Cap d’any a l’Ariège

Hem passat 3 dies fantàstics fent esqui de muntanya a l’Ariège. Les condicions anticiclòniques i la pluja que va caure ens han fet suar per trobar bones rutes amb cares orientades al sud per esquiar sobre neu transformada a migdia però al final ens en hem sortit molt bé. Ja ho diuen, qui esquia al Pirineu esquia a tot arreu.

Pic de trois Seigneurs, 2199 m

Sortida molt xula i treballada, tot i la modesta alçada del cim aquest ens ha sorprès positivament. No és un cim d’iniciació, la pujada no és gens directa i cal fer varis flanquejos. Sortim del pàrquing del Port de Lers i pugem directes fins a aquest. Un cop al coll, tracem en direcció nord cap al pic de la Fontanette però amb tendència a la dreta, buscant una roca molt característica que es veu des de baix que queda a un planell a 1817 m. Arribats a aquest punt, baixem una mica fins a la cota 1803 m, on hi ha un petit llac. Seguim el llarg flanqueig pel circ que componen el pic de Barrès i el Pic de la Fontanette fins al coll que queda just a sota del pic de Barrès. Al fons ja veiem el pic de trois Seigneurs i el flanqueig que hem de superar. Busquem el camí més fàcil sempre intentant no perdre cota i superant els diferents ressalts que ens presenta el relleu. Arribem finalment a un replà a cota 2080 m i fem les ultimes zetes fins a la carena. Deixem els esquis uns metres abans del cim i fem la ultima part a peu. Baixem per la mateixa ruta de pujada. Neu transformada que es deixava fer molt bé a les cares sud-est i a la resta neu dura.

31.12.2024

+1000

BE-S2/S3 puntual

13 Km

5 h

Risc 2

Pic de Tarbesou, 2364 m i pic sense nom, 2059 m

Sortim del pàrquing de l’estació d’Ascou-Pailhères i enfilem cap al col de Pailhères per la pista. Arribem al coll i virem a sud-est per la ampla carena coronant primer el Mounégou i després el Tarbésou. Fem la ultima part per neu dura amb grampons i davallem buscant la cara sud-est de la carena. Remuntem de nou fins al col de Pailhères i acabem la jornada fent un cim molt xulo encarat a sud que queda a l’esquerra del coll, just a sobre de les cases.

 

1.1.2025

+1100

F/S2

14 Km

5 h

Risc 1 

Pic de Barrès, 2043 m

Ruta idèntica al Pic de trois Seigneurs sortint del port de Lers però un cop estem sota el cim el pugem per la pala somital que ens deixa a la carena, el cim ens queda a la dreta. Al final un curt tram d’aresta amb alguna trepadeta fàcil fins al cim rocós. Molt bon descens per la pala somital. Alternativament es pot atacar el cim pel llom que queda a la dreta d’aquest, recomanable si el risc d’allaus és alt.  

 2.1.2025

+800

BE/S3 

10 Km

4 h

Risc 1 

Hem sigut en Xavi, Albert i Marc. 

Tuc de la Cigalera 2497 m

Primera sortida de la temporada per anar escalfant motors. Aparquem el cotxe gairebé al pàrquing de la Peülla i remuntem fins al port de la Bonaigua. Passem per darrere del refugi del cap del Port i comencem a pujar primer en direcció al cornèr de Vaquèira i després en direcció est cap al pla de Moredo. Tracem per la coma d’Auba fins a arribar al cim. Baixem per la mateixa ruta de pujada. Males condicions de neu, l’anticicló sumat a la pluja han creat una crosta dura a les cares nord i oest, les sud-est se salven al migdia quan la neu ja ha transformat i es deixen baixar bé. Acabem la jornada amb un bon àpat al refugi del Port.

28.12.2024

+600

F/S2

8 Km

3 h

Risc 2

Marc i Anna

Pic de Sant Bertomieu 2.348m - 2/01/2025

Pel sud, amb descens cap a la Jaça de Sedars

Ja no podem anar ni gaire més lluny ni més al nord, i com que els darrers dies des del Pic Fourcat o des del Roc de Quercourt aquest massís lluïa ben blanc no ens ha costat gaire anar-hi a probar sort!

El massís amb el St Barthélemy i el Soularac el dia 28 de desembre, des del Coll de Chioula. D'esquerra a dreta, en segon terme, es veu el llom sud que mena al cim. 

Tot i que hem calçat esquís a 1.350m les condicions són precàries amb poc gruix i neu ben dura. No obstant, l'itinerari és preciós i hem gaudit d'un dia d'esquí intens.

El cotxe l'hem aparcat en un trencall a 1.300m, de la carretera que puja de Luzenac a les mines de talc de Trimouns. Primers metres a peu per una pista, i just abans del riu ens hem començat a enfilar direcció nord pel bosc. És un bosc obert i esquiable i, de seguida, la fullaraca ha donat pas a la neu i hem pogut seguir amb esquís.

S'ha d'anar a buscar el llom sud del cim, decantant-nos lleugerament a l'oest. A 1.700 el terreny és més obert i per evitar la discontinuïtat de la neu hem anat encara més a l'oest per sota les pales que baixen del Pic de Bugarels. Tot i l'orientació avui la neu no vol transformar i la progressió és un xic exposada...

Tracem ràpidament, i superats els contraforts més drets entre els 1.900m i els 2.100m recuperem el llom sud que ja més fàcilment i amb esquís als peus ens mena al cim.

Dallt dels cim un senyal prohibeix seguir cap al Nord, cap a Montsegur... per ser zona protegida de reproducció del Gall Fer... qui sap si no es pot repetir l'excursió que vam fer des del fons de vall el febrer del 2010?

A la baixada hem anat encara més a l'oest per pales dretes de neu dura per a trobar-la continua. A la cota 1.700, a l'alçada de la Jaça de Sedars s'entra al bosc i h iha prou neu i es prou obert per fer un divertimento de descens d'aquells que tant agraden. I arribem a una pista, que en 2km ens porta al trencall on tenim el cotxe, més que satisfets!

Pic de Sant Bertomieu 2.348m (St Barthélemy, un #8cims ben intens); +/-1050m; 11km; F, S2 (S3 les pales a Jaça de Sedars), ** (però exposat, compte amb neu dura); 4h

Bones traces!!!

Bernat i Jaume

 

Malh Blanc 2.354m (de Betren) per Sarrahèra, 27/12/2024

En l'edició dels 8cims d'enguany - amb l'enfocament de comarques - per definir un cim de la Vall d'Aran ens vam fixar en el Malh Blanc corresponent a les rutes 32 i 35 del volum "Rutas con Esquís Pirineo Catalan y Andorra - 101 recorridos Val d'Aran" d'en Carles Lluch per tractar-se d'un cim no massa "habitual" d'una dificultat moderada (dues estrelles).

La sorpresa va ser no trobar tracks al wikiloc d'aquest cim i ni tant sols trobar el nom en la cartografia (de l'ICGC per exemple). Per contra apareixia el Malh Blanc de Tredós que sembla és bastant més conegut (i crec de major dificultat).

Realment, qualsevol dels 2 pot constituir un bon #8cims.

Contacto amb el Carles què ràpidament em confirma que de Malhs Blancs n'hi ha uns quants i que concretament el corresponent a les rutes esmentades es coneix com el de Betren i ens facilita molt bona informació del cim així com un track de la ruta i alguns comentaris del recorregut ... gràcies Carles!

 

Malh Blanc  2.354m   (de Betren) +/- 1000m   12,5kms  F/S2

Donada la situació actual veiem que on hi ha més neu és a la Vall d'Aran i fem escapada cap allà per un parell de dies d'activitat.

Després de la "recerca" sobre el Malh Blanc i sense cap altra proposta clara, anem a provar aquest cim.

Aparquem am la incineradora un cop a la boca nord del tunel de Vielha. Hi ha neu a peu de cotxe pel que sortim amb els esquís. De tota manera acaba essent un miratge doncs al cap de poc hem de descalçar i fem alguns canvis de posar i treure fins que acabem carregant esquís en bona part de la pista.

L'inici de la ruta és el mateix que cal fer pel Tuc de Sarrahèra: pista fins el barranc de Sarrahèra i on hi ha una casa (1463m) deixem la pista i comencem l'ascenció. Al cap de pocs metres (aprox. a 1500m) calcem esquís i anem remuntant fins la cabana de Serrahèra de Baish (1650m) i després fins el pla on hi ha la cabana de Sarrahèra de Miei (1790m).

La neu està bastant dura però en aquesta zona en que el desnivell puja bastant poc a poc, podem progressar força bé. 

A partir d'aquest punt ja deixem la ruta del Sarrahèra i ens obrim cap a l'oest per entrar aviat en el bosc. En aquest tram la neu torna a escassejar força i seguim clapes o zones amb neu però acabem encigalades en un bosc bastant espès i tancat. Finalment hem de treure esquís per sortir-ne.

Un cop superem el bosc, el terreny s'obre amb unes vistes espectaculars de la cresta que va del Malh Blanc al Poi d'Estanho. 

Fa estona que li toca el sol i la neu ha transformat pel que ens permet progressar en aquest tram bastant còmodament ja en direcció al cim, que curiosament no està gens ventat, sinó ben cobert de neu pel que podem arribar-hi amb esquís als peus.

Foto de rigor i aviat tirem avall, pensant en com baixarem el que hem pujat. 

El primer tram es deixa fer molt bé. Son uns 350m que baixem en un no res, disfrutant d'una neu primavera al punt. La part del bosc la baixem a peu, hi ha molt poca neu i es fa complicat anar amb esquís i tornem a calçar per baixar fins a 1500m aproximadament.

Ha estat una ruta "laboriosa" i arribem amb les últimes llums del dia al cotxe.

Una ascensió ben bonica i amb molt bones vistes ... que ben segur podreu disfrutar els que hi aneu si podeu fer-ho amb una mica més de neu.

L'endemà busquem una proposta més "clàssica" i anem a l'aparcament de l'Orri amb la intenció del Cap de Marimanha. 

Està tot molt bonic però la neu està molt dura i posem ganivetes en bona part del recorregut ... realment està delicat com ja ens havien avisat. Un cop a l'estany de dalt de Baciver veiem poca neu al Cap de Marimanha (està ventat) pel que canviem cap al Baciver.

Quan el tenim davant com veiem que la neu segueix estant molt dura tot i haver-hi tocat el sol i totes hi hem estat, no acabem d'arribar al cim i decidim tornar. Les pistes estan tancades en aquesta zona i baixem amb molt de compte fins que arribem a la zona de pistes - ja amb neu més treballada.

Bon regust de boca de l'activitat d'aquests dies però esperem el 2025 ens porti més neu i unes condicions més amables.

Mercè, Lorena i Núria