9 de juny 2008

L'Aneto com no l'haviem vist mai.


Excepcional és l’adjectiu que millor defineix aquesta sortida de primers de juny (06-07).

Divendres tarda, un ambient molt fresc i un cel espectacular ens sorprenen a cada revolt de la carretera. Un festival de núvols, de raigs de sol, i, més amunt, el cim del Cotiella, d’un blanc immaculat, ens acompanyen en aquest viatge.



La pujada al pla d’Aigualluts no fou sino una continuació del mateix: un passejar enmig d’una verdor intensa i una humitat constants. Un cop arribats al prat tot cobert de flors, no fou gens difícil trobar un emplaçament adequat per a la tenda, doncs en total no érem més de cinc persones acampades al fons del pla.






Dissabte de matinada : Ring Ring. Surto de la tenda i observo com una fina capa de neu recent caiguda l’ha empolsegada tota (la isoterma 0 estava a 2000-2100 m). A les 6’30 del matí emprenem la pujada i aviat ens trobem progressant per sobre una neu primavera sòlida i compacta. El cel s’aclareix i el dia es torna radiant. A partir de 2400 metres i ja fins el cim, una capa de neu pols recent presagia ja la que pot ser la millor de les baixades. La muntanya es presenta abundantment recoberta per una capa de neu recent caiguda. I així, regalats amb aquest espectacle anem obrint traça en aquest verge mantell . Pràcticament sols arribem al precim de l’Aneto després de 3 hores i 5 minuts.



Com som els primers del dia ens correspon la tasca d’obrir traça en un pas de Mahoma desconegut, convertit en una fina aresta de neu. Poc abans de les 10 del matí ens felicitem a SOBRE de la creu de l’Aneto.










El cim el dia 02/03/2008 El cim el dia 07/06/2008


Descens:

Desfem el pas de Mahoma resseguint literalment les ‘nostres’ traces, doncs encara ningú més ha arribat al cim. Impacients per començar a baixar, calcem els esquís.

A la part de l’aresta cimera, més ventada, vaig enllaçant les diverses plaques de neu ventada per avaluar l’eficàcia sobre neu dura dels esquis que estreno avui (uns G II de Dynafit). Comprovo que mosseguen la neu sense vibracions ni pèrdues d’adherència, inclús en trams drets. Em recorden la sensació de seguretat que em donaven els meus antics Dynastar Vertical Extreme sobre aquest tipus de terreny, però son molt més maniobrables i fàcils de conduir.

La resta del descens és un continu disfrutar d’aquestes condicions de neu tant i tant bones (capa de neu pols sobre una base dureta) i aprofitem per filmar unes quantes imatges. Inclús en Josep Maria, que avui celebrava la seva 36ena ascensió a l’Aneto, no recordava unes condicions semblants.

Exultants, sense cap esforç arribem al límit de la neu, a 2150 metres. El cel es torna a tapar i ens regala una altra vegada amb aquest desfilar de núvols, formes i llum.




I finalment, una passejada amb els esquís a l’esquena fins a la Besurta, posa punt i final a aquesta sortida màgica i irrepetible. Tant de bo aquestes condicions excepcionals aguantin unes quantes setmanes més, amb permís dels amants de la platja.

3 comentaris:

Jordi O ha dit...

Es enveja això que sento?

Jaume J ha dit...

felicitats per la sortida! Ja sabia jo que la matinada del 6 al 7 de juny del 2008 seria un gran dia!!! l'inici d'una nova glaciació?

Carme S ha dit...

Molt bona idea això de posar les dues fotos del cim de l'Aneto. Quina diferència!!!!