+/-725 m, S3, 3h15min
El Montcorbison és la muntanya sentinella de Vielha i de tots els pobles de Mijaran. Però la seva modesta alçada no és sinònim de cim fàcil. En canvi, l’orientació nord de les seves pales de pendent fort i sostingut fan que sigui un tuc molt atractiu per esquiar. A més, sabem que per sobre el límit del bosc el terreny és herbós i arbustiu, per tant és idoni a principis de temporada quan encara no hi ha una base de neu prou important.
El Montcorbison és la muntanya sentinella de Vielha i de tots els pobles de Mijaran. Però la seva modesta alçada no és sinònim de cim fàcil. En canvi, l’orientació nord de les seves pales de pendent fort i sostingut fan que sigui un tuc molt atractiu per esquiar. A més, sabem que per sobre el límit del bosc el terreny és herbós i arbustiu, per tant és idoni a principis de temporada quan encara no hi ha una base de neu prou important.
Sortim en cotxe des de Gausac i prenem la pista asfaltada en direcció la Bassa d’Oles. Trobem gel i una mica de neu, però podem arribar fins a cota 1450 m. Amb els esquís els peus, continuem per la pista prou ben nevada fins a la Bassa d’Oles. El dia és fred i radiant i el paisatge que ens trobem és ben hivernal. Seguim amunt obrint traça fonda i amb gebre en superfície seguint l’itinerari del PR 115 fins a la Pleta des Anhèths. Ja som per sobre el límit del bosc, a partir d’aquí guanyem alçada ràpidament primer per les pales orientades a N i, ja més a prop del cim per la seva pala NW-W. El vent i el fred persistent de la setmana ha format un gebre impressionant damunt dels arbres dispersos camí del cim.
Fem el descens pel mateix itinerari. A dalt, trobem neu ventada i més avall neu pols a les pales orientades a N fins a la Bassa d’Oles. Retornem al cotxe lliscant plàcidament per la pista.
Bones traces !
Jordi, Lola, Montse i Tossut
Bones traces !
Jordi, Lola, Montse i Tossut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada