Sortida del Centre Excursionista de la Segarra amb l'objectiu de fer aquest cim des de l'Embassament de Sallente.
Sortim de la presa i hi ha neu des del mateix embassament encara que molt dura, tant que acabem posant granpons que es el que resulta més còmode per progressar per la canal de Pigolo.
Un cop dalt, ja en un terreny més obert, calcem esquís però amb ganivetes. Tot i el sol, tota l'ascenció la farem amb neu gelada pel que no les treurem fins al cim.
Seguirem pel marge dret del barranc de Coma Plana mentre anem guanyant alçada. Fem el flanqueig en direcció a les passades del Montsent on ja podem veure el cim.
Busquem la millor opció per fer la darrera pala fins al cim. Està ventada i cal sortejar algunes pedres.
En la baixada la pala cimera segueix gelada però superat aquest primer descens, la neu ha transformat per l'efecte del sol i tenim neu primavera què ens permet fer el descens còmodament, desfent el camí de pujada.
La neu què tenim a la tornada ens deixa baixar amb esquís una part de la canal, fins a un parell de corbes de l'aparcament.
La pujada no ha estat fàcil però el descens amb neu primavera ens deixa un bon regust de boca.
Encara hi ha valls sense malles de licra apretades, on els esquiadors que suem a la pujada podem patir tots els nostres defectes sense preocupar-nos perquè els esquiadors d'altra mena se'n riguin d'aquesta bogeria de pujar lliscant amb les fustes als peus, per boscos solitaris, i baixar per neu de tota mena que et fa tremolar la bossa dels leggins al descens.
Una d'aquestes és la de Vallcebollera, on aquest diumenge, coincidim per casualitat 3 grupets diferents del Gràcia per tenir la vall exclusivament per nosaltres, sense més companyia que alguna rapinyaire.
Puig de Dorria 2.547m +-800 F/S2
Hem pujat per la pista de l'ermita de Sant Bernabé per trobar la cota de neu. D'on aparquem el cotxe fins que calcem esquís només hi ha un parell de corbes.
El bosc de la vessant cerdana ens protegeix de la soleiada en un primer moment, però de seguida cau un patac de sol que ens fa recremar-nos de crema protectora i de l'escalfor que portem.
Veiem un grupet d'esquiadors cap al Duraneu i el Pas dels lladres, i tot i que en reconeixem algun, els altres quatre, que ens hem trobat al còmode refugi del club, optem per tirar fins al Dòrria.
El dia és tan primaveral que pujant anem amb una sola capa i arremangats i encara ens despullaríem més, així que podem picar una mica al cim. N'hi ha que porten un entrepà d'escalivada de la mida dels leggins d'un saltador de trampolí.
Amb la calor, la neu de baixada és cremeta de Sant Josep al punt perfecte per un descens fantàstic.
Genial dia a una vall preciosa, sense la massificació d'altres itineraris, una mica de calor a la pujada, però la baixada ens ha omplert els leggins d'alegria.
El grupet del Dòrria hem estat l'Adrià, la Sandra, la Leti i l'Hèctor
Tres desvagats (Albert K, Jordi O i Cesc D) avancem la sortida a dijous i ens instal.lem a casa l'Albert a Bernuí per fer algunes feines de bricolatge.
Divendres al matí ens dirigim a l'antiga estació de Llessuí i seguim la pista del coll de Triador fins a trobar la neu a 1.700m.. Amb esquís als peus comencem a foquejar en direcció oest i per lloms i pales suaus arribem al peu del bony dels Altars que assolim sense cap dificultat. Descens fàcil i amb molt bona neu.
A la tarda ens dirigim cap a Isil i explorem l'aproximació al cim de Quanca: La pista està tancada, està en molt mal estat i la cota de neu contínua està molt amunt. Haurem de renunciar al nostre objectiu principal.
Dissabte 21:
Tuc de La Cigalera per les basses de Boscà 2.497m 5,5 km +- 480m.
Deixem els cotxes al petit aparcament situat al km 48 de la C-28 i amb esquís als peus comencem l'ascenció per forts pendents en direcció nord i ràpidament guanyem alçada fins a assolir pendents més suaus. Passem per la Bassa de Boscàs o Pudo i per amplies pales assolim el coll del Muntanyó a 2.428 m. Aqui fem un gir de 180 graus i per forts i exposats pendents (imprescindible portar ganivetes) arribem al cim.
Gaudim de les vistes, traiem pells, fem un mos i iniciem el descens. Una oportuna bretxa a la cornisa ens permet "saltar" a la pala principal i gaudir un fantàstic descens.
Bony dels Altars 2.417 m. i Lo Tossal 2.494m. 9.6 km +- 820m.
Sortim de Alòs a les 8,30h i ens dirigim a l'antiga estació d'esquí de LLessui. Remuntem la pista del coll del Triadó fins a trobar la neu a 1.700m. i comencem l'ascensió per amplies pales en direcció oest. Un cop a la carena progressem en direcció sud i després d'un flanqueig delicat assolim el bony del Altars. seguint la carena sempre en direcció sud arribem a Lo Tossal. Traiem pells, gaudim de les Vistes, fotos de rigor i per la pala principal iniciem un gran descens en direcció est, amb molta neu i de molta qualitat. Magnífica esquiada!
Travessar tot un país confiant en un track i en les previsions de la méteo té sempre un punt
d’imprudència civilitzada. (Oriol): Quan em van fer la proposta de travessar Andorra em va venir al cap l’anunci de Shackelton:
“Es busquen homes per a viatge perillós. Sou baix. Fred extrem. Llargs mesos de completa foscor. Perill constant. No s'assegura el retorn amb vida. Honor i reconeixement en cas d'èxit”
Però aquest repte és una temptació ineludible i amb un bon equip, què pot sortir malament?
10 de Març. La Rabassa - Pic Negre de la Claror(2642m) - Collada Maiana(2426m) - Pic de la Maiana(2519m) - Cabana Estall Serrat (2072m) - Refugi de l'Illa(2474m)
20km, 8h30 +1550m -1100m
Ens calcem els esquís a la Rabassa a cota 2.000 amb aquella il·lusió del qui creu que la
muntanya és una prolongació del jardí de casa. A l’aparcament hi ha l’equip de de rodatge d’una pel·lícula de terror, però el dia és clar i assolellat, l’aire net i fred i nosaltres no som supersticiosos. Enfilem les pistes d’esquí de fons en direcció al Port Negre travessant el bosc fins que poc a poc ens enlairem i podem començar a veure tots els cims d’Andorra a la nostra esquerra i el Cadí a la nostra dreta. Alguns esquiadors solitaris enfilen els cims veïns. No trobarem ningú més en tota la jornada.
Les canals Baridana i del Cristall es retallen com dents de serra sobre un blau nítid, però ja
sabem que quan el cel és massa net és que prepara alguna maldat. Progressem a bon ritme per pendents suaus i amples fins arribar al Pic Negre de Claror (2.642). Des d’aquest primer cim podem veure l’itinerari cap el Madriu sota l’indiferent presència del Munturull i Perafita. Baixem fins el Port Negre per gaudir com infants de la primera gran baixada del dia per una neu pols immaculada. L’orientació nord ens l’ha conservada esperant que dibuixem perfectes corbes simètriques. L’Andrea té algun problema amb les fixacions noves que ajusta en pocs minuts i s’afegeix al grup que ja hem arribat als Clots de Port Negre.
Continuem baixant fins els Clots de l’Olla i deixem a l’esquerra el refugi de Claror, on posem
pells. Superem una curta pujada i arribem a l’Estany de la Nou, des d’on ens dirigim a la Collada de la Maiana (2.426) on farem la segona baixada del dia. Abans però, farem una pujada sense motxilles al Pic de la Maiana, (2.520) que resulta ser un gran encert.
