La Val Formazza ( Pomattertal en tedesco ) és una de les valls de la comarca de la Val d'Ossola, a la província de Verbano-Cusio-Ossola, frontera amb Suïssa, a l'extrem nord del Piemont.
A la capçalera de la vall neix el riu Toce, que forma poc després una espectacular cascada, que no vam poder veure gaire bé, ja que hi havia més neu que aigua.
La vall és la continuació al nord de la Vall Antigorio . El més important de les valls laterals és la Vall de Vannino, que és travessat pel riu del mateix nom i alberga tres dels nombrosos llacs artificials de la vall.
La vall es troba als Alps de Lepontine. Separa els Alps de Monte Leone i San Gottardo a l'oest dels Alps Ticinesi i Verbano a l'est. També té vistes a l' Alpe Vannino
A 1100 quilòmetres de casa, es fa llarg arribar, però, paga la pena la quilometrada. Una sortida del 16 al 21 de març, on la meteorologia ens va fer la guitza més del desitjat, tot amb això, ens va deixar gaudir i poder contemplar alguns dels seus racons.
16/03- La Garriga - Saint Michel de Morienne
Sortim de la Garriga una hora i mitja més tard del previst, per una bossa extraviada
Arribem a dormir à Saint Michel de Morienne en un hotel ben condicionat i amb bon esmorzar Le Marintan, i que ens surt per uns 25 € per persona.
17/03- Valdo (1274)- Rifugio Margaroli (2194).
+926 (500 menys si es puja amb el telecadira), - 43.
El dia es lleva gris i plujós, sense matinar, a les 8 esmorzem i ens posem a fer els 330 km i les 4 hores de camí que encara ens queden, per arribar a Valdo, són quarts de dues.
Es podria pujar des del poble, però sent l’hora que és agafem el telecadira que ens ajuda a superar 500 m de 1274 a 1772 m.
De prop de la sortida del telecadira surt una pista que puja entre fort, suau i planer fins al refugi Margaroli (2194). La fem tranquil·lament, segons el cartell amb hora i mitja, jo potser una mica més amb una nevada constant .
La tarda l’hem passat al refugi, no ha parat de nevar i cap al vespre s’ha intensificat la nevada.
18/03- rifugio Margaroli - rifugio Claudio e Bruno (2710)
+ 873, - 353, S1, *,
Ens llevat que el cel estava bastant serè, clariana de cel blau, ens anima, i si la pensada del dia abans era fer una nova nit al rifugio Margaroli pel mal temps, decidim fer la travessa al nou refugi.
S’ha d’anar amb compte, el nivell d’allaus és alt, el primer a superar i més arriscat és el primer pas a la sortida del refugi, un cop passat aquest collet baixem cap al Lugo Srùer od Obersee que travessem direcció al passo del Vannino.(2720). Des d’aquest passo, es pot anar fer la punta d’Arberola, però veiem la meteo insegura que tenim decidim anar a buscar el Ghiacciao de Sabbionne que baixem fins al llac, una baixada molt, molt suau, que amb la neu que hi ha quasi no baixem.
El temps, entre clars i núvols al començament, a mesura que avancem el mal temps va entrant i la nevada es va intensificant, la visibilitat reduïda no deixa veure el relleu.
Veiem les banderoles que pugen dalt del refugi Claudio e Bruno que dista del llac 260 m de desnivell
Anant buscar el trac per baixar al llac, un cau per un desnivell fent una tombarella perdent un dels esquís i els bastons, després de 2 hores de cerca i quasi deixant-ho per perdut, aconseguim recuperar l’esquí i un dels bastons.
Ara, toca remuntar els 260 m de desnivell per arribar al refugi, ... Es fa llarg i pesat.
Arribem prop les 5 de la tarda, endrecem les coses, mengem una mica tot esperant l’hora de sopar
Quin temps farà demà?
L’onada de fred, diuen que també ens entrarà per la tarda.
19/03 Rifugio Claudio e Bruno - Passo di Blinden (3028)(3016 mapa)
El dia s’aixeca rúfol, vent i neu, combinació desagradable per fer res.
