14 de des. 2006

"Piada" o piulada ?

Enviat per Pere-Joan B.
Sembla que per fi s'acosta la neu i uns i altres ja comencem a treure la pols de les fustes. A alguns ens agrada compartir el que fem amb els companys i ho expliquem. Ho fem amb tanta il.lusió que a vegades no ens adonem de que quasi no deixem parlar als altres. Actuem com els ocellets quan tenen fam i piulen i piulen sense parar.
Per això en els ambients d'escalada quan un escalador explicava moltes aventures es deia que piulava... bé, no, es deia que "piaba" perquè aquesta expressió ens va arribar ja fa molts anys (sobre els 70) d'escaladors de fora (recordeu a en Perez de Tudela? li deien "el pajarito" perquè sempre "piaba"). L'expressió és simpàtica, va arrelar força i ara es fa servir en tots els àmbits de la muntanya. També en l'esquí.
Ara em pregunto: I per què si en català, segons el diccionari general de la llengua catalana Pompeu Fabra, la paraula PIULADA vol dir "Acció de piular ; manera de piular" l'immensa majoria de muntanyencs s'empenyen en usar la paraula castellana PIADA que ve del verb "piar"? No sembla lògic posar el títol en un idioma i redactar en un altre.
Crec que molts ho hem fet sempre per inèrcia, sense parar a pensar en aquesta paraula forana. I per això escric aquest e-mail, per fer-vos adonar de que ho estem fent malament i us proposo que escriviu moltes piulades en català o moltes "piades" en castellà.
Bones traces!
PJ

1 comentari:

Resposta de Manel C. ha dit...

Pere-Joan,

Sempre he sentit curiositat per la paraula "piada", la veritat es que no l'havia escoltat mai des de que faig esqui de muntanya, i sempre m' he preguntat d' on ve. Graciès per les teves didactiques explicacións, doncs a
manca de neu, que més podem fer que reflexionar i preguntar-nos coses, ...., potser estic passant la etapa d' existencialisme nival com em passa tots els anys abans de les "grans enfarinades". M' hi veig ja de l"iaiete" explicant
als meus nets que feia molts anys la neu queia del cel, s' esquiava i es pujaven els cims nevats, s' atravessaven els llac gelats "de cap a rab", a l' escalfor del refugi et cruspies uns bons apats, i sorties una estoneta al fred de la nit a observar el mar d' estels mentre altres es quedaven al costat de l' estufa fotent-se un chupito de guisqui, llegint, jugant a les cartes o estudiant l' itinerari del dia seguent, en definitiva, em veig explicant la poetica de l' esqui de muntanya a persones que l' unic que tindran es un megapalau amb canyons artificials amb un xiringuito de menjar basura de franquicia, com un skating.
Bé..., tallo el rotllo, m' esta venint el mono, no se quin tipus de metadona em cal pels meus trastons pre-nivals, no se si fer soles o cantells i tallar-me les venes ....

- cunya publicitaria: el Toni Bikers ja te el Taller obert a la rambla
marquesa castellbell 28. aparcament davant la porta...telf. 610719873 - Zima
- Descomptes pel Club -

, un suicidi ritual...., la ultima esquiada de la meva vida ara que el meu mon s' esvaeix, com un samurai o ronin sense amo, sentit, o interes en la vida...., pero per on em tiro ???? El Finicular de Montjuic ? Tranvia Blau ?
Ajuda !!!!!!
Pere-Joan, els esquiadors de muntanya del Raval no podem acceptar el terme "piulada", sembla que vingui de "piules", un tipus de "petardo" que feiem
servir per Sant Joan. Fora d' això potser es més adequat "piulada".

Fins aviat,
Salut i Neu.
Bones traces ( ja direu on ...)
Manel