Aquest darrer cap de setmana vam fer la última sortida del cicle, que si hem de dir la veritat, quand la vaig possar no tenía molta fe en que en aquesta época del any hi hagués prouta neu per dur-la a terme; pero es veu que com que sempre em tingut molta sort, dons aquest ha sigut l'any de la gran neu.
Vaig triar pujar vía Respomuso per la orientació oest del descens, més apropiat en aquesta época del any en que el sol comence a donar desde molt aviat pel matí, per contra de la ruta Panticosa, on una gran part del itinerari es sud i est. I encara que l'ascensió al refugi de Respomuso ens l'hem de guanyar amb engatjament, vam gaudir d'una neu al descens qu'ens va fer cridar d'alegría.
El dissabte vam fer l'aproximació al refu (1.450mt-2.120 mt.), primer a peu, i després, cap a 1.800 o 1.900 amb esquís, abandonant el camí d'estiu i remuntant pel fons del barranc.
El estat de l'aresta de la Gran Facha de moment es un enigma per nosaltres. Al estiu l'hem fet i no es més que primer o segón grau. Pero ara hi ha neu i amb el fret que fa pot estar gelada.
M'hi posso i veig qu'els pasos que sense neu son com anar per casa ara es converteixen amb un mur vertical de neu dura. Es va avançant pero es molt laboriós i es possible que més amunt hi hagi algún pas insuperable. Així que decidim fer la Petita Fache (2.947 mt.) i disfrutar d'una bòna esquiada. Per guanyar aquest cim hem d'anar primer a l'esquerra del coll i després, sense acabar d'arribar a la part superior, tombar cap a la dreta. Apeu per una sencilla carena acabem d'arribar al cim.
Hem arrivat amb ganivetes i al hòra de baixar, cap a la una, la neu es troba en el seu millor moment. Gaudim d'un llarc descens fin a l'ibón de la Ranas amb una neu increible, ben transformada i sobre la qu'es gira amb una deliciosa suavitat. Anem baixant entre exclamacions.
Recollim les coses al refu i ens relaxem. Carme a la parrilla:
Del refugi en avall el començament es una mica laboriós, pero poc després ja entrem en el barranc i encara gaudim d'un altra esquiada en un territori exòtic i salvatge.
Finalment hem de carregar els esquís ia la motxilla i continuar a peu a prop durant 1h. 45m., per la vall d'Aguas Limpias, que en aquesta época del desgel está exhuberant. Es fa una mica llarg, pero ja se sap que el qui algo vol algo li coste. De totes maneres "que nos quiten lo bailao".
En aquestes altures de la temporada d'esquí molta gent ja ha penjat els esquís, així que només vam ser cuatre insaciables: Carme S., Roger M., Robert R. i Rosa S.
4 comentaris:
booona! (i amb Carme a la graella...)
Caram, quina enveja,sempre l´ancertes,quina sort.
genial, Rosa!!!! fan molt de goig les fotos..... visca!!!
TAMBÁ FAN GOIG ELS VOSTRES ANIMOSOS COMENTARIS. GRACIES.
Publica un comentari a l'entrada