el vídeo dels dimecres... X couloir on Mt Whymper

 

Pica Roja 2.902m - 25/05/2024

...o Pic de la Soucarrane, des de Soulcem, per l'Estany de Romaset i el Port Vell 

Dues setmanes enrera, des del Pic de Cataperdis, ja vaig posar l'ullet a la Vall de Soulcem. Es veia força innivada i és un racó que sempre m'ha atret, tant a prop d'Andorra i en canvi tant solitària i amb uns cims que la flanquegen ben esvelts!

La idea original era aprofitar la tarda de divendres per enlailar-me al límit de la neu i passar una o dues nits per allí dalt amb els cims més a la vora, però plou i decideixo plantar la tenda a la vora del cotxe i fer cim l'endemà d'una tirada. La bona notícia és que la carretera a Soulcem està oberta i es pot accedir una mica més amunt de la presa, a uns 1.600m.

Ni havia de ploure divendres, ni quedar el cel ras com ha quedat les primeres hores de dissabte, de manera que matinar ha valgut la pena i amb els esquís i botes a la motxilla m'hi he posat a quarts de 6 resseguint el camí que planeja per la riba dreta (E) del riu Soulcem. Al primer revolt deixo el camí i prenc el sender que canvia de riba per un pont i segueix planejant. Cap els 1.800m, just sota una cascada, s'ha de virar a l'oest i enfilar-se per un sender perfecte però costerut que amb unes quantes llaçades supera un contrafort rocallós que porta a Romaset. A la bíblia de les excursions amb esquís d'aquesta zona "Pica d'Estats - Monteixo. Vall Ferrera" de Manel Broch i Guimerà i Eduard Matin Vergara, una meravella de guia, diu en els itineraris 4.04 i 4.05 "Si la neu cobreix aquests espadats, el camí és difícilment practicable, i cal buscar el pas directament per les canals que ratllen els espadats o bé ascendir ben a l'esquerra i retornar a la dreta un centenar de metres més amunt" ...i jo afegiria que llavors l'itinerari és massa exposat i poc recomanable.

A 2.000m el sender modera el pendent i poc abans de l'Estany de Romaset (2.163m) ja puc calçar esquís. El Port Vell (o Port de Romaset als mapes francesos), amb la Pica Roja a l'esquerra ja és ben visible i el pendent al coll constant, ideal per fer llaçades i fer-lo tot amb esquís.

Al coll s'obre a la Vall Ferrera, ja amb predomini del verd i el marró sobre el blanc, tret del Norís i Monteixo que llueixen encara ben innivats.

Del Coll intento flanquejar amb esquís i ganivetes cap a les pales a la dreta, però el pendent exposat i la neu endurida fan obligat posar grampons i retornar a l'aresta que segueixo a peu fins el cim que una colla havíem pujat al 2006, però des de la Vall Farrera.

En el descens la neu ja transforma massa ràpid... han estat 1.300m de desnivell i 15km de recorregut on he vist com la primavera es cruspia l'hivern, però tornarà!

(a l'equerra, com estava la Canal de Riufred quan la vam esquiar el 21/04/2002, i a la dreta com esà avui 25/05/2024)

Bones traces!!!

Jaume

el vídeo dels dimecres... Tête du Ruitor

 

el vídeo dels dimecres... Abisko, nou vídeo

 

Pic de Cataperdís 2.805m - matinada del 12/05/2024

Escapada nocturna, bivac al cim, i ganes d'aurores, amb premi de consolació de veure néixer el dia.

La nit de les aurores va ser la de divendres a dissabte, hagués estat especial fer-ho llavors! I l'intent de de veure'n la nit de dissabte a diumenge ha estat una bona excusa per fer una sortida nocturna.

M'hi poso a quarts d'una de la matinada, des de la cota 2.200 d'Ordino Arcalís, amb esquís als peus i un frontal que aniré encenent i apagant buscant llum a la foscor... Em sorprèn la quantitat de neu que hi ha i la seva continuitat.

A la cota 2.500, on es deixen les pistes, el pendent es redreça i ja regela. Amb ganivetes arribo al coll que hi ha a l'est del pic i ressegueixo el llom, descalçant en la grimpada final al cim. 

Fa una nit freda i després de jugar una estona amb les fotos em fico al sac per dormir unes horetes... o només ha estat una? L'albada em desperta i em regala una sortida de sol ben rogenca...

Satisfet, tiro avall esquiant un mantell ràpid, que s'ha endurit del tot i em fa entrar en calor. I a quarts de vuit torno a ser al cotxe i baixo a la Massana a retrobar-me amb la Marta i la petita... tot esmorzant li explico que encara hi ha neu a les muntanyes!

Bones traces!!! 

el vídeo dels dimecres... JADIS. Looking Backward

 

Abisko, el Nord desitjat - 26/04 a 1/05/2024

Esquí de muntanya a Sápmi: Riksgränsen, Björkliden i Låkktatjokkastugan, i Abisko

Són quarts de 9 del vespre i l'avió inicia l'aterratge a Kiruna. Ja fa estona que veiem per la finestra un estol de neu infinit clapat de boscos boreals i llacs i rius totalment glaçats sota un horitzó on el sol enlluerna cims llunyans. És el paisatge àrtic que desitjàvem, i la febre àrtica que ens fa tornar al nord, el Nord!

Piulem a continuació una escapada de 6 dies a territori dels samis, a un racó de Sápmi, que és com els indígenes anomenen el seu territori defugint del terme Lapònia o Lappland en Suec, amb un destí per sobre el cercle polar àrtic ben idealitzat : Abisko!

El vídeo del Carles P:

Apunts logístics:

Hi hem arribat amb avió, amb escala a Stockholm i destí a Kiruna. També s'hi pot arribar en tren nocturn des d'Stockholm però són entre 15 i 18 hores de viatge, o volant a Narvik (Noruega) que és a 80km. A l'aeroport de Kiruna hem agafat un cotxe de lloguer, amb equipament hivernal, ideal pel trajecte de 10' a Kiruna, i d'una hora a Abisko (95km). Les sortides les hem fet des d'Abisko mateix o en curts desplaçamets en cotxe (la major part dels punts de sortida dels itineraris són a peu de la carretera entre Abisko i Riksgränsen que voreja el llac gelat Torneträsak, en un tram de 40km) 

Ascens al Tjåmuhas, amb el llac Torneträsak i Abisko al fons (foto C.Lluc) 

Allotjament: hi ha un parell d'hotels, cars, i prou oferta tipus alberg o cabana. Nosaltres hem fet:

• la primera nit a un apartament a Kiruna per fer una compra mínima de supermercat, sopar i refer motxilles i poder sortir ben d'hora cap a Abisko l'endemà, 
• una segona nit en travessa a un refugi amb luxes i comoditats d'hotel, el més alt de Suècia: la Låktatjåkko Fjällstation a 1.228m. El tracte i menjar que hi serveixen és exquisit, en un ambient rústic i acollidor. Cal reservar amb temps ja que només té 18 llits ...i una pega: les motos de neu (a primera hora del matí i al vespre la circulació de motos no és permesa i torna la pau).

• i les tres nits següents a una cabana amb totes les comoditats a STF Abisko Turiststation

Condicions:

Aquesta zona de Suècia no reb grans quantitat de precipitació però fa l'efecte que no se'n perdi cap floc tant pel fred com per la latitud amb un sol que només hi pica de costat. El millor esquí diuen que es troba al març i a l'abril, tot i que s'hi pot esquiar fins al juny. Abisko i el llac Torneträsk (Duortnosjávri en sami) són a 341m i el cim més alt fa 1.743m i nosaltres ho hem trobat ben innivat a totes les cotes, amb més neu quan més a l'oest (cap a Noruega) i només alguna part alta ventada on havies de vigilar amb els taurons. Sobta trobar geleres a 800m i cascades ben formades a les obagues. El BPA ha evolucionat de 2 a 1 i en general hem trobat bona neu, pols a estones, i només primavera i podrida a la part baixa el darrer dia. També hem observat molt de gradient segons l'orientació. El millor és que en aquesta època el dia ja és molt llarg i això permet tant allargar les sortides com adaptar-les a l'hora de millor temps.

• BPA suec: https://lavinprognoser.se/en/area-overview/abiskoriksgransfjallen/
• Mapes de gruixos de neu fresca, total, qualitat, etc.: https://senorge.no

Resum de l'activitat:

Dissabte 27 d'abril: Pujada des de Björkliden (419m) al refugi Låktatjåkko Fjällstation (1.228m) i cim Loktačohkka (1.426m)

+1.025/-215m; 12,5km; 3-4h; F, *, S2

Ens hi posem a les 7:20 i sort d'això doncs més tard el trànsit de motos de neu serà emprenyador. L'itinerari no té cap dificultat tret del perill de desorientar-se en cas de poca visibilitat. Es progressa per un pendent que només es redreça al final, en un camí marcat per branques de bedoll o avellaner i que s'enfila en direcció oest al coll on hi ha el refugi. 

