No érem gaire lluny de l’altra colla de cegesquiadors que rondaven per l’altra banda del Viso. Sense saber-ho, hagués estat bé trobar-nos per sorpresa dalt del col d’Agnello, o en algun altre pas transfronterer entre el Piemont i el Queyràs. Vam triar els mateixos dies i unes muntanyes properes. Nosaltres dos ens hem mogut únicament pel Queyràs, aprofitant aquest anticicló persistent, y buscant una neu que al menys a l’Aran, no ha caigut encara.
Sortim divendres de Vielha, primera nit a Sisteron, i les 3 següents a
Abriès, Chalet le Lanza. És l’únic lloc obert pel que sembla, i hi passem sols
2 de les 3 nits. Mentres l’estació no obri (serà el dia 17 de desembre), la
vall dormiteja i costa trobar una ànima un cop es pon el sol. Al matí però,
apareixen esquiadors de muntanya que s’acosten a fer ascensions de dia des de
Gap, Guillestre o Briançon, especialment diumenge.
La neu és tirant a alta, calcem cap a
1800/1900m en obagues, però un cop guanyem alçada, les condicions són bones. La
neu en solanes es va endurint a mida que passen els dies, i acabem defugint
aquesta orientació. En obagues, la neu es manté pols, amb molt de gebre en
superfície. Amb l’entrada de vent de dilluns i dimarts, aquesta pols es va
reduint a sectors protegits. Globalment, molt bones condicions, amb estabilitat
estesa en tots els vessants. Temperatures fredes, -7 ºC o menys al matí, si bé de dia al sol s’està bé
(si no fa aire). A l’ombra, un congelador 24h al dia.
Dissabte 3 de desembre de 2016
Tête du Rissace (2969m) des de Ceillac
+/-1500m (bonus track inclòs), 5h, **, S3
Sortim d'una mica més amunt de l’aparcament
de Melezet, lliscant pel mantell molt escàs a 1850m (sort que són prats). Aviat
agafem la vall que s’obre a l’esquerra per sobre de Riaille. A mida que pugem
es van obrint pales solanes que deixarem per un altre dia, avui anem tard. Cap
a 2300m arribem a un plateau des d'on finalment veiem el nostre objectiu. Anem
obrint traça i només veurem dos raquetistes en tot el dia. Triem fer el cim en
travessa, pujant primer al Col Albert per una pales molt obagues que acabem
tastant en un primer descens impacient. Remuntem de nou al Col Albert per la
mateixa traça i seguim la carena cap al N fins arribar al cim de Tête du Rissace
(o bé Le Longet).
Bones vistes cap als Pics de la Font Sancte i els
Ecrins més enllà. També cap a la capçalera de l’Ubaye, amb interessants
itineraris a fer des de Maljasset. Cap al nord, anem descobrint traces
seductores per la vall de Cristillan. Molta feina a fer-hi! El descens el fem
pel vessant NO del cim fins retrobar les nostres traces una mica més amunt del
plateau (2500m). Bona neu pols i pales amb continuïtat que ens deixen ben
satisfets. Arribem al cotxe descalçant tan sols un cop i breument.
Diumenge 4 de desembre de 2016
Pic Traversier (2884m), Pointe de Sagnes
Longues (3032m), Pic de Cornivier (2869m) des de Fontgillarde.
+/-1800m, 7h, **, S3
Dissabte vam aconseguir estar sols i traçar en
llibertat per neu per estrenar. Diumenge en canvi, sembla que tots ens haguem
posat d’acord per trobar-nos a l’aparcament del Pont de Lariane (2024m), una mica
més amunt de Fontgillarde, seguint la carretera del Col d’Agnel. Aquest és un
lloc popular, i ja es nota prou que s’hi ha esquiat molt aquests dies.
Tanmateix, farem una bona ruta circular que ens deixarà ben contents.
Remuntem per un itinerari senzill, d’aquells
ideals per fer en un curset, fins al cim del Pic Traversier (2884m) tot passant
pel Col de Longet (aquest topònim sembla aparèixer arreu per aquí ). Fem un
descens cap al S i SE fins pràcticament trobar el pont que dona accés a la
Capella de Clausis (2340m). Posem pells de nou per remuntar per pales solanes
sota l’imponent roca anomenada Le Rochon, i seguim l’aresta fins a la Pointe de
Sagnes Longues (3032m).
Dilluns 5 de desembre de 2016
Sommet de la Lauzière (2576m), La Mait d’Amunt
(2804m) en boucle des de Le Roux.
