L’excursió més curta...
Hivern tardà? Primavera avançada? Potser les dues coses… aquest març fa goig!
A la meva filla gran li he promès una activitat fàcil i compatible amb sopar a casa, així que ens plantem a les 5 de la tarda poc abans del coll de la Creueta per fer una excursió vespertina aprofitant la ‘finestra’ sense precipitació.
La modesta altitud és el de menys, la solitud hi està garantida... Hi ha molta neu i els núvols corren amb canvis de llum i vistes immenses a les muntanyes ben nevades de la Cerdanya, del Ripollès i del Bergadà, i també cap al sud: la plana de Vic, el Montseny i Montserrat.
Ens enfilem pels lloms S, deixant el coll a la dreta i ràpidament arribem a un cim secundari (2.031m) i veiem més enllà el nostre objectiu.
El sol es va ponent rere el Puigllançada il·luminant davant nostre el Puigmal, el Torreneules, el Balandrau...
La temperatura ha caigut de cop encrostant la neu humida, i optem per assegurar la baixada desfent el camí de pujada, enlloc de fer-la circular pels pendents més drets cap al NO (ben descrits al llibre “La Cerdanya. Esquí de muntanya per a petits i grans”, de Ramon Orriols i Ricard Molina, Ed.Alpina).
M’ha quedat un somriure a les galtes, i la meva filla converteix en karaoke la tornada en cotxe.
L'excursió més curta? Potser si, però màgica, intensa!
Bones traces,
Joana i Jaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada