(post programat)
Avui va de contes, d'una història d'esquí de muntanya a l'edat mitjana... una raresa, "The Good Life" (autor peterperu). Bon any 2009 i bones traces!!!
31 de des. 2008
28 de des. 2008
Crònica Quilòmetre Vertical Cambraz 28-12-2008
El 28 de desembre de 2008, s´ha disputat el I Quilòmetre Vertical de Cambraz a Sant Pere dels Forcats, sota una espesa boira al voltant de les 10 del matí s´ha donat la sortida, en Kilian Jornet ha sortit disparat en el seu intent de batre el rècord del món en quilòmetre vertical, el recorregut ha sigut en un primer moment per pistes i després per un telearrastre de l´estació que ha sigut el tros més dur i directe, posteriorment ja s´agafava el llom del Pic de Cambra d´Ase fins arribar als mil metres de desnivell, en categoria masculina a guanyat en Kilian amb un temps de 42´,12´´ a dos minuts del rècord a superar, que segur que queda pendent per més endavant ja que ha tingut problemes amb les pells que l´han obligat a aturar-se dos cops, i perquè als
Agraïr a la organització i l´estació d´esquí tot la seva feina i entre d´altres coses l´hora de sortida a les deu del matí que ajuda a compaginar-ho tot millor.
En quant a l´estat de la neu s´ha de dir que en aquesta part del Pirineu Oriental ha caigut aquest cap de setmana més d´UN metre de neu, fent que l´estació tingués un aspecte envejable i fent-nos gaudir d´un descens molt divertit. Recordar que el 20 de desembre va morir un guia a l´estació de Eina per una allau en una zona no balissada, esquieu sempre amb precaució.
Gràcies també al Toni de Matadepera, per deixar-me unes pells a última hora al tenir humides les meves i no enganxar correctament.
Ens veiem a
dmés info a http://cursesesquidemuntanya.blogspot.com/
Soum de l'Hourquette de Larry - Pic d'Ayous - Pic de Larry
Del 19 al 22 de desembre de 2008. Cap de setmana allargat
Aprofitant que disposaven d'un dia i mig de festa vam anar de fer una mini estada de dos nits a la Cabana de Larry, començant els nostre recorregut a Gabàs, on van deixar el cotxe, i acabant fent una travessa que en principi no teniem planejada ja que van decidir acabar-la al port de Portalet aprofitant el bons temps que feia per la zona.
Soum de l'Horquette de Larry
Pic d'Ayous
Pujant cap al Larry
Si voleu llegir més Miscel·lAnna25 de des. 2008
Turbon: esquia o reventa!
El Turbon és un d'aquells cims d'esquí de muntanya que sempre queden arraconats per un motiu o un altre, sobretot perquè a la vora n'hi ha de molt més interessants.Realment és una botifarra de muntanya, no sé si llarguíssima o molt llarga, el que l'hi dóna també un punt d'excepcionalitat. Per això, també, hi vaig anar ahir, dimecres.
Més informació, al blog muntanyenc.
24 de des. 2008
ROC DE MADRES 2469 m, per la Vall Castellana.
Diumenge 21/12/08
Eli R., Roger L. i Joan B.
Itinerari: Coll de Jau 1506 m, Refugi de Callau 1537 m, la Balmette 1945m,
Descens pel mateix itinerari.
Neu: Neu abundant ja des del principi del itinerari, més de mig metre a la pista prop el parking del coll de Jau. Neu crosta a les parts baixes i dura a partir de la Balmette (2100m), amb parts de glaç localitzat a les zones planes per sobre els 2100 m. Dia esplèndid amb vent moderat en alguns punts de l’itinerari.
.
Desnivell: 950 m. Durada: ascens: 5 h, descens 2h.
És el primer dia d’hivern! Benvingut sigui, hivern= neu (es suposa)! Tot i que la sensació que tenim es que ja han passat unes quantes setmanes de rigorós hivern, amb fred i nevades importants...
Sabent que hi ha neu a tota la Serralada i que existeix cert risc d’allaus (3) en els vessants suds de tots els Pirineus, canviem els plans inicials, pujar a Certescan ens sembla massa exposat, així que ens decantem per un massís amb relleus suaus, vall d’orientació NE i alçades discretes: La Serra de Madres entre el Capcir i el Conflent.
L’itinerari triat és el clàssic seguint la Vall de la Castellana des de Coll de Jau passant pel refugi de Callau. Trobem traça d’esquís i raquetes tot l’itinerari, cosa molt útil i agraïda perquè als trams de bosc les senyals grogues de l’itinerari balisat costarien molt de seguir. La pujada és sempre suau, amb unes vistes del Canigó i del mar que fan un paisatge especial,.
L’ascensió se’ns fa més llarga en temps del que el desnivell (950m) ens feia pensar (5 h de pujada). No hem quedat d’hora per sortir de BCN, hem parat a esmorzar i el viatge en cotxe també ha durat més dels càlculs que fèiem, així que quan l’itinerari de pujada ens ocupa més temps del que pensàvem, ja es tard, dubtem de seguir...Per sort fa bo, tot està tranquil, estem bé, la neu no empitjorarà perquè ja fa estona que a la vall de la Castellana queda a l’ombra, portem dos frontals i GPS... Tirem amunt! Quan arribem al cim, gaudim de les vistes i no ens entretenim gaire, es confirma que la cosa anirà justa per baixar de dia (es que és el dia més curt de l’any, ens diem per consolar-nos...)...La part superior les baixa ràpid, però la baixada per la part baixa dins el bosquet fins a la pista és bastant “entretinguda”. Ho aconseguim!!!arribem al cotxe sense encendre el frontal. Al cel hi ha un estel que brilla amb molta més intensitat que els altres: deu ser Venus!
Que el nou any ens porti a tots més bones traces!
Itinerari: Coll de Jau 1506 m, Refugi de Callau 1537 m, la Balmette 1945m,
Descens pel mateix itinerari.
Neu: Neu abundant ja des del principi del itinerari, més de mig metre a la pista prop el parking del coll de Jau. Neu crosta a les parts baixes i dura a partir de la Balmette (2100m), amb parts de glaç localitzat a les zones planes per sobre els 2100 m. Dia esplèndid amb vent moderat en alguns punts de l’itinerari.
.
Desnivell: 950 m. Durada: ascens: 5 h, descens 2h.
És el primer dia d’hivern! Benvingut sigui, hivern= neu (es suposa)! Tot i que la sensació que tenim es que ja han passat unes quantes setmanes de rigorós hivern, amb fred i nevades importants...
Sabent que hi ha neu a tota la Serralada i que existeix cert risc d’allaus (3) en els vessants suds de tots els Pirineus, canviem els plans inicials, pujar a Certescan ens sembla massa exposat, així que ens decantem per un massís amb relleus suaus, vall d’orientació NE i alçades discretes: La Serra de Madres entre el Capcir i el Conflent.
L’itinerari triat és el clàssic seguint la Vall de la Castellana des de Coll de Jau passant pel refugi de Callau. Trobem traça d’esquís i raquetes tot l’itinerari, cosa molt útil i agraïda perquè als trams de bosc les senyals grogues de l’itinerari balisat costarien molt de seguir. La pujada és sempre suau, amb unes vistes del Canigó i del mar que fan un paisatge especial,.
L’ascensió se’ns fa més llarga en temps del que el desnivell (950m) ens feia pensar (5 h de pujada). No hem quedat d’hora per sortir de BCN, hem parat a esmorzar i el viatge en cotxe també ha durat més dels càlculs que fèiem, així que quan l’itinerari de pujada ens ocupa més temps del que pensàvem, ja es tard, dubtem de seguir...Per sort fa bo, tot està tranquil, estem bé, la neu no empitjorarà perquè ja fa estona que a la vall de la Castellana queda a l’ombra, portem dos frontals i GPS... Tirem amunt! Quan arribem al cim, gaudim de les vistes i no ens entretenim gaire, es confirma que la cosa anirà justa per baixar de dia (es que és el dia més curt de l’any, ens diem per consolar-nos...)...La part superior les baixa ràpid, però la baixada per la part baixa dins el bosquet fins a la pista és bastant “entretinguda”. Ho aconseguim!!!arribem al cotxe sense encendre el frontal. Al cel hi ha un estel que brilla amb molta més intensitat que els altres: deu ser Venus!
Que el nou any ens porti a tots més bones traces!
La volta dels tres cims a Port del Comte, 21/12/2008
Participants: Gemma, Guillem, Lorena, Edu i Marina
Dificultat: Fàcil, *, S1-S2
Neu: per a tots els gustos, dura, una mica glaçada i pols pesada però en general es deixava esquiar força bé!
Sortim del refugi de l'Arp, agafem el tallafoc i aviat ens endinsem pel bosc fins a prat Llong. Des d'allí, perdent una mica de desnivell i tornant a remuntar per un altre bosc s'arriba sense dificultats a la Tossa Pelada (2378 m). Continuant la carena assolim el Padró dels Quatre Batlles (2382 m).... mare meva quines vistes! I és que el dia és increïble i la sensació és la d'estar al bell mig de Catalunya... Montserrat, Montseny, Pedraforca, Pirineu, Ports de Besseit i la boira baixa a Lleida!!!!! Baixem fins el Clot de la Vall pel mig d'un tub força entretingut i remuntem, amb el pertinent canvi de pells fins l'Estivella (2337 m). Des d'aquí ja tot baixada fins el Prat Llong, on desfem el camí de pujada fins el refugi de l'Arp.Al final ens han sortit uns 900 metres de desnivell i una ruta circular ben bonica!
L'únic inconvenient del dia és que ens volien fer pagar per anar d'excursió!!!
Bona entrada d'any amb noves traces i noves experiències!
(Fotos: Guillem i Edu)
21 de des. 2008
Piulada de la raclette a Mentet - 20 i 21/12/2008
Manel, Ricard, Xavier, Rafa, Peter, Imanol, David, Pili, Glòria, Aitor, Alba, Bernat, Berta i Jaume.
Les Vallter-Mentet sempre són especials! Aquest cop la ruta era el de menys... l'objectiu era arribar a sopar a Mentet. Aprofitant que els més petits hi han anat en cotxe, hem portat una raclette i formatge a la Gîte la Cavale, i ho hem celebrat amb bon vi.
Avanç del vídeo, i aviat fotos (podeu veure un altre vídeo en el seguüent link, i a alta definició si feu click a l'opció que hi ha a la part inferior dreta del visor):
Molta neu a les parts baixes (a la darrera nevada van caure 70cm al poble) i la neu ventada que esperàvem als cims i carenes, però que deixava fer tot l'itinerari amb esquís. Amb el que no comptàvem és amb un vent tan fort el dissabte! Diumenge dia radiant, amb vent a parts altes.
Itinerari dissabte: +600 / -1200; 6 hores; Dificultat F, **, S2-S3 (alguna pala dreta i amb neu dura sota pic de la Dona). Vallter 2200 - Pic de la Dona 2702 - descens cara E, coma de la Portella - Refugi Alemany 1968 (on és?) - Mentet (Mantet) 1560 - Gîte la Cavale 1620.
Itinerari diumenge: +1000 / -400; 4 hores; Dificultat F, *, S2. Gîte la Cavale 1620 - Mentet (Mantet) - Refugi Alemany 1968 (avui si). Gîte la Cavale 1620 - Mentet (Mantet) - Portella de Mentet 2412 - Vallter 2200 (renunciem a remuntar pels collets Verds... de vent ja en vàrem tenir prou ahir).
Benvingut hivern i bones traces!!!
19 de des. 2008
Proposta cap de setmana 20-21 desembre: Raclette a Mentet
Anem de travessa a Mentet? N'hem fet moltes... la "n'hi t'ho imagines del Nadal del 2001", la del Nadal del 2003, la del curset del 2005, la multitudinària del 2006...
Tenim reserva oberta a una Gîte, amb places disponibles i sopar i esmorzar organitzats.
Mitja pensió entre 25 i 30€aprox.. Només cal traginar ganyips i sac prim o llençol.
Condicions previstes: Bo. Neu escassa o ventada a cotes altes, abundant a cotes mitges i baixes. Es pot arribar amb esquís als peus fins a Mentet.
Ruta proposada:
Dissabte 20 de desembre. Sortida 6am BCN / esquís als peus a les 9am des del Pk superior de Vallter. Recorregut:
+1.000 / -1.700m ; +4h ascens / 2h descens F; **; S2-S3 (si es vol, hi ha trams de S4 en la cara NE del Bassibés i en tubs del Pic de la Dona) GPS wikiloc
Vallter 2.200 - Coll de la Geganta 2.607- Estany de Bassibés - Pic de Prats de Bassibés 2.845 - Pla de Mourens - Serra Gallinera 2.670 ( o Pic de la Dona) - Ref. Alemany 1.968 - Mentet 1.560.
Diumenge 21 de desembre. Tornada pels Collets Verds i Pic de la Baga de la Portella (però hi ha més alternatives).
Si us interessa, encara queden places: contacteu amb jaumejubert@gmail.com / xxx xxx xxx, com més aviat millor. Gràcies!
Bones traces!!!
Sierra de Guadarrama - Peñalara
Aprofitant un viatge a Extremadura em dic, perque no carregar els esquís i vinga. de tornada ahir dijous trepitjava neu al Cim més alt de la Comunitat de Madrid. Sort que els locals em van dir que les condicions eren excepcionals, sino em plantejo seriosament canviar el lloc predilecte per les esquiades. Condicions boníssimes de la neu.
Patricia i Xavi f.
17 de des. 2008
el vídeo dels dimecres... silenci, moments màgics
Aquest cop no he anat massa lluny a buscar material. Us convido a veure la trilogia inacabada de la passada puríssima a la Val d'Aran. Com a novetat, si els aneu a veure directament a youtube (fent dobleclick sobre els vídeos, o cercant cegesqui a youtube) trobareu a la part inferior dreta del visor l'opció watch in HD que permet veure'ls a molta més ressolució... Gaudiu del Silenci de la Salana i dels Moments Màgics de l'Aubeta!
16 de des. 2008
Pic de Casamanya 2740m 13/12/2008
Desnivell: 820m
Dificultat: F-S2,S3 descens per la pala directe.
Orientació: Sudest.
Estat de la neu: dura al llom, crosta a la pala.
Horari: 2'30h pujada, 30min baixada
Participants: Guti, Joan B., Carles L., Joan Manel C., Eli R. i Roger
Punt de sortida: Planells de Mereig 1920m
Tot i que sembla que el cap de setmana ha de fer mal temps, confiem en una finestra que hi ha d'haver el dissabte pel matí. Ens cal un objectiu senzill i ràpid, que ens permeti acabar abans que entri el front: el Casamanya.
Ressenyat al llibre Pirineos en Esquís (Faura i Longás), núm 28. Sortim dels Planells de Mereig, anem a buscar el llom i ja no el deixem fins al cim en un ascens directe amb neu dura. Per fer el descens, baixem uns pocs metres pel llom però aviat ens deixem caure per la pala que sembla en millors condicions. De totes maneres, la neu que trobem és crosta, d'aquelles antipàtiques...
Bones traces de Nadal!
Dificultat: F-S2,S3 descens per la pala directe.
Orientació: Sudest.
Estat de la neu: dura al llom, crosta a la pala.
Horari: 2'30h pujada, 30min baixada
Participants: Guti, Joan B., Carles L., Joan Manel C., Eli R. i Roger
Punt de sortida: Planells de Mereig 1920m
Tot i que sembla que el cap de setmana ha de fer mal temps, confiem en una finestra que hi ha d'haver el dissabte pel matí. Ens cal un objectiu senzill i ràpid, que ens permeti acabar abans que entri el front: el Casamanya.
Ressenyat al llibre Pirineos en Esquís (Faura i Longás), núm 28. Sortim dels Planells de Mereig, anem a buscar el llom i ja no el deixem fins al cim en un ascens directe amb neu dura. Per fer el descens, baixem uns pocs metres pel llom però aviat ens deixem caure per la pala que sembla en millors condicions. De totes maneres, la neu que trobem és crosta, d'aquelles antipàtiques...
Bones traces de Nadal!
12 de des. 2008
Un passeig pel Soularac
El primer dia del pont 6/12/08, vam anar cap a la zona del massís de Tabe, a l'Arieja. Allà trobem dos cims emblemàtics, el Saint Barthelemy i el Soularac.
Vam intentar pujar al cim del Soularac, però ens vam adonar que seguint al peu de la lletra la ressenya del Vèrtex et despistes i vas a parar a una carena força complicada que, sumada al fort vent del dia, va fer que giressim cua i gaudissim d'un bonic descens fins a la carretera.
Per evitar l'ensigalada, un cop al coll de Techeyrou, cal baixar fins el llac Tort i remuntar per una pala que ens porta a la carena NE del cim. Molt diferent a "fer un flanqueig al voltant d'unes roques evidents".
Tot i això, és un itinerari curiós ja que estem molt aprop (de fet gairebé dins) del sector de les mines de Talc de Trimouns (que no funcionen a l'hivern) i que li ofereixen aquell ambient mad-max, industrial.
