11 de juny 2014

Gairebé Aneto i bivac al coll de Corones 8-9/6/2014


Accepto el repte d'en Carlos i diumenge passades les 9 del matí surto de Besurta cap a Renclusa, faig una curta pausa a Renclusa per agafar aigua i un minut més amunt del refugi calço esquís. Enfilo cap el Portilló Superior creient ser l'últim d'avui en sortir però encara m'avança un grup de quatre: "Somos los del turno de tarde", em diuen. No duc un gran ritme a causa de la motxilla que carrego, amb estris de cuina i material de bivac amb la idea de fer nit al cim de l'Aneto, però fa força vent.
.

Faig una altra pausa al Portilló, això de fer de portejador és feixuc. M'arribo al coll de Corones i el vent segueix bufant, el cos em demana una altre pausa per repostar just sota la punta Oliveras, Finalment arribo amb l'armari al peu del pas de Mahoma, hi ha dos muntanyencs i un esquiador que decideixen girar cua degut a les fortes ràfegues de vent.


video

Són les quatre de la tarda i m'ho agafo amb calma: fotos, mòbil, contacte amb en Pep M, que em fa de camp base, i gaudir de les vistes i de la solitud d'un indret que sol ser ple de gent en hora punta. Esperant a veure si afluixa el vent, intento per dos cops començar el pas de Mahoma però les ventades em fan tirar enrera. Cap a les sis de la tarda decideixo baixar a fer bivac al coll de Corones, amb l'esperança de trobar algun indret a recer del vent. La neu s'ha humitejat fins a cota màxima però és de prou ben esquiar, aquestes hores sembla que el vent no ha deixat que s'escalfes tant com en un dia de calma.

Al Coll de Corones hi ha el clot característic que es sol formar entre la cresta rocallosa i els pendents superiors de la glacera, em fico a dins i allà munto el meu bivac d'alçada: espai diàfan en un sol ambient, ben ventilat i amb vistes zenitals. Faig un forat a terra protegit per blocs de neu per ficar-hi el fogó a dins arrecerat del vent i poder fondre neu i cuinar, el menú consta de crema d'espàrrecs, 125 g de pasta fresca amb un tomàquet esmicolat i 150 g de salmó fumat, nyam, nyam! Faig un altra forat de la mida de la màrfega per dormir per sota del nivell de la superfície també protegit per blocs de neu. El vent no afluixa, tot i que a dins del clot es nota força menys, el preu a pagar es no tenir gaire vistes des del dormitori estant.




De bon matí segueix ventant i venen núvols, decideixo girar cua, sense fer cap cim, ni Aneto, ni Corones, ni res de res. Al poc de sortir del Coll de Corones, ja em creuo amb el primer del dia i després amb tota la resta. La neu no és pas dura, els esquís de 88 mm de patí s'enfonsen uns 4 dits a les parts altes cap a les 8 del matí. Com la neu s'acaba força abans del pla d'Aigualluts, decideixo desfer el camí del dia anterior, o sigui que diagonal cap el Portilló Superior i descens comú al clàssic de la Maladeta, amb neu ja tova de bon matí. A les pales finals em trobo en Xavi F i el seu fill Jofre que enfilen cap a la Maladeta, no duen esquís, mira que desaprofitar unes neus gairebé estivals!



Encara queda temporada, no defalliu! I que vol dir això de penjar els esquís fins l'any que ve? Que no voleu que nevi novembre d'enguany?

Bones traces de pre-estiu!

4 comentaris:

Jaume J ha dit...

els esquís sempre a punt! i ganes no en falten... qui sap si encara aquest mes de juny o d'aquí uns pocs dies més a la tardor...

Xavi Figueras ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xavi Figueras ha dit...

Jordi, tens més moral què ningú, bona crènica. I si varem fer la Maladeta amb en Jofre, amb vent al cim de 40 Km hora.

Carlos ha dit...

Jordi molt bona!
La veritat q al novembre estarem a punt per la nova temporada, no ho dubtis!