4 d’abr. 2018

Similaun 3606m

El pic de Similaun és el que està més al sud de la vall tirolesa de l'Otztal, punt culminant de tres geleres ubicades al nord i sud del cim. És el cim més assequible i concorregut des del refugi Martin Bush o el seu homònim refugi del Similaun.

Refugi Martin Bush
Gourmanderia local
Pujada al Martin Bush Hutte des de Vent










1er dia 27 de març accés al refugi Martin Bush. +670m 8,7km F (exposat a les allaus)

Per pujar al refugi cal anar a la petita població de Vent, un dels extrems de la vall de l'Otztal, que té algunes instal.lacions d'esquí. Des de Vent anem a buscar les pistes amb un petit remuntador que hi ha al sud del poble i que ens donen accés a la vall del Niedertal. Remuntada la pista d'esquí fins a mitja pala (50m) ja trobem l'accés al camí a l'esquerra.

Es tracta d'una pista primer i un sender després que recorren tota la vall del Niedertal fins arribar al refugi, totalment exposada a les allaus en tot el seu recorregut, seguint el camí n'he passat quatre de ja caiguts.

A mesura que la pista es converteix en sender el flanqueig es fa més complexe i perillós, a partir de la cota 2250m el sender es manté fins arribar al refugi a 2500m, deixant a l'esquerra un pendent cada vegada més gran respecte el fons de la vall i molt abrupte, de difícil aturada en cas de caiguda. Amb l'afegit que gairebé sempre les condicions són de neu dura o gelada, ja sigui per la traça o pel fred.

Jo he optat per mantenir-me al fons de la vall, totalment factible resseguir el petit engorjat del riu, això si, amb la sensació d'estar a una ratonera en cas d'allau de qualsevol dels dos costats. Seguint aquest itinerari arribo a la cruïlla de camins de tres valls 2300m, es tracta de girar a la dreta i per uns amples pendents arribar a la cota del refugi que cal passar de llarg uns 200m per anar a buscar un pont d'accés.

Un cop al refugi ens trobem amb el grup que ha iniciat la ruta al refugi Langtalerek.

Cim
El Similaun
Descens per la gelera

2n dia 28 de març pujada al Similaun 3606m +1100m F-PD/S3

Sortim del refugi pujant suaument per la gelera, que sempre resulta avorrida, a la cota 2800m és possible pujar per un dels ramals de la gelera a l'esquerra, però la visibilitat encara no és bona i hi ha força neu, així que abandonem la idea i seguim el camí traçat que va fins el fons de la vall i passa pel costat del refugi del Similaun, ubicat a un coll. Des d'aquest punt l'ascens és suau i constant fins al collet a 3400m, on deixem els esquís i continuem per la carena amb grampons F/PD fins el cim sense complicacions.

Hem passat d'un dia gris i boirós a un dia assolellat, així que la visibilitat per al descens és bona i el fem per l'itinerari previst inicialment, amés un grup nombrós ha marcat traça abans que nosaltres.












3r dia 29 de març descens precipitat i poc reflexionat a la vall, seguint el patètic i perillós camí de flanqueig de baixada a Vent.

Hi hem fet el cim: Gregor, Thomas, Àlex, Oriol, Koki i Ricard

Bones traces !!

4 comentaris:

Jaume J ha dit...

terreny de geleres, però home, avorrida? jo les trobo a faltar!!! i progresar-hi pensant que ets sobre una cosa viva (i en perill d'extinció) dóna per no caure en la monotonía i entrenar la persevarància... també perquè el seu fred acostuma a guardar bona neu pols per la baixada... igualment, bones traces!

Carles Perera ha dit...

I no heu trobat al home de gel??? ;)
Felicitats per la activitat!

Ricard Martínez ha dit...

Si si, canvi climàtic, geleres, l'Otzi i tot el que vulgueu, però 5km de terreny planer ample i mig boirós és fa avorrit, fins i tot a mi...

Berta ha dit...

Ricaaard!!!! Quin optimisme!!!! La ruta prevista era ben xula!!!! A mi les geleres també em semblen xoriçades.....però a mesura que m'estic fent gran....ja els hi trobo molt més d'encant......deu ser això que diu el Jaume.....que tenen vida pròpia.....I sempre és bonic fer +1 fent un cim!!!! Felicitaaaaats :)