Des de les mines, que són molt extenses, hi ha qui diu que són de les més grans del món, fan baixar el talc amb un sistema de cistelles en telefèric.
Fotos a Teresa i Pasdeguia
Vam intentar pujar al cim del Soularac, però ens vam adonar que seguint al peu de la lletra la ressenya del Vèrtex et despistes i vas a parar a una carena força complicada que, sumada al fort vent del dia, va fer que giressim cua i gaudissim d'un bonic descens fins a la carretera.
Per evitar l'ensigalada, un cop al coll de Techeyrou, cal baixar fins el llac Tort i remuntar per una pala que ens porta a la carena NE del cim. Molt diferent a "fer un flanqueig al voltant d'unes roques evidents".
Tot i això, és un itinerari curiós ja que estem molt aprop (de fet gairebé dins) del sector de les mines de Talc de Trimouns (que no funcionen a l'hivern) i que li ofereixen aquell ambient mad-max, industrial.Des de les mines, que són molt extenses, hi ha qui diu que són de les més grans del món, fan baixar el talc amb un sistema de cistelles en telefèric.
Fotos a Teresa i Pasdeguia
11 de des. 2008
Pic dels Pedrons
Pic dels Pedrons 2715m 8/12/08Desnivell: +/- 840 m
Horari: 2:30 h de pujada, 30 min-1 h de baixada.
Neu: Neu polç transformada i fonda, dura segons l'orientació.
Dificultat: F/S2
Dificultat: F/S2
Participants: Gemma, Santi, Cinta, Sergi, Teresa, Montse, Joan, Manel, Glòria i Ricard. De Barcelona, Vilanova, Reus, Mollet i Centelles.
Un clàssic per al darrer dia del pont. 
Hem deixat els cotxes a un entrant de la carretera del coll de Pimorent a Andorra. Actualment entre l'aduana Francesa i la nova duana en construcció.
Dia assoleiat i amb bona temperatura, el bon ambient ha provocat que haguem fet uns dancings dalts del cim, coses del clima i el Manel.
Fotos a Teresa i Pasdeguia
Bones traces !!
Un clàssic per al darrer dia del pont. 
Hem deixat els cotxes a un entrant de la carretera del coll de Pimorent a Andorra. Actualment entre l'aduana Francesa i la nova duana en construcció.
Dia assoleiat i amb bona temperatura, el bon ambient ha provocat que haguem fet uns dancings dalts del cim, coses del clima i el Manel.
Fotos a Teresa i Pasdeguia
Bones traces !!
Pic de Sarrasi 2213m
Pic de Sarrasi 2213m ( Pic de Garbié de Bresoul 2042m) 7/12/08
Desnivell: 720m
Orientació: NW
Dificultat: F/S3 (Segons estat de la neu, les dues carenes i la pala són exposades, pendent de 35º)
Estat de la Neu: Variable (primavera endurida i fonda, algunes zones encrostada)
Accés: Accedim a Ax-Les-Thermes i seguim per la N.20-E9 fins a Tarascon-sur-Ariège, anar cap a Vicdessos par la D.8, abans d'entrar al poble la D.208 cap a Goulier i des d'aquí fins a l'estació d'esquí de Goulier-Endron.
Participants: Gemma, Santi, Cinta, Sergi, Teresa, Montse, Joan, Manel, Glòria i Ricard. De Barcelona, Vilanova, Reus, Mollet i Centelles.Itinerari:
Sortim des del parquing de l'estació d'esquí remuntant pistes fins a la cota 1600, on girem a la dreta per anar a buscar un pas que ens porta a la carena. Un cop dalt reseguim la carena o les pales pròximes, segons estat de la neu, fins el cim.
El cim és planer i ens permet fer una bona estada, des d'aquí es pot atacar per la cresta, direcció SW, fins al Pic d'Endron 2472m, que té una pala de descens d S5.
Nosaltres seguim per l'ampla carena direcció NE, al principi amb força pendent, que ens mena al pic de Garbié de Bresoul 2042m. Des d'aquí seguirem per la carena, per amples pales escollirem el millor itinerari que ens sembli i que ens porti de nou a la cota baixa de l'estació.
A destacar la Gite d'Etape on ens hem allotjat. Les Relais d'Endron a Goulier, relació qualitat preu magnifica, bones instal.lacions i un sopar de por !!! Molt recomanable !!!
