El primer dia del pont 6/12/08, vam anar cap a la zona del massís de Tabe, a l'Arieja. Allà trobem dos cims emblemàtics, el Saint Barthelemy i el Soularac.
Vam intentar pujar al cim del Soularac, però ens vam adonar que seguint al peu de la lletra la ressenya del Vèrtex et despistes i vas a parar a una carena força complicada que, sumada al fort vent del dia, va fer que giressim cua i gaudissim d'un bonic descens fins a la carretera.
Per evitar l'ensigalada, un cop al coll de Techeyrou, cal baixar fins el llac Tort i remuntar per una pala que ens porta a la carena NE del cim. Molt diferent a "fer un flanqueig al voltant d'unes roques evidents".
Tot i això, és un itinerari curiós ja que estem molt aprop (de fet gairebé dins) del sector de les mines de Talc de Trimouns (que no funcionen a l'hivern) i que li ofereixen aquell ambient mad-max, industrial.
Des de les mines, que són molt extenses, hi ha qui diu que són de les més grans del món, fan baixar el talc amb un sistema de cistelles en telefèric.
Fotos a Teresa i Pasdeguia
Vam intentar pujar al cim del Soularac, però ens vam adonar que seguint al peu de la lletra la ressenya del Vèrtex et despistes i vas a parar a una carena força complicada que, sumada al fort vent del dia, va fer que giressim cua i gaudissim d'un bonic descens fins a la carretera.
Per evitar l'ensigalada, un cop al coll de Techeyrou, cal baixar fins el llac Tort i remuntar per una pala que ens porta a la carena NE del cim. Molt diferent a "fer un flanqueig al voltant d'unes roques evidents".
Tot i això, és un itinerari curiós ja que estem molt aprop (de fet gairebé dins) del sector de les mines de Talc de Trimouns (que no funcionen a l'hivern) i que li ofereixen aquell ambient mad-max, industrial.Des de les mines, que són molt extenses, hi ha qui diu que són de les més grans del món, fan baixar el talc amb un sistema de cistelles en telefèric.
Fotos a Teresa i Pasdeguia
Hola, em podeu donar la referència del Vèrtex on es va publicar la ressenya?
ResponEliminaGràcies
És al Vèrtex 182 any de l'any 2002, i tens una piulada nostra del gener 2005 aquí
ResponEliminaRecordo igual que comenta en Ricard que l'itinerari no era tant evident. El massís val la pena, i pel darrera, als Monts d'Olmes també hi ha itineraris poc freqüentats.