Dissabte: Berta A. i Jaume J. +/- 800m (+/- 1.285m si es fa cim); 4h ascens, 1 descens.
PD, **/***, S3-S4.
Diumenge, cim de consolació... Bastiments 2.881m.
Al coll del Portús, apareix de cop el massís del Canigó. En aquest vessant sud llueixen moltes valls i pales nevades cap on ens dirigim. Prenem la carretera que porta als Prats de Molló, i a Arlés ens enfilem per la vall del Riu Ferrer, passant pel bonic poble de Cortsaví i continuant cap a Leca, on prenem una pista en mal estat (8km) fins a la coma del Faig (1.450m, 210km des de BCN).
El dia és radiant, però la meteo està rara... estem a 7º positius! Remuntem per un camí ben marcat pel mig d'una fageda. De seguida el camí es converteix en sender i gira cap a l'oest per anar a creuar el riu. Cal seguir les marques vermelles o, si hi ha neu, buscar els millors passos sempre en direcció a la capçalera de la vall.
El millor del dia són les vistes al mar en tota la pujada, els isards que empaitem i el paisatge, molt salvatge.
A 1900m calcem esquís, però està tot molt ventat i només tenim l'alternativa de pujar per un barranc que s'enfila directe. No hi ha plaques tot i l'orientació E i aviat arribem al capdemunt, però el vent ja fa estona que ha entrat, els núvols salten de l'altre costat i, de cop, el torb o restes del Catrina! A la segona vegada que em tomba, ja als plans de la Llosela on s'obre el circ on hi ha el Tres vents (2.731m) i el Roc Negre (2.714m), decidim, bé, fugim com podem de l'huracà!
Tot i el "fracàs" estem satisfets d'haver-ho intentat. La muntanya ens ha ensenyat la seva "fúria", i mirant-la enrera ens fa tant o més respecte que abans. Ja va bé una cura d'humiltat de tant en tant!
La veritat però, és que és una vall molt bonica però per no recomenar gaire: la pista d'accés està fotuda, i quan deu haver més neu, intransitable. Els pendents, els barrancs i l'orientació E fan que sembli propensa a les allaus... Potser a la primavera d'un any de llevantades es pot reintentar!
Completem el cap de setmana saltant pel Coll d'Ares a Ulldeter, on celebrem el trentè aniversari d'en Mateu Pla, i ens trobem una colla per fer diumenge, ja sense vent i amb sol i neu ben dura, el Bastiments!
Pel fòrum: "Tretzevents" o "Puig dels Tres Vents"?
Ah! i un link interessant d'una joia de la literatura d'esquí de muntanya, exhaurida, Vallée d'Aspe Guide OLLIVIER:
http://www.pbase.com/jmollivier/topo_va
Bones traces!!!
PD, **/***, S3-S4.
Diumenge, cim de consolació... Bastiments 2.881m.
Al coll del Portús, apareix de cop el massís del Canigó. En aquest vessant sud llueixen moltes valls i pales nevades cap on ens dirigim. Prenem la carretera que porta als Prats de Molló, i a Arlés ens enfilem per la vall del Riu Ferrer, passant pel bonic poble de Cortsaví i continuant cap a Leca, on prenem una pista en mal estat (8km) fins a la coma del Faig (1.450m, 210km des de BCN).
El dia és radiant, però la meteo està rara... estem a 7º positius! Remuntem per un camí ben marcat pel mig d'una fageda. De seguida el camí es converteix en sender i gira cap a l'oest per anar a creuar el riu. Cal seguir les marques vermelles o, si hi ha neu, buscar els millors passos sempre en direcció a la capçalera de la vall.El millor del dia són les vistes al mar en tota la pujada, els isards que empaitem i el paisatge, molt salvatge.
A 1900m calcem esquís, però està tot molt ventat i només tenim l'alternativa de pujar per un barranc que s'enfila directe. No hi ha plaques tot i l'orientació E i aviat arribem al capdemunt, però el vent ja fa estona que ha entrat, els núvols salten de l'altre costat i, de cop, el torb o restes del Catrina! A la segona vegada que em tomba, ja als plans de la Llosela on s'obre el circ on hi ha el Tres vents (2.731m) i el Roc Negre (2.714m), decidim, bé, fugim com podem de l'huracà!
Tot i el "fracàs" estem satisfets d'haver-ho intentat. La muntanya ens ha ensenyat la seva "fúria", i mirant-la enrera ens fa tant o més respecte que abans. Ja va bé una cura d'humiltat de tant en tant!
La veritat però, és que és una vall molt bonica però per no recomenar gaire: la pista d'accés està fotuda, i quan deu haver més neu, intransitable. Els pendents, els barrancs i l'orientació E fan que sembli propensa a les allaus... Potser a la primavera d'un any de llevantades es pot reintentar!
Completem el cap de setmana saltant pel Coll d'Ares a Ulldeter, on celebrem el trentè aniversari d'en Mateu Pla, i ens trobem una colla per fer diumenge, ja sense vent i amb sol i neu ben dura, el Bastiments!
Pel fòrum: "Tretzevents" o "Puig dels Tres Vents"?
Ah! i un link interessant d'una joia de la literatura d'esquí de muntanya, exhaurida, Vallée d'Aspe Guide OLLIVIER:
http://www.pbase.com/jmollivier/topo_va
Bones traces!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada