Test esquis Gasherbrum II de Dynafit

FITXA TÈCNICA: TEST ESQUIS DYNAFIT GASHERBRUM II

Test efectuat el dissabte 5 d’abril de 2008 a la Masella

Feia ja un temps que en Marc d’esports Ski&Mountain de Ribes de Freser m’havia suggerit la possibilitat de poder dedicar una jornada a testar aquest material. Era una proposta temptadora que no podia deixar passar de llarg. Només va ser qüestió de fer-ho encaixar a l’agenda i finalment ho pogué materialitzar. Aquí està la meva modesta avaluació.

Condicions del test:

Ascens : neu primavera granulada molt endurida

Descens: neu primavera molt dura al matí / neu primavera pesada i molt transformada per la tarda

Equip testat:

Esquís Dynafit Gasherbrum II 1’67 m

Fixacions Dynafit Low Tech Vertical ST

Pells de foca moher de pel llarg de Dynafit

Pes : 1125 grams (reals)
Cotes : 102 / 73 / 89 mm
Radi: 24 m

Dades obtingudes:

Pujada :

1. Gran facilitat de lliscament donada per les pells de moher, almenys per als que estem acostumats a utilitzar pells mixtes. En quant a l’adherència sobre la neu dura no s’aprecia diferència significativa si s’aplica sempre la tècnica correcta.

2. El reduït pes de l’esquí estalvia molta energia a la pujada i permet mantenir un ritme viu i constant

3. En els flanquejos en pendent fort sobre neu dura l’esquí dona una gran sensació d’estabilitat i els cantells mosseguen amb molta eficàcia. Sembla que tallin la neu com si fossin ganivets. S’evidencia aquí la sòlida construcció de l’esquí i el radi de gir relativament llarg (24 m enfront dels 16 – 20 m de radi de la majoria dels esquís de muntanya actuals)

Baixada:

1. En neu dura o molt dura sorprèn immediatament aquest esquí per la seva fiabilitat: els cantells s’adhereixen a la neu sense vibracions ni pèrdues d’adherència, fent això extensiu a velocitats elevades o molt elevades (en comparació sempre amb un esquí de muntanya convencional)

2. Es un esquí d’una gran docilitat i quan s’aplica la tècnica de flexió-recuperació la seva resposta és immediata. A més a més, el seu radi relativament llarg i la cua relativament estreta ajuden a fer derrapar les cues quan fa falta aplicar aquesta tècnica

3. Sobre neus pesades presenta una certa tendència a ‘clavar’ les espàtules, com passa amb tots els esquís d’espàtules no massa amples ( 103 mm). Sobre aquest terreny no queda més remei que aplicar les solucions habituals amb aquest tipus d’esquís: limitar la velocitat, posicionar el cos un xic enrere, separar una mica les cames, etc.

CONCLUSIONS

Pells de foca:

Totalment indicades per als practicants habituals de l’esquí de muntanya que ja posseeixen una bona tècnica d’ascens. El fet d’utilitzar moher de pel llarg en la seva construcció estalvia molta energia i permet incrementar unes quantes desenes de metres de desnivell per hora el ritme de l’ascensió, tot això sense penalitzar pràcticament l’adherència sobre neu dura. No obstant, els practicants novells agrairan les pells fetes amb un material que toleri més els defectes de tècnica.

Esquís:

Pujada:
Molt adequat per a practicants preocupats per el pes. Cal notar que es un dels esquís més lleugers en el seu segment del mercat, però no presenta cap dels defectes típics associats a aquest tipus d’esquí: vibracions, poca rigidesa de torsió, poc nervi i excessiva flexibilitat a la part posterior.

Baixada:
Es un eina perfecta per a l’esquiador que busca seguretat en pendents drets i glaçats, així com un esquí dòcil i maniobrable.

El seu millor terreny: Molt fiable sobre neu dura i pendents fortes. Segurament existeixen altres models amb bones i molt bones prestacions sobre aquest tipus de terreny però sempre a costa d’un pes i un preu molt superiors.

El pitjor terreny: la neu transformada pesada. En aquest terreny funciona de forma semblant a qualsevol esquí del mercat amb unes cotes semblants.

Xavier Martí