|
Presa d'Oule |
Divendres, 8 de maig: Artigusse-refugi
d'Orédon
+/-300 m de desnivell a peu
Deixem el cotxe al pàrquing
de l'Artigusse que és fins a on ens deixen passar. Sembla ser que aquest
divendres tenen previst obrir la carretera fins a Orédon. Pugem a peu pel
costat esquerra del torrent en poc més d'una hora, a l'altre costat veiem la
carretera sense neu. Gimcana de pujar i baixar amb cables i cordes, sense massa dificultat.
Tram bonic però una mica emprenyador si el fem amb els esquís a l'esquena i
just abans de sopar. Ens allotgem al refugi d'Orédon.
|
Néouvielle des de prop del gorg de Rabas |
Dissabte, 9 de maig: refugi d'Orédon-llac
d'Aubert-coll de Madaméte-pic de Madaméte (2.657 m.)-llac Estagnol-Hourquette
de Mounicot-refugi de la Glére
+/-1.200 m.; PD** (S2-S3)
Caminem encara una hora fins
prop del llac d'Aubert on calcem esquís. Pugem fàcilment fins al coll de la
Madaméte, des d'allà el pendent es redreça una mica. Fem els darrers metres
d'accés al cim homònim amb els esquís a l'esquena. Bones vistes amb
l'omnipresent pic du Midi de Bigorre al nord. S'endevinen múltiples possibilitats
de travessa, llàstima que aquest maig la neu s'escola ràpidament cap a mar. Els primers metres els baixem
com podem amb neu podrida que no poudreuse. Millora radicalment quan abandonem
l'orientació E i baixem cap a l'W camí del llac Estagnol. Posem pells per
remuntar els 300 metres que manquen per assolir l'Hourquette de Mounicot. La
part final és dreta i tal com està la neu d'estovada decidim pujar a peu. A
l'altra banda del collet ja veiem el refugi de la Glère, molt bon descens (W). Remuntem
amb pells els darrers metres fins al refugi on gaudim d'una tarda solellada a
la terrassa del refugi. Al vespre mar de núvols cap al N.
|
Descens cap al llac Estagnol (W) |
|
Hourquette de Mounicout al fons |
|
Descens cap al refugi de la Glére |
|
Refugi de la Glére al fons |
Diumenge, 10 de maig: refugi
de la Glére-Turon de Néouvielle(3.035 m.)-bretxa de Chausenque-Neouvielle
(3.091 m.)-llac d'Aubert-Artigusse
+/- 1.700 m. PD*** (S3)
Sortim ben d'hora del refugi en
lleugera pujada. La primera mitja hora avancem entre turons calçant i descalçant
esquís. El paisatge lacustre d'aquesta banda del Néouvielle és espectacular i
més amb les primeres llums dels dia, fa fresca i s'agraeix. Al llac Glacé entrem
en una coma que ens duu fins a un fals coll (2.911 m.) on ens posem els esquís
a l'esquena per pujar un curt tram pedregós. Tornem a calçar esquís ja fins al
Turon de Néouvielle on just ens comença a tocar el sol. Boniques vistes de
Perdut i Vignemale. Els primers metres els baixem amb neu dura tot reseguint les impressionant parets del Néouvielle. Quan ens acostem allà on
toca el sol la neu ens deixar enllaçar bons girs que ens fan arribar fins als llacs Verts. Des d'allà enfilem cap a la bretxa de Chausenque, pugem bona part a peu. Des de dalt la bretxa fem
un curt descens i flanquegem cap al S per remuntar els darrers 350 metres que ens
separen del Néouvielle, curta grimpada al final. Malgrat ser tard tenim un bon
descens fins al llac d'Aubert, neu primavera. Un bon final per aquest dos
dies de travessa. Des de la presa fem una curta remuntada amb pells per arribar allà on s'acaba la
neu i apareix l'asfalt de la carretera. Resta una hora i mitja de camí fins al cotxe. La darrera mitja hora és un bonic camí que ressegueix el costat dret del
barranc de Neste tot retallant la carretera.
|
Llac Bleu i Campanal de Larrens |
|
Turon de Néouvielle (3.035 m.) |
|
Bretxa de Chausenque |
|
Néouvielle (3.091 m.) |
|
Descens cap al llac d'Aubert |
Bones traces de finals de
primavera!
2 comentaris:
bravo! quina temporada Pep! enhorabona.
Bona feina Pep, el divendres ja se't veia molt engrescat i amb ganes.
Fan-tàs-tic!!!
Publica un comentari a l'entrada