25-26 de Maig. Vall de Remuñe.
Ens resistim a guardar els esquis al armari, així que Mikel (que sempre està disposat a arrossegar els esquis, encara que sigui per una congesta de neu) ens animem a fer la ultima sortida de esqui , o això pensàvem!. Triem fer-ho amb tenda perquè ens agrada lo inhòspit...i a més té la gran avantatge, tot i carregar un bon pes, que a un cop hi arribem a l’endemà no ens caldrà tornar a buscar-la.
Dissabte 25/Maig: Pico Royo (3.121m)
Dormim divendres a pocs metres de la entrada de la vall de Remuñe. Dissabte enfilem amb l’armari a sobre cap a Remuñe...sense tenir molt clar l’objectiu.
Aproximadament als 2.050m trobem una bifurcació on travessaríem per una passera per creuar el riu. Ens hagués agradat anar cap a l’esquerra del riu a buscar els ibons de Remuñe. Mikel comenta que per aquella vessant acostuma a haver més neu.
No ho intentem perquè sembla difícil el pas del riu, on la força del riu s’ha endut metres avall els troncs de la passera. Spoiler: la tornada baixem per aquest indret i allargarem la baixada esquiant. La feinada serà creuar el riu cabalós.
Seguim per la dreta i als 2.200metres trobem neu continua per poder posar-nos els esquis.
Ha calgut 1h40minuts amb l’armari a l’esquena. Pràcticament
on s’acaba el circ planer de la vall de Remuñe, decidim amagar a la vora d’un
roc gegant tot el patracol de pernocta i cuina. Pugem lleugers, fins al Portal de
Remuñe. Aquí divisem el Perdiguero ens queda al davant, però per la vessant Est
es veu molt pedregosa.
Una mica abans de assolir el coll, ens trobem a les poques animes que estan per allà: Isa i Claudia. Ens han estat obrint traça, i els hi agraïm quan ens apropem. També hem trobat 3 excursionista a peu que pujaran al Tusse de Remuñe. Al arribar al coll, decidim fer pinya i anar plegats cap a la Pico Royo. Ens cal fer una baixada al llac per fer una encara llarga pujada fins al cim. El dia molt calurós i ha calgut dosificar l'aigua. És el que toca.
Claudia esta eufòrica, és el seu primer 3.000 (3.121m) i amb el splitboard que pesa com un ase. Baixada amb neu bona al inici, neu sopa abans d’arribar al llac. Tornem a posar pells per arribar al coll i ens acomiadem ja que nosaltres ens quedarem a dormir sota la vigilància de la Forqueta de Remuñe.
El lloc és perfecte, aprop dels meandres del riu al descobert que ens permet tenir aigua a mà, tot i la cobertura de neu del entorn. Muntem tenda amb esquis, piolet i mànecs de pala. La neu no està gens dura. A les 8 ja hem sopat i ens posem als sacs. No fa molt fred. Alguns ja no ens aixequem fins a l’endemà. Cura de son.
Tornem a recollir tot el patracol
i pugem una mica per sortir de la clotada i no haver de posar pells per
remuntar quan tornem. Enterrem el material prescindible per seguir lleugers.
Refem camí cap al portal de Remuñe. Tot i que teníem al cap fer quelcom més
llarg, veiem que els núvols s’han enganxat a la divisòria, des de primera hora
del matí i no hi ha manera que es desenganxin. El Perdiguero no es deixa veure.
Triem fer algo més proper i amb visibilitat: Tusse de Remuñe. Foto de cim i cap
avall. Avui no veurem a ningú en tot el dia.
Recollim trastos i enfilem baixada cap als ibons de Remuñe, vessant dreta baixant la vall. Ens estalviem 1km i baixem 100m mes per aquest vessant.
A l’hora de creuar el riu ja es una altre cosa. Mikel aconsegueix fer un pas d’escalador per aferrar-se als fonaments de pedra del pont. Provo de anar per un altre lloc més fàcil però amb més números de posar les botes al aigua. Fet, i després de 1hora ja som als cotxes. Micro-aventura completada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada