Travessa 12 i 13 Març: + 2100/-2100; PD, **/***, S2-S3, 25km
Després de 3 setmanes nevant força a l'Aran i al Pallars, sembla que l'anticicló es acompanya aquest cap de setmana així que divendres marxem cap a Esterri per fer travessa cap al Refugi d'Airoto des de la Bonaigua, seguint les traces de la piulada del Jaume del 2007.
Dissabte 12 Març: +1150/-1050; PD, **/***, S2-S3, 12km:
Aparquem el cotxe al parquing de l'estació d'esquí de la Bonaigua (2.063m) i amb risc d'allaus 3 però amb tendència a baixar a 2 i amb les muntanyes força carregades i ventades ens calcem pells abans que el sol il·lumini les pistes d'esquí i per costat de les mateixes assolim els primer dels 6 colls que passarem durant aquesta ruta, la Collada del Muntanyó, (2.429m).
El dia es fred (-7ºC al sortir del parquing) però sense cap núvol i només una mica de vent, així que ens animem i des del coll carreguem esquís i amb grampons fem el cim del Tuc de la Cigalera (2.497m). Malgrat la cara est és esquiable, veient les cornises formades pel vent, decidim baixar del cim també amb grampons i només fer una tros de la pala d'orientació Nord-Est que ens deixa un bon regust d'inici de travessa.
Continuem descens fins l'Estany de Pudo (2.205m) on calcem pells i ens enfilem cap al coll del Serrat Garrabea (2.343,6m). Un coll que ens regala el millor descens de la travessa.
(Dissabte Matí camí Airoto) - (Diumenge Matí camí Bonaigua)
És aquí on ja divisem la immensitat d'aquesta segona vall i la tranquil·litat que transmet. Fem descens fins a l'Estany de Gabarrea (2.179m) passant pels Estanyolets de Garrabea fins arribar poc abans de l'Estany del Rosari d'Àrreu (2.033m)
És aquí on ens enfilem un altre cop amb pells fins a la Collada Sud del Serrat dels Plans (2.365,8m), és una pujada lenta que ens deixa uns paisatges espectaculars.
Ens traiem pells, descens cap a l'estany Mitjà d'Airoto i posant un altre cop pell ja estem al Refugi d'Airoto (2.199m).
La sorpresa ens la trobem quan al refugi ja hi han dos grups més, i no petits! Un grup de 8 francesos que fan la transpirenaica i un grup d'11 que estan fent Curs d'Esquí de Muntanya (Nivell 2).
Això no ens va desanimar i vam trobar un lloc per poder fer els nostre sopar i prendre'ns la corresponent ampolla de ví que ens va donar esma per passar la nit.
Sembla mentida que en un refugi tant petit ens poguéssim estirar tots a terra, ja sigui a sobre dels matalassos o de màrfegues), per dormir amb la caloreta dels 21!
Diumenge 13 Març: + 950/-1050; PD, **/***, S2-S3, 13km:
Pel matí ens aixequem amb un dia fresc però també assolellat. Esmorzem, omplint d'aigua d'una petita zona a prop del refugi on es veu el rierol que connecta l'estany d'Airoto amb el mitjà, preparem té als termos i ens endinsem en el segon dia de travessa.
Creuem l'Estany d'Airoto i ens enfilem cap a l'Estanyet de Marimanya d'Isabarre, just al peu del coll d'Airoto. És aquí on cansats de l'itenerari que portem i veient les cornises que afloren dels Tuc del Rosari i del Marimanya decidim girar a l'oest i creuar per aquí el coll. Tot passat el coll en enfilem a la part més alta dels Estanys Plans (un turonet a cota 2.430m) amb molt bones vistes.
A partir d'aquí comencem el descens fins trobar les traces de baixada del dissabte de l'Estany del Rosari d'Àrreu (2.033m). Aquesta baixada la fem amb neu primavera i alguns trams una miqueta encrostats.
La ruta ja segueix el mateix itinerari de vinguda, baixant fins l'Estany de Pudo, posterior ascens fins a la Collada del Muntanyó i darrer descens fins al cotxe.
La Visi i L'Agus
7 comentaris:
fantàstic!!!! quins paisatges més bonics!!!
Aquesta travessa i aquest refugi és un dels llocs que sempre m'han agradat.
Enhorabona per la sortida!!
bona! bons records, sempre amb ganes de tornar a Airoto... esperem que segueixi sent una vall sense remuntadors!
JA,JA,JA... quina casualitat Agus! Em dic Jaume Freixas i jo estava a Airoto amb vosaltres, i a sobre ens vam trobar dinant al restaurant prop de Guingueta d'Àneu. La vida té casualitats que a vegades costa de creure.
Resulta que sóc seguidor del vostre fantàstic web, i cada setmana segueixo el vídeo del dimecres i, naturalment les fantàstiques sortides que feu. Avui al veure Airoto no podia creure. JA, JA, JA... que bona,
Res, tens raó en la descripció del lloc, ja hi havia estat fa un parell d'anys i no ha canviat res, i esperem que segueixi així per molt de temps.
salutacions i bones traces.
Bona! Aquest any anem de cabanes, i Airoto no podia faltar!
Amb ganes de ferla.. Felicitats !!!
Quan de temps sense passar per aquest refugi!!
Bon records de la zona!!
Que bé que us ho passeu ;-)
la roser diu...
Sí! quines ganes d'anar-hi !!
Publica un comentari a l'entrada