24 de maig 2011

7 al 14 de maig - OBERLAND: "El Caprici dels Déus"

Malgrat ser a terres suïsses, els déus grecs ens han acompanyat en la nostra travessa fent que aconseguíssim cada dia els nostres objectius.
Els déus han estat de part nostre des del primer dia, i cada dia que ha passat ens han demostrat esar amb nosaltres, lliurant-nos un tros del seu paradís per poder-ho gaudir.
La travessa, una clàssica de la zona, ens ha donat a conèixer un petit racó d'una gran zona. On queda molt per descobrir encara.
La travessa la vam realitzar amb un guia, l'Alfonso, la manca d'experència sobre glaceres del grup ens ho fa aconsellable. Aprofito per donar-li les gràcies, per la paciència i per per tot els que ens va ensenyar, aconsellar i refrescar.
En general la travessa a estat un mica lenta pel ritme que en general, però ens havíem d'adaptar i més anant encordats com hem anant en gran part de les ascensions que hem fet, no per la dificultat tècnica, sinó per les glaceres.
S'havia d'anar molt en compte amb les esquerdes, durant tota la travessa, aquest any ha nevat molt poc durant tota la temporada, de fet és un dels anys més secs des de fa més d'un segle, quan la zona és un dels llocs on sempre neva més. Les esquerdes es trobem poc cobertes i els ponts de neu son dèbils.

Els guardes dels refugis de la zona ens comentaven que la neu que vam trobar, és la que normalment es hi ha a finals del juny i estàvem a la primera quinzena de maig.
Diumenge 8 – Chamonix – Goppenstein – Jungfraujoc (3400) – Gelera Jungfraufirn – Konkordiahütte (2850).
+150/-700, 2'30 h., 8,5 km, PD/S2. Track GPS (mapa99)
Després de la gran matinada, agafar el tren a Goppesntein, a les 12 h. agafaven el darrer dels 4 trens vam prendre. Un núvol enganxat al Jungfraujoc nos ens va deixar veure res. Va anar d'un trist que hem de canviar el nostre objectiu tot just al començament, però no, després d'una espera, més o menys curta, on érem la distracció dels turistes ( ja que no podien veure el paisatge ens miraven a nosaltres) sortim a la glacera de Jungfraufirn a 3400m. Després d'una estona de vacil·lacions, que si sí ,que si no. Observem que a l'horitzó, a on ens arriba la vista, s'endevina que hi ha visibilitat
Encordats i practicant la cunya, seguint les instruccions de l'Alfonso, anem baixant de cota, fins que sortim de l'embolcall del núvol cap a 3200 m. L'experiència de baixar encordats, no va ser per repetir-la, sembla que no va satisfer a ningú, en cunya equidistants, a uns 4 metres uns dels altres, control al màxim, però ens vam sortir, potser hem de fer més pràctiques...
Al sortir del núvol s'observa la grandiositat de la glacera , el cel es va aclarir mica en mica i la baixada l'anem gaudint, malgrat la neu sigués primavera, tònica general de la travessa.
El sol s'imposa, i la calor apreta, tenim ganes d'arribar el refugi a mesura que ens apropem observem que nosaltres anem baixant i el refugi va pujant...
El Konkordiahütte el separen de la glacera 150 m de desnivell que hem de superar amb escales incacabables!!!, ara la vista que es contempla a aquesta alçada...
Dilluns 9 – Louroihorn (3676),
Itinerari: Konkordiahütte (2850) – Konkordiaplatz – Grosser Aletchfirn – Kranzbergfirn – Louroihorn – Konkordiahütte.
+1200/-1223 m, 8h., +/-19 km. PD/S3, Track GPS (mapa99)
El cim que tenim previst fer, el Kranzberg, el desestimem per manca de neu a la seva part baixa i fa recomanable el canvi. L'Alfonso ens proposa anar al Louroihorn, la distància dobla a l'anterior, però bon canvi malgrat la seva llargada. El cim, malgrat fer prop de 3700, sembla una bony al costat de la resta de cims del voltant es pot pujar fins dalt amb esquís tranquil·lament.
El descens el fem pel mateix lloc de pujada,, hi ha algun moment que ens trobem saltant alguna que altre petita esquerda que superem sense dificultat. Travessar la Konkordiaplatz costa, sembla que estigui aqui mateix, però no, i un altre cop d'enfilar-nos per les escales per arribar al refugi.

L'estada a la terrassa es fa agradable, ens oblidem de les escales, tot fent un mos i una cerveseta tot esperant l'hora de sopar, que és a les 6 de la tarda (però si és l'hora de berenar!!!). Això si a quarts de 10 estem tots clapant.
Dimarts 10 – Wyssnollen (3590)
Itinerari: Konkordiahütte – Grüneggfirn – Grünhornlücke (3280) – Fieschergletscher (fins a cota 3000) – Wyssnollen – Finsteraarhornhütten (3048).
+1271/-1090 m, 7'30 h., 13 km., PD/S3, Track GPS (mapa99)
Dos quarts de cinc, sona el despertador, com cada dia, toca canviar de refugi, anem al Finsteraarhornhütten, on passarem les 2 nits següents, puntualment a les 6 del matí, ens posem en marxa, baixem ens calcem els esquis, per agafar la glacera que ens queda a la dreta, la Grüneggfirn, que remuntem fins el coll Grünhornlücke (3280).


És un quart de nou i ja hem arribat al coll a un pas molt tranquil. A ma dreta veiem la gran pala que duu a l'aresta del Wyssnollen, amb traces de pujades i baixada, però nosaltres no el farem per aquesta vessant, ho farem per l'ascensió normal.
Ja podem veure el refugi on anirem, sembla que també haurem de pujar un desnivell, potser no tant com el que hem deixat, però,...
Treiem pells i baixem cap a la glacera de Fieschergletscher, la neu la trobem bona per l'hora del dia, aprofitem la baixada al màxim, fins una mica mes avall de la cota 3000, per remuntar per la banda dreta la glacera que ens durà cap el cim.


Anem guanyant alçada, quan de sobte, al Roger se li enfonsa el bastó, a l'anar a aixecar-se sembla que se li enfonsa l'esquí. L'Alfonso, no perd ni un minut, i l'encorda fent-lo apartar, no hem sabut si era tan sols un forat petit o una esquerda, tampoc ho vam voler esbrinar.
A partir d'aquest punt, encordats i com a mínim en un parell d'esquerdes més ens en vam lliurar.
La baixada l'hem fet pel mateix lloc, a les parts delicades, seguim les traces de l'Alfonso, i quan ens deixava... a disfrutar!!! la neu, primavera, la banda alta es deixava fer millor que la baixa que estava molt pesada.

Quan arribem a la glacera principal ens posem pells i fem l'aproximació al refugi, s'ha d'anar en compte, les esquerdes son visibles. Els esquís els deixem a baix la galera i pugem al refugi a 3048 m, totalment reformat, és molt acollidor i agradable, amb una vista, al coll que hem vingut i al cim que hem fet i el cim de demà.
Dimecres 11 – Grosswannehorn (3905)
+1210/-1227 m, 7,45 h., +/-13'5 km, PD/S3. Track GPS (mapa99)
Al refugi hi ha gran moviment, les previsions de la meteo no son gaire bones, es preveu que ha de canviar el temps a partir de la tarda i tothom es prepara per marxar, sembla com una fugida, uns glacera amunt, altres anar a buscar el coll, i nosaltres, glacera avall, però no per fugir, sinó per anar a buscar la glacera que ens durà cap al cim.
Ens encordem tot just ens posem les pells. La pujada ens fa llarga i lenta, sobre tot quan arribes al coll que encara queda prop d'una hora per arribar al cim tot caranejant, acabant en una fina aresta.
Petons, fotos i abraçades, traiem pells i sense aturar-nos gaire fem el descens per retornar cap el refugi, els núvols van guanyant la partida en un costat i l'altre, sense aturar-nos ens posem de nou a la glacera i enfilem cap el refugi, Exultants arribem al refugi, no hi ha ningú per aquestes contrades tothom s'ha anat, només quedem nosaltres i un altre grup, en total 12 persones.
Ho celebrem amb un Rosti i unes cervesetes, per dinar i com el dia següent és l'aniversari de la Montse la sorprenem amb un pastís amb unes quantes espelmes, és el moment i el dia ideal per fer-ho, una bona ascensió, una bona baixada, sols..., així que el dia no pot acabar millor.


Dijous12 – Finsteraarhornhütten (3048) - Hollandiahütte (3240)
Itinerari: Finsteraarhornhütten (3048) – Grünegglücke (3280) -Konkordiaplatz (2700) – Grosser Aletschfirn – Hollandiahütte.
+840/-645 m, 7'15 h., +/-15km, PD/S3. Track GPS (mapa99)
Avui és un dia de trasllat, canviem de refugi, hem de tornar al coll de Gürnegglücke... baixar a la Konkordiaplatz i fer la llarga gelera que ens dur al Hollandiahütte.
Quan ens calcem els esquís cel encara s'endivina blau, a l'arribar al coll ja podem veure com el canvi de temps s'apropa.
Travessar la Konkordiaplatz, es fa una mica entretinguda, els desglaç ha format uns petits rius, però emprenyadors, en els seu bell mig i els hem de travessar, el primer el podem travessar, fent un petit salt, però l'altre... el salt és més llarg, passa un, descarreguem motxilles i les anem passant, aquí entre un i altres anem passant com podem, son el Miquel i el Roger, que la travessen fent un senyor salt, i.... ho aconsegueixen!!!!
Fins travessar els riuets hem anat lliscant, ara toca posar pells i anar fent la llaaaarga glacera, a estones de sol, a estones més fred, això si encordats.
El refugi és allà... al fons...
No és fins a una hora i mitja d'arribar al refugi que el temps es comença a embolicar de valent, els núvols ens envolten i comença a nevar, perdem totalment la visió del nostre voltant, en pas ferm, a poc a poc, però sense aturar-nos, anem guanyant alçada, i quan aconseguim arribar a la cota d'on ha d'estar el refugi, el guia, comença a flanquejar fins trobar-nos davant mateix del refugi, més tard, el grups que venien al darrera, han felicitat a l'Alfonso, per la bona traça feta, fantàstic.
Passem la tarda intentat posar-nos en sec, una habitació gran per nosaltres sols fa que podem estendre motxilles, roba,...
A fora continua nevant , i sembla que en ganes...
Divendres 13 – Äbeni Flue (3962),
Hollandiahütte (3240) – Äbeni-Flue-Firn -Äbeni Flue (3962) – Lötschenlücke (3164) -Grossi Tola (2800) – Fafleralp (1765)
+700/-2150, 7 h., 21 km., PD/S3, Track GPS (mapa99)
El dia s'aixeca radiant, ni un núvol, però més fred.

Podem veure on es troba el refugi: penjat en la seva part davantera, la part trassera una plataforma i un petit espai es permet posar els esquís, tots ben apinyadets. Tots els grups del refugi tenim el mateix objectiu.
Els primers en sortir el toca obrir traça, la nevada de la nit ha deixat una mantell de neu nova. Som quasi els darrers, tampoc fa falta córrer, tampoc anem de pressa.
Anem guanyant alçada, el dia és esplèndid la vista, també,
La marxa es fa llarga, el gran plató que tenim al davant fins arribar a la base del cim es fa etern, però hi arribem, el Jordi i la Montse deixen les motxilles, la resta les carreguem.

Particularment, se'n fa feixuga la pujada, de fet, des que hem sortit del refugi trobo que em costa avançar i en falta aire, haig de dir que gràcies a l'anar encordats he pogut arribar amb tot el grup, sinó hagués anat mooolt lenta.
Som encara en el darrer flanqueig que la resta de grups ja comencen a baixar, així ens trobem dalt del cim sols contemplant la meravellosa vista, fins l'infinit, cel clar, net...
Toca baixar, podríem haver baixat per on la resta, però el guia és conservador i baixem per la clàssica, per on hem pujat, malgrat això encara podem petar alguna que altra pala i ummm!!!! la DISFRUTADA ÉS MÀXIMA!!!
Un bon acabament de travessa, amb un bon regust, què més podem demanar...
Arribem a l'alçada del refugi, però ni ens aturem, continuem cap el coll de Lötschenlücke (3164) gaudint de la darrera neu bona qu.e anem trobant
A mesura que anem baixant la neu es va tornant més dura, el que a dalt era neu a baix era pluja i a acanalat la neu.
La manca de nevades de la temporada, el temps en que estem, i la calor, fa que carreguem els esquís a l'esquena més d'una hora fins arribar a Fafleralp (1765), on trobem un gran pàrquing i els conductors, anirant a buscar el cotxe amb autobus
Abans de tornar a Chamonix, pararem a Blatten a dinar, ara si que això s'acabat
A Chamonix, un cop passats per la dutxa i canviats anem a sopar, sota una gran cortina d'aigua, el mal temps del cap de setmana havia arribat.
La pluja no ens deixaria durant tot el viatge de retorn a casa, vora 900 km de pluja
Però importa ben poc, la satisfacció que portem tot el grup fa que la pluja es tranformi en un sol radiant...


He afegit els tracks, orientativament, però,  compte que son geleres.
Els que hi vam anar: Manuel, Roger, Miquel, Jordi, Montse, Alfonso (el guia), Anna
Fotos: Oberland, Manuel

5 comentaris:

Jaume J ha dit...

Anna, gràcies per refrescar el dia! necessito neu!!!!
i neu n'hi do el bon temps que vau tenir. Enhorabona. I ara cap a l'hemisferi sud? pq suposo que no pots parar, oi? ;)

Miscel·lAnna ha dit...

Gràcies Jaume!
Vam tenir molta sort amb el temps, els déus ens van acompanyar :D
(el guia havia llegit la mitologia grega i deia que el bon temps era gràcies al déus..:))
Per mi ja saps que continuaria, però la "burra" no dóna per tant i s'ha de relentitzar...
Moltes abraçades

Berta ha dit...

veient les fotos....quina enveja!!! i nosaltres aquí...... jajaja....
enhorabona!!!

Pep ha dit...

Ostres Anna, grans fotos...de la travessa prefereixo no opinar per no molestar a deus i deesses...collonuda ¡¡¡

Felicitats ¡¡

Miscel·lAnna ha dit...

Gràcies, Berta i Pep...
Us he trobat a faltar!
sobre les fotos si no fos perquè a l'anar encordats et van estirant i vas fent sotragades... hauria fet moltes més
que ja saps com se m'enganxat al dit a la màquina!!!
Petons