Monogràfic de descens en neus no tractades 17-18 de febrer

Mirada de pànic. Suor freda. Tremolors...

 

Els esquiadors menys dotats del club cara a la pendent. Bestiar camí de l’escorxador. Càries a la porta del dentista. La parella esperant-te desperta el dia que arribes a les sis del matí torrat...

 

Per rematar-ho, un monitor quadrat com robocop et fa descordar-te la bota, treure’t la talonera o esquiar amb un sol peu. No tens escapatòria, no se t’acudiria portar-li la contrària. Cap avall. Et tires per la pendent de neu dura o sense trepitjar intentant no esberlar-te el cap ni menjar-te cap branca. Encara així acabes fent alguna croqueta o atropellant alguna senyora.

 

Poc s’ho esperaven la vintena llarga d’esquiadors maldestres que el divendres al vespre ens vam trobar Rialp per intentar menjar alguna cosa. La nit ja començava malament, els de la pizzeria ens donaven llargues i no sopàvem fins quarts d’onze.

 

Massa tips i plens de gluten, passem una nit moguda on somniem que veiem allaus, barrejat amb imatges d’alguns dels experts del club amb poca roba. Malsons terribles, però malgrat tot ens llevem animats per atipar-nos fins rebentar esmorzant al bufet lliure de l’hotel. Qualitat exquisida, un pa croustillant i cambreres simpàtiques amb roba sexy. Bé, alguns potser no estàvem desperts del tot, però quan arribem a l’estació d’esquí i veiem els tres robocops que ens esperen totes les alarmes s’activen. Aquests paios ens prendran totes les dones.

 

Passem el matí fent totes les bogeries que els passen pel cap, mentre el temps s'aguanta. Només els falta atiar-nos amb un fuet mentre ens emmanillen i emmordassen, però sobrevivim. I a la tarda com no n'hem tingut prou a algun eixelebrat se li ocorre ficar-nos pel mig del bosc travessant torrents, tanques, salts i carreteres, mentre comença a caure un bon temporal de neu. Un consell, mai us refieu d'un del far west de Catalunya.

Esgotats per tantes emocions, el que no sabem és que encara ens espera la pitjor experiència del cap de setmana: l'spa.

Aigua tèrbola, una piscina de fang on ens rebolquem com porcells, una sauna que t'escalda els pèls dels bessons...

Per nota el jacuzzi, on un cartell diu que màxim 4 i ens fiquem fins 10 del club. He vist postures del Kamasutra menys complicades, confiant que allò que et frega la cama sigui un peu.

Per sopar altre cop bufet lliure, algú del CEG ingereix l'equivalent al seu pes corporal. Amb l’estómac rugint alguns insensats opten per fer un passeig per pair, la gent de seny se'n va al bar a fer una copa i jugar al futbolí, on un nen de 7 anys humilia els jugadors del curs, quins paquets.

L'endemà sol radiant. El vent ha pelat les carenes i a primera hora pica fort, però el robocop de torn no té compassió, i tornem-hi, exercicis inversemblants, pendents impossibles, però sorprenentment tots sobrevivim. Pitjor cara fa la coordinadora del curs, que sembla que encara tingui ressaca del dijous quan ens la creuem. 

Per si no n'hem tingut prou a la tarda tornem a fer boscos. Sembla que alguns han progressat una mica, la gent està molt contenta amb el que ha après i quasi tots notem millora. O això ens sembla, innocents. A l’última baixada del dia, just camí d’agafar els cotxes un accident és a punt d’acabar amb l’expedicionària a l’Himalàia de la secció d’esquí. El que no va aconseguir el ieti és a punt d’aconseguir-ho un de Terrassa. Per sort tot acaba amb una rebolcadeta per la neu. Sembla que quedaven comptes pendents del jacuzzi, però ningú pren mal.

Arribem tots sans i estalvis a casa i aparentment sense conjuntivitis ni hepatitis de l’spa.

Un gran cap de setmana, molt recomanable i una organització perfecta. Spa i bones traces!