Són les 11 del matí que decidim sortir, sembla que el cel aclareixi una mica i el vent hagi afluixat. Entre altres alternatives, decidim intentar la punta Sabbiona, pugem per la glacera, iniciem el pendent d’un 35º, aquest fort pendent i la neu fonda que trobem de les darreres nevades dificulta l’avanç i prenem que trobem la decisió de deixar-ho córrer.
Des d’on estem decidim flanquejat per anar a buscar el Passo di Blinden (3028), tram que hauríem d’haver fet si haguéssim anat a fer el Turbhorn.
Mentre arribem al coll, el temps es torna a embolicar i decidim retornar cap al refugi.
La neu fonda i humida no deixa lliscar tot el que voldríem, però algun tramet ens el deixa gaudir.
20/03 - Rifugio Claudio e Bruno (2710) - Lago del Sabbione (2400) - passo de Veninno (2720)- passo di Nefelgiù (2583)- Marasco, Rifugio Bin-se(1800)
+731, -1253, 12 km, S3
El cel, avui, és d’un blau exultant, el fred i el ventet que hi passa, també
La jornada prevista per avui l’hem hagut de modificar, el Blindhorn i la gelera l’hem de deixar per una altra ocasió. L’acumulació de neu pel vent de nord al parell de colls que hem de passar i la neu poc estable ho desaconsellen.
Des del refugi, retornem al passo Vennino, l’inici per neu crostada es transforma, però, a la darrera pala que la gaudim molt més, baixem fins al Lago de Sabboiane. Remuntem la gelera, fins el passo de Vaninno, on anem quasi a tocar del refugi Margaroli, abans d’arribar enfilem cap a l’esquerra a buscar la vall de Nefelgiù, el seu punt més alt, és el passo de 2583 m baixem per unes bones pales, això sí, s’ha d’anar amb compte, trobem la neu molt canviant, ara una mica de crosta, ara pols, ara una mica més pesada...
Hi ha un punt que observem força purgues de neu, passem sense problemes, tot està molt carregat de neu i el vent també ha ajudat.
Mentre uns s’han quedat en ganes de més desnivell, els altres decidim anar ja cap al refugi.
Per arribar a Marasco, on dormirem al refugi Bin-se, anem a trobar el camí d’estiu que s’afigura pel costat del llac, les pales per arribar són força dretes, però, la neu que trobem es deixa baixar molt bé. El camí s’ha de passar en compte.
El pendent és fort i malgrat que les purgues ja han baixat no és qüestió d’entretenir-se, el passem sense cap dificultat, arribats a la presa, baixem cap al refugi per la pista de fons.
Refugi molt acollidor, còmode, habitacions amb dutxa, molt atents, bon menjar, per recomanar i tornar.
21/03 - retorn a casa
El dia s’aixeca també magnífic, malgrat observem que dalt dels cims encara hi fa vent.
Sense matinar, mentre a uns ens portava el noi del refugi amb moto de neu cap a Riale i d’allà a Valdo on tenim la furgoneta, la resta arribaven per la pista de fons. Són prop les 11 del matí, ara toca el llarg retorn a casa.
El dia magnífic però fred ens permet admirar el que el primer no vam poder veure, vistes impressionants i bells paisatges.
No queda un altre remei que tornar-hi s’ha de descobrir tot el que aquesta vall pot oferir i que la meteo no ens ha deixat gaudir prou.
De segur que hi tornarem!!
Hi vam anar: Pep, Joan, Jordi, Manolo, Oriol, Toni i Anna
Fotos de l'Oriol, del Joan del Toni i l'Anna
6 comentaris:
Moltíssssssimes ganes de tornar-hi, moltes possibilitats esquiadores en aquesta vall una mica allunyada de casa nostra. Neu per avorrir!!
Llàstima del mal temps... Sempre cal tenir una mica de sort, que els astres s'alinein i que la neu, la meteo i les cames es posin d'acord. Salut i bones traces.
matons de neu, i racons amb ganes d'explorar (la guía que us comentava de Valdossola té mil posibilitas, gastronòmiques també!)
Només pel nom ja val la pena pensar-hi... felicitats !!
Fantàstic! Salut i Bones traces de primavera!!!!!
Bona piulada per poder-hi anar algun dia.....en vénen gaaaanes!!!!!m'agrada el nom.....formazzaaaa :)
Publica un comentari a l'entrada