Un lloc preciòs i ple de magia... però amb un clima que Deu n'hi do!! Fa 7 ays que hi vaig vàries vegades a l'any (la meva dona és escocesa) pel Nadal, etc i puc comptar amb el dits d'una ma els dies que he tingut condicions de visibilitat bones i amb poc vent. De tota manera el lloc bé s'ho val. Salutacions d'un català emigrat a Euskadi.
fa anys em van regalar el llibre 'Ski Mountaineering in Scotland' del Scottish Mountaineering Club Guide (Benet i Wallace) ple de fotos suggerents, i des de llavors sempre m'ha atret. Segur que paga la pena anar-hi a trobar una finestra de bon temps... Salutacions també!
Parlant de llibres i d'Escòcia, una cosa que sempre m'ha impresionat és la seva afició al "munro bagging". Els Munros son qualsevol muntanya escocesa superior als 910m d'alcada (http://es.wikipedia.org/wiki/Munro_(montañismo)). Hi han vàries guies a on te les detallen totes, amb les diferents vies i opcions de pujada, i al final del llibre hi ha vàries pàgines -en plan llista- amb el nom de cada Munro, un espai en blanc per la data i un cuadradet per marcar la X. Així cada cop que el propietari de la guia puja un Munro, pot anotar la data i posar-li una X. Quan arribes a una casa esocesa i els hi comences a parlar de muntaya o de caminar, el primer que fan es buscar la seva guia de Munros i ensenyar-te la darrera pàgina per que vegis quants n'han pujat. Els que els han pujat tots n'estan més que orgullosos. La veritat és que la tradició que tenen de fer esport a l'aire lliure tenint en compte el clima que pateixen és exemplar!
4 comentaris:
Un lloc preciòs i ple de magia... però amb un clima que Deu n'hi do!!
Fa 7 ays que hi vaig vàries vegades a l'any (la meva dona és escocesa) pel Nadal, etc i puc comptar amb el dits d'una ma els dies que he tingut condicions de visibilitat bones i amb poc vent. De tota manera el lloc bé s'ho val.
Salutacions d'un català emigrat a Euskadi.
fa anys em van regalar el llibre 'Ski Mountaineering in Scotland' del Scottish Mountaineering Club Guide (Benet i Wallace) ple de fotos suggerents, i des de llavors sempre m'ha atret. Segur que paga la pena anar-hi a trobar una finestra de bon temps... Salutacions també!
Parlant de llibres i d'Escòcia, una cosa que sempre m'ha impresionat és la seva afició al "munro bagging". Els Munros son qualsevol muntanya escocesa superior als 910m d'alcada (http://es.wikipedia.org/wiki/Munro_(montañismo)).
Hi han vàries guies a on te les detallen totes, amb les diferents vies i opcions de pujada, i al final del llibre hi ha vàries pàgines -en plan llista- amb el nom de cada Munro, un espai en blanc per la data i un cuadradet per marcar la X.
Així cada cop que el propietari de la guia puja un Munro, pot anotar la data i posar-li una X. Quan arribes a una casa esocesa i els hi comences a parlar de muntaya o de caminar, el primer que fan es buscar la seva guia de Munros i ensenyar-te la darrera pàgina per que vegis quants n'han pujat.
Els que els han pujat tots n'estan més que orgullosos.
La veritat és que la tradició que tenen de fer esport a l'aire lliure tenint en compte el clima que pateixen és exemplar!
Salutacions de nou.
Jo només he estat a l'estiu; però si hi anem en primavera tenim com alternativa el caiac de mar...;)
Algú sap la millor època ?
Publica un comentari a l'entrada