Deixem el vehicle a la cota 1400 (dipòsit d'agua) de la pista que surt del poble de Mont. Carreguem esquís uns 300 m de desnivell, els calcem just a sota de la cabana deth Plan de Naut i tirem amunt pel bosc amb pasos estrets entre arbres i blocs de pedra. Sortim del bosc gaudint d'impressionants vistes de Vielha, tot el sud de l'Aran, Aneto, Maladetes i Pirineu francés. El pendent d'orientació sud és ben gelat i ens obliga a calçar ganivetes. Tal i com deia la previsió, comença a bufar el vent amb força, en alguns moments ens desquilibra. Arribem als plans de sota del cim i enfilem la darrera pala que mena a la carena a l'est del cim. Assolim el primer cim del dia, que serà l'últim donada la força amb la que bufa el vent.
Treiem pells asseguts a terra i davallem per la carena per uns metres cal a l'oest fins entrar a la pala NE, la neu és força dura i el vent segueix fort, més avall trobem restes de neu ventada sobre la neu encara més dura i sobre la cota 2000 fa aparició la neu crosta, en Carles s'ensurt prou bé amb esquís més amples, l'autor de la piulada fa el que pot. Seguim l'arriu dera Solana pel marge dret, sense entrar al llit del riu, fins tombar la carena que baixa del cim, canviant de orientació NE a S i SE, la neu ha transformat i es deixa esquiar prou bé, tot i que el mantell és força prim, sort que a sota hi ha herba! Sobre cota 1800 descalcem esquís i seguim la pista fins arribar al cotxe.
Llàstima de vent i de neu, però almenys he viscut en directe aquella sorpresa que tots experimentem quan llegim piulades d'en Carles i la Montse de racons inèdits de l'Aran.
No tot és desar somnis pels calaixos rodejats d’enemics o bé d’objectes que subtilment i astuta ens empresonen. Perquè viure és combatre la peresa de cada instant i restablir la fonda dimensió de tota cosa dita, podem amb cada gest guanyar nous àmbits i amb cada mot acréixer l’esperança. Serem allò que vulguem ser. Pels vidres del ponent encrespat, la llum esclata. (Miquel Martí i Pol)
no tot són flors i violes a les sortides de cegesqui
Alba, Martí, Toni, Laia, Alba R, Berta R, Núria, Carles, Marina, Joan Manuel, Manel,Ricard M,Pep, Roser, Fina, Anna, Xènia, Laura, Greg, Jordi, Montse, Ricard E, Pili, Aina, Joana, Bernat, Berta i Jaume
El vídeo del Carles:
En una setmana hem passat del gran bo a la gran nevada, rècord de molts anys a la zona, sobre la molta neu que ja hi havia, a la pluja del darrer dia... Moltes emocions amb boniques sortides el primer dia, culminades el segon dia amb el Grand Pic de la Lauziere, i un tercer dia més agredolç amb la lesió una cama del grup. I després més neu, i més neu, fins i tot massa com per no deixar-nos fer activitat. Tot plegat a la Savoia, al massís de la la Lauziere, en el poblet de Celliers, en un petit gran hotel on no sempre la dutxa era calenta però de menjar hem estat més que ben servits.
Dimarts 27/12/2011 Grand Plan 2127m
+/- 800m; F, S2, *; 3-4h amb la calma; calor i tempesta de cel blau, amb neu transformant-se.
De Celliers hem pres la vall de Bridan fins la cota 1600 on hem entrat al bosc en direcció N per enfilar-nos al llom, que per suaus pales ens porta a aquest cim ben arrodonit. Vistes en 360º a les possibilitats de la zona, amb l'omnipresent MontBlanc al nord. Bona baixada, alguns ben ràpida per pujar al migdia amb els nens a les pistes de Valmorel (connexió del poble mateix amb un teleou)
Les Frettes, Portes de Montmélian 2528m
+/-1200m; F, S2-S3,**; 4-5h
Sobre el mateix itinerari anterior fins la cota 1600m, part del grup ha fet l'excursió més llarga remuntant tota la Combe de Bridan fins el coll de les Portes de Montmélian, i després aresta N fins els cims de les Frettes.
Dimecres 28/12/2011 Grand Pic de la Lauziere 2829m
+/-1600m; PD+, S3, ***; 6-7h; Gran bo, amb neu pols a obagues, cares N, i cotes altes.
Coneixedors que és el darrer dia de bo, ens arrisquem amb la perla del massís. L'itinerari és llarg, variat i preciós!
De Celliers marxem amb esquís a Celliers-Dessus, i continuem una estona per la carretera colgada de neu que puja al Col de la Madeleine fins la cota 1550, on entrem a la Combe des Plans, paral·lela a la de Bridan, més al sud. Aquesta vall s'enfila amb més ganes i ens obre les portes a molts cims que seran per un altre any (el Rognolet, el Pointe de la Balme,...).
Cap els 1900m deixem el fons de vall per enfilar per pales nord en direcció al col de la Valette, Pas de la Balme i Col des Aiguillons, d'on ja veiem de front la suggerent gelera del Grand Pic. És ben agraïda de remuntar i arribem al final sense saber per on atacar al cim.
Per l'esquerra fallem, i acabem encertant la ruta seguint dos alpinistes locals que ens obren traça fins dalt per uns 100m d'aresta nevada, amb algun tram mixt i passos drets, sempre força exposats.
Dalt la satisfacció és màxima. La baixada memorable, i a alguns ens acaben falten cames...
Dijous 29/12/2011 Pointe de Glais-Rouge 2163m (cota 1950)
+/- 800m; F,S2-S3,*** (per la dificultat de trobar la sortida del bosc). Dia tapat, aclarint-se. Neu en general pesada, però amb algun tram de bosc on era pols.
El temps ha canviat, amb dia tapat i petita enfarinada. Baixem amb cotxes al poblet de Bonneval (1180m) per fer un itinerari de bosc i instrospecció... Aconseguim trobar el camí per sortir del bosc, però l'accés a les pales superiors està marcat per grans allaus de placa de fons, i acabem reculant. Baixada molt divertida fins que en Pep té una estrebada a la cama. Baixem com podem, sense el somriure dels primers viratges.
Al vespre cau la gran nevada i els següents dos dies no passem de fer séries pels volts del poble, el risc és 5.
La situació empitjora el matí de dissabte amb la pujada de temperatura i convertir-se la nevada en pluja. Allotjament: Hôtel ** Le Grand Pic
Bibliografia: "Toponeige Beaufortain-Lauziere" de Christophe Hagenmuller i André Dugit. Ed. Volopress
"52 Balades à skis autour d'Albertville" de Laurent Chardin. Ed. Didier Richard
"Ski de Randonnée - Savoie". Ed. Olizane
Per sort, bon ambient, bona teca, i bona revetlla, desitjant també molt bones traces pel 2012!
Circ de Colomers, Val d'Aran Dissabte 31: aproximació al refugi, 2h45, +670m Diumenge 1: 9h30, +1220m/-1890m, S3, ***
Mira si n'hi ha de gent a la vall aquests dies. Però ningú va pujar ahir al refugi de Colomers i tampoc avui hem vist ningú de sol a sol. I això que el dia ha estat radiant. Les muntanyes s'han vestit de diumenge per donar entrada a l'any nou, blanques de dalt a baix. Realment feia goig mirar cap a totes bandes, tot era preciós sota l'horitzó. Però les condicions tampoc no eren fàcils. Fred i vent, i molt gel en superfície en vessants obacs, especialment en cotes altes. Avui no, no hem estat capaços de fer una tria de fotos i n'hem penjat un grapat més del compte.
Pugem la nit de cap d'any al refugi de Colomers sota una pluja persistent. Desde l'aparcament de la borda de Servat posant en remull les pells i les caputxes, amb ben poques treves. Cal tenir fe, demà farà un gran dia. Revetlla a la fresca, la bossa de cotillón i el confeti s'han quedat a casa. Això sí, el whisky és del bo, un Jura Supersition. I segueix nevant.
Dia ú. Cel ras. Sortim amb les primeres llums. Ens dirigim a les muntanyes de l'extrem sud del circ. Entre el Gran Tuc i la Creu de Colomers hi ha dos cims, el Tuc Blanc n'és el més oriental. Navegem entre els estanys de Cabidornats i deth Pòrt per trobar el camí més curt, o el que menys menys metres ens fa perdre a cada barranc. A 2400m comencem a virar cap al sudest en direcció al Tuc de Pòdo. Abans, tornem a virar a sud per trobar l'aresta al nord del Tuc Blanc. La fem íntegrament a peu, passejant els esquís a l'esquena en va. Hi ha molt gel a la muntanya i els trams esquiables avui són un perill. Magnífiques vistes sobre el Gran Tuc de Colomers. Desfem el tram d'aresta i esquiem amb neu entre dura i pols fins l'estanh deth Pòrt de Colomers.
Posem les pells i guanyen fàcilment el Pòrt de Colomers. Pel vessant ribagorçà, iniciem un flanqueig sense perdre alçada per les pales a sud que menen al Pic de la Tallada Llarga. Amb un parell de marrades arribem al coll al sudest del cim (2700m). Fem els darrers metres amb grampons. Triem el descens directe fins al refugi pel vessant NE de la muntanya. Des del coll cal primer baixar una canal més obligada i dreta per després continuar enllaçant les pales properes al característic espadat rocòs. Recollim les coses que hem deixat al refugi i seguim el descens fins a la Bòrda de Servat. Afortunadament la pista està ben ràpida i fem via.
Sortint del refugi i premers llums.
Cim del Tuc Blanc, Gran Tuc de Colomers, i pas obligat a l'aresta nord del cim.
Vistes cap Aiguamog. Imatges del descens, no sempre fàcil.
Remuntant el Pòrt de Colomèrs. Flanqueig vessant ribagorçà. Tuc Llucià i Tallada Llarga al centre.
Gran Tuc de Colomers, Tuc Blanc, Creu de Colomers, Contraix, Punta Alta, Bessiberris.
Pic de la Tallada llarga. Descens cara NE. Llums de tarda sobre el Tuc de Ratèra.
El Pic de la Tallada Llarga apareix a la guia num.2 de l'Oriol Guasch (Proa) amb el nom de Tuc de la Balaguera.
El Tuc de Gurièr és d’aquells “petits” cims a l’ombra de dos “grans” veïns: el Tuc d’Òrla i el Tuc de Milh. Després de les nevades importants seguides per pluja abundant i calorada fins a cotes altes, el mantell de neu ha quedat molt dur, encrostat per gel que en les orientacions més obagues és ben viu. Per sort, durant la matinada de dissabte, passa un front que rasca les muntanyes més septentrionals de l’Aran i Pallars, deixant-nos una mica de polseta molt agraïda en l’ascens i prou disfrutona en el descens.
Des del Pla de Beret (1.850m), sortim esquiant cap a Montgarri per la pista de la solana. Els darrers 500m fins al Santuari (1.650m) els fem caminant. Continuem a peu pel camí d’estiu cap a l’entrada de la vall de l’arriu Porquèr. Posem pells, tornem a calçar els esquís i comencem a pujar pels prats a la dreta del riu. De seguida trobem el barranc que baixa del nord del Tuc de Bandolèrs, el qual travessem sense dificultats. Remuntem una zona boscosa de pins amb terreny més pendent i continuem flanquejant per vires de prats prou còmodes. Entrem a la valleta de l’arriu de Bandolèrs encapçalada pel Tuc d’Òrla i el Tuc de Gurièr (deixem enrere els barrancs de Lèsca, Barlonguèra i Milh). Seguim guanyant metres, buscant el terreny més suau i les clapes de neu ventada que ens salven d’haver de posar ganivetes. El vent cada vegada bufa amb més força i la sensació de fred és més intensa però continuem avançant ja que el cim no queda massa lluny. Arribem sota la carena sud del cim: és un llom ample de terreny dret. Vistes les condicions, deixem els esquís ben clavats a la neu, guanyem el llom amb grampons i assolim el Tuc de Gurièr (2.536m), amb relativa facilitat però amb força compte pels cops de vent. Per sort, just a dalt del cim, és on fa menys vent i podem gaudir de les vistes al Couserans (nord), Pallars (est i sud) i Aran (oest). Retornem al punt on hem deixat els esquís i fem el descens seguint el rastre de la traça de pujada. Arribem esquiant fins prop de l’aiguabarreig de l’arriu Porquèr amb l’arriu Noguera Pallaresa, que creuem pel pont deth Porquèr (1.625m) a l'alçada del Pòble de Montgarri. Ara prenem la pista de l’obaga, amb força millors condicions, per retornar al Pla de Beret.
L'impressionant Tuc de Milh. Apareix el Tuc de Gurièr. Mantell glaçat.
Darrers metres, Tuc d'Òrla i Malh de Bolard a darrera. El veí Tuc de Milh. Descens per la vall de l'arriu de Bandolèrs, amb el Tuc de Gurièr al fons.
