d’hora. Arribem a Espot on deixem el cotxe i agafem un taxi fins l’estany de Sant Maurici. El temps ens acompanya, fa sol. A les 12.20 comencem a foquejar, guanyant alçada passant pel costat de l’estany de Ratera.  Abans de les 14.00 ja som al refu. Avui no volem forçar, ja tindrem dies... Que be que estem a la terrassa del refugi on passem la tarda gaudint de les vistes i prenent el sol.

Vistes des de la terrassa

Terrassa del Refu d'Amitges










3 d’Abril – D’Amitges a Saboredo (**, S2/S3)

Coma de l'Abeller
Esmorçar al refu a les 7am. A les 8 en punt ja estem amb els esquis i les pells. L’objectiu es pujar al Bassiero per la coma de l’Abeller. Sortim del refugi flanquejant la vall sense perdre alçada.       Enfilem direcció N de seguida, tot possant ganivetes, ja que la neu està força gelada. Per pujar la part final del Port de Sant Maurici calen els grampons. Pujem el Bassiero i després baixem el coll amb grampons també ja que la neu està força dura. Fem el coll de l’Estany Gelat i baixem fins al refu de Saboredo.

Coma de l'Abeller

Refu de Saboredo














4 d’Abril – Saboredo a Estany Llong (**, S2)

Portarro
Esmorçar a les 6.30. Avui hauria de ser el dia llarg de la ruta amb ascensió al Tuc de Colomers. Sortim del refu de Saboredo i enfilem cap al port de ratera. Es una llàstima ja que com està força tapat hem de desistir de fer el Gran Tuc. Finalment desde el port de Ratera baixem les cometes de Ratera i ens fiquem a la coma de Crabes que sortosament i com ja es troba una mica més al Sud, encara te sol. Mica en mica el temps millora. Metres tant, remontem fins al coll entre el Pic del Portarro i el Petit Portarro (amb grampons ja que es força dret).  Baixem fins la vall i remontem la pala del Pic del Portarro, per baixar-la sencera. Pala llarga amb bona neu primavera. Adalt fem un pica pica i ens trobem a la Mireia Miró amb una companya seva (van a tope!). Elles marxen abans que nosaltres, sense pensar-s’ho gaire (en 2 min ja estan  abaix!). Nosaltres amb més calma anem baixant fins al refugi Estany Llong.



5 d’Abril  - Estany Llong a Colomina (**, S2/S3)

Coll de Gavatxos
Esmorçar a les 7. Remuntem des del refugi d’estany llong fins a l’estany Negre, travessant la part boscosa. Avancem per la coma deixant a dreta el Tossal de la Montanyeta, fins al coll dels Gavatxos (grampons). Fem un parell de pics a les Pales de Cubieso i baixem cap a l’estany Morto. Remontem cap a la collada de Carboneres (grampons). Un cop allà ens apropem al Pic Tort, tot tornant a la collada. Des de la collada baixem cap a l’Estany de Mar i girem cap a l’estany de Colomina que creuem fins al refugi de Colomina. Impressionants el s estanys, i impressionant creuar per sobre :DD.


Creuant l'estany de Colomina













6 d’Abril – Colomina a Estany de Sant Maurici (**, S2)

Iniciant camí creuant els llacs en sortir de Colomina
Sortim del refu de Colomina, creuant l’estany de Colomina i l’estany de Mar. Baixem a l’estany de Saburo (no està ple del tot) i remuntem amb grampons (possible també amb ganivetes) fins a la collada de Saburó.  Ens enfilem al Tuc de Saburó, primer amb esquis, però després calen grampons. A més la part final es una mica entretinguda (deixem el pic per un altre dia ja que ens espera abaix la Roser i ja s’ens fa una mica tard). Baixem i vorejem el Tuc Inferior de Saburó i remuntem fins la collada de Monastero. La vall no te gaire neu i el Peguera que ens vigila desde la dreta tampoc. Baixem la vall de Monastero seguint el camí d’estiu fins l’estany de Sant Maurici. 


Pujant el Tuc de Saburó

Ens encigalem una mica pel torrent però aconseguim arribar abaix esquiant tota la estona! Es una pena perquè el taxi de les 4 s’ens escapa pels pels. Hem d’esperar fins les 5, però ens dona igual. La ruta ha estat magnifica i agraïm sentar-nos una estona a l’herba gaudint del sol.



I qui erem? Doncs el Pep, la Roser, la Fina i el Carlos.

:D Moltes gracies a tots per una gran ruta!





Arribats a l'Estany de Sant Maurici

8 d’abr. 2015

Estrena Andorrana

Tornant del “tomb pel tirol” magistralment descrit per  l’Agus, a casa m’esperava la Lucía que no havia pogut unir-se a l’expedició austriaca i estava amb moltes ganes de sortir. Jo encantat de tornar a la muntanya. Doncs, aprofitant el baix risc d’allaus (1/2) i amb els valuosos consells del Ricard sobre la zona i els pics assolibles, vam decidir montar la nostra primera sortida en solitari i tirar cap a Andorra.
A les 21h aterrava l’avió des de Munich y a les 23h estavem en marxa cap als Pirineus. Vam dormir a l’Hotel l’Ermita en Meritxell, un petit poblat entre Encamps i Canillo. L’hotel, gestionat per una parella franco-andorrana, és molt acollidor, tenen esmorçar buffet  (encara que no massa variat) i menú de sopar correcte per 15 euros. Preu habitació doble + esmorçar 33 euros per cap.

