28 de nov. 2019

Esquí de muntanya? Estàs boig?


No se si us ha passat mai. Esteu parlant amb algú que us demana que és això de l´esquí de muntanya, val més evitar mencionar detalls com “pells de foca” que portaran la imaginació de l’interlocutor a les banquises de l’àrtic, simplifiqueu al màxim i dieu, “faig esquí fora pistes”. De vegades la reacció és: estàs boig? no saps que això és molt perillós? ho sap tot-hom, mai has de sortir de les pistes esquiant!

De fet tenen una mica de raó, és una activitat amb un cert nivell de risc i pot ser també estem bojos però per altres motius. De totes formes la pregunta és bona: és una bogeria aquest esport o intentant fer la pregunta d’una forma que es pugui respondre, com compara el risc de l’esquí de muntanya amb altres esports i activitats?

Aquesta pregunta si és pot respondre perquè hi ha estadístiques de sinistralitat de la majoria d’esports i activitats. Abans de respondre però cal explicar la unitat de mesura: les micromorts *6.

Una micromort és la probabilitat de morir en una determinada activitat mesurada en parts-per-milió (ppm). Per exemple si per cada milió d’immersions amb botella al món és produeixen 8 morts, la micromortalitat d’una immersió amb botella és de 8 micromorts (o 8 ppm). Podeu dir que la mort no és l’únic risc i és veritat però aquesta simplificació ajuda a posar-ho tot en perspectiva. També podeu pensar que el risc depèn molt de la persona i del nivell d’experiència però sovint menys del que ens agradaria, recordeu la homeòstasi del risc *5?

A partir d’aquí és pot comparar el riscos de diversos esports i activitats.

Micromortalitat de diversos esports i activitats



A la gràfica l’esquí de muntanya surt a sis llocs marcats en taronja (això és perquè aquest blog és d’esquí). L’escala al gràfic és logarítmica d’un divisió a la següent la probabilitat de mort és multiplica per 10. Observeu que el riscos de l’esquí són molt diferents segons com es practiqui, si es fan o no servir mesures normals de "reducció de risc”, aquestes mesures a seguir són les que es poden explicar en un curs de seguretat com els de l’ACNA *7 (material de seguretat, evaluar condicions-terreny-grup, traçat d´un itinerari segur, plans B, no-vull-fer-un-curs-de-seguretat-aquí). Segons si s’apliquen o no aquestes mesures l’esquí de muntanya pot ser un esport d’un risc considerable com el salt BASE (400-500 micromorts) o un esport força segur, semblant a conduir un cotxe durant una hora (2-4 micromorts).

Viure és molt perillós

Però això és encara perillós o no? Per donar més perspectiva, també es pot comparar el risc dels esports amb els risc de mort natural. La gràfica següent compara activitats que es poden fer durant tot un any amb la mortalitat anual general per diferents edats (fonamentalment per causes naturals). Aquí l’escala és proporcional:


Tornem a veure la diferència del risc de fer esquí de muntanya segon com es faci. Si fem 25 dies d’esquí de muntanya sense cap mesura de reducció de risc, el nivell de risc és superior a fer 10 salts BASE i aquest risc és molt més alt que el de morir per altres causes durant un any al 30 o als 40 anys. En tot cas, especialment a mesura que passen els anys, el perill de mort natural també augmenta, de forma que viure un any als 60 anys és tan perillós com fer 10 salts base. I és que fer-se vell és molt perillós. Carpe diem ∎

Referències:

1. Bruce Tremper, “What is the Risk of Riding in Avalanche Terrain?”, Utah Avalanche Center, 2009, https://utahavalanchecenter.org/blog/15826
2. J S Windsor1, P G Firth2, M P Grocott1, G W Rodway1,3, H E Montgomery1, “Mountain mortality: a review of deaths that occur during recreational activities in the mountains”, Postgraduate Medical Journal, 2009, https://pmj.bmj.com/content/85/1004/316
3. B. Jamieson, J. Schweizer, C. Shea, “Simple Calculations of Avalanche Risk for Backcountry Skiing”, International Snow Science Workshop, Davos 2009, https://www.slf.ch/fileadmin/user_upload/WSL/Mitarbeitende/schweizj/Jamieson_etal_Risk_ISSW09.pdf
4. “Risques de mortalité selon l’âge”, L’Institut national d’études démographiques (Ined), 2018, https://www.ined.fr/en/everything_about_population/graphs-maps/interpreted-graphs/age-risk-mortality/
5. Gerald J. S. Wilde, What is risk homeòstasis, Quora, 2012, https://www.quora.com/What-is-risk-homeostasis
6. Micromort, Wikipedia, https://en.wikipedia.org/wiki/Micromort
7. ACNA: Associació per al Coneixement de la Neu i les Allaus. https://www.acna.cat/

6 comentaris:

Hèctor Alonso ha dit...

Brutal. Trobo a faltar la probabilitat de morir fent el coach potato al sofà amb un almax, el pijama vell i ressaca desprès d'una nit de festa. És per un amic.

Berta ha dit...

quants números :)).....visca l'esquí de muntanya lliure i intuïtiu.....flow, flow.... em veig incapaç de fer tantes anàlisis, suposo que hi ha gent per tot!

Jaume J ha dit...

Interessantíssim! podríem parlar també del mecanisme de la por, de la diferència entre risc i perill (recomano el post http://cegesqui.blogspot.com/2018/03/les-maleides-allaus-un-apunt-personal.html )
i no oblidar que qui no arrisca no pisca, o com diria la Rosalia Fuck Risc!

Núria ha dit...

Quanta informació Pep Lluis! ... en resum, fer-se gran és el major risc ... que hi farem, m'entrestant seguirem esquiant ;-)

pep lluís (ropits) ha dit...

Jaume, m'he llegit l'article no el vaig veure l'any passat, bona reflexió! I sí, ser un couch potato és més perillós que fer esquí de muntanya i sobretot és molt més avorrit.

Rosa Salas ha dit...

Molt interesant. Gàcies Pep