18 de març 2016

Roc Negre (Serra de Madres)

Si llences una pedra en aquest llac una terrible tempesta caurà a la serra... -Això li deia un pagès a un llenyataire ara fa un segle- i encara avui la llegenda del Gorg estelat continua viva.


El Roc Negre és el cim guardià del Gorg Estelat (Llac de Noedes), a la Serra de Madres i deu ser l'encarregat de deixar caure algun roc de tant en tant, sobretot a l'hivern, per a que la Serra gaudeixi d'una nevada abundant, això si, amb un vent que, irat per l'enveja, intenta arrencar-li la capa blanca esbufegant a tort i a dret.


Roc Negre 2459m +/- 1100m F/S3 (sobretot pel tram de bosc) Mapa IGN 2249ET Font-Romeu/Capcir

El cim del Roc Negre forma part de la Serra de Madres, a cavall entre el Capcir i l'Aude i l'itinerari que hem escollit és un dels més orientals del Pirineu.

L'accés el farem per la carretera que puja al Coll de Jau, millor pel nord (Roquefort de Sault) que pel sud des de Prada.

Deixem el cotxe 1'5km després del Coll de Jau en direcció sud, on veurem una pista que surt a la dreta. Encara avui hi ha el cartell indicador de l'estació d'Esquí Mosset-Coll de Jau.

Seguirem la pista que ens porta a les antigues instal.lacions de l'estació d'esquí (un telesquí ), pujarem per les antigues pistes fins a la cota 1550m, on ens trobem amb la pista que connecta el refugi de Callau amb el Coll de Jau. Passem pel refugi (tancat a l'hivern).


Passat el refugi enfilem pel mig del bosc en direcció oest, per tornar a trobar-nos un tram de pista, a la cota 1620m deixem la pista i ens enfilem definitivament pel bosc en direcció sud-oest, buscant el millor itinerari entre els arbres.

A mesura que pugem el bosc es va fent més clar i cap a la cota 2300m ja ens trobem a la planura formada pel Pic de la Roqueta i el suau pendent fins el Roc Negre. Tot aquest darrer tram està amb molt poca neu, per l'acció del vent.


El descens el fem pel mateix itinerari, el bosc protegeix la neu del vent i ens permet fer una fantàstica esquiada sortejant els arbres.

Part de l'ascenció la fem amb el Canigó a la vista, no gaire lluny i el mar una mica més enllà.

Des del cim veiem el Pic de Barnard Sauvage, el Roc de Madres i l'ampla carena que mena fins el Pic de la Pelada.


Miriam, David, Joan i Ricard

Bones traces !!

5 comentaris:

Cesc ha dit...

Aquesta temporada t'has abonat a aquesta zona. Sembla que li estàs passant el rasclet.

Pep ha dit...

Un itinerari diferent a Madres...i evidenment amb bosc!!
Aviat podràs fer una guia alternativa de la zona...

Felicitats!!

Jaume J ha dit...

existeix! ens agraden aquests cims més solitaris, on la mateixa descoberta n'és el prinipal al·licient

miscel·lAnna ha dit...

Home!! Aquesta vegada sí ha caigut!
Enhorabona

Berta ha dit...

felicitats! molt boniques les fotos!!!