Fotos a: Teresa i Pasdeguia
10 de des. 2008
Pic de Bataillence (2.604m)
Aprofitant que els dies del pont érem a la casa dels cunyats a Boltaña, ens escapem diumenge per fer un puja - baixa des de la boca N del Túnel de Bielsa, al clàssic cim situat a la frontera sobre mateix d'aquest túnel. Ens llevem capa a les 7 i, oh sorpresa, m'he deixat les pells a BCN, així que no em queda altre remei que pujar a peu amb unes raquetes que llogo a Parzan(sort!). En alguns punts inclús m'enfonso amb raquetes.
Quan arribo al coll, un francès em pregunta encuriosit del perquè de la meva nova modalitat de pujada. L'home no entenia res.
A dalt vista preciosa encara que breu ja que un tèl boirós ens sorprèn al cap d'uns minuts de ser al cim. Finalment, descens ràpid amb una neu variable però força esquiable i baixada cap a casa per dutxar-se i dinar amb família. Un plaer.
De baixada aprofitem el descens directe des del cim i baixem també pel divertit tub del torrent que mena al peu de la cascada del Riu Nere.
Dificultat: *
Horari: 2h30 de pujada i 30min de baixada
Desnivell: 800m
Neu: variable entre ventada, pols i crosta, però sempre fàcil.
Ruta GPS: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=254566
Tuc de Baciver
Hola a tots,
El meu plan del dilluns va ser poc pretenciós, per obligacions familiars, vaig pujar el Baciver desde l´aparcament del Orri, a Vaquèira, 800 metres de desnivell, * fàcil, en dues hores vaig pujar i baixar, la neu estava fatal vull dir pesada i els esquis s´encarrilaven molt, menys a les zones obagues, us passo una foto, salutacions a tots, va ser un cap de setmana fantàstic.
El meu plan del dilluns va ser poc pretenciós, per obligacions familiars, vaig pujar el Baciver desde l´aparcament del Orri, a Vaquèira, 800 metres de desnivell, * fàcil, en dues hores vaig pujar i baixar, la neu estava fatal vull dir pesada i els esquis s´encarrilaven molt, menys a les zones obagues, us passo una foto, salutacions a tots, va ser un cap de setmana fantàstic.
Pleta des Clòths d'Anherà, 2100m
Gemma, Guillem i Marina
Desnivell: 800 m
Dificultat: Fàcil
Neu: Transformada, humida i molt pesada.
El nostre objectiu del dia anterior era el Montpius (2276m), un cim d'aquells que dibuixes de petit, absolutament preciós! Però no vam matinar prou i ens vam quedar a la Pleta des Clòths d'Anherà.
Deixem el cotxe a peu de carretera prop de la Bòrda deth Sabatèr seguint les instruccions d'en Carles, que és com una enciclopèdia oberta. Comencem amb els esquís a l'esquena enmig d'un bosc i ens calcem els esquís a 1490m, just abans de sortir-ne. A partir d'aquest moment les vistes excel·lents amb una meteo esplèndida, fins i tot veiem el tuc d'Aubeta del dia anterior! També s'observa el Montpuis amb la seva pala imponent! Arribem al cim sense dificultats i tornem cap el cotxe abans que ens atrapin els pisteros!
En definitiva, ha estat una excursió molt bonica d'espais oberts amb vistes immillorables!!!
el vídeo dels dimecres... Freeride Top Tips
Sébastien Montaz Rosset (guia de muntanya, chamonixguiding.com) fa vídeos com aquest, interessant per les imatges, l'edició, el contingut... "respect the mountain, drive carefully and enjoy the journey..." (bon dimecres!!!)
Tuc de Miei 2250 m/ 08.12.2008
Nuria A., Lorena T., Diego I. i Toni G.
Desnivell: +/- 400 m
Orientació: S
Dificultat: *, F, S1
Ens aixequem el dilluns amb ganes de fer una matinal d'iniciació a l'esquí de muntanya. Hem triat una opció fàcil i assequible que ens serveixi per agafar experiència i confiança per afrontar el que queda de temporada (que no es poc) i podem dir que hem assolit els objectius.
Desnivell: +/- 400 m
Orientació: S
Dificultat: *, F, S1
Temps: 1h 15 minuts pujar, 30 minuts baixar (pràctiques varies incloses)
Neu i meteo: de la neu poc a dir per la inexperiència en la seva identificació però ens arriscarem... a dalt una mica fonda, al mig bastant bona i la part baixa crosta. La meteo... contra pronóstic... millor impossible. Cal tenir present que l'home del supermercat de Salardú ho va clavar el dia anterior ja que va preveure un mati bó i a partir del migdia ennuvolada general amb risc de precipitacions... i així va ser. En definitiva, matí espectacularment clar, per esquiar en màniga curta.
Neu i meteo: de la neu poc a dir per la inexperiència en la seva identificació però ens arriscarem... a dalt una mica fonda, al mig bastant bona i la part baixa crosta. La meteo... contra pronóstic... millor impossible. Cal tenir present que l'home del supermercat de Salardú ho va clavar el dia anterior ja que va preveure un mati bó i a partir del migdia ennuvolada general amb risc de precipitacions... i així va ser. En definitiva, matí espectacularment clar, per esquiar en màniga curta.
Ens aixequem el dilluns amb ganes de fer una matinal d'iniciació a l'esquí de muntanya. Hem triat una opció fàcil i assequible que ens serveixi per agafar experiència i confiança per afrontar el que queda de temporada (que no es poc) i podem dir que hem assolit els objectius.Tot comença llogant material a les instal·lacions de Beret (per cert tenen molt bon material a un bon preu i descompte per a Federats).
Des del mateix pàrquing de Beret (1850 m.) encetem la pujada al Tuc de Miei (2250 m).
La pujada comença amb algunes pràctiques de voltes Maria però com la capacitat d'aprenentatge és quelcom espectacular entre els iniciats anem a bon ritme fins assolir el pic.
Des del mateix pàrquing de Beret (1850 m.) encetem la pujada al Tuc de Miei (2250 m).
La pujada comença amb algunes pràctiques de voltes Maria però com la capacitat d'aprenentatge és quelcom espectacular entre els iniciats anem a bon ritme fins assolir el pic.
Amb un temps espectacular i unes vistes impressionants de tota la vall agafem forces per baixar (vessant Sud) a poc a poc, aixecant-nos cada dos per tres de terra (alguns més que altres), fins arribar de nou al pàrquing.
Conclusió: ascensió fàcil per matinal tranquil·la apta per una bona pràctica d'iniciació gaudint de bones vistes.
Cim:
Conclusió: ascensió fàcil per matinal tranquil·la apta per una bona pràctica d'iniciació gaudint de bones vistes.
Cim:
9 de des. 2008
tres pics... i repicó.
Tuc de la Cigalera 2502m.
El baixar mitja hora més tard a esmorzar ens penalitza amb no poder acomiadar-nos de l'Úrsula Pueyo(http://paper.avui.cat/article/esports/112792/sense/mirar/enrere.html), una eixerida mallorquina, esquiadora de competició, que s'entrena a Vaquèira i amb qui hem compartit el menjador cada dia a dos quarts de set del matí.
Avui és dia de "tocata y fuga". No volem temptar la sort i per no encallar-nos a la carretera elaborem un pla de fugida de l'Aran, no sense abans fer alguna activitat d'una certa dignitat.Un cop consolidada la dispersió del grup en diferents subgrups i indrets, nosaltres triem el Port de la Bonaigua 2072m.
Arribats abans no obren l'estació, encetem l'ascensió quan els "pisters" tot just acaben de condicionar el pont nevat que travessa la carretera.
Aprofitem el traçat de la ratrac que en direcció NE aixafa la neu que colga l'itinerari de la coma que va a la Colhada de Montanhon 2420m.
Mentre consultem el mapa, un nadiu que estrena la pista ens demana i ens indica on anem.
Deixem la coma i afrontem l'ascensió amb una llarga diagonal per la fonda neu de la cara W del tuc. El darrer tram es complica i l'hem de salvar amb ganivetes, o girant cap al N. Les dues opcions ens deixen al llom i ja només ens cal seguir-lo fins al cim. Tuc de la Cigalera 2502m.
La millor méteo del pont ens regala més meravelloses vistes encara, i convida a romandre al cim cómodament. Però hem de tornar a la realitat i, descartant la idea primera d'enllaçar amb el Muntanyó d'Àrreu, ens llancem per la neu verge dels pendents SW fins l'aparcament.
A les 12:00h en punt iniciem el descens de la Bonaigua cap al Pallars, ja motoritzats. A Bellcaire fem la darrera aturada del cap de setmana abans de tornar a casa.
Tuc de la Cigalera 2502m.
Gregory, Marc, Xavi, Yann, Ramon.
8 de desembre, 2008
fotos del cap de setmana:
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/AranDes08
A les 12:00h en punt iniciem el descens de la Bonaigua cap al Pallars, ja motoritzats. A Bellcaire fem la darrera aturada del cap de setmana abans de tornar a casa.
Tuc de la Cigalera 2502m.
Gregory, Marc, Xavi, Yann, Ramon.
8 de desembre, 2008
fotos del cap de setmana:
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/AranDes08
Tuc d'Aubàs 2072m - 8/12/2008 (el dia després)
Rosa S, Berta A i Jaume J
El darrer dia toca el desmantellament per deixar l'habitació buida, així que hem renunciat a matinar per anar a la Cigalera i hem deixat l'alberg a quarts de 10 per anar a fer una matinal al baix Aran, al Pic d'Aubàs, mentre la Laia feia de cangur. Precisament ella i alguns més hi van ser el dia abans, i sabem que és una aposta segura. 
Traca final d'una bona puríssima a l'Aran! la majoria Salana i Aubeta però com que erem colla també s'ha anat a Cap des Clòsos, Montpius, Cigalera i Aubàs (uns diumenge i d'altres dilluns).
+/-850m (o menys si es puja un tros de pista en cotxe); orientació N-O; 2h30' pujar, 30' baixar.
Dificultat: *, F, S1-S2
Track: GPS wikiloc
Neu i meteo: temperatura positiva, amb vent del sud que ens ha portat núvols. Neu molla a la part baixa i pesadota a la pala. Abundant per sobre els 1500m i per sota suficient per baixar esquiant per la pista però no per progressar pel bosc. Moltes purgues i allaus als vesants suds propers.
No sé si us podeu imaginar l'embolic que teníem muntat a l'habitació de l'Alberg on compartíem espai dues parelles, dos nens petits, dos cotxets, dos llitets de viatge, 4 motxilles, innumerables biberons, les botes.... Ens n'hem sortit prou bé i hem après a moure'ns en la foscor i fer la motxilla cada matí sense despertar-los...
El darrer dia toca el desmantellament per deixar l'habitació buida, així que hem renunciat a matinar per anar a la Cigalera i hem deixat l'alberg a quarts de 10 per anar a fer una matinal al baix Aran, al Pic d'Aubàs, mentre la Laia feia de cangur. Precisament ella i alguns més hi van ser el dia abans, i sabem que és una aposta segura. Per anar-hi cal creuar la vall fins a Bossost i pujar els 8km fins eth Portilhon(1293m). Allí es pot aparcar el cotxe, i recular 250m pel cantó aranès fins a una pista forestal on ja ens calcem els esquís. La pista és molt llarga, però hi ha dreceres que permeten fer via directament cap amunt, això si, no sempre amb els esquís als peus.
El bosc és grandiós.
A uns 1600m trobem una cabana, i ja es veu el marcat coll de Baretja (1750m) i la pala de l'Aubas que queda a l'esquerra, ben orientada a O-NO.
La pujada és agraïda: l'alçada és modesta però el desnivell des del fons de la vall és gran i les vistes a Maladetes i cims dels Luchonnais valen la pena.
El bosc és grandiós.A uns 1600m trobem una cabana, i ja es veu el marcat coll de Baretja (1750m) i la pala de l'Aubas que queda a l'esquerra, ben orientada a O-NO.
La pujada és agraïda: l'alçada és modesta però el desnivell des del fons de la vall és gran i les vistes a Maladetes i cims dels Luchonnais valen la pena.
Del cim es podria allargar l'excursió cap al Tuc d'Era Trona, Poilanèr, ... Descens pel camí de pujada, primer per la pala i després per la pista, llarga però no cal remar.
Referencies: de nou, llibre "52 balades à skis dans les Pyrénées Centrales" (Itinerari 18), de François Laurens (Editions Didier Richard); Vèrtex 194 (any 2004). En la revista del CEC, Muntanya, hi ha alguns itineraris de F.Xavier Gregori per aquestes muntanyes, però no recordo el núm.
Bones traces i gràcies als "cangurs" d'aquests dies!!!
Bones traces i gràcies als "cangurs" d'aquests dies!!!