D’ençà de la primera sortida a territoris àrtics que es va fer amb gent de Cegesquí: Esquiant i navegant per sobre els 69º de latitud hi hem anat tornant diversos grups, alguns fent ruta amb vaixell i altres fent estada a terra. Lyngen és un dels espais més desitjats, quasi una illa que amaga nombrosos cims, valls i geleres de dificultat variada per a l’esquí de muntanya.
Ser a Lyngen en aquesta època (finals de març) és un espectacle de neu constant arreu fins al límit del mar i amb un temps canviant que, amb sort, et dona una mica de treva per fotografiar els paisatges.
Oblideu-vos però de rutes solitàries, tots els aparcaments dels punts de sortida per fer les ascensions els trobareu plens, si és que no hi aneu més aviat que els altres. Es tracta majoritàriament de grups organitzats amb guies i és clar, alguns grups autoorganitzats com el nostre de diversos països europeus. A un dels cims vam arribar a comptar 63 persones que feien el mateix recorregut que nosaltres.
Però l’indret és de somni, si estàs una setmana o deu dies… i convida al bany en jacuzzi al porxo de la casa, la sauna, al finestral amb vistes al fiord i les muntanyes i com no a la gastronomia.
Si, si, també hem fet esquí de muntanya, de fet cada dia…
Dissabte 22/03: TRÖMSO
Diumenge 23/03: Sopa de Salmó amb patates - Breidalfjellet 858m
Avui serà el primer dia d’activitat i ens plantegem un cim prèviament a agafar el ferry què ens portarà a Lyngen.
El dia és ventós, no massa bo, i des les dues opcions què tenim creiem que el Breidalfjellet pot ser la millor per la seva orientació ja que possiblement estarem més arrecerats del vent.
Tenim la nostra primera experiència d’aparcament doncs és només deixar els cotxes en un lloc que ens sembla correcte i de seguida apareix un noruec, amb formes bastant desagradables, a dir-nos que els traiem que aquell espai és de casa seva.
Demanem disculpes i els movem … sembla que es calma una mica però deu n’hi do aquest caràcter àrtic!.
Ara ja en un lloc en principi correcte calcem per iniciar la ruta direcció nord, primer passant per zona amb arbres que trobarem normalment a les parts baixes.
Més amunt anem virant a cap a l’oest ja amb més desnivell. El dia no acompanya massa i de tant en tant hi ha ràfegues de vent que en algun cas ens tomben. No obstant, no volem desaprofitar d’estar allà i anem continuant, després fent un flanqueig al voltant d’un llac completament gelat per dirigir-nos al coll.
A uns pocs metres d’arribar-hi, decidim girar. La neu està bastant gelada i també veiem que a la carena hi venta molt … no és el dia de fer cim.
Per la tornada, desfem el camí d’anada fins els cotxes.
Com a primer contacte ha estat bé, encara queden dies i esperem que n’hi hagi amb millor temps.
El següent pas serà agafar el ferry - que val la pena mirar horaris per no haver-se d’esperar gaire estona i de camí cap a la “nostra” casa - avui amb espectacle d’aurores boreals inclòs.
Dilluns 24/03: Vermicelli amb salmó - Russelvfjellet 815m +830m F/S3
Avui sembla que el temps aguanta, bé és un aguantar àrtic així que mai se sap. Anem a l'extrem nord de Lyngen i cal borejar amb els cotxes els dos fiords fins a Russelva on s'acaba la carretera. Després de diversos intents d'aparcar (molta neu i molta gent simpàtica d'arreu d'Europa que ha tingut la mateixa idea) aconseguim sortir i enfilar-nos per l'ampla vall en direcció sud est. Tot l'itinerari és fàcil i transcorre per la vall girant cap al nord per voltar la carena del cim i atacar-lo des del llac de Russelvfjellvatnet.
Ens creuem diversos grups guiats i esperem a quedar-nos sols per fer fotos i gaudir del descens, o intentar gaudir del descens ja que el primer tram te la neu endurida i amb formes provocades pel vent que impedeixen esquiar amb comoditat. A mitja baixada la cosa millora i ja gaudim d'un bon descens fins a la carretera.
Dimarts 25/03: Gambes saltejades - Estofat de Ren - Selnesalsen 355m
6.5 km, D: +308m , S2
La previsió meteorològica es compleix i el dia lleva ben rúfol i amb vent. Escollim un cim modest, amb bosc, per mirar de tenir millor visibilitat i protegir-nos una mica del vent (Selnesalsen). Ens dirigim en cotxe cap al sud i abans d’arribar a Jægervatnet busquem un lloc per aparcar. De nou ens trobem amb dificultats. Veiem un entrant a la carretera on cabem els tres cotxes i quan ja tenim tots els trastos escampats ens crida un veí des de la finestra d’una casa propera dient-nos que allà no podem aparcar ??. Per sort, avancem una mica i aconseguim trobar lloc a prop d’unes pistes d’esports.
Sortim nevant, enfilem una pista, passem per una cabana amb una mena de barbacoa/sauna a dins i anem progressant per l’interior del bosc. Anem al costat del barranc del riu i a poc a poc els arbres es fan més escassos i quedem més exposats a la força del vent. Arribem al cim, on hi ha una antena bastant lletja, però que ves per on, ens serveix per arrecerar-nos i fer la transició per la baixada amb més comoditat.
La baixada és fantàstica! A dalt de tot anem amb compte perquè la visibilitat no és gaire bona però a mesura que ens anem ficant de nou al bosc gaudim de valent amb un bon gruix de neu pols. En lloc de tornar per on hem vingut, seguim amb tendència a la dreta per una pista que ens porta a la carretera. Tombem a l’esquerra i tornem als cotxes foquejant per la carretera.
A la tarda, dos dels cotxes anem cap a Tromso, sota una forta nevada, per fer una mica de turisme, comprar algunes coses i recollir la Núria que arriba avui de Barcelona. Les condicions meteorològiques són tan adverses que alguns vols estan cancel.lats. Per sort, la Núria arriba només amb una mica de retard, i tornem cap a casa sense problema. El retorn ens depara dues sorpreses fantàstiques: una llebre àrtica que se’ns creua de camí i una aurora boreal que fotografiem des del mig de la carretera.
En arribar a casa ens esperen ja amb el sopar fet (quin luxe!): gambes de la zona saltejades i estofat de ren. Què més es pot demanar!
Dimecres 26/03: Bacallà i gambes amb arròs i llenties - Forholtaksla 504m +850m F/S2
Seguim amb dies de “mal” temps i com que poc o molt va nevant contínuament, busquem una opció amb bosc adequada a la situació què tenim. En aquest cas anem al sud de la península on tenim la casa, a prop del llac Jaegervatnet.
El punt de partida, on deixem els cotxes, és la pista on hi ha una barrera què talla el pas. El recorregut és ben bonic i ens porta cap a un bosc bastant espès. Un cop el travessem en direcció est, ja hauríem de visualitzar el cim però a mesura que ens hi apropem es va reduint la visibilitat al mateix temps que el temps va sent pitjor.
Per l'últim tram busquem la zona amb menys pendent, preferentment per l’esquerra i és la determinació d’en Koki què ens porta fins al cim. Fem una transició ràpida per tirar cap abaix el més aviat possible, de moment sense veure-hi gens.
Només començar a baixar i ja va millorant i en arribar al bosc, amb visibilitat i millor temps, gaudim d’un descens entretingut i ben divertit, tant que un cop baix decidim tornar posar pells per repetir la part del bosc.
Després de la doble volta, acabem satisfets: malgrat les condicions què teníem hem aprofitat molt bé el dia. I cap a casa, que ens espera el jacuzzi a l’aire lliure al mig d’un paisatge hivernal … petits plaers nòrdics!
Dijous 27/03: Patates al forn gratinades amb formatge àrtic - Bunyols de bacallà - Rundfjellet 713m i Stetinden 918m 10km, F, +960m, S2/S3
Havíem pensat a visitar un cimet prop de la capital de la península de Lyngen, el Rundtinden. En sortir a la carretera principal, tot just deixar la nostra casa, veiem un raig de sol, a l’altre costat del fiord… ens enlluerna… no ens hi podem resistir: Coordinem ràpid els tres cotxes i ens desplacem cap a SørLenangen, una petita comunitat on hi ha un petit estacionament (espai per 5 o 6 cotxes) al peu d’inici de la ruta.
Deixem el mar a la nostra esquena en direcció est, primer entre els sembrats coberts de neu, i després per mig d’un ampli bosc de bedolls, arbres que estem veient constantment per aquestes latituds, anem lliscant, guanyant alçada de manera constant i amb més o menys pendents.
No es fins a la cota 200m que es comença a guanyar alçada, deixant un torrent de nom impronunciable (Bjørndalen) a la nostra dreta, al sud. A cota 350m, girem decididament cap al nord i enfilem una inacabable pala fins al nostre objectiu: Rundfjellet. Es tracta d’una carena ampla, amb vistes al fiord de Sørlenagen, que segons l’alçada del núvol es deixa veure més o menys. En un dia clar, també s’ha de poder veure els grans cims dels Alps de Lyngen, nosaltres els intuïm entre el núvol. No fa vent i hi ha una certa visibilitat que ens permet veure el relleu perfectament i gaudir de la baixada fins a cota 500m en direcció sud.
Divendres 28/03: Pollastre rostit amb salsa de mostassa - Rundtinden 897m +900m F/S2
Avuí si que anem al Rundtinden i visitem la població més gran de Lyngen: Lyngseidet, ubicada al mig de la gran península al fiord de Lyngen. Des d'aquí hi ha moltes possibilitats per a l'esquí de muntanya.
Aparquem al costat del poliesportiu de l'escola i amb els esquís als peus pugem seguint un sender ample que va paral.lel a la pista d'esquí del Club Alpí de Lyngen, que disposa d'un teleesquí.
El camí va a buscar l'ampla carena del Runtinden i a la cota 450m surt del bosc i arriba a un refugi petit amb una llarg de foc central pensada per fer barbacoes en les càlides nits d'hivern...
Diumenge 30/03: Fagerfjellet 957m 7 km, D: +850m , S2
El vespre anterior comprovem que la meteo per l’endemà diumenge, últim dia de la nostra estada a Noruega, dóna un sol espatarrant després de molts dies de núvols. El vol el tenim a la tarda, a les 17:20h, així que decidim aprofitar el matí i intentar un cim a la zona de Tromso, el Fagerfjellet. Com que és diumenge, el primer ferry surt a les 9:30h, un pèl tard pel nostre gust. Arribem a Svensby amb temps, anem posant pells mentre esperem i un cop creuat el fiord, ens afanyem per arribar al punt de partida i preparar-nos per foquejar.
El cim no té cap dificultat, comença pel bosc i va pujant gradualment, mentre deixem el fiord al darrera. Arribem al que sembla el cim, a la cota 871m (que és on tothom arriba), tot i que es podria continuar pujant suaument en direcció sud-est cap a una cota lleugerament superior.
Estem tots molt satisfets, hem pujat a molt bon ritme i tenim marge de temps per la baixada. Gaudim com nens petits del descens, amb un bon gruix de neu pols, se’ns fa molt curta! Arribem a la zona del bosc i finalment als cotxes. Tenim temps suficient d’arribar a l’aeroport i tornar els cotxes de lloguer. Fantàstic final per una setmana que guardarem amb molt de carinyo a la nostra memòria.