Des d’allà dalt, la Vall del Madriu ens mostra la seva elegància austera, una línia
blanca que sembla allargar-se fins l’infinit. De nou la baixada des del cim és un joc compartit d’eufòria desfermada que poc a poc ens exigeix més concentració. Passada la collada, a mida que la vall es va fent més estreta, el bosc més espès i la neu més complexa, les cames treballen de valent. Arribem a la Cabana Estall Serrer (2.075) als peus del Madriu on mengem per recuperar forces i tornem a posar pells que ja no traurem fins al refugi.
La tarda, tal i com havíem previst amb un pessimisme informat, es va tancar. Va començar a
caure una nevada fina i persistent, d’aquelles que et conviden a avançar capcot rumiant les teves coses seguint el fil del riu. Però la meteo és capritxosa: en arribar a les envistes de l’estany de l’Illa, el cel es va obrir amb una darrera claror de plom i un rosat melancòlic que banyava les crestes.
L’arribada al refugi sempre té un regust de nàufrag arribant a la platja. Un cop dins, però, la calidesa de la fusta contrasta amb l’absurda fredor d’una estufa de pellets apagada i que segons el guarda s’havia avariat. Allà, mentre celebràvem la fi de l’etapa i comentàvem cada detall de la ruta vàrem comprendre que la muntanya sempre té la darrera paraula, i que el progrés sol oblidar-se de les coses més elementals, com és la calidesa d’una llar de foc
11 de Març. Refugi de l'Illa-pic de Pessons-les bordes d'Envalira-pic d'Ortafà-Port Dret-pas de les Vaques-portella del Siscaró-refugi de Juclar
22 kms, 9h30 +1540 m., -1720 m.,S3-S4
Sortim d'hora del refugi de l'Illa i ens dirigim a N vorejant l'estany de l'Illa, aviat arribem a la portella de Pessons i una mica més amunt assolim el pic homònim, grans vistes! Iniciem el descens, retornem a la portella i la travessem NE, fort pendent inicial i després ja podem enllaçar girs, gran descens fins a una cafeteria de l'estació de Grau Roig on fem un beure.
Continuem baixant molt suaument resseguint el costat esquerra de la Valira, primer per pista i després buscant el millor pas pel bosc fins a les bordes d'Envalira, alguns senyals ens ajuden a trobar el camí. Arribem a tocar d'una instal·lació de l'estació d'esquí, a sota trobem un pontet que ens permet travessar la Valira, i a partir d'aquí una llarga pujada NE fins al pic d'Ortafà, el sol pica de valent, a l'inici de la pujada hem hagut de descalçar esquís per travessar la carretera, un dels components llisca per l'asfalt. Just a tocar del pic N tenim el port Dret, cap allà anem, a partir d'aquí farem un llarg flanqueig fins al pas de les Vaques, bones vistes,
travessem el pas en direcció nord, força pendent, al fons de la coma veiem el refugi de Siscaró, el temps es va embolicant, neva. A mitja baixada hem de decidir si anem cap a la portella de Siscaró o no, no hi ha massa visibilitat, el pas no sembla evident, i la tarda va avançant. Apostem per anar amunt cap a la portella, resseguim la valleta NE inicialment sense perdre massa alçada i al final de la valleta enfilem amb facilitat a la carena, allà descalcem per passar un pas exposat sobre herba i neu fins arribar a la portella del Siscaró situada una mica més al N vorejant el pic de Siscaró, aquest flanqueig li ha donat un puntet d'emoció al dia. A l'altra banda el pendent no afluixa, de fet avui totes les baixades són exigents sobretot a la part inicial.
Baixem amb ganes d'arribar ja al refugi, un altre bon descens com tots els d'avui, l'entorn és un circ preciós embolcallat de boires, continua nevant. Aviat arribem a l'estany Primer de Juclar, el refugi queda amagat sobre la sortida d'aigües de l'estany, dos dels components del grup proven d'entrar a l'estany de cap i no aconsegueixen trencar el gel. Sense més incidents arribem en suau pendent de pujada al refugi de Juclar que està en bona part colgat de neu.
El guarda, en Roger, ens tracta d'allò més bé, refugi auster. Un altre gran dia amb tots els al·licients d'una gran travessa, dies inoblidables per a tots nosaltres!
12 de Març. Refugi de Juclar-Collet de Juclar-Coll de Varilles-Coma de Ransol-Collada alta de Meners-Refugi de Sorteny
18,5 kms, 9h15 +1720m -2050m S3
Sortim de nou d'hora del refugi de Juclar i seguint les bones indicacions del guarda Roger, fem una 1era baixada curta per anar enllaçant puja-baixa flanquejant per anar a buscar el Collet de Juclar i evitant baixar al fons de la vall i pujar des del pont de la Baladosa. La baixada des del Collet de Juclar amb una neu execelent++.
Posem pells i encarem la pujada (llarga) fins el Coll de Varilles que queda al sud del pic homónim. Allà tornem a baixar fins la vall de Ransol.
Baixada de nou amb bona neu, pala molt dreta a l’inici i anem buscant el millor pas per arribar mes amunt de la vall. Acabem arribant a una font on aprofitem per menjar i treure roba, el sol apreta!
Afrontem la pujada 1er per la vall i quan aquesta es tanca, agafant diversos tubs fins l’ultim flanqueig que dona a la Collada de Meners.
Descartem pujar al cim de la Serrera, la pala final està plena de pedres i la neu ventada.
Contents d’afrontar la última llarga baixada fins el Refugi de Sorteny. Neu bona, pales amples .. fantàstic! Arribem amb esquis al refugi i ens quedem a la terrassa fem unes birres.
Satisfacció d’haver arribat a la fi de la 3era llaaaarga etapa amb éxit. Dutxes i wifi inclosses. Sopar excelent: escudella, secret a la mostassa, i poma al forn.
Al refu trobem -per 1er cop a la travessa- altres grups.
Gran dia d’esquí de muntanya
13 de Març. Refugi de Sorteny - Planell del Quer - Vall de Rialb - Portella de Rialb - Pic de Font Blanca (2903m) -Ordino-Arcalís
13,4 km 7h30 1360+ -1370
Sortim del refugi Sorteny uns minuts abans de les 9 del matí, pujant cap al Planell del Quer per saltar cap a la vall de Rialb. Fa calor, vessant sud i la poca neu ens obliga a fer 5' a peu pel camí d'estiu. Un cop al planell iniciem la baixada amb neu dura i fort pendent per un bosc de bedolls i avets. 1a part técnica del dia que superem amb destressa i decisió fins arribar al fons de vall de Rialb. Pells i cap amunt.
Remuntarem tota la vall fins a guanyar la Portella de Beixalís, passant pel refugi lliure de Rialb i per un parell de cabanes ben colgades de neu. L'entorn és majestuós, tot molt carregat de neu en un dia clar i diafan. Gran bó.
Un cop al coll treiem pells i fem uns quants girs a la pala de sortida del coll, amb neu encara freda fins a trobar les traces que pugen al Pic de la Fontblanca, a cota 2350. Avui, la etapa es curta i per tancar aquesta primera part i possar la cirereta al pastís, afegim l'ascenció a un dels cims emblemàtics del país.
Guanyem un primer collet, on ja divisem la piramide final del cim. Molt estétic i bonic. Arribem al cim amb esquis. L'estripagecs està ben colgat de neu! 2905m . Panoràmica i vistes espectaculars.
Fem la baixada per on hem pujat a buscar la continuació del descens de Beixalís. Avui tastem la neu primavera, cremeta i al punt de dalt al cim a baix. Una disfrutada. Hem esta de sort i hem tastat totes les games de bones neus des de la pols pols a la primavera d'avui. Fantàstic! Un cop arribats al pont del Baladrar, remuntem fins l'aparcament d'Ordino-Arcalís on tenim la furgo. Etapa rodona. Una més.
4 etapes, 3 refugis guardats, 5 cims, 10 colls i uns quants canvis de pells... Les 2/3 etapes restants les deixem per una 2a part. Entra una borrasca atlàntica amb neu, vent fort, baixada de temperatures i torb... Molt bona ruta. Molt bones condicions i súper equip!! Ja busquem els dies per tancar-la. Quina temporada!!!
Hem estat Oriol, Andrea, Jordi L, Agus, Pep, i Carles