Diumenge 05 Abril
Pic de Montmalús (2781mt)
+ 720mt, F, S2. Temps pujada 3h, baixada 1h.
Pujant per la vall, Montmalús al fons
Ens aixequem no massa d’hora (després de la pallissa del viatge havíem de descansar una mica), el pic  escollit es el Pic de Pessons i a les 11h sortim des del pàrquing de Grau Roig. Passem per darrera de la sortida del telecadira “Cubil” i pugem per la pista abalisada i anomenada “camins dels Pessons” que surt davant del bar “3 Estanys”. Després d’una agradable pujada pel bosc i de creuar una pista d’esquí arribem a l’Estany Primer. Allí ens creuem amb un guia de la zona, que ens comenta que el coll de Pessons está sense neu, així doncs decidim tirar cap a Montmalús. Remuntem la vall del riuet que alimenta l’Estany Primer, pugem una collada a l’esuqerra i ens trobem enfilats a la collada del Montmalús. Poc abans de la collada la neu està dura i gelada per parts, pel que decidim posar ganivetes. Aixi pugem més tranquils fins al cim. La pala nord està  amb poca neu i dura, pel que baixem per on hem pujat. Trobem neu transformada des del cim a la collada (exposició sur), neu dura a la collada i una neu tranformada molt agradable per la vall. Acabem super mega hiper contents (desproporcionadament respecte al nivell de l’excursió) doncs hem dut a terme la primera sortida montada per nosaltres!


cim de montmalús, amb vent




Baixada des de la collada de Montmalús



Dilluns 06 Abril
Pic de Pedrons (2715)
Antecim de Pedrons al fons
+660mt , PD, S3. Temps pujada 2h, baixada 45’
Hem de sortir d’Andorra ben aviat (maxim 14h) perque la Lucia té guàrdia per la nit. Doncs avuí sí ens aixequem d’hora, a les 7:30 al cotxe. Ens costa trobar un bar obert per fer l’esmorçar, finalment parem al Bar El Cobert en Canillo (a l’hotel l’esmorçar comença a partir de les 8…).
L’objectiu del dia era el Pic de Casamanya, però un cop arribem al bosc del Mereig veiem que no hi ha neu ni al bosc ni al pic. Decidim tirar cap a la Vall d’Incles, on el dia anterior havíem vist uns lloms molt macos amb orientació sur. Pero la carretera de la Vall está tallada, i hauríem de fer un bon troç a peu,,. Donat el poc temps del que disposem, decidim tornar a canviar de destí. Mirant al mapa punts de sortida mes alts, trobem el pic de Pedrons, que ens sona per la recent piulada de la Nadja. Sembla una excursió curteta y accesible.
Cap al cim de Pedrons amb crampons
Aparquem a la carretera just després de Pas de la casa, pugem per la pala amb orientació O fins al llom que condueix directament a l’antecim. Just abans del antecim trobem neu dura i glaçada, pel que preferim posar ganivetes. Assolim el cim fent els darrers 15mt amb grampons.
Dos nois s'aventuren amb exit per la estreta canal E
Des del cim es veuen palas i canals per tots els costats i per a tots els gustos.. Hi ha un parell amb orientació O, una des del cim i l’altra des de l’antecim. Veiem un noi tirar-se per allà, però la neu encara no s’ha transformat i no sembla una baixada massa agradable.
La canal SE que vam triar
Dos nois s’enfilan per una canal molt estreta amb orientació E i sembla que la neu estigui molt bé, però la canal és realment molt estreta i d’accés no senzill, clarament fora d’abast per nosaltres. Paral·lela a aquesta veiem un altra canal amb orientació SE, més ampla, i anem a mirar. Ens sembla molt atractiva i no veiem accumulacions importants de neu, així que ens tirem.
Inici de baixada per la canal
Quin goig!! La neu
linea de baixada
està molt disfrutona, la canal és preciosa amb una pendent interessant (resultarà ser de 35º). Segurament siga la mateixa que van fer el Jaume i el Xavi al Desembre de 2014.
Baixant cap a Pas de la Casa
                                                                                                                                                                                                                                                                                                            L’ideal haguès sigut baixar vall abaix per la Vall del Rec de Baladrar, i deprés tornar a ficar pells, ja que la neu estava fantàstica. Però els margens de temps eren estrets, doncs vam intentar no caure tant, i amb un flanqueig cap a la esquerra vam tornar al llom de la pujada i d’allà baixar al cotxe amb una agradable neu transformada.

Un Andorra express molt divertit i complert, acompanyat d’un sol espectacular!

Gràcies a tots el companys de Cegesquí per les sortides junts, que han sigut sempre fantàstiques, per companyia i rutes, i a més a més ens han permés guanyar experiència i una mica de confiança. I un gràcies especial al Jaume i al Ricard, per la seva dedicació, els seus ensenyaments i el amor per l’esquí de muntanya que ens han contagiat. Tot va començar amb el seu fantàstic curs..

Una abraçada i bones traçes!

Andrea i Lucía.