Montarenyo, Mont-roig i Ventolau

Ens l’havien explicat i li teníem ganes, des de fa ja molt de temps. Aquesta era un sortida llargament esperada, però han anat passant els hiverns. Amb bona previsió i condicions, no em buscat més excuses.

Dissabte 27 de març

Pics de Montarenyo (2617m) i la Muntanyola (2622m)

+1770m / - 870m, 7h30, S3, ***; solt, vent i boira cobrint els cims a la tarda.

Sortim a peu de Quanca (1400m) i calcem intermitentment per sobre la Plana de Faio. Arribant a Pleta Palomera (1750m), deixem el pont i camí del Mont-roig i seguim pujant pel marge esquerre del barranc del Port de Tavascan. El creuem entre l’estany Xic i el del Port, i remuntem per pales més sostingudes fins l’Estanyet de Montarenyo. Amb el cim ja visible, voregem completament els Clots de Montarenyo per l’est resseguint el fàcil llom fins el cim. Grans vistes al Mariola i Mont-roig. N’és testimoni un trencalòs que ens observa fent camí per l’horitzó.

El seguim cap al Pic de la Muntanyola (2620m), voldríem baixar pel seu vessant sud. Ho acabem descartant, afloren masses pedres a la sortida. Girem cua i fem el descens directe pel mig del Clot fins l’estany de Montarenyo. Posem pells per fer el Coll de Montarenyo, travessem l’estany de Mariola, i pugem de nou cap al coll de Ribereta. Bonic i solitari descens fins la cota 1900 aprox. de l’itinerari d’aproximació al refugi del Enric Pujol. Calcem pells i seguim la traça fins el refugi (2290m) on farem nit còmodament els 9 que ens hi hem trobat.

Diumenge 28 de març

Mont-roig sud (2864m) per la canal est i Pic de Ventolau (2853m)

+1060m / -1960m, 9h30, S3, ***, 50º a la canal, sol poc matiner, però dia radiant

Tota mena de neu per cada vessant i alçada. És el que te la primavera.

Matinem no fos cas que el sol ens agafi massa avantatge. Els núvols que a primera hora cobreixen el cel ens ajuden en la nostra causa perduda. Per sort, les nostres ombres no apareixen sobre la neu de la canal fins que arribem al coll entre els dos cims del Mont-roig. Bones condicions per la canal, a estones entren mitja bota, a vegades només mosseguen les 4 puntes. Curt esperó de roca fins al cim. Bones preses, però 4 ulls, no s’hi val caure. Aresta de neu ben fotogènica. Vistes immenses.

Seguim l’aresta cap al sud i creuem els companys del refugi. Calcem esquis i gaudim del descens amb la neu al punt. A l’estany de Sens, calcem pells i enfilem cap al Ventolau. A mida que anem pujant, la fresca de la seva obaga ens fa abrigar de nou. Fem el darrer tram a peu seguint les traces per l’aresta.

Descens des del cim, primer pel llom sud, creuant breument la pala sud-oest i finalment retrobant la vessant nord. Neu pols de bon esquiar, que anem buscant i trobant fins al refugi. Pa, xolís, i cap a casa. Neu intermitent per sota el Fangassal. Però contents.

Miquel, millora’t força, i aviat!

Bones traces.

Montse i Carles