9 d’abr. 2014

Reivindicant els clàssics... Pic de Puigpedròs 2913m

El mes d'Abril en particular, i la Primavera en general, et permeten fer cims amb neu extraordinària en llocs poc habituals o bé et deixen a l'estacada i has d'anar a buscar la neu a can pistraus. El diumenge 6 d'abril ens decidim per un clàssic proper, que, tot i que és cert que no era la primera opció, l'hem fet alegres i contents.

Puigpedrós 2913m
Aparcament a la tanca de la pista a 30min del refugi del Malniu.
Esquís als peus des del refugi
Neu primavera
Desnivell: +1000m
Carme D, Isaac V, Josep B, Koki G, Concep M i Ricard M


I és que els clàssics estan per a això, per ajudar-nos a prendre una decisió i fer un recorregut franc, amable i distret.

I raonant al voltant dels clàssics, per poder cantar-ne les excel.lències, m'he derivat cap als altres clàssics, que no són muntanyes regalades, sinó persones que han compartit protagonisme en aquesta activitat nostra durant molts anys... començo a comptar-los (els anys) i la tasca m'és fàcil per la proximitat rodona del meu aniversari recent.

Aleshores recordo un clàssic musical, almenys per a mi, el Sílvio Rodríguez que comença la cançó Paladar de la següent manera:
Llego al club de los cincuenta
y una mano trae la cuenta.
Llama la atención la suma
desde hoy hasta mi cuna.
Cada fuego, cada empeño,
cada día, cada sueño,
viene con importe al lado,
a pesar de lo pagado.
  
Parlava dels altres clàssics doncs; durant aquests anys m'he trobat gent fantàstica, gent amable, gent amb moltes ganes i poc recorregut, gent interessant, gent més jove que jo i gent més gran que jo, gent amb qui sortiria a sopar sempre i gent amb qui no compartiria ni un franckfurt, gent que proposa, s'espera i supera les adversitats, tot junt i per separat. I també m'he trobat gent mesquina, galtes i oportunistes, piuladors sense escrúpols, aprofitats de les sortides dels altres, gasius, gent de poc fiar en cas de dificultat o perill, gent de mal fiar, gent que no comparteix, gent que en definitiva representa tot el contrari del que per a mi és la muntanya.

En fi, no descobreixo res de nou, però crec important que de tant en tant en siguem conscients que a la muntanya hi ha de tot.

Bones traces i recordeu de reivindicar algun clàssic de tant en tant.

Ricard M

2 comentaris:

Anna Mesalles ha dit...

Molt reflexiu, però, encertat
benvingut al club!
Una abraçada

Júlia ha dit...

Gran piulada.
Sort que a la muntanya hi ha gent com tu.
I'll be back soon