el vídeo dels dimecres... traça a Sòria

El vídeo del Carles, de la piulada de l'Urbión i el Moncayo del 24 i 25 de febrer:

CEGESQUIGOURMAND

A cegesqui tenim molt clar que el més important és gaudir de la neu, la muntanya, els refugis, els companys, les ensigalades.

Després de llegir aquesta frase segur que molts de vosaltres heu trobat a faltar alguna cosa... ho teniu a la punta de la llengua... Efectivament és la teca! Repetim doncs:

... gaudir de la neu amb un té reconfortant, la muntanya amb un entrepà d’algun embotit de la zona, els refugis amb una raclette improvisada, els companys conversant amb una copa de vi davant, les ensigalades amb una merescuda escudella. Oi que queda millor?

Per això des de cegesqui llencem una iniciativa que segur que és convenient per molts de nosaltres.

Es tracta d'un mapa de google maps col·laboratiu, on trobareu llocs per entaular-vos a menjar abans o després de les nostres activitats de muntanya. En cada punt del mapa hi podeu trobar una petita descripció de l'indret. I no ens hem de quedar només amb bars i restaurants que puguem conèixer, sino que també ens agrada descobrir botigues autòctones amb productes especials (embotits, formatges, iogurts, etc.)

Amb aquesta eina segur que ja no patireu a l’hora de pensar on anar a endrapar (o potser si, per excés d'opcions!)

Esperem que us agradi la iniciativa i us recordem que és col·laborativa! Si voleu ser col·laborador envieu un email a cegesqui@gmail.com perquè us hi donem accés.

Per consultar-lo ja hem obert una pestanya a la part superior del bloc i també un enllaç al menú lateral.

Bones traces... i bons apats!

Puigmal de LLo 2801m, 25/01/2018

I tornem al Puigmal de Llo. Unes de les sortides del curs d'esquí de muntanya, ara fa.... 15 anys!! Mare meva, com ha nevat des de llavors!!!

La carretera és oberta fins al parquing de Cotzé (1851 m) a l'inici de l'estació d'esquí d'Err. Això vol dir que hem hagut de fer uns 4 km de pista, però hi ha molta neu i ens calcem els esquís al costat del cotxe. Fem l'ascenció clàssica per la vall d'Auiguadeix fins a trobar el coll de Llo. Del coll al cim fem un tros amb esquís i després a peu per poca neu (ventada) en un tram. Dia espatarrant amb vistes màgiques de Montserrat, que després s'ha anat tapant. Baixem pel mateix itinerari, gaudint i retrobant sensacions :))) Neu de tots els colors: pols, pols humida, crosta, dura en funció de l'orientació.

   

Hi hem anat Marta, Laia i Marina (primera sortida pròpiament dita després de l'operació....visca!) 

Curs de seguretat en terreny d’allaus (STA) – Nivell 1

Van un italià, un alemany i un basc i el cotxe de l’italià no arrenca.

No és un acudit, és el curs de prevenció d’allaus. Començàvem el cap de setmana havent de posar les pinces per arrencar el cotxe de l’Andrea, que s’havia quedat sense bateria al més pur estil de l’equip Ferrari de Fórmula 1. Per sort, el Carles, el júnior del curs d’iniciació, té un 4x4 familiar i pot carregar italià, alemany i lo arrossaire del Delta.

Hem fet més forats que un talp

De camí, Carles el júnior, cansat de tota la setmana de treballar, i sobretot, d’aguantar la família, cedeix el volant al loco d’Amposta, per mirar de fer una capcinadeta de camí.

Quan ens trobem a Llavorsí, el júnior no només no ha dormit, sinó que ens arriba amb els cabells de punta, un atac de nervis i contractures a tots els músculs. Pel que es veu lo siluro de l’Ebre condueix una mica ràpid.

Els que ja el coneixíem hem preferit portar el basc al cotxe que en cas de roda punxada te l’aixeca amb una mà sense necessitat de treure el gat.

Sopem de camí, a Llavorsí, i llavors sí que arribem a Tavascan, a les 23:30 de la nit, on ens espera la primera lliçó sobre allaus. Han construït tan bé l’estació que no es poden deixar cotxes al pàrquing perquè hi ha risc de lliscaments basals i que els cotxes quedin enterrats sota la neu, així que ens fan aparcar a la quinta forca i caminar de nit amb risc que ens aparegui un os, o el que és pitjor, algun expert del club sense depilar.

A la carretera hem vist tres daines i un cérvol amb tota la cornamenta. Ens assegurem que no és ningú del cegesqui que la dona aprofita que s’ha quedat de Rodríguez.

L’endemà al matí esmorzem amb un pa nivell Curs de descens, sembla que és de la setmana anterior. I a les 9 en punt estem llestos per rebre la directora del curs, que arriba acompanyada de sa germana, una màquina amb un currículum d’esports de muntanya que només de llegir-lo ja necessites fer una cerveseta per recuperar-te.

Observeu les cares d'interès

El matí consisteix en fer forats a la neu com si busquéssim petroli, però només trobem més neu. Assentim a totes les explicacions que ens dona la directora del monogràfic, però si ens digués el contrari també ens ho creuríem, això dels allaus va de física tan complexa que el temari només el podrien seguir Einstein o Tomàs Molina. Com a la majoria ens costa sumar dos més dos confiem que les explicacions que ens dóna siguin bones i que no descobrim que tot era una broma l’endemà que farem la sortida d’exploració.   

Morts de calor, seguíem palejant

Després de deixar el Pallars com un formatge gruyère i de fer més braços palejant que l’Schwarzenagger i l’Stallone junts, a la tarda fem una sessió de tres hores de teoria. Un italià d’entre tots els que han vingut a la sortida, no vull dir noms, però potser el cotxe se li havia quedat sense bateria, s’adorm almenys tres vegades. Ell ho nega, però quan les parets del refugi comencen a tremolar dels roncs pensem que hi ha un allau mida 5.  

Camí de la Coma del forn

La nit és plàcida i l’endemà enfilem cap al Pic de la Coma del forn amb unes condicions esplèndides, risc d’allaus baix i una neu fantàstica. Pel camí seguim fent forats, però com l’estació està tancada encara, pel risc al pàrquing, no tenim cap esquiador de pista a qui enterrar. Enlloc d’això fem les pràctiques de rescat amb bosses soterrades. Ho trobo un frau, però la professora insisteix que millor no enterrar ningú viu, i mai un alemany que per menys d’això t’envien la Merkel o envaeixen Polònia.

Buscant neu sucre al cim

La germana es comporta. Com s’ha llevat a les 6 per fer dues horetes d’esquí de fons abans de fer la sortida a la Coma del Forn només ens treu mitja horeta d’avantatge cada mitja hora. Arribem al cim de la Coma del forn amb unes vistes espectaculars i per fi baixem esquiant. Hem hagut de lligar l’Andrea i arrossegar-lo amb un cordino perquè veient les condicions de la neu ha estat a punt d’escapar-se del curs i començar  a tirar-se per canals tot el dia. Quan el deslliurem per a la baixada es belluga de punta a punta de la vall com un gos pastor olorant culs d’ovelles en zel.   

Canviant pells, ganes de baixar!

Hem gaudit molt del cap de setmana, el diumenge hem fet un desnivell de 1000 m amb una neu brutal, la teacher és molt didàctica i cada vegada que fem un cafè pensarem en neu sucre i capes febles persistents i en lliscaments basals quan ens el vessem per sobre.

Vistes des del cim

A sobre hem tornat tots vius, malgrat els de l’altre cotxe assegurin que l’alemany anava amb nosaltres, són molt de la broma.

Érem la teacher Sara, la germana Laura i Andrea, Stefan, Imanol, Carles, Oriol i Hèctor.

Allaus i bones traces!

Urbión 2229m i Moncayo 2314m, 24 i 25/02/2018

Escapada a les muntanyes de Sòria

La crida al canal de cegesqui de Telegram funciona i 8 de nosaltres ens posem divendres a la carretera, camí de Sòria, com cantava aquell, amb un primer objectiu clar: fer un bon sopar ;)

i perquè Sòria? teníem ganes de fer alguna cosa diferent i a mitja setmana no es veia clar si les condicions del mantell pel cap de setmana als Pirineus serien o no prou estables... surt la llista de coses pendents, i el Moncayo sempre hi era! llavors ve la part de descoberta, Moncayo i prou? què hi ha més enllà? la Sierra Cebollera! noooo.... no prou atractiva per a l'esquí... i una miqueta més enllà? l'Urbión! doncs ja està! tots dos cims es troben separats per poc més de 100km i ja només ens manca trobar un lloc per fer-hi nit i bona cuina i trobem a l'Hostal La Corte de los Pinares, a Vinuesa (fotos del poble, del Pep).

Resum de l'activitat:

Dissabte 24 de febrer - Pico de Urbión 2229m, en travessa des del Puerto de Santa Inés a Laguna Negra
+800/-1200m; PD, *** (per la distància, 21km, i la canal), S2-S3; 6-7h. Vinuesa és a 500km i 5h de BCN, de Vinuesa al Port hi ha 18km, 20'.

Puerto de Santa Inés 1754m - alto de las tres Cruces 1897m - Collado de la Grulla 1808m - Alto de los Tres Mojones 1883m - Pico de Urbión 2229m - Portillo Arenoso - p.2146m -  Laguna Larga - Collado de la Majada Rubia - canal - Laguna Negra 1752m - pk.1350m.

El Pic d'Urbión té moltes possibilitats i variants per a l'esquí de muntanya:
- des de la Laguna Negra
- des de Santa Inés per la vall de Revinuesa
- des del Port de Santa Inés
- per Duruelo...

Ens trobem la cota de neu a Santa Inés alta, i sobre la marxa decidim pujar al Port on hi ha molta neu i fer llarga travessa, amb successives pujades i baixades, fins al cim per després baixar més avall de la Laguna Negra, on hi hem deixat un dels cotxes, surt un dia rodó!

Del port al cim, és allò que de vegades en diem una xoriçada, però avui compensa: el dia és grandíssim i les vistes en totes direccions ens mostren muntanyes i valls desconegudes. A trams, la neu gelada als matolls crea figures blanques lapones, i en arribar a la base del cim, formacions de roca i pendents més drets, ens obliguen a posar grampons i gaudir d'um ambient final ben alpí.

La baixada és en prou bona neu, per un seguit de pales i plans fins que s'arriba a la part superior de la muralla rocallosa que protegeix la Laguna Negra.


La canal de baixada està ben traçada (grampons) i la desfem sense problemes fins al llac, i altre cop amb esquís (4km més) fins al cotxe (darrer km a peu).

Diumenge 25 de febrer - Moncayo 2314m des de la Cueva de Ágreda
+/-1000m; 13km; F+, **, S3; 4-5h. De Vinuesa a la Cueva de Ágreda hi ha 92km, 1h10'; de la Cueva de Ágreda a BCN 436km, 4-5h.

Cueva de Ágreda 1350m - Barranco del Colladillo - Collado del Alto de las Piedras 2252m - Moncayo o Pic de San Miguel 2314m

Pel Moncayo també hi ha vàries traces per on pujar-hi: és més curt des de Saragossa, des del Nord, però triem la seva cara sud-oest i hi pugem des del poblet de la Cueva de Ágreda.

Calcem a uns 1400m i seguim la torrentera que es recargola cap al Collado del Alto de las Piedras. El pendent és constant i moderat però es pot fer de dalt a baix amb esquís, això si: avui amb ganivetes.

En el descens, la neu aguanta bé i a mesura que baixem comença a transformar en aquella neu primavera que com les maduixes, feia casi un any que no tastàvem! boníssima i frenètica baixada.

Gràcies als 7 per deixar-vos enredar, pels apats, les (sobre)taules, i les grans esquiades!

Bones traces!!!

Lluis, Carles, Carmela, Jordi, Roser, Pep, Marta i Jaume

Pic de Bastiments, 2883 m

Ruta clàssica al pic de Bastiments sortint del pàrquing inferior de Vallter 2000, primera estació d'esquí on veig més gent pujant que no pas baixant per pistes, es nota que l'esquí de muntanya està de moda. Enfilem pel GR11 en direcció oest cap al refugi d' Ulldeter, que deixem a l'esquerra, i seguim per aquest sender fins al coll de la Marrana. Un cop aquí canviem a orientació nord i anem traçant fins al cim. La neu està en bon estat i disfrutem d'una baixada curta però intensa per la pala principal.

25.02.2018
3,5 h
+-800
S2
Sergi i Marc

Monogràfic de descens en neus no tractades 17-18 de febrer

Mirada de pànic. Suor freda. Tremolors...

 

Els esquiadors menys dotats del club cara a la pendent. Bestiar camí de l’escorxador. Càries a la porta del dentista. La parella esperant-te desperta el dia que arribes a les sis del matí torrat...

 

Per rematar-ho, un monitor quadrat com robocop et fa descordar-te la bota, treure’t la talonera o esquiar amb un sol peu. No tens escapatòria, no se t’acudiria portar-li la contrària. Cap avall. Et tires per la pendent de neu dura o sense trepitjar intentant no esberlar-te el cap ni menjar-te cap branca. Encara així acabes fent alguna croqueta o atropellant alguna senyora.

 

Poc s’ho esperaven la vintena llarga d’esquiadors maldestres que el divendres al vespre ens vam trobar Rialp per intentar menjar alguna cosa. La nit ja començava malament, els de la pizzeria ens donaven llargues i no sopàvem fins quarts d’onze.

 

Massa tips i plens de gluten, passem una nit moguda on somniem que veiem allaus, barrejat amb imatges d’alguns dels experts del club amb poca roba. Malsons terribles, però malgrat tot ens llevem animats per atipar-nos fins rebentar esmorzant al bufet lliure de l’hotel. Qualitat exquisida, un pa croustillant i cambreres simpàtiques amb roba sexy. Bé, alguns potser no estàvem desperts del tot, però quan arribem a l’estació d’esquí i veiem els tres robocops que ens esperen totes les alarmes s’activen. Aquests paios ens prendran totes les dones.

 

Passem el matí fent totes les bogeries que els passen pel cap, mentre el temps s'aguanta. Només els falta atiar-nos amb un fuet mentre ens emmanillen i emmordassen, però sobrevivim. I a la tarda com no n'hem tingut prou a algun eixelebrat se li ocorre ficar-nos pel mig del bosc travessant torrents, tanques, salts i carreteres, mentre comença a caure un bon temporal de neu. Un consell, mai us refieu d'un del far west de Catalunya.

Esgotats per tantes emocions, el que no sabem és que encara ens espera la pitjor experiència del cap de setmana: l'spa.

Aigua tèrbola, una piscina de fang on ens rebolquem com porcells, una sauna que t'escalda els pèls dels bessons...

Per nota el jacuzzi, on un cartell diu que màxim 4 i ens fiquem fins 10 del club. He vist postures del Kamasutra menys complicades, confiant que allò que et frega la cama sigui un peu.

Per sopar altre cop bufet lliure, algú del CEG ingereix l'equivalent al seu pes corporal. Amb l’estómac rugint alguns insensats opten per fer un passeig per pair, la gent de seny se'n va al bar a fer una copa i jugar al futbolí, on un nen de 7 anys humilia els jugadors del curs, quins paquets.

L'endemà sol radiant. El vent ha pelat les carenes i a primera hora pica fort, però el robocop de torn no té compassió, i tornem-hi, exercicis inversemblants, pendents impossibles, però sorprenentment tots sobrevivim. Pitjor cara fa la coordinadora del curs, que sembla que encara tingui ressaca del dijous quan ens la creuem. 

Per si no n'hem tingut prou a la tarda tornem a fer boscos. Sembla que alguns han progressat una mica, la gent està molt contenta amb el que ha après i quasi tots notem millora. O això ens sembla, innocents. A l’última baixada del dia, just camí d’agafar els cotxes un accident és a punt d’acabar amb l’expedicionària a l’Himalàia de la secció d’esquí. El que no va aconseguir el ieti és a punt d’aconseguir-ho un de Terrassa. Per sort tot acaba amb una rebolcadeta per la neu. Sembla que quedaven comptes pendents del jacuzzi, però ningú pren mal.

Arribem tots sans i estalvis a casa i aparentment sense conjuntivitis ni hepatitis de l’spa.

Un gran cap de setmana, molt recomanable i una organització perfecta. Spa i bones traces!

el vídeos dels dimecres... fjellvettreglene

Entre els segons 9' i 11' hi ha una prova irrefutable del que tenim en comú els nordmenns (noruecs) i els cegesquiadors, paraula de Severin Suveren!

El contingut del vídeo, seriós, també es pot llegir aquí en anglès o en la traducció lliure que hem fet a continuació:

Els noruecs posen molt èmfasi en la PREVENCIÓ i tenen el seu propi “Codi de muntanya”. Amb una sola paraula per anomenar-lo, “fjellvettreglene”, el disribueixen molt eficaçment entre els membres de la seva associació de muntanyencs.

fjellvettreglene o el codi de muntanya noruec:

1️⃣ 📝 Planifica la sortida i informa a d’altres on vas.
2️⃣ 💃🏻🕺🏻Adapta l’activitat a habilitats i condicions.
3️⃣ ❄️ Segueix la meteo i els BPAs.
4️⃣ 💨 Estigues preparat per a condicions meteorològiques adverses, fins i tot en excursions curtes.
5️⃣ 🔦 Porta l’equipació adecuada per a tu i per a ajudar a d’altres.
6️⃣ 🗺 Tria rutes segures. Fes bona selecció del terreny.
7️⃣ 📴 Sàpigues sempre on ets (porta mapa, bruixola, GPS,…).
8️⃣ 🔙 Gira cua quan calgui.
9️⃣ 💪 Conserva forces i busca refugi si és necessari.

(versió FEEC aquí)

Cap de setmana salvat!! - Refugi de l'Illa - Pic de Montmalús, Pic dels Llops, Pic de Pessons i Pic de Ribuls

Feia un mes que teníem previst anar a fer una escapada al nou Refugi de l'Illa..

Les previsions meteorològiques de la darrera setmana no ens ho posaven gens fàcil, tant les previsions del temps com els butlletins d'allaus ens anaven tots a la contra.

Quasi estem a un trist d'abandonar, ..., però, ... Decidim provar. Tot sigui que no puguem...

Així que ja ens veus divendres cap a la Cerdanya, per poder estar a les 9 del matí a Grau Roig, punt de sortida.

Dissabte, 17

+952 / -565, F, S2, +/-10 km.

Pàrquing Cubil de Grau Roig (2114) – Pic de Montmalús (2782) – Les Tortes de Vallcivera – Coll de l'Illa (2543) – Refugi de l'Illa (2488)

Ja, ja, les 9 del matí, un embús dels que ja coneixement a l'entrada del Pas de la Casa endarrereix més d'una hora la sortida.

Abans, però, també ens informem de quina previsió hi ha pel que fa al butlletí d'allaus, ens anima, ja que sembla la tendència és a la baixa, així que, som-hi!!

El cel ben cobert, amb un xim-xim que no se sap si és aigua o és neu.

Ara sí, amb els cotxes aparcats al Cubil, ens enfilem pel circuit senyalitzat de Montmalús fins a la Coma Estremera (no sé què em recorda aquest nom...) fins al coll, observem que el temps aguanta prou i ens animem a arribar a dalt del cim, que no ens deixa veure res.

Fora pells i retornem cap al coll per baixar la pala cap al llac de Montmelús que ens la regalen amb un bon solet.

Un cop al llac anem a buscar el torrent de desguàs del llac per baixar pel bosc fins a Les Tortes de Vallcivera, on tornem a posar a pells.

Ens comença a nevar amb intensitat.

Fins al fons de la vall tot seguin el camí de la GR-11, arribem al Coll de l'Illa (2543) i d'aquí baixem lleugerament fins a l'Estany de l'Illa fins al refugi de l'Illa a 2488, queda amagat sota la presa.

El refugi, gran, amb un bon menjador i molta, molta calor, la dutxa va inclosa amb el preu, i bon sopar, a nosaltres no ens van fer agafar el pac de llençols, tots portaven els nostres, no puc dir, si han canviat o no les normes.

Per mi, l'entrada una mica justa, la zona per guardar els esquis i les botes, petita, només eren 11 al refugi i estava col·lapsat, no vull imaginar amb el refugi ple, falten estenedors per eixugar pells i roba. Tot és millorable. A banda d'aquestes petites coses, en general el refugi em va agradar molt, la terrassa, les vistes que té paga la pena fer una visita.

El cel cobert i nevós del matí passa a una de cel cada vegada més blau i de llums de capvespre...

Diumenge, 18

+709/-1100, F, S2, +/- 12 km.

Refugi l'Illa – Pic dels Llops (2843) – Pic dels Pessons o del Gargantillar (2864) – Pic de Ribuls (2827)

Cel blau, radiant, llum intensa com també el fred i el frisó del vent, que també es va fent intens a vegades

Són encara no dos quarts de nou que ja enfilem cap al Pic dels Llops, la neu una mica dura, alguns ens posem ganivetes, per anar tranquils, la pujada tranquil·la, la pala fins al coll s'adreça una mica però la fem prou bé, el vent comença a molestar en cert moment, però, suportable.

 

Dalt del cim, fotos de rigor, tornem direcció al coll que hem fet i a mitja alçada ens deixem anar per una llarga pala, dreta, amb neu compacta amb una capeta de pols que es deixa lliscar fàcilment, baixem fins a l'Estany de l'Illa per posar pells i enfilar cap a la Portella de Pessons (2779), el vent ens torna a acompanyar un bon tros, a la portella decidim deixar els esquís i pugem fins al cim caminant.

Mentre uns anem baixant cap a la portella, uns quants s'enfilen cap al Pic de Ribuls (2819) amb una escapada.

Baixem per la canal, carreguem esquís fins a la meitat, on hi ha neu continua per calçar-los i gaudir d'una bona baixada fins al Llac de Pessons on ens afegim a les pistes fins al pàrquing de nou.

Queda poca estona de sol, el cel s'està tornant a ennuvolar, els cims s'estan cobrint, està tornant a començar a nevar... aquest diumenge ha estat un miratge...

Un bon miratge, tot el cap de setmana!

Hi vam anar: Jordi R., Jordi P., Jaume R., Pere, Manolo F.,Oriol G., Enric G., Jesús M. I Anna

Fotos també de l'Oriol, Jordi P, Jesus, Enric i Jaume