Biciesquí al Puig Sequer 2.086m – 8/02/2026

Des de Bor, esquiant el Pas del Bou

Amb el vici de fer escrutini de les muntanyes que m’envolten, tant des de la plana com des de cims propers, feia temps que em cridava una llengua de neu i un possible barranc amagat en un dels bastions de les Penyes Altes del Moixeró. 

skyline ceretà des de prop de Bellver, el vespre anterior,
amb el Puig Sequer, el pas del Bou i les Suquetes

Així veiem el cim el 26/01/2026 pujant al Moixeró
(en vermell he dibuixat la traça de descens)

Amb les eines mòbils i, ja amb el mapa a la mà, vaig identificar sense dubtar massa la cara oest del Pas del Bou (2.024 m), entre els pics de les Suquetes (2.200 m) i el Puig Sequer (2.086 m). La toponímia, Pas del Bou, dubto molt que faci referència a un lloc de pas de bestiar, pel penjat que són els dos vessants de la muntanya… 

track de pujada des del revolt del torrent de Canaletes
i dibuixat en blau el descens per la clariana (en verd
fins a 30º, groc de 30 a 35º, carbassa de 35 a 40º,...)

L’al·licient va anar in crescendo en no veure-hi cap sender dibuixat en cap mapa, ni antic ni modern, ni trobar cap track, ni d’hivern ni d’estiu. I la cirereta: amb tanta neu i a cota baixa, potser era el moment d’anar-hi a obrir una primera? traça… 

Avui el cotxe és per portar la família a pistes, i poder-m’hi acostar en bici em motiva. Des de Bor segueixo cap a Pedra, Riu i després Urús, gairebé sempre en pujada. Ja a Urús, vaig cap al cementiri, des d’on comença la pista que porta al refugi del Cortal d’en Vidal. Després d’una baixada, al pont sobre el torrent de la Font Llebrera (1.300 m) s’entra a l’obaga i la neu impedeix seguir en bici. 

Han estat prop de 8 km i +300 m / −50 m; tot i que comptava fer-ne un parell més, agraeixo deixar de carregar les botes i els esquís a l’esquena. 

Segueixo resseguint la pista fins a prendre el camí de les Set Fonts (cota 1.400 m), evitant la llarga marrada que fa la pista. Més endavant, en una clariana, m’enfilo pel dret uns 50 m fins a recuperar-la a 1.600 m, i ràpidament arribo a un marcat revolt: el punt clau, el torrent de les Canaletes (1.630 m). 

Torrent de les Canaletes

Porto ben visualitzat per on traçar, evitant el terreny més dret, però no sé com ho trobaré… Hi ha tanta neu que el torrent, que a l’estiu deu ser un rocallam recaragolat, està totalment cobert i permet una progressió fàcil, obrint traça, això sí, en una marcada orientació nord. Per a un altre dia queda l’exploració sencera del torrent, probablement fins al coll de la Miquela. 

Però a 1.760 m, d’acord amb el gradient, toca enfilar-se en marcada direcció est, pel bosc i un barranc poc definit. La pujada és de fort pendent i amb molta neu, enmig d’un bosc immens. Intueixo, a l’esquerra, la llengua de neu culpable de ser aquí. Probablement són velles allaus les que han escombrat el bosc en aquest punt, i me la reservo per al descens. Suo la cansalada per arribar al Pas del Bou, content de fer-ho possible i amb els esquís als peus. 

No em costa gens deixar l’ascensió a les Suquetes per a un altre dia: serien uns 180 m més d’obrir traça en un terreny semblant, mentre que veig el Puig Sequer molt estètic i a tocar. M’hi enfilo amb esquís, en un terreny un xic exposat, primer per l’oest i després per l’est, i pel llomet fins al cim: gran balcó sobre la Cerdanya però, sobretot, cara a cara amb el provocador vessant oest de la Tosa, on ja hi dibuixo properes aventures. 

la Tosa i les Suquetes des del Puig Sequer

Cara oest de la Tosa d'Alp des del Puig Sequer

La baixada promet. La llengua de neu que baixa del Pas del Bou, amb orientació oest i a la solana, està molt canviant: neu dura, crosta, neu crema… No tardo gaires viratges a fer una diagonal penjada cap al bosc, a buscar la neu pols i fonda de la pujada. Xalo com un crio. En un tres i no res torno a ser a la pista, que en lleugera baixada em retorna a la bicicleta. La passejada final fins a casa té un punt de malenconia, en deixar l’hivern enrere… 

Puig Sequer 2.086m; +/-1. 100m, 25km (en bici +/-350m i 14km, i esquiant +/-750m i 11 km)

Però, bones traces!

Jaume