Enviat per pasdeguia.
Refugi: Vittorio Emanuelle
Zona: Parc Nacional del Gran Paradiso, Vall d'Aosta (Alps Italians)
Participants: Miquel, Manel B., Joan Manel, Joan B. i Ricard
Desnivell Ascens i descens: 2900m
Estat de la neu: Primavera gelada al Paradiso, polç humida al Tresenta.
Dissabte 14 de maig: (Pujada al refugi Vittorio Emanuelle 770m dedesnivell, 2'30h ) Trobada a l'aeroport de Barcelona, ens dirigim en avió a Ginebra, això de fer km en cotxe cansa i ens firem un luxe deprimavera. A Ginebra lloguem un cotxe monovolum i ens dirigim cap a la Vall d'Aosta passant per Chamonix i el Túnel del Montblanc. Plou i esperem que la cota de neu se situi prou baixa com per no mullar-nos. Un cop a Pont, punt on deixem el cotxe a 1950m, ens trobem amb la secció femenina de l'expedició cegesquí: Cris, Ingrid i Adriana.
Uncop carregada la motxilla i disposats a caminar fins el refugi, deixa de ploure. Felicitats doncs a l'organitzador pel detall. Després de 2'30h arribem al refugi, cota de neu 2500m però només en trepitgem una mica, ja que el camí va per la solana. Finalment al refugi fa sol i podem gaudir de la terrassa. El refugi està prou ple, cosa que no impedeix que ens preparin una bona lassagna per sopar.
Diumenge 15 de maig: (Ascensió al Gran Paradiso 1330m de desnivell, 4'30h de pujada i 1h de baixada) Ens llevem a les 4'15h per esmorzar a les 5h, temps estable, fa fred i el gruix del refugi es dirigeix al Paradiso. Arranquem cap a les 5'20h comença a clarejar i la neu està endurida pel fred de la nit. L'ascensió es fa per terrenys suaus, tret d'algunes rampes més dretes que obliguen a possar ganivetes, aquí el que escriu perd una ganiveta muntanya avall refent uns 100 m de desnivell per recuperar-la, cap ales 10'15h arribem a la rampa final del Gran Paradiso, on ens treiem els esquís, només queda pujar per la cresta fins el cim, amb un petit pas assegurat amb una corda, el cim està coronat per una verge (bastant lletja per cert).
Sembla que tothom vol accedir al cim, així que hem de fer virgueries per poder passar tots plegats amunt i avall. El temps és assoleiat, i fred, tant que la neu no s'ha transformat i encara resta endurida durant tot el descens. Ens trobema l'expedició femenina al peu del cim que estan a punt per atacar-lo, nosaltres tirem avall i amb un ràpid descens arribem al refugi a les 11'45h...birres...i tarda tediosa prenent el sol fent temps per sopar a les 7.
El refugi es va buidant i només quedem unes 15 persones en total.
Dilluns 16 de maig: (Ascens al Pico tresenta i descens fins el cotxe,900m ascens i 1650 de baixada, fins el cim 3'30h) Ens llevem per esmorzar a les 5h, som pocs esmorzant, està núvol i ha nevat una mica, preparem el material per fer un niu i no haver de passar pel refugi tornant. Sortim a les 6h, l'ascens és suau fins a la cota 3200, a partir d'aquí hi ha una rampa força dreta, està força núvol i emboirat, neva però no fa massa fred. Arribem al cim a les 9'30h, amb força boira que va i torna.
Iniciem el descens per neu polç humida amb poca visibilitat, ara neva més fort, recollim el material deixata mig camí i aprofitem les darreres pales de neu fins a la cota 2500, on ens treiem els esquís i reseguim el camí de baixada del refugi fins al cotxe. Arribem a Pont a les 11'45h, per sort ha deixat de ploure durant tot el descens. Després d'un bon àpat a Pont, retornem a Ginebra per agafar l'avió.
Per a alguns de nosaltres ha estat la darrera de la temporada amb una bona esquiada.
Pasdeguia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada