Pic de Solarac 2.368m, 5/03/2023

 Per les mines de talc de Trimouns, a Luzenac

Itinerari ben orientat a sud, amb sol és poc, però que encara està prou innivat (hem posat esquís a la cota 1.500m). La ruta, no per evident, és capritxosa i cal parar compte en alguns punts per fer fàcil la pujada...

El punt de sortida pot ser molt avall en funció de si hi ha prou neu, o a la barrera d'entrada a les mines (carretera que puja des de Luzenac). Avui ho hem fet des de la cota 1.450m deixant la carretera a la cota 1.400m per un trencall no asfaltat fins que al cap de poc la neu ens ha permès canviar el cotxe pels esquís.

Amb tres llaçades de pista arribem a la cota 1.600m des d'on enfilem un llom evident en direcció N (llomes del Courtaladou). Per pendent fàcil i constant arribem a un collet a la cota 1.850m. Seguint la llomada de l'esquerra es pot fer via, però és més pràctic perdre uns metres fins l'estany de Béseil i remuntar trobant el pas amb la mateixa direcció N. 

Estany de Béseil

Superada alguna estretor i pas entre roques, el terreny es va obrint i per pendent constant i moderat s'arriba a un replà, i després per una pala que es puja de dreta a esquerra s'assoleix el coll de Techeyrou.

Saltar uns metres al vessant N i per una pala moderada orientada a E assolir els contraforts del cim, i ja per terreny més fàcil però a peu es va cap al cim coronat per una minienforcadura i gran roca que hi fa de megafita.

Tres mencions especials a les vistes per la seva situació al massís de Taba, separat de la línea principal del Pirineu:

1) la de la visió nord enllà de Montsegur i el seu castell

2) la del proper Sant Bertomieu 2.348m, amb unes traces a la seva pala molt suggerents (itinerarí per recordar des de Montsegur del febrer de 2010)

3) i la del front nord de muntanyes de l'Aude, l'Arièja i el Coserans... potser és un dels cims des d'on el que piula hi pot veure alhora moltes de les muntanyes que dónen sentit a això de l'esquí de muntanya: Baxouillade, Orlu, Roc Blanc, la Pica, el Tres Senyors, el Valier i el Mauberme... i tantes travesses pels boscos i valls d'aquest costat de la serralada 

Descens agraït en neu primavera i una mica de gimcana natural: un canvi de pells i algunes roques on cal descalçar...

Com a curiositat, revisitant la piulada del 2005, el creixement de la mina...

Contents i ben rostits per aquest sol, ja de primavera.

Bones traces!!!

Marta i Jaume