Pastís de nata al Capcir

 Dissabte +500m/14km Els Angles-Camporells

 

Ens enganxa un cap de setmana amb nevada prèvia intensa i risc 3 d’allaus, però tenim ganes de fer travessa i sortir una mica de la civilització, així que sortim el dissabte cap el refugi de Camporells.

Passem per l’estany de la Balmeta i un cop allà tirem cap l’estany de la Llosa enlloc de fer el camí directe cap al refugi, per veure la indòmita vall de la Llosa camí del Pic de la Cometa d’Espanya. Ens trobem paquet de neu sense traça que hem d’anar obrint amb bastant d’esforç.

La previsió de meteofrance punxa i el dia que es preveia amb finestra es torna gris i amb una nevada creixent. Decidim desistir de la Cometa i tirar cap al refugi però encara així ens surt una tirada prou esgotadora obrint traça amb molt de riu i estany i fondalades de muntanya russa. Amb molta neu recent hem de vigilar amb els forats.

Fins i tot SuperRawal, el superheroi que pots trobar a la barra d’una bodega sòrdida del districte V a la nit i durant el dia es converteix en un expert cegesquiador s’enfonsa en un dels estanys, però amb la seva capa de pell de lleopard aconsegueix sortir del sot sense més problemes.

El refugi acollidor, sobretot la latrina que recorda la de Trainspotting, i desprèn aroma a muntanyenc en descomposició. Si tanques la porta de les calderes d’en Pere Botero al menjador del refugi s’està prou bé, ens fan sopa de llenties i estofat de vedella amb arròs, formatge i fins i tot flam amb una neula de postre.

Juguem al Trivial en francès i ens recuperem dels diversos problemes físics de la tirada del dia, butllofes als peus, rampes, fins i tot algun valent que tenia el campanar de Sau traient la punta, la tortuga traient el cap, s’atreveix a descarregar un fitxer adjunt a la latrina i aconsegueix alliberar a Willy sense caure desmaiat.

 

Diumenge Puig de Pam, Mont Llaret i tornada als Angles. +600/-1050 15km F/S2

 

L’esmorzar és més auster, però almenys té un cafè correcte pels ionquis de la cafeïna, i amb una bona nit sense fred ni massa roncs, encetem camí ben aviat, amb tota la neu que ha seguit caient tota la nit. De tornada agafem l’itinerari clàssic cap a la Balmeta, amb una bona traça oberta, de manera que recuperats per la nit, l’àpat i la traça més còmoda, fem prou via.

Algun segueix patint per les butllofes, però uns quants tenim ganes de fer alguna baixada bona, així que pugem al Pam de camí a la Balmeta i per primer cop a l’historia ens el trobem amb bona neu i no ventat i encrostat.

D’allà directes a la Balmeta, per tornar a posar pells i pujar el Mont Llaret i acabar al pàrquing dels Angles per pistes.

 

Cap de setmana amb pendents molt suaus i molt de bosc, molta neu nova, vistes increïbles, no massa bon temps, i hem sobreviscut tots al cràter de la latrina.

 

Per cagar-s’hi.