Piada - Intent d'Anayet 30/12/2006

Enviat per PereJoan.

Ep gent!Només dir-vos que acabo d'arribar de Formigal on aquest matí he intentat l'Anayet i que la situació per allà és aquesta:Al Pirineu occidental no havia nevat des del pont de la puríssima i hi ha molt poca neu perquè ha ventat molt. Per exemple, el Collarada es podria pujar amb bambes...i grampons perquè de gel per donar i per vendre,e ncara que avui ha pujat molt la temperatura.

El dimecres per la nit va nevar un parell de cm i ahir, a partir de més o menys les 21 es vaposar a nevar i no ha parat fins aquest matí. Sobre les nou ha deixat de nevar o s'ha posat a ploure. Al parking de l'Anayet de Formigal, a les deu del matí hi plovia amb força i la neu s'ha transformat en un xipi-xepi. Per contra no hi feia vent.

Espero que la situació us millori per cap d'any. De fet quan hem marxat el marrón s'ha quedat allà i si torna a nevar...

La zona del Midi, ahir es veia ben nevada.

Salut, i un any nou ple de neu!

perejoan

Calendari de sortides 2006 - el cicle!

Ja tenim el calendari del 19è cicle de sortides per a esquiadors de muntanya, per a l'any 2006!

A continuació us resumeixo les fites proposades:

14 i 15 de gener (Ripollès, **)
Travessa Vallter-Mentet
Manel Castelló

28 i 29 de gener (Ariège, **)
Nérassol 2.633m
Ramon Izquierdo

11 i 12 de febrer (Tena, ***)
Peña Telera 2.764m
Jaume Jubert

25 i 26 de febrer (Capcir-Puymorens, **)
Travessa Puymorens-Merenç
Ricard Martínez

11 i 12 de març (Pallars, **)
Subenuix 2.949m
Carles Lluch

25 i 26 de març (Pallars, **)
Pica Roja 2.881m
Roger Llorens

29, 30 i 1 de maig (Sobrarb, ***)
Travessa Nerín-Bujaruelo
(provisional) Sergi Biete

13 i 14 de maig (Pallars, **)
Xemenèies 2.812m i Montsaliente 2.882m
Berta Algueró

27 i 28 de maig (Ariège, ***)
Pica d’Estats 3.143m
Cesc Daví

10 i 11 de juny (Hautes Pyrénées, ***)
Vignemale 3.289m
Rosa Salas

Si voleu participar-hi, podeu contactar amb el coordinador de cada sortida, o seguir les indicacions que en cada cas es publicaran per email a cegesqui o al fòrum de http://www.cegracia.com/.

Sempre que al coordinador li sigui possible, els dijous previs a la sortida, a partir de les 9 del vespre, a la secció de Muntanya del CEG parlarem de l'itinerari, el material, l'hora i lloc de trobada, etc.

Bones traces i bon any 2006 !!!

Piada - Tuc de Parros 2727m, Punta Oest 2700m i Cap des Closòs 2416m (Pèdescauç) en travessa des del Pla de Beret a Baguerge; 24/12/2005

Carles L., Manel M., Ricard M., Manel C., Berta A. i Jaume J.
+1.260 / -1.650m; 5-6h ascens, 1-2h descens. PD, **, S3.

Gran volta amb esquís, en un dia expèndid!

El divendres per la tarda fugim de BCN per retrobar-nos amb en Carles a la Val d'Aran: ens porta a Unha a sopar Olla Aranesa i disfrutem d'un gran apat tot fent els plans per avui... Triem la zona de Beret (sembla que a les cares nord hi ha molta neu crosta).
Pugem a Beret abans que els "pisteros" mentre s'aixeca el sol il·luminant les Maladetes. No hi ha cap núvol!

Cal creuar el Pla de Beret cap al nord, en lleugera baixada, sense pells. Un parell de km més enllà, on hi ha una cabana, s'obre cap a l'oest la vall de Parros. La remuntem per sobre mateix del torrent, seguint els capricis del terreny i de la neu que s'hi acumula.

Deixem enrere els pins: som al Clot des Crosòs. Girem al nord per pendents suaus per anar a buscar un pas entre la punta oest del Parros i la serra dels Cardigassos. Enlloc d'enfilar cap al cim secundari hem continuat, enlairats sobre l'Estanh Nere de Parros, per anar a buscar un coll a l'est del cim principal. Ja sota el pic, hem carregat esquís a l'esquena i hem fet els darrers metres a peu per una pendent de neu. En sortir sobre la cornisa apareix de morros el Mauberme! quin espectacle: Valier, Montroig, Ventolau, Montardo, Colomers, Punta Alta, Auba,...

El dia acompanya i ens engresquem a fer més volta: continuem a peu, pel costat de la cornisa fins a la Punta oest (20'): volem baixar per la fabulosa cara sud! I la trobem bona: el sol ha desfet la crosta i gaudim d'una bona baixada per pendent sostingut fins a la cota 2.200 on voregem, per la solana, una punta rocallosa per anar a buscar un coll.
De nou pells per remuntar el Pèdescauç, fins la punta del Cap des Closòs. A partir d'aquí els conductors fem un fàcil descens fins a Beret, mentre uns pocs afortunats inicien un incert però prometedor descens cap a Baguerge (1.419m), seguint el barranc de Raigadés.
... i ja podem menjar força torrons!

Bon Nadal i Bones Traces!!!

Per menjar: "Restaurant Maria Ademà" C/Sta.Eulàlia 3 Unha (973 64 41 69): Menú 15€: Embotits casolans, Olla Aranesa amb carn d'olla, amanida, carn de xai i botifarra, vi i postre... boníssim!!!

Temps estrany - Piada intent de Sarrera 17/12/2005

Enviat per Ramon O.

Desnivell: +/- El mateix de pujada que de baixada.
Estat de la neu: Com sempre que no es de pista. DOLENTA!!!

El dissabte sortim a una hora prudent de Pallejà.
Pensem que el temps podía no ser molt bó. Era sospitós que el Jaume marxes cap al Canigó.

Nosaltres obtem per anar cap al Sarrera un cim ** sempre es menys fred que un de ****
A la sortida del aparcament el temps estava una mica emboira't, però aviat s'obra i queda un dia esplèndit de sol i un aire transparent que ens deixa veure com a les carenes s'aixeca una extranya pols blanca, com si fos sorra en una duna del dessert.

Amb poca estona arribem al refugi, i gaudim de la excepcinal vista del Sarrera seguim el camí per la vall molt evident per tombar a la dreta i afrontar una zona mes dreta amb poc gruix de neu, on el Roger i un servidor aprofitem per possar la pota al riu; estava fent calor i la roba començava a sobrar. Arribem al replà de la cabana i aprofitem per fer un mos. Ja intuiem que després seria massa tard.

A l'alçada del coll abans de la última pala el vent ens tomba varies vegades i la Ingrid acaba per possar una mica de seny a la situació i per fi iniciem la retirada amb la cua entre cames, però contents del dia que ens ha tocat. A la baixada també ens ho hem de currar.
I logrem arribar als cotxes sense necessitat del frontal !!

Fins aviat
Ramon

Piada - Puig dels Tres Vents (2260 La Llosela, per la vall de Riuferrer) i Bastiments 2881m - 17 i 18/12/2005

Dissabte: Berta A. i Jaume J. +/- 800m (+/- 1.285m si es fa cim); 4h ascens, 1 descens.
PD, **/***, S3-S4.

Diumenge, cim de consolació... Bastiments 2.881m.

Al coll del Portús, apareix de cop el massís del Canigó. En aquest vessant sud llueixen moltes valls i pales nevades cap on ens dirigim. Prenem la carretera que porta als Prats de Molló, i a Arlés ens enfilem per la vall del Riu Ferrer, passant pel bonic poble de Cortsaví i continuant cap a Leca, on prenem una pista en mal estat (8km) fins a la coma del Faig (1.450m, 210km des de BCN).
El dia és radiant, però la meteo està rara... estem a 7º positius! Remuntem per un camí ben marcat pel mig d'una fageda. De seguida el camí es converteix en sender i gira cap a l'oest per anar a creuar el riu. Cal seguir les marques vermelles o, si hi ha neu, buscar els millors passos sempre en direcció a la capçalera de la vall.

El millor del dia són les vistes al mar en tota la pujada, els isards que empaitem i el paisatge, molt salvatge.

A 1900m calcem esquís, però està tot molt ventat i només tenim l'alternativa de pujar per un barranc que s'enfila directe. No hi ha plaques tot i l'orientació E i aviat arribem al capdemunt, però el vent ja fa estona que ha entrat, els núvols salten de l'altre costat i, de cop, el torb o restes del Catrina! A la segona vegada que em tomba, ja als plans de la Llosela on s'obre el circ on hi ha el Tres vents (2.731m) i el Roc Negre (2.714m), decidim, bé, fugim com podem de l'huracà!

Tot i el "fracàs" estem satisfets d'haver-ho intentat. La muntanya ens ha ensenyat la seva "fúria", i mirant-la enrera ens fa tant o més respecte que abans. Ja va bé una cura d'humiltat de tant en tant!

La veritat però, és que és una vall molt bonica però per no recomenar gaire: la pista d'accés està fotuda, i quan deu haver més neu, intransitable. Els pendents, els barrancs i l'orientació E fan que sembli propensa a les allaus... Potser a la primavera d'un any de llevantades es pot reintentar!

Completem el cap de setmana saltant pel Coll d'Ares a Ulldeter, on celebrem el trentè aniversari d'en Mateu Pla, i ens trobem una colla per fer diumenge, ja sense vent i amb sol i neu ben dura, el Bastiments!

Pel fòrum: "Tretzevents" o "Puig dels Tres Vents"?

Ah! i un link interessant d'una joia de la literatura d'esquí de muntanya, exhaurida, Vallée d'Aspe Guide OLLIVIER:

http://www.pbase.com/jmollivier/topo_va

Bones traces!!!

Piada - Malh Blanc (Val d'Aran) 2456m - 11/12/2005

Enviat per Montse B.

Carles Ll., Jordi G., Manel M., Montse B.
+/- 1116m
4.30h ascens i 1.30h descens

El dia es lleva força fred però amb un cel ben serè que convida a fer la primera sortida de la temporada a l'Aran després de les diverses nevades caigudes durant la setmana.

Sortim des del trencall de la incineradora de la boca nord del túnel de Vielha agafant la pista en direcció Tuca fins que ens trobem el camí del Port. Seguim per aquest en direcció Cabana deth Pontet uns quants metres amunt però ens desviem a mà esquerre cap a dins el bosc a l'alçada de la captació d'aigua de la centraleta. Flanquegem pel bosc, sense perdre alçada, fins que arribem al pla de Sarrahèra de Baish.

Hi ha molta neu i és neu molt bona. Ens cal anar traçant el nostre camí cap a Plan deth Miei i Sarrahèra de Naut, sempre per la dreta del barranc. Amb el nostre pas, sentim l'assentament de la neu sota nostre.

Travessem Sarrahèra de Naut fent una diagonal cap a l'esquerre i pujant fins a un primer replà. El sol ens comença a escalfar l'alè i ens aturem per disfrutar del paisatge i fer un mos. Se'ns afegeix el Jordi que ha sortit més tard. I uns quants isards que es passegen sota les pales de Sarrahèra just a l'altre costat.

Encarem el cim fent una sèrie de zigues-zagues per superar el tram de més pendent, i agafem distàncies en tot passar per alguna placa sospitosa.

El cim es nostre, el dia és esplèndid i sense gens de vent, ja era hora!

Algunes fotos de record i iniciem el descens seguint el mateix itinerari de la pujada fins al replà. Gaudim de trams amb molt bona neu. Des del replà baixem ara pel costat oposat de l'ascens, endinsant-nos en trams de bosc obert en direcció Sarrahèra de Baish.

Acabem de gaudir de la baixada fins al prat de la cabana de Porica amb una neu pols fenomenal.

I retornem al punt de sortida desfent la pista de Tuca en sentit oposat cap a la boca nord.

BONES TRACES i GRAN INICI DE TEMPORADA!!

Piada - Ansó i Hecho, 3 a 11/12/2005

Els primers dies del pont temíem haver de titular la piada "sudokupiada", "parchipiada" o "bridgepiada".... i és que de sudokus, "parchís", i lliçons d'anglès en vàrem fer unes quantes al refugi de Linza, mentre no parava de nevar... però com ja sabem d'altres anys "qui persevera triomfa!".
Com que han estat molts dies, faig sols un resum de l'activitat, que algú de vosaltres ja ha promès piades més detallades:

Dissabte, 3 de desembre, viatgem a la vall d'Ansó, fins al refugi de Linza,a 1.340m. Som 6: en Joan B., Joan Manuel C., Ricard M., Manel C., Berta A. i jo mateix. Bon dinar a Sidamon!

Diumenge 4, Petrechema (fins inici de l'aresta)+/- 1.000m, *, F, S2 (si no fa vent!)
3h de pujada, 1 de baixada.El dia es lleva ennuvolat i amb molta neu des del mateix refugi. Tirem amunt cap al nord per terreny suau enlairant-nos per sobre el barranc de Petrechema. Progressivament ens decantem cap a l'est per pales inclinades fins al Coll de Linza (1.906m). El vent i la visibilitat nul·la fa girar unsquants. En Joan, el GPS i jo continuem i ens plantem a una mena d'avantcim que hi ha al mig de l'aresta. El cim és a tocar però el vent no ens deixa! Per la tarda comença a nevar. No pararà fins dimarts.

Dilluns 5, Coll de Linza 1.906m+/- 650m, *, F, S2
2h de pujada. 30' de baixada.
Neva. Fa vent. Ho intentem mentres alguns fan sudokus al refugi... Baixem a comprar productes típics (Roncal és a prop) i a dinar a Isaba. La nevada ens fa posar cadenes per tornar a Linza.

Dimarts 6, sèries davant del refugi, aprofitant la neu pols+/- 150m, *, F, S2Hem d'esperar que pugi la pala per "fugir" de Linza. Canviem de vall en direcció a Hecho, Siresa després i més amunt fins al refugi de Gabardito (1.350m) on la nit queda clara. Continuem acumulant calories i lluitant al parchís.

Dimecres 7, Bisaurín 2.669m+/- 1.400m, **/***, PD+, S4
5h de pujada, 2 de baixada.Gran bo!!! El dia és ventat però radiant, l'ambient dolomític, i estem quasi sols sinó fos pels isards que caranegen per sobre nostre. Remuntem el barranc d'Aragüés pel bell mig d'un bosc de pins i faigs. Aviat, abans d'arribar al "Salto de la Vieja", ens enfilem als lloms que hi ha sota la Cuta i seguim progressant fins arribar a una primera cabana, i al petit refugi Dios Te Salve.

A l'est apareix desafiant la pala sud i el perfil retallat del Bisaurín sobre el coll del Foraton, cap on ens dirigim. Les vistes són cada cop més immenses a mesura que enfilem la pala: la Collarada, Aspe, Secús, Lenito. A sota també es veu el refugi de Lizara, des d'on l'itinerari és més curt i directe, però menys salvatge.

El tros final es redreça força (30-40º), però arribem amb esquís als peus al cim. Estem contentíssims després de tres dies de nevades!

La baixada és memorable: la neu està bona i la dificultat es redueix. No en tenim prou amb els 600m de pala i compliquem la travessa decantant-nos cap al NO per buscar l'únic pas que baixa al barranc d'Agüerri. Adrenalina per trobar el millor pas i baixar pel tub encaixonat. Després més pales i canals fins a arribar al pla. Posem pells de nou per sortir del bosc i remuntar fins al camí de pujada a l'alçada del Salto de la Vieja.

Dijous 8, de nou cap a Linza

Per la nit ha entrat un front càlid amb pluja per sota 1400m. En Joan i en Joanmanel han de marxar, però s'apunten el Toni L. i la Lorena R... Els portem de tapes a Jaca per posar-los al nostre nivell de greixos. Retornem a Linza, on hi tenim feina pendent! També s'apunten en Carles Ll. i la Montse B., i ens trobem per casualitat amb l'Eduard i en PereJoan, i altres amics del Club.

Divendres 9, Petrechema 2.366m
+/- 1.150m, PD, S2.
3h30' pujada, 1 de baixada.

El dia es lleva nevant i amb vent fort. Sortim a fer unes baixades davant del refugi i cap a les 12, veient que comença obrir-se decidim tirar amunt. El fort vent deixa el dia clar i ens dificulta el pas del Recoll de Linza. Anem contra rellotge però avui si que no se'ns escapa!

Després del coll el vent afluixa i la figura del Petrechema ens crida. El darrer tram és a peu, però fàcil. Tenim just a sota les agulles d'Ansabère i tot de muntanyes al voltant: la Mesa de los Tres Reyes, L'Atxerito, el Midi, el Bisaurín...

La baixada torna a ser bona, amb la preciosa llum del sol de tarda i la lluna apareixent rere el nostre cim!

Dissabte 10, Chinebral de Gamueta 2.312m i Mallo d'Atxerito 2.362m
+/- 1.350m, PD, S4.
6-7h de pujada, 2 de baixada, i 14 participants!
No ha estat un somni: de matinada han aparegut en David T., Carme S., Rosa S., Sergi B. i Peter C... que aviat ens enviarà la piada d'aquest grandíssim dia d'esquí de muntanya!

Diumenge 11, Mesa de los Tres Reyes 2.434m (Hiru Errege Mahaia)
+/- 1.250m, PD+, S3.
5-6h de pujada, 2 de baixada.

És el darrer dia i "tossuts" volem completar la feina, tot i el fort vent que bufa. Superem el coll de Linza 7 dels 11 que hem sortit. Descendim sota la Lapakiza de Linzola cap a la Hoya de la Solana, on hi ha un refugi metàlic colgat de neu. El vent afluixa!

Cap al NE remuntem el terreny ondulat i capritxós per tubs i passos molt bonics. El paratge és fantàstic i el cel blau intens!

Abans d'arribar al Coll d'Escoueste girem al Coll de la Mesa. Sols ens queden 100m de cresta nevadíssima que remuntem sense problemes amb piolet i grampons. Som dalt! Hi ha un castell de ferro i vistes sobre muntanyes que ja despedim (molt atractiu i proper el pic d'Anie).

El descens el disfrutem tot i que cal tornar a posar pells per remuntar el Coll de Linza...

En fi, pooooooooooooooont molt ben aprofitat i en bona companyia tot i el temps desafiant!

Ah! i sopar de "cloenda" al restaurant Les Vinyes de Bell-lloc. Tot inclòs, tot molt bo!

Bones traces!!!

Piada - Corronco de Durro 2546m - 03/12/2005

Enviat per Carles Ll.

Desnivell: 1150m des del poble de Durro
Temps: 3h30 l'ascens / 1'30 el descens
Montse B. i Carles Ll.

Aprofitant la nevada de la nit de dijous a divendres, canviem de vessant en busca de la neu que no ha caigut a la Vall d'Aran. Dia radiant, neu en totes les cotes i en els teulats de Durro.

Hi han un pam i mig de neu en sortir del poble. Traça feta el mateix dissabte per uns nois de Pont de Suert. Itinerari fàcil i prou evident. En les pales que porten al llom (sota el Pilaret de Xespal 2300m) trobem alguna placa inestable a sotavent que assenta al nostre pas. El llom està ventat i a estones gelat. Arribem al cim sobre un mar de núvols al sud. Temperatura d'hivern però sol radiant.

Descens pel mateix itinerari fins al planell de Pontirons, on seguim aquest cop pel marge esquerre fins arribar al poble pel camí de St. Quirq.

Bones traces.

Pic de l'Infern 2869m, Pic de Freser 2835m i Bastiments 2883m - 3/12/2005

Enviat per Roger Ll.

Ramon i Roger, +/- 1200m.

Deixem el cotxe al pk de Vallter 2000.

Neva, venta i fa fred, però la previsió diu que s'ha d'obrir el dia; i sí, s'obre abans d'arribar al coll de la Marrana. Flanquegem intentant perdre el mínim d'alçada per anar a buscar la Coma de l'Infern, que ens durà fins el coll. Amb grampons fem el Pic de l'Infern, i carenem per fer el Pic de Freser i el Bastiments per l'aresta oest.

Iniciem el descens coincidint amb la posta de sol, la pala i les pistes per nosaltres sols.

Dia de sol, fred i vent, bona visibilitat. Neu ventada, pols i dura, la pala del Bastiments amb algunes pedres, però bon gruix de neu a tot el recorregut.

Piada - Cambra d'Ase, 2711m, 27/11/2005

Enviat per Roger Ll.

"No renunciïs mai als teus somnis, li havia dit el vell monarca."Segueix elssenyals".

L'Alquimista. Paulo Coelho.

Cambra d'Ase, 2711m, 27/11/05, Eli, Aureli, Gemma, Santi i Roger.

+/- 911m.Deixem el cotxe al pk de l'estació d'esquí i, aprofitant que encara està tancada, pugem per les seves pistes i després pel llom, per fer el cim. Descens pel mateix camí. En els primers 150m de desnivell trobem neu ventada. Però la nevada recent i el fred viu ens havien preparat un regal en forma de 30-40cm deneu pols des dels inicis del bosquet fins arribar al cotxe. Dia de sol i fred.

Molt bona esquiada en molt bona companyia

Piada - Bastiments 2881m - 27/11/2005

Enviat per Belen A.

Jérôme, Belén i dos amics: Pedro i Pere.

Bon inici de temporada!

Gràcies per la Piada del Bastiments de la setmana passada. Ens vafer entrar moltes ganes d'encetar la temporada, i ens va donar la idea de fer el mateix itinerari. No vam ser els únics, perquè quan vam arribar cap a les 9 del matí al pàrquing de les pistes de Vallter2000, hi havien més esquiadors de muntanya que de pistes!!!!

Encara que les previsions de temps no eren gaire bones pel cap de setmana, el diumenge feia sol, i comencem a pujar en espera sobretot de l'evolució del vent, que bufava a ràfegues una mica fort. Per sort cap al migdia, havent passat el Coll de la Marrana, el vent es va calmar, i podem enfilar l'ascensió de l'última pala,que semblava una processó de gent.

Us podem assegurar que el camí no tenia pèrdua!

La neu bastant bé, força neu pols amb zones una mica més dura (pel fred). Les cares nord sí que estaven més pelades pel vent.

A la baixada es va aixecar bastant més el vent, però ja estàvem arribant... Acabem baixant per les pistes de Vallter, molt tranquil·les. Acabem amb molta il·lusió aquesta primera jornada d'esquí, i encara arribem a temps de fer un bon àpat a un restaurant de Setcases.

Això no ha fet més que començar!

Piada - Fontlletera i Balandrau 2545m - 27/11/2005

Enviat per Xavier D.

Aprofitant la nevada que ha deixat vallter en bones condicions vam tornar-hi. vam deixar el cotxe a un parell de km del torrent de la fontlletera. enfilem el llom, mes llarg del que sembla i pugem fins al pic de la fontlletera. a uns 50m cal posar ganivetes. Magnifica visio de la vall de coma de vaca. el vent a fet de les seves i el llom del puigmal per fontalba està pelat (la setmana passada estava vent blanc). el bastiments també es veu pelat del llom pero hi ha força gent. la pala del costabona segueix ben blanca.

Fem slalom entre pedres i neu dura fins arribar al coll del 3 pics. ganivetes pells i cap al balandrau pel llom ventat i glaçat. La pala final tambe amb algunes pedres. Baixem cap al torrent de la font lletera enganxantneu pols, granulada, crosta i glaçada. finalment, arribem al torrent i arribem fins el cotxe.Fred, sol i venti només dues persones i un gos. el bastiments com sempre,força gent

Manifest de la FEEC sobre els rescats en zones de muntanya

Enviat per Pilar V.

Penya, Com a continuació de la xerrada dels pompiers dera Val d'Aran, aqui teniu aquesta noticia apareguda a la web de la FEEC ........... comença la polèmica ! Cofirmo el que diu la meva tocaya-germaneta pilijusto, el virus de l'esqui de muntanya JA ENS HA PICAT !!!!! VISCA !!!!!!!! el yahoogroups ja crema .......... només falta més pols blanca !!!!!!! bones traces pili V.

Manifest de la FEEC sobre els rescats en zones de muntanya
El Govern català ha presentat al Parlament de Catalunya el projecte de les mesures financeres que acompanyen al també projecte de pressupostos del pròxim any 2005.

Entre les mesures proposades s'inclou una nova taxa que s'aplicarà als rescats en zones de muntanya, quan sigui a causa de conductes imprudents o temeràries.

En relació a la proposta, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), com a màxim representant de les més de 300 entitats excursionistes catalanes i de més de 21.000 esportistes federats que practiquen els esports de muntanya.

MANIFESTA PÚBLICAMENT:

Primer.- Encara que no sigui tasca de la federació valorar la procedència de l'establiment de taxes que gravin els serveis públics, volem denunciar el greuge comparatiu que patirem, com a catalans i com a muntanyencs, si quedem sotmesos al pagament dels rescats.
Com a catalans el greuge es posa de manifest quan prenem en consideració que els nostres veïns d'altres comunitats en cap cas han de pagar el rescat i, a més a més, està a càrrec de la Guardia Civil que la paguem entre tots.

Com a muntanyencs ens creiem discriminats ja que tan sols es preveu el cobrament dels rescats en "zones de muntanya" i no en altres espais de la nostra geografia on es poden produir les mateixes situacions "imprudents o temeràries" (mar, platges, rius, torrents, pantans, coves, avencs, etc.).

Segon.- No podem acceptar de cap manera que l'amenaça de cobrament dels rescats ens dificulti tant la pràctica individual del nostre esport, com el desenvolupament de les activitats socials de les nostres entitats. No es pot oblidar que som esportistes i els primers interessats en que la pràctica del nostre esport es faci en les màximes condicions de seguretat.

Tercer.- Denunciem que la manca de precisió en que es proposa l'establiment de la taxa no permet una distinció clara entre l'esportista que vol assolir una nova fita, que sempre té un risc, i desgraciadament pateix un accident, i la persona que sense cap preparació accedeix a la muntanya. Qui i com determinarà l'existència de "conductes imprudents i temeràries"?.

Quart.- Som conscients que els serveis de rescat han d'intervenir massa sovint en situacions originades per persones que van a la muntanya sense la preparació i equipament adequat, en circumstàncies que es podrien resoldre amb uns mínims coneixements.

Creiem que per evitar aquestes intervencions motivades pel desconeixement i abús, s'haurien de realitzar campanyes de sensibilització i prevenció dirigides especialment a les persones que no són practicants habituals de les activitats a la muntanya i que ocasionen la majoria de les intervencions dels equips de rescat.

Per a la realització d'aquestes campanyes ens posem totalment a disposició de l'administració.

Cinquè.- La prevenció d'accidents en la pràctica dels esports de muntanya s'ha de fonamentar en la formació dels practicants. Aquesta ha estat una tasca constant de les nostres entitats i federació, i és actualment la nostra principal preocupació i objectiu. Lamentablement no sempre tenim facilitats per tirar-la endavant i en aquest moments topem amb una normativa legal que dificulta a la federació la formació dels instructors voluntaris de les entitats.

Per aquests motius,

DEMANEM

1.- Que s'estableixin les corresponents mesures per tal que el possible cobrament dels recats no afecti als esportistes federats practicants dels esports de muntanya i es clarifiquin les situacions en que es podrà aplicar la taxa.

2.- Que regularment es facin campanyes preventives informant dels riscos d'afrontar les activitats a la muntanya sense la preparació física i la formació tècnica adequada, i de la necessitat d'informar de les condicions adients per a la seva pràctica. Campanyes dirigides especialment a les persones que no són practicants habituals.

3.- Que se'ns facilitin les eines per ajudar-nos en la nostra tasca formativa dels esportistes que volen practicar els esports de muntanya amb la preparació tècnica adequada i les màximes garanties de seguretat, única forma de minimitzar els accidents de muntanya.

Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
(11/11/04)

Piada - Costabona 2464m, 20/11/2005

Enviat per Xavi D.

Per assegurar la neu també optem per la zona de vallter però més cap a llevant, així que anem al costabona. Pugem per la pista de Setcases a Espinalvell fins al mateix coll. La pista és força neta però ja hem vist la pala cimera abans d'arribar a Camprodon.

Preparem les eines i pugem sols pel llom, només una parella que puja amb raquetes. Veiem que la neu esta força bé, un pel primavera per la part de dalt. Descens de la pala cimera en perfectes condicions i després flanqueig pel llom. llàstima que havíem començat a les 12 sinó encara hauríem repetit.

La cara sud del Massís del Canigo també fa molt bona pinta. Neu a partir de 2000m

Una bona alternativa a la romeria del Bastiments

Xavi

Piada - Bastiments 2881m, 19/11/2005

Diego, Eli R., Aureli M., Ricard M., Roger Ll., David T., Àlex M., Berta A., Jaume J.

A la fi! I en teníem de ganes!

I tot ha acompanyat: el temps amb un sol radiant i una temperatura hivernal, sense vent! que és d'agrair a Ullldeter, i la neu! n'hi ha més que no ens pensàvem: entre 50 i 60 cm, sense pedres, una mica transformada a estones però d'aquella que et fa gaudir en la pala del cim i en les zones més obagues.

Del Bastiments no cal explicar massa: la pujada de sempre, i més possibilitats en el descens on ens hem despenjat per alguns dels canalons que hi ha abans del Coll de la Marrana.

Dalt del cim, cava, un glop del licor de berbena d'en Diego (gran debutant d'avui!) i discursos, sermons amb benediccions, rituals i bons auguris per la temporada que comencem.
Records també pels que no hi han pogut ser. Però la neu no en l'hem acabat i en tenim molta per endavant!
L'àpat a Ca la Núria de la Roca: arrossos de muntanya (algun de mediterrani), canalons farcits de bolets i un dels estómacs remenat...

Bones traces i bona temporada!

Piada - Això s'acaba...Pica d'Estats per Pinet 11 i 12/06/2005

Enviat per Eloi F.

Pica d'Estats i Montcalm. Bernat S. i Eloi F.

Volent fugir de les agromeracions de Benàs hem anat a l'Arièja... per acabar entenent perque va tanta gent a acabar la temporada al Massís de Maladeta. Ahir sortiem a quarts de 12 del matí del pàrquing de L'Artigue amb la intenció d'anar a dormir al collet entre el Verdaguer i la Pica però uns núvols cada vegada més gruixuts ens van aconsellar aturar-nos i fer nit al refugi de Pinet, guardat, acollidor i amb bon ambient. Els esquís ens els haviem posat uns 50 m. abans del refugi, després de portar-los uns 1.000 m. de desnivell a l'esquena.

Els xàfec, que avui descobrim que ha sigut enfarinada per damunt uns 2.800 m., és intens i amb pedregada; s'agraeix el refugi. Avui sortim ja en esquís des del refugi però els hem de traginar un parell de trams, un per baixar a la Valleta de Barz i un trosset entre l'estany d'Estats i l'estany de Montcalm. Després ja en esquís entre el coll entre el Verdaguer i la Pica i caminet-grimpadeta fins el cim. Vista força calitxosa però encara distingim pales de neu discretes al Certascans, al Font Blanca,... Poca neu en general.

Baixem un tros i ens animem a pujar al Montcalm a peu. Des del coll de Riufred es veu la vall de Riufred amb força més neu que la que hem pujat però segurament els forts pendents que cauen damunt Solcén ja estan nets.

De baixada la neu està prou bona. Acabem la temporada arran de l'aigua de l'Estany de Pinet, amb alguns aplaudiments de la molta gent que ens veia baixar la última pala des del prat que hi ha davant el refugi.

Nova carretejada d'esquís i arribem al cotxe amb els primers trons i les primeres grans gotes d'una tempesta ja gairebé d'estiu.

Eloi.

Piada - Pic de Néouvielle 3091m - 05/06/2005

Enviat per Rosa S.

Encara es port esquiar al Pirineu!

Dijous i divendres increpo als esquiadors, molts han penjat ja els esquís i els han canviat pel banyador i la tovallola o per la excursió a peu. El Jaume i la Berta surten divendres a les 7 de la tarde cap a Neouvielle en una carrera que a mí m'esdeve massa estressant. Tento a la gent amb lo de l'esquí pero ningú s'anime. Així que'em dic: "...dons m'en vaig!".

I dissabte surto cap a Neouvielle jo també.

Després d'un vivaquillo vora el llac d'Aubert _on també hi ha un petit refugi al costat de la carretera, molt oportú en cas de mal temps_ , hem llevo d'hòra pero sense passam, a les 5:20.

Per anar a fer el Neovielle i el Turon de Neouvielle des d'aquí cal travessar la presa per sobre el mur i després sencillament anar seguint el camí fitat que primer puje i despréstombe a la dreta travessant l'aresta rocosa que baixe del Ramoung. Just devall d'aquest pas comence la neu (1 h. a peu). Des d'aquí ja veiem en frot la brecha Chausenque, on anirem si volem ferel Turon de neovielle, o ens decantarem a l'esquerra i seguirem aquestavall si volem fer el Neouvielle. Avui aniré a fer aquest darrer pic. La ruta normal d'hivern per fer aquest cim es diferent de la d'estiu, ja que la sencilla canal de roca que trobem al estiu, al hivern esdevé una pendent molt dreta de neu, i es més fácil accedir remuntan una aresta de roca que hi ha més a la dreta. Deixem els esquís i fem els ultims mètres de neu a peu, entrem a la roca i anem cap a l'esquerra, fins qu'arrivem en un punt en que hi han dos posibilitats:

a) A la dreta tenim l'accés a l'aresta, amb unes roques que semblen llises i té una pinta molt aérea.

b )A l'esquerra ens possem en una canal més acollidora pero que té un pas com de tercer grau. El sentit comú, que de vegades no es el més encertat, ens incline cap ala segona opció, i per aquí pujem amb feines tota la penya que hi som allí.

Després al baixar hem trobo amb uns vascos que acaben de desgrimpar l'aresta i hem diuen que per allí es més fácil. Aquesta es l'aresta a la qu'es refereix la resenya del llibre Pirineu en esquís de la editorial Desnivel, que la descriu com "una arista aérea pero fácil", dons l'altre pas de fácil no en té res.

Una vegada a dalt esplèndides vistes del Mont Perdut i les Tres Sorores, ademés d'altres. A la baixada flanquejem a l'esquerra i arribem a una divertida pala molt pendent, a l'estil de la pala de la Fontblanca pero més curta. Tiro avall deixant de banda la bracha Chausenque perque avui no vull fer tard i passo de fer el Turón de Neouvielle. La neu está bòna i es gaudeix. Pero finalment fer només el Neovielle trobo que quede curt per omplir una jornada.

Son 900 mts. de desnivell (llac Aubert 2.150 mts., pic de Neouvielle 3.091). Us aconsellaría fer primer el Turón de Neouvielle y després el Neouvielle per no trobar aquella pala gelada i poder disfrutarla. No m'ha sapigut greu haver conduit 700 Kms. aquest cap de setmana per fer aquesta excursió. La neu está millor ara que a principis de temporada;

animeu-se, encara os quede una oportunitat.

Bones traces i ben dretes.

Piada - Turon de Néouviellle 3035m, per la Breche de Chausenque 5/06/2005

Enviat per Cris A.

Josep, Ramon, Àngels, Dani, Cris.

+/-1.200m; 4-5h pujada, 1h de cresta, 2h de baixada.

A quarts de 6 de diumenge, amb les primeres clarors, sortim del pàrquing d'Aubert, amb els esquís a l'esquena fins la Bretxa Barris. Foquegem fins l'altra Bretxa, la Chausenque, fins on ens ha seguit un despistat que volia anar al Neouvielle.

Baixada a l'altra vessant amb esquís a l'esquena, primer amb pedregam, després neu molt dura! Es veuen alguns muntanyencs (no tots esquiadors) provinents del Refugi de la Glère. Passant sota el Pic de Neouvielle, arribem a l'olla de sota el Turon, on el flanqueig és delicat per la duresa de la neu i decidim fer la pujada més a la dreta, per un tram mixte però més segur.

Darrer pendent suau, deixem esquís en un collet i ens enfilem fins al cim, on mengem i gaudim del paisatge en un dia ben assolellat. Ens "desenfilem" per la cresta sud-oest per fer el Reboul-Vidal (3.007m) una bonica i entretinguda desgrimpada per terreny pràcticament net de neu.

Tornada al Turon, al collet, treiem pells i avall, procurant no perdre alçada per fer més curta la remuntada a la Bretxa Chausenque. Tot i l'hora tardana, la neu es manté prou bé, millor a la glacera de Maniportet i més pasteta els últims metres abans de descalçar esquís per darrer cop -avui i aquesta temporada- i desfer el camí per verds i riuets fins la presa d'Aubert.

Salut!

Piada - Turon de Néouvielle 3035m, per la Breche de Chausenque 4/06/2005

(sortida del Cicle d'Esquiadors de Muntanya del Club Excursionista de Gràcia)

+/-1.200m; 3-4h pujada, 2 de baixada.

Dificultat: PD, S3 (encara que les condicions de la Breche Chausenque poden augmentar el nivell, en condicions més hivernals).

Deu mil persones al parking del Lac d'Aubert (2.160m), però matinem més que la gent (9.997 persones) que van al Néouvielle, i fem el recorregut en una preciosa tranquilitat, mentre el dia s'aixeca deixant un mar de núvols a la vall.

Hi ha menys neu que ara fa un any, i no ens calcem els esquís fins al pas que hi ha a la cresta rocosa que baixa del Ramoun (45min). Just davant, apareix la Breche de Chausenque, on hi arribem amb poca estona, amb les darreres llaçades per fort pendent. El pas, a 2.790m, ens permet accedir al Turon per una via diferent de la normal, estalviant-nos 150km de cotxe i una bona caminada fins el Refugi de la Glère, que veiem emergint per sobre la boira.

Descendim al vessant oest: 50m a peu (sense neu), des d'on iniciem un flanqueig amb esquís sense perdre massa alçada, per sobre del llac Vert (avui del color turquesa que té el glaç "gran reserva" quan esf on).

Sota l'ombra del Neouvielle, creuem altres llacs i entrem a la glacera de Maniportet que remuntem fins a la pala somital. Darrers 50m a peu per arribar a les dues fites dalt del cim. Bandes de núvols ara tapen,ara destapen, el Long, el Campbeil i el proper pic dels TresConsellers...

Abans de les 10 ja estem baixant per la Coma Estreta. Bones sensacionsper un terreny fàcil d'esquiar i amb precioses vistes dels llacs i espadats rocosos dels costats.

Només ens resta tornar a posar pells per pujar la bretxa, i iniciar una nova baixada creuant esquiadors que pugen...

I d'altres cegesquiador@s hi pujaran diumenge...

Bones traces!!!

Piada - Maladeta Oriental 3308m i Aneto 3404m - 28 i 29/05/2005

Enviat per Carles Ll.

Lali (telemark) i Carles.

Arribem dijous al vespre i vivaquegem a peu de cotxe.

Divendres fem la Maladeta (3308m. +1420m/-1210m. 5h l'ascens/ 1h el descens). Calor important. Practicament només glaça en les cotes més altes, es nota molta diferència en la qualitat de la neu respecte el dissabte passat. Potser som una quizena d'esquiadors entre Aneto i Maladeta. Sortim a les 5'30 AM. Ens calcem els esquis a 15 minuts del cotxe. Canal somital amb neu tova, sense dificultats. El descens amb neu bona a les parts altes (un xic dura) i baixes (molt transformada). A la part mitja costa més d'esquiar (les fustes "s'encarrilen" molt més). Migdia, tarda i nit reposant al refugi de la Renclusa.

Dissabte fem l'Aneto ... i sembla que no som els únics que hem pensat en fer-lo avui!
3404m. +1300m/ -1520, 4'30 l'ascens/ 2'30 el descens. Temps encara excelent, bona visibilitat i menys calor que el dia precedent. Passem pel portilló superior i fem cim a quarts d'onze. El descens en les mateixes condicions que el de la Maladeta. S'arriba esquiant fins als Aigualluts havent de treure els esquis en 1 ocasió.

Netejar les botes, desar els esquis a la funda, plegar bé les pells, ... això s'acaba. No més viratges enguany. Com sempre, un plaer esquiar amb vosaltres. Una abraçada a tots. Fins la temporada que vé, esquiaires!!

Carles

Piada - Pic de Broate 2705m per la Vall de l'Artiga - 29/05/2005

Manel C., Berta A. i Jaume J.

Dissabte: +600m (2h); Diumenge: +905m (3h)/ -1.505m (3h)
Dificultat: PD+, S3 (a la primevera es fonen les estrelletes: aquest cim en ple hivern pot ser força difícil)

Tocava sortida de Cicle i, tossuts, encara que era lluny (270km des de Barcelona) ens en hem tornat a l'Ariége, al poble de l'Artiga, en el mateix punt on neix el sender que puja al refugi de Pinet.

Dissabte, amb les darreres llums de la tarda i amb els esquís a l'esquena hem remuntat el curs del riu de l'Artiga des del poble a 1.200m fins a l'orri de Mespelat a 1.800m. Aquesta part del recorregut és la mateixa que vàrem fer servir fa 5 mesos per pujar al Ròi de Bassiès. El camí està molt ben marcat amb marques grogues, i s'enfila pel costat oposat a la Pica. Entre els 1.400m i 1.600m una allau descomunal serveix de "pont" per creuar el riu, que baixa fort.

L'orri de Mespelat era cobert de neu fins la teulada, i sort de les pales... Un cop dins.. ambient auster (fins i tot amb el vi que hem trobat: avinagrat...) i lloc justet pels tres. Hem dormit, però, millor que fent bivac dons tota la nit ha bufat el vent.

No hem matinat gaire: a les 7 tiràvem amunt, ja amb esquís als peus des dels 1.800m!

S'ha de seguir el torrent, passant uns altres orris, fins als 2.200m, on es gira al sud i per pales dretes s'entra a una coma sota el pic. Es deixa a la dreta la bretxa de Salibarri i es remunta a un collet més a l'esquerra. Sense canviar de vessant es flanqueja cap a l'est per anar a buscar una canal evident. A 2.650m hem deixat els esquís i hem remuntat a peu, per bona roca els darrers 50m fins la carena, i d'aquí 5min al cim.

Cap al sud la Pica i el Sotllo encara tenen neu (esquiables encara un parell de setmanes des de Pinet o des del Refugi de Broate). Sorprenentment, cims amb orientació sud a la mateixa vall de l'Artiga encara tenen molta neu! Es veuen esquiables des dels 1800-1900m el Puntussan, la Punta Encorbada, el Port de l'Artiga i el de Lladorre.

I el descens?

Doncs costa de creure amb aquestes calors, però l'hora (10 del matí) i orientació N ens han ajudat: mantell molt compactat, amb uns ditets de neu primavera, rapidíssima, fantàstic!

Bones traces!!!

Piada - Tuc de Marterat, 2665m, 29/05/2005

Enviat per Sergi B.

Participants: Cris i Sergi
+/- 915 m (3:45 h pujada, 1:30 h baixada)

Després de dormir al Refugi de la Pleta del Prat (4 persones en tot elrefugi), a les 6 h del matí comencem a fer les primeres passes des del finalde la pista de la Pleta Palomera direcció l'estany del Port. En menys de deu minuts ens calcem els esquís i anem enllaçant les pales i llengües de neu, amb dos petits trams amb els esquís a les mans, fins arribar a l'estany. Travessem l'estany pel seu marge esquerre i ens enfilem cap a la Collada de la Roia, desfem uns metres per la vessant francesa per remuntar fins el Port de la Lleia i des del Coll, a peu i sense neu, per una canal atarterada finsal cim. El descens pel mateix itinerari i des de la Collada de la Roia fins l'estany enllacem unes giragonses fantàstiques amb neu totalment transformada però prou dura (encara era d'hora) per disfrutar de valent. En tot el recorregut no hem vist ningú, només ens ha acompanyat un ramat d'isards amb els seus petitons. Si algú vol anar per aquesta zona (alta vallde cardós, Montroig, Ventolau,...), li recomano no portar esquís, per la setmana vinent no crec que estigui esquiable.

Salut

Sergi

Piada del Petit Vignemale 3032m, 14 y 16/05/2005

Enviat per Rémi.

Laura, Sonia,Carles y Rémi.

Día 1. Después de un largo viaje cruzando el Valle de Arán, la Haute-Garonne y les Hautes-Pyrénées, llegamos a Cauterets y Pont d'Espagne (1500m) donde cogemos el telesilla del lac de Gaube par ganar tiempo y ahorrar fuerzas ya que toca caminar hasta el refugio des Oulettes de Gaube. Tenemos sol pero las nubes que pasan encima de nuestras cabezas nos dejan una temperatura suave y agradable para subir y en 3 horas llegamos al refugio (2151m)... no se ve la cara norte del Vignemale, tapada por la niebla!!!

Son las 6 de la tarde, guardamoslas cosas, preparamos las mochilas para el día siguiente, cena a las 7h, desayuno a las 5 de la mañana, tothom al llit... NO! por fin aparece la muralla, gigantesca, majestuosa... piel de gallina, fotos, sueños!!!

Día 2. Suenan los despertadores, desayuno, dos frontales en el Couloir de Gaube, ritual de la preparación, cruzar les Oulettes du Vignemale y por fin foquear, primero sobre un campo plano dirección el glaciar des Oulettes. Ha hecho frío durante la noche y ponemos las cuchillas para superar la fuerte pendiente que nos lleva cara a cara con el glaciar del Petit Vignemale. La hourquette d'Ossoue ya se ve, el terreno se hace un poco más suave pero vuelve a subir fuerte al llegar al collado: 2734m - 9h de la mañana. A 500 m el refugio de Bayssellance y el camino para la Pique Longue. Hace mucho aire y el macizo del Vignemale se está tapando otra vez bajo la niebla, preguntas, dudas... Cambio de planes: intentaremos el Petit Vignemaley volveremos el año que viene, o antes, a la Pique Longue.

Atacamos las últimas pendientes con un fuerte viento y coronamos el petit Vignemale envueltos en una niebla que nos impide cualquier vista, 3032m - 10h30 de la mañana, hay que volver!

Nieve dura, disfrutamos de la bajada... y de una buena cerveza en terraza del refugio. Nos queda toda la tarde para contemplar la cara norte que ahora se deja ver.

Rémi

Piada - Maladeta Oriental 3308m i Aneto 3404m

Enviat per Carles Ll.

Desnivell: 1800m
Horari: 7h15

Una piada més al Massís. I més que se'n faràn. Hi érem Déu i sa mare.

Matino i em planto a Benasc amb les primeres llums. Son les 6'30 i surto de l'aparcament. Em trobo amb la Pili i la Carme a punt de sortir, sincronització absoluta per casualitat. Començem a pujar plegats fins la Renclusa. Hi ha molta gent, i el dia esta mig tapadot amb nuvols alts. Faig a bon ritme la pujada fins el coll de la rimaya. Neu dura però no calen ganivetes. Grampons, piolet, els esquís a l'esquena i cim de la Maladeta Oriental a les 9'10.

Crestejo en direcció a la Punta Abadias. Es un tram no gaire llarg. Primer a tota cresta, després cal vorejar els gendarmes pel vessant Creguenya fins trobar un corredor de neu per arribar de nou al fil. Hi han fites, desgrimpades de roca i neu, també pati. Arribo al collet a les 10'00. Descens amb esquis cap el Coll Maleït i flanqueig cap a la traça de l'Aneto. Coll de Corones i canvi de vessant. Flanqueig descendent amb esquis fins la base del corredor Estasen. De nou esquis a l'esquena i corredor amunt. Una ultima grimpada per la cresta de Llosas i Aneto (sense creu) a les 11'50.

El descens per la glacera molt bé al principi, però la neu esdeve menys esquiable rapidament. Abans d'arribar al Aigualluts em retrobo amb la Carme i la Pili, i plegats arribem als cotxes (13'45) amb un somriure de orella a orella. Que bonica és la muntanya!

Bones traces!

Piada - ............ Més ............. Aneto 3404 21/05/2005

Enviat per Pilar V.

Ascensio via clàssica a l'Aneto 3404

Participants: Carme i Pili

+/- 1.550 m (4.30 h pujada, 1.30 h baixada), PD+, S2-S3

Altres esquiadors per la zona: Carles Ll., César S. (el meu cunyat en un altre grup), amics de la Carme cap a les Maladetes, Montse i Kike del CSIC .................... per alguns, potser és la despedida de la temporada (.............. Mai se sap .....pero !!)

................. Passat alfarràs ens vàrem creuar en cotxe amb l'expedició de diumenge !!!!!!!!!!!
No piaré més tecnicament doncs és la ja més que coneguda via clàssica de romeria !
Despres de deliberacions divendres i veient les previsions incertes i alguns compromisos per diumenge decidim sortir una "avançadilla" divendres per fer la clausura de la temporada! Arribem passada mitjanit al pla de Besurta i fem un excel·lent bivac, a les 4.30 ja se sent trajinar ................ Noslatres hem decidit domir una mica més ........... Quan ja estem llestes amb la motxilla a l'esquena pensant que fem tard apareix el Carles entre els cotxes !!!!!!! Enfiem amunt 5 minuts a peu cap a la Renclusa i la Carme ja es troba uns coneguts! En Carles dedeix que te ganes de cremar i amb les "botes de 7 leguas" que porta i les gambades que fa comença la seva original ruta .............. (ja farà piada !!), el perdem de vista i no el retrobem fins finalitzar el descens a aigualluts. Nosaltres amunt seguint la romeria de gent , veig un grup amb una persona amb la taula de snou a l'esquena ............ Cesar ? Si, si, ja trobem el que faltava, son els de l'hospitalet que han sortit de la Renclusa! Van al ritme de pasdeguia i despres de 4 paraules continuem pujant a bon ritme, xerrant i tot ............ I ens passem el portillon superior !!!!!!!! On som ? Com pot ser ? En un flis-flas fem la glacera i ja som a l'avantcim ! Pas de mahoma i ............... On és la creu ? No hi havia estat des que la van treure o va caure !

Iniciem el descens ....................... Si, potser ens ha faltat matinar mitja hora ...................... Però disfrutem de la excel·lent baixada !

Esperem als cotxes la resta de coneguts dispersos, decidim anar a una pizzeria de Benasc i fem el reagrupament ! Uns tornem a casa, altres encara van a fer un suís a la pastisseria i d'altres tanquen negocis ! Tothom content i satisfet per la feina feta !!

Ara ja només queda repassar i preparar el material per la propera temporada ............ !!!!!!!!!

BONES TRACES !

Piada - Aneto, 3404m - 22/05/2005

Participants: Daniel, Rosa, Jaume i Berta.

+/- 1.550 m (5 h-6 h pujada, 2 h baixada), PD+, S2-S3.

Tot i que la idea inicial era fer bivac al cim, degut a la meteo decidim fer el bivac al costat del cotxe. I ben fet!! perquè les menys de tres hores que hem dormit ha estat plovent!!! cal destacar que estem contents de veure que les fundes de bivac funcionen molt bé..........

Hem tingut la sensació de ser els últims en arribar i els primers en desmuntar el campament.....Sense més pluja, a dos quarts de quatre sortim de La Besurta i a 2000 m ja ens calcem els esquís. Passem per La Renclusa i no se sent ni una ànima. De fet, fem tota l'ascensió sense veure gent.

Passem pel Portilló Superior i un cop a la glacera tenim una grata sorpresa: la pluja de la nit és NEU POLS aquí dalt!!!


La sortida del sol és tot un espectacle de llums, entre núvols i boirines. Un cop al Coll de Corones ens atrapa la boira, que ens acompanya fins al cim. El Pas de Mahoma presenta un aspecte hivernal, degut a la nevada, però segueix tenint bones preses on agafar-se (per sort, és d'aquells passos que no canvia amb els anys!). Fem cim que encara no són les nou del matí i abans de començar la baixada se'ns obre el cel i disfrutem del paisatge, podent fer una esquiada amb neu pols fins a 2700 m del tot inesperada. A partir d'aquí, la neu sembla nata......però és divertit!!

Tot i algun moment de treure i posar esquís, només caminem uns 10 min fins arribar altre cop al cotxe.

Estem tots molt contents; després de notar la pluja com queia durant la nit, poc ens pensàvem que podríem assolir el nostre objectiu.

Molt recomanable un restaurant que està a la sortida de Benasc, La Parrilla, on ens van servir un sopar boníssim, però que gairebé no va donar temps de pair..... (Àlex, quin xuletón!!!).

Daniel, gràcies per la teva "insistència"!!! a veure si la propera temporada en fem d'altres, tan o millors que aquesta!

Bones traces !!!

Piada - Grand Paradiso 4061m - 15/05/2005

Enviat per Cris A.

Alps - Vall d'Aosta (Itàlia)

Data: 15-05-05

dissabte +800m (a peu),

diumenge +/- 1.330,

dilluns -200m (amb esquís) / -600m (a peu)

Thaís, Andrea i Cris.

Sortida divendres tarda de Barcelona, dormim prop de Valence en un "hotel-automàtic" i dissabte fem el que ens queda de camí, plovent i tapadíssim, alhora que l'Andrea s'acosta a la vall d'Aosta des de Freiburg. Trobada a migdia a Pont, on mengem i carreguem motxilles per pujar al refugi Vitorio Emmanuelle II. També arriben els membres de l'altra expedició catalana que han anat a Ginebra en avió.

Pujant les esses que fa el camí amb els esquís a l'esquena arribem a suar la gota, ja que contra pronòstic acaba lluint el sol. Només els últims metresabans del refugi hi ha neu contínua al camí, no val la pena foquejar. Sopar abundant, descans i a dormir, que demà toca matinar força.

Esmorzar a quarts de 5 amb una gentada que va sortint en processó cap al Paradiso, alguns d'infanteria", però la majoria amb esquís. Pujada per neu majoritàriament dura, on el pendent es redreça calen ganivetes si no es vol patir. Cel ben net, a uns 2.600 comença a tocar-nos el sol, però tot i així fa un dia fred (es gela la boquilla del Camelback!). Comptem més de 70 persones vagarejant per la muntanya; quan som davant la part més impressionant de la glacera i abans d'albirar la cresta que duu al cim, ja n'hi ha que baixen fregant la neu sorollosament.

Després de més de 5h d'enfilar-nos, deixem esquís prop del coll i ataquem l'últim tram amb piolet i grampons. Merder de gent que va i ve, alguns encordats en grups grans, que obliguen a fer torns. No ens cal fer servir la corda que portem, en el tram més delicat ens assegurem a un cordino que hi ha instal.lat i fem cim!!! ja queda menys gent, coincidim també amb uns altres catalans que pugen des del refugi Chabod i ens informen que el Barça ha guanyat la lliga. L'espectacle al voltant és superb i la nostra satisfacció també!

Després de badar i badar, decidim que és hora de lliscar, s'aixequen núvols que amenacen però no arribaran a pujar gaire... a mesura que anem perdent metres, desapareixen darrera els cims. La neu és un pèl dura al principi, però transformada en aquell punt tan fantàstic a partir d'uns 2.800... mmmmmm! quina baixada!!! prop del refugi ja més pastosa, però es deixa fer bé. En total gairebé 1h de descens sensacional.

Ganyipada i cerveseta a la terrassa, retrobada amb els més ràpids, tarda assolellada i mandrosa fins a l'hora de sopar, a les 7, en què estem en un ambient molt més familiar que ahir, ja que moltíssima gent ha marxat.

Dilluns sona el despertador a quarts de 7, l'esmorzar matiner ja ha acabat i l'altre és massa tard, així que tirem del menjar que ens sobra. Un cop llestes, seguim les traces dels esquiadors d'ahir des davant del refugi, creuant el llac, per apurar la neu i no haver de carregar esquís a l'esquena durant tants metres, però la neu és crosta fastigosa i provoca nombroses caigudes, bufff! quan s'acaba creuem el riu i recuperem el camí per on vam pujar dissabte, que amb una bona tanda de ziga-zagues ens porta de retorn al fons de la vall.

Hi ha quantitat d'isards que campen tranquil.lament i baix vora elriu unes famílies de marmotes que juguen sota la pluja fina que va en augment. En unes 2h som al cotxe, recollim i després de l'esmorzar-dinar i comiat, emprenem els respectius viatges de tornada, plenes de bones sensacions!...

Salut!!!

cris

Piada Bujaruelo 17/04/2005

Enviat per Rosa S.

Per fer el Taillón tenim dos opcions:

a) Anar per Gavarnie: +cotxe -hores de caminar, o bé, +carretera-muntanya .

b) Anar per Bujaruelo: una patejada més llarga pero amb la recompensa de anar adentranse en l'ambient alpí ascendint primer per un bonic bosc i després per una vall on preveiem una disfrutona esquiada a la tornada.

No obstant conteu-hi aproximadament un hòra a peu fins posarse els esquís. El millor i més estètic seríe anar a dormir al refugi de la Brecha de Roland o Serradets, que en aquesta época está sense guardar, ja que havent parlat amb el guarda per anar-hi aquest cap de setmana ens va dir que'l refugi lliure estave ben acondicionat i que'ns ho passesim bé. Si per cuestions d'horaris, mal temps, etc. voleu fer nit a la 'cabaña deeléctricas' que hi ha pujant cap al coll de Bujaruelo desde España, sapigueu que el terra está plé de neu i que la porta no tanca, s'ha de portar dons el material que creieu adient segons el vostre umbral de fret. Per altra banda, allí on es deixe el cotxe, a sant Nicolás, hi ha un refugi guardat que ara es troba obert.

El desnivell desde el cotxe fins a Serradets es d'uns 1.200 mts., i fins al cim son 1.800. Aquest cap de setmana només vam estirar les cames fins al coll de Bujaruelo, degut a les condicions d'intensa nevada i vent. ¡Una llástima!

En fi, tenim el ferm propòsit de tornar-hi un altra vegada. Si no fes maimal temps llavors no podríem disfrutar mai de la neu i la muntanya seríe un secarral desolador (hem desenvolupat la nostra capacitat d'autoconsolació)

Hi vam ser: Josep Ma S., Ana M., Dani, Angels, Josep C.,Laura, Pilarín i jo mateixa.

Salutacions, amb els millors desitjos de bones traces i ben dretes

Piada Punta Suelza 2973m - 15/05/2005

Enviat per Xavi D.

Participants: Xavi i David

Desnivell 800m

Estat de la neu: Del cim al llac fastigosa. Del llac al cotxe fantastica

Dissabte despres de tornar a la platja em truquen per veure si m'animo a fer una sortideta. Hi ha el partit del barça pero que coi, ja el veurem per la tele a Parzan. Despres del partit enfilem l'infernal pista cap a Ordiceto fins a uns 200m.

L'endema sortim amb esquís als peus (quin luxe al mes de maig), enfilem fins al llac on ens hem de descalçar els esquis 10 minuts. Flanqueig per sota l'espero on trobem la canal d'acces al coll. Pugem fins el coll enmig d'un allau. 50 metros abans ens desclacem els esquís. fem l'aresta fins al cim. El descens de la preciosa pala (semblant a la del estargne) el fem com podem, la neu es trenca per tot arreu. A l'arribar al llac trobem una congesta que ens permet arribar esquiant fins al cotxe amb una neu primavera excelent

Llastima de la meteo que no ens va deixar veure res

Piada Gran Paradiso 4061m i Tresenta 3609m - 14 a 16/05/2005

Enviat per pasdeguia.

Refugi: Vittorio Emanuelle

Zona: Parc Nacional del Gran Paradiso, Vall d'Aosta (Alps Italians)

Participants: Miquel, Manel B., Joan Manel, Joan B. i Ricard

Desnivell Ascens i descens: 2900m

Estat de la neu: Primavera gelada al Paradiso, polç humida al Tresenta.

Dissabte 14 de maig: (Pujada al refugi Vittorio Emanuelle 770m dedesnivell, 2'30h ) Trobada a l'aeroport de Barcelona, ens dirigim en avió a Ginebra, això de fer km en cotxe cansa i ens firem un luxe deprimavera. A Ginebra lloguem un cotxe monovolum i ens dirigim cap a la Vall d'Aosta passant per Chamonix i el Túnel del Montblanc. Plou i esperem que la cota de neu se situi prou baixa com per no mullar-nos. Un cop a Pont, punt on deixem el cotxe a 1950m, ens trobem amb la secció femenina de l'expedició cegesquí: Cris, Ingrid i Adriana.

Uncop carregada la motxilla i disposats a caminar fins el refugi, deixa de ploure. Felicitats doncs a l'organitzador pel detall. Després de 2'30h arribem al refugi, cota de neu 2500m però només en trepitgem una mica, ja que el camí va per la solana. Finalment al refugi fa sol i podem gaudir de la terrassa. El refugi està prou ple, cosa que no impedeix que ens preparin una bona lassagna per sopar.

Diumenge 15 de maig: (Ascensió al Gran Paradiso 1330m de desnivell, 4'30h de pujada i 1h de baixada) Ens llevem a les 4'15h per esmorzar a les 5h, temps estable, fa fred i el gruix del refugi es dirigeix al Paradiso. Arranquem cap a les 5'20h comença a clarejar i la neu està endurida pel fred de la nit. L'ascensió es fa per terrenys suaus, tret d'algunes rampes més dretes que obliguen a possar ganivetes, aquí el que escriu perd una ganiveta muntanya avall refent uns 100 m de desnivell per recuperar-la, cap ales 10'15h arribem a la rampa final del Gran Paradiso, on ens treiem els esquís, només queda pujar per la cresta fins el cim, amb un petit pas assegurat amb una corda, el cim està coronat per una verge (bastant lletja per cert).

Sembla que tothom vol accedir al cim, així que hem de fer virgueries per poder passar tots plegats amunt i avall. El temps és assoleiat, i fred, tant que la neu no s'ha transformat i encara resta endurida durant tot el descens. Ens trobema l'expedició femenina al peu del cim que estan a punt per atacar-lo, nosaltres tirem avall i amb un ràpid descens arribem al refugi a les 11'45h...birres...i tarda tediosa prenent el sol fent temps per sopar a les 7.

El refugi es va buidant i només quedem unes 15 persones en total.

Dilluns 16 de maig: (Ascens al Pico tresenta i descens fins el cotxe,900m ascens i 1650 de baixada, fins el cim 3'30h) Ens llevem per esmorzar a les 5h, som pocs esmorzant, està núvol i ha nevat una mica, preparem el material per fer un niu i no haver de passar pel refugi tornant. Sortim a les 6h, l'ascens és suau fins a la cota 3200, a partir d'aquí hi ha una rampa força dreta, està força núvol i emboirat, neva però no fa massa fred. Arribem al cim a les 9'30h, amb força boira que va i torna.

Iniciem el descens per neu polç humida amb poca visibilitat, ara neva més fort, recollim el material deixata mig camí i aprofitem les darreres pales de neu fins a la cota 2500, on ens treiem els esquís i reseguim el camí de baixada del refugi fins al cotxe. Arribem a Pont a les 11'45h, per sort ha deixat de ploure durant tot el descens. Després d'un bon àpat a Pont, retornem a Ginebra per agafar l'avió.

Per a alguns de nosaltres ha estat la darrera de la temporada amb una bona esquiada.

Pasdeguia

Piada del Pic Lustou 3023m - 14 i 15/05/2005

Enviat per David T.

El Pic de Lustou és un cim de 3.023 metres situat prop de la Vall de Rioumajou (França). Degut a que és un cim aïllat de la resta de 3.000s dels Pirineus, és poc freqüentat pels esquiadors i muntanyencs.

Dissabte al mig dia, varem prendre direcció cap a les valls de Rioumajou. Arribats a les 19h, varem posar-nos a sopar a unes taules de picnic tot regant l’àpat amb collita del 2003 de Nuviana (Bodegues de Manel Castelllo) a la cruïlla on hi ha les granges de Fredançon (1.400 metres) i on la Vall de Rioumajou es divideix en la vall de Peguera. A les 22h, ens posem a bivaquejar sota la llum dels estels al costat d’una cabana lliure amb possibilitat d’aixopluc (per si de cas...).

L’endemà, ens llevem a quarts de 5 amb l’esperança de trobar la millor neu i sortim a les fosques per una pista en direcció sud-est per la Vall de Peguera. Al cap d’una hora, prenem un corriol a l’esquerra just al costat d’un torrent. A poc a poc, anem pujant per una vall estreta en direcció nord-est. Malauradament, veiem que la neu continua lluny de nosaltres (2.200 metres aprox). Amb les primeres llums del matí, veiem que em perdut el camí correcte i hem de creuar el riu a l’altre costat amb mes o menys sort....(alguns suquem).

A 1700 metres d’alçada, trobem un enorme allau que ha destrossat un bosc i ha deixat un tallafoc natural (paraules de la Pili). Tot seguit, girem a la dreta en direcció est i al poc temps trobem una cabana de pastor (bo saber-ho per si plou). A uns 2200 metres, trobem la neu enyorada. Els esquís i les ganivetes cauen de les nostres motxilles per, al mateix temps, deixar els arbres enrere i trobar-nos amb el cim Lostou davant dels nostres ulls. Després de lliscar en direcció al cim, tombem a l’esquerra per agafar el llom nord-oest del Lostou. A partir d’aquí, continuem pel llom fins que les pendents de neu ens fan desistir de continuar amb esquís i reprenem el llom amb l’artilleria pesada (grampons i piulet). El vent bufa fort però volem continuar fins el cim. Seguidament, prenem la cresta per la banda est que està plena de neu i que sembla més senzilla que agafar-la directament per sobre. Per fi, arribem al cim entre núvols de boira, sol lluent i unes vistes esplèndides dels Pirineus occidentals.

El descens, molt recomanable (dedicatòria al Jaume J.), el vàrem fer just per sota cresta cimera, resseguint una llarga pala de neu dura esquiable per acabar en neu lleugerament primaverenca. Per tal d’arribar com més a baix millor, el descens acaba a les pales que queden més a l’oest (1.900 metres, just on es tomba a l’est a la pujada).

A quarts de tres, el dinar és a punt , i ho celebrem amb un Montesierra, un mica de xoriço, codony i tot el que les nostres motxilles han arrosegat en el que potser és una de les darreres esquiades de la temporada.

Bones traces!

Components: Pili V., Carme S., Carles Ll., Roger Ll., Manel C. i David T.

Piada Pic de Crabioulés 3106m - 08/05/2005

Enviat per Xavi D.

Sortim de la carretera a les 5 del mati. Carretegem uns 45 minuts els esquis fins a trobar neu per calçarse els esquis. Pujada sense gaire historia fins el portal de remuñe. des d'alli val la pena pujar en direcció la forca i un cop guanyada alçada treure pells i lliscar fins el final del llac, perdent menys alçada Pujada fins el coll i descens fins la canal mamy. Hi ha traça oberta i es puja força be. Despres un troç d'aresta on s'ha d'anar en comtpe pq hi ha gel a alguns passos (mes delicats de baixada). Cap a les 11 fem cim. Baixada fins a la bretxa (45 min) i descens per la canal amb neu mes estovada Despres ens calcem esquis i gaudim d'una bona neu fins a la cabana de lliterola. Una mica mes enlla del pla que hi ha ens descalcem els esquis i en 30 minuts arribem al cotxe. Son les 3.30

Xavi i 2 amics de solsona

Piada Dent d'Alba 3120m i Pic Sayó o 2a Maladeta Occidental - 8/05/2005

Enviat per Rosa S.

Sortim a les 6:30 del matí del parking de l'Hospital de Benasc (ara hi ha menys clients i ningú ens ha possat problemes per aparcar allí) mentre la música de la disco del hospital fa una extranya combinació amb el massís dela Maladeta. Ens calcem els esquís als pocs minuts, i guanyem la pleta de Paderna pujant algo més a l'esquerra dels tubs de Paderna, ja que allí la neu es dura i es més còmode pujar per aquesta banda. Agafem l'autovía general que la troup ha treballat en direcció al coll inferior d'Alba, pero cal desviarse avans cap a l'esquerra. Després de descendre un pelet i fer un llarc flanqueig tot lliscant amb les pells, ens situem a la valleta on trobem la canal que puje a la Dent d'Alba. Pujem un bon tram de la canal amb esquís i després amb ells a l'esquena. Des d'elcoll cap a la dreta acabem de pujar la carena rocosa i marcada amb fites fins al cim.

A la baixada aquesta canal es recomanable per a esquiadors bastant bons, ja que la pendent es considerable i hi han rocs als costats. Els altres baixem com bònament podem. Descendem i ens dirigim cap a la canal que porte al coll d'Alba i des d'aquí pujem al pic Sayó o segón Maladeta Occidental, on ens ha sigut de gran utilitat ademés dels grampons també el piolet, ja que hi ha algún pas una mica dret.

En realitat, desde la Dent d'Alba es pot arribar al coll d'Alba directament, flanquejant amb els esquís a l'esquena per la vessant sud, es dir, sense tindre que baixar i tornar a pujar, tal com ens indiquen els amics qu'ens trobem al coll i que venen de la Dent. Al descens de nou tenim un altra bella esquiada de primavera. Un sol esplèndit en uns paratjes que encara que frecuentats, sempre ens copsen per lo alpins i elegants.

La neu es humida pero es deixe treballar, i els descens dels tubs esdevé trepidant.

a vida dels caps de setmana de primavera es un regal pel esquiador de muntanya!

Bones traces i ben dretes, amics, ¡¡ visqueu la primavera!!

M'havia oblidat: hi vam ser Carme S., Nuria, Josep Mª P. i jo mateixa.

Piada Turon de Néouvielle 3035m - 8/05/2005

Enviat per Montse B.

Parc National des Pyrénées

Carles, Lali, Manel, Montse
Desnivell: + 600m (primer dia), + 850/ - 1450m (segon dia).
Horaris: 1h:45min d’ascens (primer dia), 3h:30min d’ascens + 2h:45min de descens (segon dia)

Preciós cap de setmana d’esquí de primavera al cor del Parc National des Pyrénées i envoltats de grans cims i bellíssimes valls (Pic du Midi de Bigorre, Vignemale, Mont Perdut, Cilindre de Marboré, Circ de Gavarnie, etc. ). I a l’horitzó, la nostra estimada Val d’Aran amb el Maubèrme de referència.

Des de Les (Val d’Aran), 2h i 30min en cotxe. Agafem l’autopista fins a Tarbes Oest, seguim cap a Lourdes, Luz St. Sauveur i carretera al Tourmalet. Passat el poble de Barèges, prenem el trencall a l’Ayre de Lisey. Primer esfaltat i després pista forestal, deixem els cotxes a uns 1580m.

Passades les 5 de la tarda, amb els esquís a l’esquena i una insistent caloreta, seguim un tros de pista vall endins fins que ens trobem un camí que talla la ziga-zaga amunt i ens porta ben aviat de nou a la pista ja amb neu per a calçar-nos esquís. Continuem un tram més de pista, fent un parell de viratges més fins que arribem a un primer pla a l’alçada d’una central hidroelèctrica, pugem un xic més i de seguida som el refugi de la Glère (2184m).

Sopem amb prou gana feta, acompanyats de francesos i uns quants bascos, i la parella que porta el refugi molt agradables i hospitalaris. I veiem com poc a poc, primer el cap vespre i després la nit amb el cel ben serè i les estrelles ens conviden a fer el repòs.

A les 5.45h diana, a les 6h esmorzar i uns minuts abans de les 7h ens calcem els esquís, no fa gens de fred, i tenim la mirada posada al trajecte que ens queda per fer. La majoria d’esquiadors surten amb ganivetes, nosaltres sense elles. Ens dirigim cap el Sarrat de Lagues fins a Lac de Mail. En algun moment o altre, el sol s’enfila amb força per damunt de la cresta de la Mourelle, a l’esquerre del Pic de Néouvielle.

Seguim en direcció sud la Coume Estrète fins a Col de Coume Estrète (2767m). Aquesta coma encara és prou gelada i no hi toca el sol fins que no som gairebé dalt del coll. La meitat de la nostra expedició es posa les ganivetes.

Des del coll, ja es gaudeix d’una vista extraordinària. El dia és preciós, serè, tranquil. I tan sols ens queda fer un parell de turonets previs a fer el cim: Turon de Néouvielle (3034m, 10h:15min).

A dalt un xic de ventet ens recorda que cal abrigar-se. Traiem pells, mengem una mica, fem fotografia de cim i unes quantes més de tanta muntanya que ens acompanya, la fem petar entre nosaltres i la gent que amb calma arriba i se’n va del cim.

Passades les 11h ens calcem esquís, ben apunt per gaudir de la baixada, visca!! A dalt la neu encara és un xic dura però val la pena per tal de trobar la millor pala al punt òptim: força dreta pels més principiants, per la Gelera de Maniportet amb una neu primavera ... transformada al punt!!

I seguim el descens cap als Lacs Verts, Lac de la Mourelle i Lac de la Glère, a sobre ens queda el refugi on vam fer nit. I vinga ja ens queda poca neu per esquiar, però ens divertim regatejant i fent esses entre arbres, matolls i rocs fins a trobar la pista per la qual baixarem un tros encara amb esquís. Per últim, ens queda les restes d’una gran allau per esquiar uns quants metres més i ... ohhhh! Esquís de nou a l’esquena, a descordar-se les botes, desabrigar-se i caminar uns 20 minuts fins a retrobar de nou els cotxes.

BONES TRACES DE PRIMAVERA!!

Montse

Piada - Maladeta Occidental 3185m per Paderna - 8/05/2005

Enviat per Pilar V.

Joan, Raimon, Ramon, David i Pili

Desnivell: 1500 aprox.

Horari: 4.45h pujada, 1.30h de baixada (aprox) .

Ascensió molt directe i constant Despres d'una agradable vetllada a casa dels amics Marta i Joaki a Benasc, ens llevem ben aviat doncs aquesta epoca de l'any l'horari no perdona. Arribem a les 4.45 a l'aparcament de Llanos de l'Hospital. La cançó que sona a la radio " What a perfect day" i l'estel errant que esguinça el firmament son el presagi d'una magnífica jornada !! Frontals entre els cotxes d'un aparcament abarrotat …….una ja decadent música de final de festa al Refugi de l’Hospital……….. quina barreja …… nosaltres inciem la ruta vers el nostre objectiu !!!!!!
Ni cinc minuts a peu i ja ens calçem els esquis a la pista, atents …….. doncs aviat cal enfilar amunt, cap a la Pleta de Paderna!

Progressem emmig del bosc. Ens cal trobar el primer tub que ens indicarà que anem pel bon camí! Neu dura, alguns trams ens calen ganivetes per progressar.Pujem entre la Tuqueta Blanca de Paderna a la dreta i el Tuc de Paderna a l'esquerra, cal superar aquest i flanquejar cap a l'esquerre per canviar de vall i enfilar amunt de nou pel torrent d'Alba, en direcció al Coll d'Alba. Contiuem progressant quasi en solitari, davant nostre, pero bastant més amunt, tres esquiadors que deuen anar al pic d'Alba ……….. nosatres ens dirigim més a l'est. Des del coll que separa el Dent de la Maladeta del nostre objectiu, veiem a l'altre vall tot una porcessó de formiguetes que es dirigeixen lentament cap el cim germà de la Maladeta Oriental. Aquí, despres d'un flanqueig, els més alpinistes, es calcen grampons, piolet amunt obrint traça per una rampa amb neu força dura i després una cresteta de les de caminar amb traça ja oberta arriben al cim ! Tot i que fa sòl i no gaire vent al cim fa un fred remarcable, com a l’hivern!

Baixada excel·lent !!!!!!!!! ………………………… i per una ruta gens frequentada (Roseta has estat la nostra inspiració !)Neu un xic crosta la primera pala , pero la resta ………………… ni us ho explico, ………. ha valgut la pena matinar !!!!!!!!!! neu dura canviant a neu primavera (molt transformada i compacte, sorprèn perquè en general no està ni humida, ni pesada, ni tova), neu de la que es deixa, fins arribar a la mateixa pista on hores abans ens hem calçat es esquis !

Només és mig dia ! BONES TRACES

………… encara no s'acaba la temporada!!!!!!!!!

Piada - Pic de la Coma d'Enfer/Anrodat 2729m - 8/05/2005

Eli, Aureli, Manel C., Àlvar, Berta A. i Jaume J.

Dificultat: PD+, S2-S3; 4h de pujada des del Pla de les Peires, 1h de baixada.

Cercàvem el Shangri-La pirínenc... i el cercàvem lluny, a l'Ariège,a les valls solitàries amagades darrera d'Andorra. Concretament a la vall d'Aston, a uns 20km a l'oest d'Ax-Les-Thermes.

Bivac a 1600m, passada la presa de Laparan, 15km més amunt del poble d'Aston.

Al matí, en pocs minuts hem arribat al Pla de les Peires on hi ha un refugi lliure (molt estratègicament situat per fer travessa!), amb llar de foc i altell per a 8 persones. En aquest punt la vall s'obre en tres direccions: a l'est el Pic de Rulhe i la collada de Juclar, davant el Port d'Incles o de Fontargent, i a l'oest el nostre objectiu, la Coma de Varilles.

Hem carregat els esquís a l'esquena prop d'una hora, per terreny molt pla, fins la cota 1.850m, just sota el Pic de Fontargent. Des d'aquí, ja amb esquís als peus, es continua cap a l'oest per una vall molt oberta i assoleiada, envoltats pel Pic de Cabaillère, el de Ransol, i les pales nord que menen del pic d'Anrodat. L'excursió és llarga dons hem de donar tres quarts de volta al pic!

A 2.000m, en el circ sota el portell de la Coma de Varilles cal posar els alces i girar cap al sud, on cauen ombres esquerpes de les parets verticals que ens envolten. Progressivament, per pales dretes, ens decantem cap a l'est, fent-li la volta al Anrodat, en direcció a una canal ample (la de més a l'esquerra). Als 2600m, a pocs metres del coll, faltava la neu i hem prosseguit a peu per un tarteram descompost i relliscós. Al coll ens ha abocat a Andorra (pelada, pelada!), i hem continuat grimpant sense problemes per aquest vesant fins al cim.

Des del cim es pot baixar cap la Vall d'Incles i remuntar altre cop cap al nord per la collada de Juclar, però no amb el bat de sol que cau!.

Hem tornat pel camí de pujada amb excelent neu dura-primavera durant uns 600m. Després més "xopi-xopi", però ha calgut caminar menys que a la pujada.

Satisfets i amb ganes de tornar-hi el proper hivern: té molt bona pinta el Pic de Rulhe (2.789m), amb un itinerari que s'intueix entretingut en la seva part alta... i també moltes possibilitats per a travesses des d'Andorra o el proper Plateau de Beille, amb les cabanes de Peires, Rulhe, i una que no surt al mapa, a l'estany de Mirabail...

Bones traces!!!

Piada - Tuc de Molières 3010m - Val d'Aran - 6/04/2005

Enviat per Carles Ll.

Inici: boca sud del tunel de Vielha (1600m)
Descens per la Vall del Riu Nere fins 1350m aprox.
Desnivell: + 1400 / -1650m
Horaris: 4h30 l'ascens / 2h el descens
Esquiadors: Juanlu, Isaac, Ricard, Carles x2 + Boira i Bitxo.
Temps variable, núvols d'evolució que encapoten cims. Ens quedem sense veure les Maladetes.

La neu no apareix de forma continua que un cop superada la primera cascada, sortint ja del bosc. Optem per superar el circ sota el refugi per la banda sud, costat Feixant, ja que la ruta habitual per la solana no ofereix continuitat de neu en un parell de punts. Neu molt transformada en aquest tram, s'ha de fer d'hora, sobretot si es vol baixar per aquesta banda. A partir del refugi la neu aguanta millor, ja que la base sembla més compacte i la calor minva. Passat el coll, poc gruix de neu i molta pedra fins el cim que es fa amb esquís.

Tant la vall d'Escaleta com la de Nere tenen millor orientació, i presenten 10cms de neu nova sobre base regelada força dura. La primera meitat del descens es doncs excelent, amb una neu pols, pols, pols. Un cop al fons de barranc, ja abans del llac, la neu esdeve primavera i fonda sobtadament. Moltes restes d'allaus en la zona de Horno, però s'arriba practicament sense treure esquis fins la pista forestal. La meitat de la pista encara te neu, pero a fora els prats estan ja pelats, almenys a la solana. Caminen només 15 min fins als cotxes aparcats a la curva de la carretera.

No hem trobat neu crosta en cap moment, però la primavera esta ja avançada pel que fa a la neu. No esta fent gens de fred (per ara) i això es nota. A la Vall d'Aran les solanes estan molt pelades i només apareix neu per sobre 2000m aprox. En orientacions nord la neu sembla estar molt i molt bé, però només en cotes altes. Es esquiable potser a partir de 1500 aprox. Pel que hem vist de les maladetes, les pales de descens de l'Aneto a Aigualluts tenen molt poca neu, afloren mols i molts rocs vist la epoca de l'any que som. Falta veure si ara torna a nevar tal i com diuen!

Ah, impresionants les gosses del Juanlu, com a mínim han fet el doble de desnivell que nosaltres, i ens anaven esperant! La baixada a l'esprint!

Fins aviat, bones esquiades.