6 de març 2018

Núria - Carançà - Mentet

Mentet és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Es troba envoltat per la Reserva natural de Pi - Mentet.

Mentet mai falla !!

Teníem pendent aquesta temporada la clàssica travessa Vallter-Mentet, així que aprofitant la proposta de la sortida de cicle Núria-Vallter-Núria, hem tingut la idea d'allargar una mica i arribar a Mentet. 

El dibuix sobre el mapa ja preveia una jornada llarga i amb molt desnivell...



Dissabte 3 de març: Núria - Pic de la Fossa del Gegant - Refugi Ras de Carançà (pel pas del Porc) - Coll de Pal - Vall de l'Alemany - Mentet  25km +1600m -1970m F/S3 2 canvis de pells.


A Núria fa fresca però no massa, el dia es lleva una mica ennuvolat i amb boires enganxades als cims, però ràpidament deixen pas a un dia radiant. La pala del coll de Nou Creus presenta la neu endurida, ho superem amb els cantells dels esquís, fer-ho amb les ungles resulta incòmode i amb les ganivetes "fa mandra". 

El descens pel pas del Porc és espectacular, bones condicions de neu. llisquem per les amples pales fins passar pel costat del llac de Carançà, el relleu ja és molt suau i la neu ja s'estova en excés, així que el descens fins al refugi Ras de Carançà es fa lent.


Prenem el sol una estona, mengem, fem unes birres al refugi... (nooo que estava tancat !!! només hi ha accés a la part lliure). Reprenem la marxa cap al coll de Pal. La primera part és un llarg flanqueig planer i avorrit per anar a buscar la vall nord de la Serra Gallinera que dona accés al Coll de Pal. Dins la vall ens trobem que la neu està molt gelada i dura (ja li toca l'ombra), probablement ha plogut fins aquesta cota. L'accés al coll de Pal el fem per unes pales dretes i amb bosc que donen al sud-oest, el que ens permet anar veient la caiguda del sol... (allò que passa abans de fer-se de nit...)

Des del coll de Pal només queda remuntar en suau pendent el llom nord-est de la Serra Gallinera, que ens dona accés a la vall de l'Alemany. Ara ja si que es fa fosc i comença el ritual: frontals, paciència i guaitar bé el recorregut. Ara aquest frontal no va, l'altre ha esgotat les piles, etc. però tenim prou llum com per baixar tothom ben compactes.

El pendent es fa dret i la neu està endurida, no pas gelada, així que l'estratègia de la cuca de llum és seguir un track del gps, algunes traces que trobem i sobretot la intuïció. 

Tornem a fer el sacrifici anual i una membre del grup s'abraça amablement a un arbre a una certa velocitat, sense més conseqüències, no sabem l'estat de l'arbre, era de nit. Sabem que ens observen des de Mentet, ja ho sabem, per aquestes dates la població està acostumada a veure una corrua de llum que baixa per un lloc indeterminat però gens habitual.



Amb el pendent més suau ja anem baixant la vall fins a prop del pont que porta al poble, on traiem esquís. El darrer tram el fem a peu, només queda remuntar els 150m de desnivell fins a la Gïte d'Etape la Cavale, on el Michele ens atén sense immutar-se, ja s'ho sap els de cegesquí quasi sempre arriben de nit... El sopar està fet, les cerveses estan fredes, la llar de foc encesa i la satisfacció juntament amb el cansament a les cares de la gent.



Diumenge 4 de març: Mentet - Pomarola - Coma Ermada - Portella de Mentet - Vallter
14'5km +1020m -450m F/S2 (S3 amb una petita variant fruit de la boira)



La proposta inicial era anar fins a Espinavell, però aquest cop intentant arribar de dia... Des de la Gîte pugem al Coll de Mentet (+150m) pel sender del GR i amb els esquís a la motxilla, poc abans del coll ja podem calçar-los. Seguim l'itinerari del GR per un pendent suau enmig del bosc, fins a l'alçada del cim de Pomarola on el bosc desapareix i s'obre la gran i ampla llomada del Roc Colom i el Roques Blanques. Comença a entrar mal temps (abans del previst) i decidim anar cap a Vallter, que és igualment un itinerari llarg però conegut.  


Sembla que vol obrir-se però el cel fa tot el contrari, cada cop es tanca més fins que un cop superat el cim del Coma Ermada entra una boira absoluta que ens obliga a tirar ma, un altre cop del gps i la intuïció que, després de fer alguna giragonsa estranya pel Pla de Coma Ermada, ens porta a unes pales d'accés a la coma i descens fins a Vallter. Neva molt, arribem que l'estació ja ha tancat... 



Hi hem estat: Eli C, Francesc D, Montse S, Manel C, Anna M, Raquel N, Gabriel C, Lluís M, Jordi L i Ricard M

Bones traces !!


8 comentaris:

Montse S. ha dit...

Ho acabo de reviure tot, menys l'abraçada a l'arbre, que encara no entenc com la va poder fer....
Gràcies per la piulada!!

Javier Blanc ha dit...

Ei kracks! Estaria bé per l'any que ve plantejar-lo com a cursa de resistència 😂😂😂
Molt xula la sortida.
A vore si me poso les piles per escriure!

Berta ha dit...

Posant a prova els frontals.....algun dia vull gaudir de la gite i d'una tarda tranquil·la amb els cavalls.....bon any per anar-hi!

Anna Mesalles ha dit...

Berta, tu i tots van dir el mateix, una tarda tranquil·la amb una bona cervesa...!!!

Bona sortida, llarga, el turmell ressentit, després dels prop o més de 40 km fets, en dos dies, m'he passat, però dec ser "massoca", estic molt satisfeta, vaig arribar al final molt digna!!

Ricard, gràcies per la sortida, falta per això la segona part que espero fer-la algun dia, i a tots per la companyonia, molt bona sortida

Berta ha dit...

arribar a Espinavell hauria estat meravellós.....pooooltre, poooooltre......em criden!!!! Eva, aviat torno a menjar a casa teva!!! ara miraré si ja la tenim al cegesquigourmand :))))

Elena ha dit...

Nos tuvisteis precupadísimos!!! Celebro que quedara en toda una gran experiencia con frontal incluido.

Manel C. ha dit...

Sortida convincent vistes les grans expectatives que sempre genera una clàssica com la V-M... no hem arribat tant tard com d'altres vegades, no hem hagut de creuar el riu repetides vegades, no hi ha intervingut el grup de rescat de la Gendarmerie... tampoc hem de lamentar danys ecològics, cap arbre ha rebut, en tot cas alguna abraçada..., no ens ha ventat a més de 100km, en resum, sortida plàcida i agradable en bona companyia. Molt guapa la piada...
Salut i bones traces.

Mercè B. ha dit...

Encigalada, frontal, Mentet....Hi ha coses que no canvien!! Felicitats!