Fa un dia lletjot i ventós, fins i tot amb algun floc de neu, però assolim el refu sense problema i ens hi instal·lem fent temps per veure si s'obre. No sembla que s'hagi d'escampar la boira i igualment sortim a fer gana al cim que hi ha al nord del refugi, per un pendent molt fàcil i només amb el repte assolit de trobar la fita (i el llibre de piulades) a dalt. El més difícil del cim és pronunciar-ne el nom, i jo em quedaré pensant en el que vol dir en la llengua dels samis, "la cornisa que hi ha dalt de la muntanya".

De tornada al refugi, ja veiem que el bullici de motos de neu i tot tipus d'artilugis mecànics i de tracció amb gossos va de baixa. Esperem fora una estona veient la sortida d'una "cursa xina" ben divertida on competeixen de baixada esquiadors locals amb tot tipus d'esquís... La tarda és plàcida al refugi, amb temps per fer cures de peus... i el sopar a l'alçada.

Diumenge 28 d'abril: Travessa des de Låktatjåkko Fjällstation al Gorsačohkka 1.554m i al Kåbbletjåkko 1.448m fins a l’estació de tren de Låktatjåkka 485m

+1.600m/-2.400m; 29km; PD-, ***, S2-S3; 8h

Gran dia amb força canvis de pells, ambient alpí, bonic recorregut i bon esquí... i només la pega del trànsit de motos de neu i l'heliesquí.

Gorsačohkka 1.554m

Comencem en lleuger descens i direcció sud-oest cap a la vall de Guoblavággi. Ens enfilem a un parell de turons sense nom de 1.300m i fem un segons i millor descens fins al llac Rissajávri. Un terreny planer ens porta a un coll al peu del Pic Biran i fem una bona baixada fins a la cota 800m, al peu de la glacera del nostre objectiu. 

La remuntem en direcció oest i després sud, i accedim a l'aresta i plató del cim per un laberint de coliflors de glaç ben alpines, sense dificultat però per un tram una mica exposat a la part final. 

(fotos C.Lluch)

Ja al plató somital ens allarguem al cim i iniciem un descens dels bons per una part de la gelera suspesa entre dos contraforts de roca.

(fotos C.Lluch)

Altra cop a cota 800m tornem a posar pells desfent el camí que haviem seguit, fins al llac Rissajávri. Tot i que algun ja portem els peus tocats, la llum de tarda és preciosa i decidim allargar el recorregut per pendents suaus fins al Kåbbletjåkko, de 1.448m.

Des d'aquest punt ja tot farà baixada, i llarga! Primer per la cara nord de la muntanya en una succesió de pales i tubs, algún dret. I després quilòmetres i quilòmetres de descens suau en schuss i unes pales finals divertides fins al llogarret de Låktatjåkka on hi ha una petita estació de la línea de tren Kiruna-Narvik.

Contents i satifets, el romanticisme de l'arribada creuant la via del tren es va esvaïnt amb el sol que es va ponent, el fred que va calant, i els 90' d'autostop que ens costa que un cotxe s'aturi per tornar al conductor a Björkliden, a 17km, on vàrem deixar el cotxe el dia anterior. 

Amb tot, no serà per hores de llum... i ja a Abisko podem fer una compra de menjar per tres dies i instalar-nos a la cabana.

Dilluns 29 d'abril: Tjåmuhas o Čoamohas, punta oest (1.688m) des de STF Abisko Turiststation

+/-1.400m; 30,4km; 9h; F, ***, S2

La cabana on ens allotgem és a la mateixa 'entrada' del Parc Nacional d'Abisko, als peus del llac Torneträsk que veiem glaçat al nord. Però el que ens desafia són els "cims d'Abisko" que veiem llunyants i lluents al sud, i cap allà anem tot i el cansament i mal de peus acumulat del dia anterior

... amb un peatge addicional: 8km quasi planers fins arribar al peu de la muntanya.

A diferència del dia anterior, no ens creuem amb cap moto de neu. Progressem per un camí marcat amb totes les tècniques possibles... uns amb pells, altres sense, ara remo, ara passa llarga... El recorregut tot i planer és de gran bellesa, amb el riu gelat al costat i moltes perdius àrtiques que ja els hi comencem a agafar l'idioma... 

El paissatge es va obrint i enlairant. Deixem enrerra la zona d'apada (buida) de Tältlägret i anem remuntant el suau llom nord-est de la muntanya, que té una forma d'enforcadura.

Sense dificultats, però amb un vent enfortit i fred ben viu arribem al cim occidental i deixem l'oriental, una mica més alt, per un altra Abisko. En el descens evitem el llom per on hem pujat que estava ventat i amb taurons a la vista, i l'encertem decantant-nos per unes pales més a l'oest per on tornem a gaudir de bon descens. 

I la tornada a la planuria àrtica la trobem en lleugeríssima baixada que no percebiem al matí... i arribem a temps de fer nova compra i de nou bon sopar a la cabana.

Dimarts 30 d'abril: Vássečohkka (o Vassitjåkka) 1.412m, des de Vassijaure

+/-865m; 12km; 3-4h; F,**, S2-S3

Com que el dia es lleva tapadot i acumulem més de 70km i 4.000m de desnivell en tres dies, aprofitem per descansar, fer un bon dinar a la cabana, una migdiada... i sortir a les 5 de la tarda tot buscant que se'ns obri el cel i poder gaudir de la posta de sol al cim... i casi però no.

Triem un itinerari ben a l'oest, a prop de Riksgränsen i la frontera amb Noruega. Sortim de l'estació de tren de Vassijaure, esquís als peus i progressem en direcció sud cap a la gola del llop on hi han els cims cobert de núvols. De tant en tant xiula un tren, i mirant enrere veiem una maqueta de tren de somni en un paissatge nevat... A mig camí virem a l'oest per un terreny força dret que després s'ajeu i ens porta sense més dificultat que la poca visibilitat fins al cim. Ens imaginem el sol baix rere els cims i fiords de Narvik i fem un decens que millora a mesura que els núvols es van trencant fins a regalar-nos alguna ullada de sol en el darrer moment.

Dimecres 1 de maig: Gáisevárri 1.205m des de la carretera a Kiruna

+/-800m; 8,3km; F, *, S2; 3h

Darrer dia, però el vol és al vespre i aprofitem el dia radiant que fa per fer una sortida de camí a Kiruna, concretament a 26km d'Abisko.

El maig ha portat la calor de cop i els primers metres es fan durs per culpa d'un mantell podrit fins prop de la cintura: en aquesta cota (400m) no ha regelat i hi toca el sol des de les 3 del matí (orientació est)! L'altra dificultat ha estat superar les tanques que protegeixen la via del tren i que ens han fet sentir presidiaris a la fuga per uns moments... No desistim amb la fugida cap endavant i poc a poc anem trobant un mantell portant. 

Voregem la muntanya per l'est fins al cim amb grans vistes als cims dels dies passats, el llac Torneträsk i un mon blanc a tort i a dret. El descens és divertit en neu primavera, menys els darrers metres de subsistència.

Miscel·lanea:

En aquesta piulada no expliquem que Kiruna és la ciutat que s'enfonsa, ni que hi ha la mina de ferro més important del mon. Tampoc donem masses detalls de la línea de ferrocàrril entre Kiruna i Narvik, ni aprofondim en perquè Sápmi i no Lappland, o les 8 estacions dels samis, ni les possibilitat per a l'esquí a Narvik. Tampoc diem res del proper Kebnekaise, el pic més alt de Suècia, ni la Kungsleden, ni confessem el remei màgic perquè no es facin bullofes als peus... sens dubte són coses a descobrir sobre la marxa si com nosaltres també sentiu l'atracció per a Abisko!

Menció especial al Carles P, per la bona cuina d'aquests dies!  

La frikada del viatge, el pilot de l'avió en aterrrar a Barcelona cantant per megafonia, molt bé, l'Smile del Nat King Cole "Smile and maybe tomorrow, You'll see the sun come shining through for you..." ...i ens durarà uns dies el somriure d'haver esquiat Abisko!

(Stockholm, la nit)

Bibliografia:

• "Ski touring around Narvik" de Mikael af Ekenstam. Fry Flyt (els capítols 8, 9 i 10 amb itineraris i mapes de la zona on hem esquiat).
• "Abisko, déconfinement suédois" Skirando Magazine num.43 d'abril 2021.

En la darrera esquiada he recollit un petit tros de pell de ren que era a la traça, una senyal? Abisko era un desig, ara t'hem esquiat, i voldrem tornar-hi!

Bones traces!!!

Carles P, Carles Ll, Pep i Jaume