11 de juny 2017

Travessa dels Pirineus amb esquís de mar a mar, 14/02 a 15/04/2017

Hola,

Aquest hivern passat del 14 de febrer fins al 15 d'abril vaig creuar els Pirineus amb esquís. També les parts no innivades.
Vaig estar pel Pirineu 60 dies, seixanta dies que no oblidaré mai.
Sant Quirze de Colera primers dies de la travessa
Us faig un breu resum:
Uns primers dies de pluja i boira pel Pirineu oriental fins que vaig arribar a l'alçada del Canigó on un company em va portar tot el material necessari per mourem per la neu.
Any bo de neu en aquesta zona sempre ventada pel torb. Fred i vent, juntament amb dies de sol.
Refugi pla de Guillem segon dia de neu. Vaig haver de fer un forat per entrar.
Continuo fins a la Cerdanya, Puigmal i avall  cap a Bulloses, d'aquí direcció Ariège i AND on en passo quatre dies per mal temps.
Al refugi de Sorteny. Cauen 50 cm de neu a cotes altes

Dipòsits amagats de camí al refugi de la Vallferrera
Una vegada creuat el principat segueixo la travessa pel Pallars on gaudeixo de bona neu i bon temps m'aturo dos dies per gaudir del refu d'Airoto i seguim fins a la Vall d'Aran on em retrobo amb amics. Aquí m'acompanyen durant dues etapes. Ja som a les portes de l'Aragó. Entro per la vall de Mulleres no absenta de purgues d'allaus, sort que vaig acompanyat.

Refugi d'Airoto
Del port de la Bonaigua cap a Saboredo per la vall de Ruda
Refugi de Saboredo ben acompanyat del meu amic Carles

Arribem a la refu de la Renclusa on passo dues nits per poder coronar el cim més alt de la serralada. Una esquiada i un dia per emmarcar.


Cim de l'Aneto

Ja som a l'equador de la travessa, seguim fent etapes passant per refugis i mirar d'arribar a l'oest.
Arribo a Viadós on no trobo neu. Torno a plantejar l'etapa següent per arribar a Bielsa amb neu buscant cares nords. Arribem a Urdiceto. Estem en ple rovell de l'ou.
Passo per darrere de Piu Engaly i cap a Gavarnie. Arriba mal temps i decideixo passa a l'Aragó per si de cas. Un cop passat el coll de Bujaruelo no sense fer malabarismes per evitar allaus arribem al refugi de Bujaruelo on m'aturo per mal temps quatre dies. Aquí l'espera se'm fa difícil, ganes de plegar i deixar-ho córrer però per sort la meva companya i els bons amics em fan desistir de la idea i segueixo. Cap França de nou. Una nit al refugi Wallon i com nou.
Ja queda menys, Portalet, Somport són els dos port de muntanya que em queden per arribar als Pirineus més occidentals.
Una altra vegada el mal temps aquest cop per això m'enganxa en un lloc que estic molt bé i sol, ben sol durant tres dies.

Arribant al Mallo de las Foyas
Arribo al final de la travessa amb esquís, ja sóc a prop de l'Ori. No trobo neu per anar amb esquís, els abandono al coll de Larrau, d'aquí en endavant a peu sense ells. El primer dia sense els meus companys de viatge, botes, esquís i altres utillatges per la neu se'm fa estrany. Tinc la sensació de començar unes vacances. El blanc desapareix per deixar pas el verd i altres colors de la primavera.
La resta d'etapes vaig fent, sempre per la banda francesa on dormir és més econòmic i també em permet practicar el francès.
Cap d'Higuer Hondarribi. Final de trajecte.
Cinc cèntims més

El 29 del 6 del 2016 li vaig escriure un correu al Jaume per demanar-li els contactes dels companys que varen realitzar la TPE l'any 2009. Ja que jo tenia la intenció de realitzar-la aquest 2017. Realitzant també les parts no innivades del Pirineu.


Doncs ara que sóc a casa volia donar-li les gràcies al Jaume per haver-me passat el contacte del Carles (he guanyat un amic).


I al Carles, ja que des del primer moment em va donar suport i ajuda en el que calgués, en la logística i durant la travessa. Passant-me informació i aconsellant-me itineraris. Penseu que la travessa l'he realitzat tot sol.
Vàrem triar uns itineraris pensant en què la realitzava una sola persona sense companyia.
Doncs això. Gràcies, moltes gràcies a tots.

Han estat 60 dies de gaudir del Pirineu i de la natura de la forma més apassionant i intensa possible. Hi ha hagut dies de tot. Evidentment. Però només dir que la TPE ha deixat una marca dins meu que no oblidaré mai.
He hagut de preparar moltes coses per logística. També he passat i han passat més coses. I moltes anècdotes però no volia fer un escrit massa llarg. 
Salut companyes i companys amants del Pirineu i la neu. Oscar


Al poble em van demanar que fes una xerrada per explica la travessa

9 comentaris:

Jaume J ha dit...

gràcies per la piulada Oscar! un balssam en un dia calorós com avui, i una allau de bons records i racons per on molts hem fet travessa. I en solitari, felicitats!

Berta ha dit...

enhorabona Oscar! moltes gràcies per explicar-ho!grans consells, et deurien donar :)))

Pep ha dit...

Piulades com aquesta fan comptar i recomptar els dies per que arribi un nou hivern i fer bullir l'olla de nous projectes.
Només que per guanyar un amic com el Carles ja val la pena engegar un projecte com el teu ;-)

Felicitats Òscar, amb ganes de fer alguna cosa semblant!!

Ricard Godia ha dit...

Enhorabona per aquesta experiència, jo diría que es l'activitat d'esquí de travessa mès genuina que es pot fer actualment al Pirineu, quan tants indrets s'han popularitzat amb *noms de marca* creatius i massa sovint massificats...
Que ho poguis gaudir molts anys
Ricard Godia

Ricard Martínez ha dit...

Felicitats; gran travessa difícil de resumir 60 dies en un sol article !!

M. Lluïsa Huguet ha dit...

Felicitats Oscar!! No et conec, però crec que has fet magnífica activitat digne del nostre Pirineu i d'un gran muntanyenc. Repeteixo felicitats!!

Anna Mesalles ha dit...

Felicitats Oscar una molt bona travessa i una mot bona experiència
Gràcies per compartir-la

Dinamic Guies de Muntanya ha dit...

Gàcies Berta, Pep, Ricard Godia, Ricard Martinez, M. Lluïsa i Anna.
Moltes gràcies pels vostres comentaris de veritat, gràcies.

És una experiència que desitjo per a qualsevol amant del Pirineu. Qui la realitzi algun cop, no querada indiferent. Per molts motius, motius que cadascú descobreix al llarg d'aquesta gran serralada que ens uneix al continent.
Salutacions Oscar

Carles Lluch ha dit...

Casum tot! he trigat dos mesos a veure la piulada...

Felicitats Oscar. Té molt mèrit això que has fet!
Cal ser un fanàtic de la muntanya per afrontar aquest repte.
Molt fanàtic per fer-ho a més tot sol.
Constant per dedicar tants dies de preparatius abans de partir.
Valent i prudent alhora per avançar dia a dia
Assenyat per encertar en les decisions a prendre.
Equilibrat per gestionar la solitut.
Tossut per resistir tants dies de mal temps i no desistir.
I una mica boig també, és clar.

Ha estat un plaer trobar-te!
Carles