Immersió en la darrera nevada de l'hivern... i primera de la primavera, 19 a 21/03/2021

De quan l'objectiu no és un cim o travessa, sinó simplement sentir la muntanya

I sentir-la l'hem sentit, tant intensament com volíem! Això va de no maleir les condicions o els elements, va de formar-ne part, gaudir-ho, impregnar-se'n, va de veure arribar la nevada i observar com pinta el paisatge; va de copsar totes les llums del dia i també la foscor, l'orientació i la desorientació; de com creuar els torrents sense posar els peus a l'aigua o de no relliscar al glaç, de fer llenya, de plantar la tenda, de dormir-hi una nit a molts graus sota zero i de repetir una segona, de carregar pes que es transforma en un bon sopar a la vora d'un foc, o d'escoltar ocells, bestioles, el riu, o un pi que es brinca pel vent; de passar un dia amunt i avall obrint traça fonda sabent que no has de tornar a la vall, que et quedes allí dalt a la tenda...

Divendres ens vam enfilar de prop de Boren cap a les muntanyes, 800m de desnivell, nevada, i frontal... arrossegant una pulca-casolana 'tot-terreny', plena d'il·lusions. Dissabte ja sense pes i amb esquís al peus hem fet el senglar tombant pel bosc, creuant barrancs i aguaitant algunes pales fins on la precaució per la inestabilitat del mantell ens ha fet recular... pocs girs però de qualitat, i arribar contents a la tenda per passar-hi la segona nit... Diumenge el dia s'ha llevat rúfol però baixem a la terra baixa amarats de muntanya i més fanàtics encara!

Gràcies Pep per deixar-te enredar!

Bones traces pallareses!!!