Enviat per Montse B.
Parc National des Pyrénées
Carles, Lali, Manel, Montse
Desnivell: + 600m (primer dia), + 850/ - 1450m (segon dia).
Horaris: 1h:45min d’ascens (primer dia), 3h:30min d’ascens + 2h:45min de descens (segon dia)
Preciós cap de setmana d’esquí de primavera al cor del Parc National des Pyrénées i envoltats de grans cims i bellíssimes valls (Pic du Midi de Bigorre, Vignemale, Mont Perdut, Cilindre de Marboré, Circ de Gavarnie, etc. ). I a l’horitzó, la nostra estimada Val d’Aran amb el Maubèrme de referència.
Des de Les (Val d’Aran), 2h i 30min en cotxe. Agafem l’autopista fins a Tarbes Oest, seguim cap a Lourdes, Luz St. Sauveur i carretera al Tourmalet. Passat el poble de Barèges, prenem el trencall a l’Ayre de Lisey. Primer esfaltat i després pista forestal, deixem els cotxes a uns 1580m.
Passades les 5 de la tarda, amb els esquís a l’esquena i una insistent caloreta, seguim un tros de pista vall endins fins que ens trobem un camí que talla la ziga-zaga amunt i ens porta ben aviat de nou a la pista ja amb neu per a calçar-nos esquís. Continuem un tram més de pista, fent un parell de viratges més fins que arribem a un primer pla a l’alçada d’una central hidroelèctrica, pugem un xic més i de seguida som el refugi de la Glère (2184m).
Sopem amb prou gana feta, acompanyats de francesos i uns quants bascos, i la parella que porta el refugi molt agradables i hospitalaris. I veiem com poc a poc, primer el cap vespre i després la nit amb el cel ben serè i les estrelles ens conviden a fer el repòs.
A les 5.45h diana, a les 6h esmorzar i uns minuts abans de les 7h ens calcem els esquís, no fa gens de fred, i tenim la mirada posada al trajecte que ens queda per fer. La majoria d’esquiadors surten amb ganivetes, nosaltres sense elles. Ens dirigim cap el Sarrat de Lagues fins a Lac de Mail. En algun moment o altre, el sol s’enfila amb força per damunt de la cresta de la Mourelle, a l’esquerre del Pic de Néouvielle.
Seguim en direcció sud la Coume Estrète fins a Col de Coume Estrète (2767m). Aquesta coma encara és prou gelada i no hi toca el sol fins que no som gairebé dalt del coll. La meitat de la nostra expedició es posa les ganivetes.
Des del coll, ja es gaudeix d’una vista extraordinària. El dia és preciós, serè, tranquil. I tan sols ens queda fer un parell de turonets previs a fer el cim: Turon de Néouvielle (3034m, 10h:15min).
A dalt un xic de ventet ens recorda que cal abrigar-se. Traiem pells, mengem una mica, fem fotografia de cim i unes quantes més de tanta muntanya que ens acompanya, la fem petar entre nosaltres i la gent que amb calma arriba i se’n va del cim.
Passades les 11h ens calcem esquís, ben apunt per gaudir de la baixada, visca!! A dalt la neu encara és un xic dura però val la pena per tal de trobar la millor pala al punt òptim: força dreta pels més principiants, per la Gelera de Maniportet amb una neu primavera ... transformada al punt!!
I seguim el descens cap als Lacs Verts, Lac de la Mourelle i Lac de la Glère, a sobre ens queda el refugi on vam fer nit. I vinga ja ens queda poca neu per esquiar, però ens divertim regatejant i fent esses entre arbres, matolls i rocs fins a trobar la pista per la qual baixarem un tros encara amb esquís. Per últim, ens queda les restes d’una gran allau per esquiar uns quants metres més i ... ohhhh! Esquís de nou a l’esquena, a descordar-se les botes, desabrigar-se i caminar uns 20 minuts fins a retrobar de nou els cotxes.
BONES TRACES DE PRIMAVERA!!
Montse
Carles, Lali, Manel, Montse
Desnivell: + 600m (primer dia), + 850/ - 1450m (segon dia).
Horaris: 1h:45min d’ascens (primer dia), 3h:30min d’ascens + 2h:45min de descens (segon dia)
Preciós cap de setmana d’esquí de primavera al cor del Parc National des Pyrénées i envoltats de grans cims i bellíssimes valls (Pic du Midi de Bigorre, Vignemale, Mont Perdut, Cilindre de Marboré, Circ de Gavarnie, etc. ). I a l’horitzó, la nostra estimada Val d’Aran amb el Maubèrme de referència.
Des de Les (Val d’Aran), 2h i 30min en cotxe. Agafem l’autopista fins a Tarbes Oest, seguim cap a Lourdes, Luz St. Sauveur i carretera al Tourmalet. Passat el poble de Barèges, prenem el trencall a l’Ayre de Lisey. Primer esfaltat i després pista forestal, deixem els cotxes a uns 1580m.
Passades les 5 de la tarda, amb els esquís a l’esquena i una insistent caloreta, seguim un tros de pista vall endins fins que ens trobem un camí que talla la ziga-zaga amunt i ens porta ben aviat de nou a la pista ja amb neu per a calçar-nos esquís. Continuem un tram més de pista, fent un parell de viratges més fins que arribem a un primer pla a l’alçada d’una central hidroelèctrica, pugem un xic més i de seguida som el refugi de la Glère (2184m).
Sopem amb prou gana feta, acompanyats de francesos i uns quants bascos, i la parella que porta el refugi molt agradables i hospitalaris. I veiem com poc a poc, primer el cap vespre i després la nit amb el cel ben serè i les estrelles ens conviden a fer el repòs.
A les 5.45h diana, a les 6h esmorzar i uns minuts abans de les 7h ens calcem els esquís, no fa gens de fred, i tenim la mirada posada al trajecte que ens queda per fer. La majoria d’esquiadors surten amb ganivetes, nosaltres sense elles. Ens dirigim cap el Sarrat de Lagues fins a Lac de Mail. En algun moment o altre, el sol s’enfila amb força per damunt de la cresta de la Mourelle, a l’esquerre del Pic de Néouvielle.
Seguim en direcció sud la Coume Estrète fins a Col de Coume Estrète (2767m). Aquesta coma encara és prou gelada i no hi toca el sol fins que no som gairebé dalt del coll. La meitat de la nostra expedició es posa les ganivetes.
Des del coll, ja es gaudeix d’una vista extraordinària. El dia és preciós, serè, tranquil. I tan sols ens queda fer un parell de turonets previs a fer el cim: Turon de Néouvielle (3034m, 10h:15min).
A dalt un xic de ventet ens recorda que cal abrigar-se. Traiem pells, mengem una mica, fem fotografia de cim i unes quantes més de tanta muntanya que ens acompanya, la fem petar entre nosaltres i la gent que amb calma arriba i se’n va del cim.
Passades les 11h ens calcem esquís, ben apunt per gaudir de la baixada, visca!! A dalt la neu encara és un xic dura però val la pena per tal de trobar la millor pala al punt òptim: força dreta pels més principiants, per la Gelera de Maniportet amb una neu primavera ... transformada al punt!!
I seguim el descens cap als Lacs Verts, Lac de la Mourelle i Lac de la Glère, a sobre ens queda el refugi on vam fer nit. I vinga ja ens queda poca neu per esquiar, però ens divertim regatejant i fent esses entre arbres, matolls i rocs fins a trobar la pista per la qual baixarem un tros encara amb esquís. Per últim, ens queda les restes d’una gran allau per esquiar uns quants metres més i ... ohhhh! Esquís de nou a l’esquena, a descordar-se les botes, desabrigar-se i caminar uns 20 minuts fins a retrobar de nou els cotxes.
BONES TRACES DE PRIMAVERA!!
Montse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada