Mount Sealy (2627m) 19 de octubre de 2012 (darrer de la saga)

Mount Sealy (2627m) 19-10-2012

 Dificultat: ***,S4,MBEA, PD-

Desnivell: +/- 3100m

Es el darrer dia a Nova Zelanda i desprès de dos dies sense activitat per mal temps, més el mal temps de les sortides anteriors em fa tenir poques esperances per aprofitar-ho tot i la petita finestra de bon temps que donen. A més el perill d’allaus ha pujat a 4 a la zona del Mount Cook. Dubto si anar a l’estació d’esquí de Broken River a la zona de Arthur’s Pass, que se surt de 1300m fins a 1900m o a la zona del Mount Cook a on se surt de 700m i a on hi han petits cims de 2000m apartats del massís principal. Al final em decideixo pel Mount Cook amb l’esperança de poder gaudir de bones panoràmiques ja que pujar-lo haurà d’esperar a un altre viatge.

Vaig a dormir al refugi que té el club de muntanya de Canterbury, a peu de la morrena frontal del Mueller Glacier. Es un petit refugi de 19 places amb guarda i tot. Resulta que el guarda te una pagina a facebook (aoraki/mt cook) i m’he anat enviant missatges sobre les condicions amb ell sense saber-ho. Petit es el mon i internet el fa més petit encara.

Esta d’acord amb mi que no sembla que el perill 4 sigui tant generalitzat i que evitant les vessants SE es pot planificar una ruta bastant segura. La serralada del “Sealy Range” orientada de N a S pot ser una bona opció. Ell anirà amb un amic al mt Annette, de la mateixa serralada , a peu per una carena E. Quedem per esmorçar plegats a les 4:30, però marxem a dormir desconcertats doncs comença a ploure i no estava previst. Ja tornem a ser-hi. A les 4 em llevo i tot blanc a fora, segueix nevant així que al llit de nou. A les 6 trec el cap del sac i clareja, no pot ser això es que esta obert. Efectivament ni un núvol, tot blanc i sense vent. A córrer per aprofitar-ho que aquí no se sap quant durarà dons la meteo donaven dolent a la tarda. Surto de 760m en direcció al Mueller hut. Gaire bé podria foguejar si no fos per que el camí es tant dret que han fet escales per pujar. 

Arribo a dos petits llacs ( sealy tarns) i em calço els esquis a 1250m. Segueixo intentant evitar les acumulacions SE, sobretot E i tiro cap a un coll dret però amb una petita carena que es veu ventada i que em permet pujar per neu dura els darrers 100m, evitant les plaques del coll. De totes maneres sembla bastant estable i no hi ha ni rastre d’allaus naturals, ni tan sols purgues. Seguim observant. Un cop al refugi Mueller pujo una mica més i decideixo anar a buscar les pales que em permetran gaudir dels 20cm de neu “powder” de la nit anterior. 

A 1900 sota el Mt oliver, trec pells i enllaço una sèrie de pendents de 30 a 35º fins al peu del Glacial

Mueller, a uns 1200m. Fantàstic, la millor neu de tot el més, pols seca i freda. Quin regal pel darrer dia, però encara no s’acaba. Poso pells i enfilo cap al Mt Sealy, el dia aguanta i la neu també. Guanyo metres en la glacera suau fins que començo a pujar per la morrena que em portarà a la glacera Meteille. Traço per unes pendents suaus evitant els corredors d’allaus antigues no sigui que baixi algun de nou. Tot això sense parar de sentir els seracs que van queien de la impressionant glacera del Mt Sefton. De sobte sento un gran soroll i localitzo una gran allau en la vessant E del Mt Eric que va a parar al fons de la Glacera Mueller, més de 1000m de paret vertical. Sembla un serac que ha caigut sobre una placa de vent i no l’ha trencat del tot, es veu una cicatriu en diagonal descendent. No sembla doncs que hi hagi molta inestabilitat tot i l'espectacularitat de l’allau.

Millor doncs haig de passar pel coll de “Sladden Saddle” dret i orientat a N. La isocero es manté baixa i el peu del coll esta per sobre de 2000m, esta ben carregat la part W així que pujo apurant pel costat E. Abans m’emporto un bon ensurt al trencar un pont de neu sobre una gran esquerda, de sobte el suau mantell blanc deixa veure un abrupte forat negre a sota els meus esquís. Que be que s’hi va amb esquis per les glaceres enlloc de caminant.

El Mt Sealy es pot pujar per totes les seves cares amb escaldes de diversa dificultat, avui tot cobert de neu la millor opció es la cara SE que amb pendents d’uns 45 graus et deixen a 30m de l’aresta cimera. Pujo aquestes pendents amb els grampons però content de portar els esquis doncs hi ha una capa tova d’uns 2cm que em permetrà baixar. Supero els darrers 30m sense gaire dificultats si no t’ensigales, però amb bastant exposició. I quatre fotos doncs ja comença a bufar el vent de SW que porta flocs de neu de uns núvols que es van apropant a tota velocitat.

Ja ho tenim aquí el mal temps així que cames/esquis per que us vull. Inicio el descens des de l’avant cim i sense parar arribo a la glacera de Mueller, de nou a 1200m amb les cames tremolant. Neva intensament i la boira apareix però les traces de baixada i haig de reconèixer que també el gps, m’ajuden a trobar el refugi Mueller completament penjat de neu a 1860m. Trec pells i cap avall per la carena de neu dura de la pujada. La cara E ja s’ha encrostat i no em deixa gaudir dels viratges, ja no tinc cames per viratges tècnics, però em dona calma per l’estabilitat de la neu.

Dels llacs a peu fins al refugi en potser el millor dia d’esquí i el millor dia de muntanya juntament amb l’Aspiring, Earnslaw, Double cone….molts bons dies per aquestes terres. En total 33 dies, 18 fent muntanya i 15 obligat pel mal temp a fer turisme. No esta malament però queda tant per veure…..haurem de tornar.

Teniu més fotos a:

https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/MtSealy



Xavif