+/-1500m, 7h, ***, S4
Ens endinsem fins a la cuina del Queyràs, allí
on el Retour de l’Est deixa més neu i aquesta és suposadament més seca. La foto
de la cara NO de La Mait d’Amunt se’ns apareix de nit des de que la vam
descobrir al camp-to-camp. Amb la neu que estem trobant, ha de ser una
excel·lent elecció. A més, ens confirmen que un guies locals hi van anar
aquests dies, i van trobar unes condicions d’escàndol. Hi hem d’anar!
Decidim fer una circular una mica més
elaborada, una excusa com una altra per poder sumar un primer descens obac per
anar fent boca. Com que l’estació d’esquí està tancada, remuntem la pista que a
través del bosc puja des del pont de Le Roux (1670m) en direcció al cim de Gilly (2467m) que
domina l’estació d’Abriès. És un itinerari bonic dins del bosc, amb bones
vistes al Bric Froid. Sense arribar al cim de Gilly, voregem els darrers 50m
pel sud i fem cap al coll del mateix nom en lleugera baixada. Seguim l’aresta
fins a la cresta de Peyra on es troba el Sommet de la Lauzière (2 576m).
Des d’aquí, un curt i obac descens de 300m ens
deixa a tocar de la Bergerie sous Roche, una cabana que s’amaga sota un roc
característic. Són pocs metres, però resultaran ser els millors dels 4 dies al
Queyràs. A cada gir, la neu lleugera que arroseguem llisca en superfície ens avança
a tot drap muntanya avall. Eufòria.
Remuntem la vall sense dificultat, a l’ombra
de la Tête du Pelvas fins el Col de l’Urine. Sota un vent gèlid guanyem el cim
de La Mait per les pales solanes endurides que ens aconsellen calçar les
ganivetes. Fantàstiques vistes del Viso i de la vall Piamontesa de Pellice, on
distingim clarament els pobles enfonsats 2000m més avall. Malgrat el panorama, fugim
ràpidament del cim per treure’ns de sobre aquest vent tant molest que ens gela
la cara.
El descens és espectacular, sense dubte, 800m
continus, però aquest vent ha malmès una mica la qualitat de la neu. La trobem
canviant, una mica encrostada, traffolée com diuen els francesos. Una mica decebuts després del primer descens del
matí que ha estat de Matrícula d’Honor, però molt recomanable tanmateix. El
racó és especialment bonic, i la part baixa amb làrixs dispersos és una postal
imborrable. Tornada pel fons de la vall tot visitant el llogaret de
Valpréveyre, amb la silueta seductora del Bric Bouchet al fons.
Dimarts 6 de desembre de 2016
Pointe des Marcelletes (2909m) des de Sant
Véran
+/-1200m, 4h, ***, S3
Aquesta ascensió ja ens va quedar pendent en
la nostra darrera visita fa uns anyets, aleshores la muntanya era massa
carregada de neu i no ens oferia prou garanties. Així que ho tornem a intentar,
aprofitant l’estabilitat. A més, és una ascensió curta i directa, ideal per
iniciar el retorn a casa a una hora prudent.
Trobem molt de gebre al fons del barranc, d’una mida XXL com poques vegades hem vist. Sembla que foquegem sobre vidre que s’esmicola a cada passa que fem. La ruta no té pèrdua possible. El darrer tram de l’ascensió es fa seguint l’aresta est del cim, enlairada sobre la vall i amb espectaculars panoràmiques. No és difícil, però amb les traces de tots aquests dies i les pells justes és torna laboriós. Avui tornem a estar sols dalt del cim.
El descens és molt bo, ben orientat i
sostingut fins al bosc. Desfem un tram de l’aresta fins a la cota 2750m, on
basculem cap a les pales obagues. La neu s’ha conservat bé, molt protegida, i
es manté pols de cine. Disfrutada. Pim pam i aviat al cotxe. La tornada a
Vielha no serà tant ràpida.
Bones traces.
Carles i Montse.
Insaciables&Co
Felicitats per l'activitat! Bones fotos (i boniques fustes!) Ganes de traçar junts altra cop. Ens veiem aviat, abraçades (ara savoiardes amb els petits!)
ResponEliminaMolt bons itineraris! Una pena no haver coincidit.. Espero veurens aviat a la muntanya!
ResponEliminaBrutal!!! De matrícula, fotos fabuloses!!! Fins aviat!!!
ResponEliminaMolt boniques i artístiques fotos, Carles. Enhòrabona i molts records.
ResponEliminaFantàstica sortida!!
ResponEliminaBons dies, bona neu, i molt bones fotos
Llàstima no haver coincidit per aquelles muntanyes, estaven ben aprop
Una forta abraçada