Tuc de Contesa - 2786 m

En travessa Vall de Besiberri - Vall de Conangles
Alta Ribagorça - Val d'Aran
1350 m, 6h30min, ***, S4 des del cim

Quantes vegades hem contemplat l'obaga de Conangles i ens hem dit "hem d'intentar baixar per aquí..."

Avui hem realitzat una travessa que feia temps que teníem en ment, Vall de Besiberri - Vall de Conangles i culminant el Tuc de Contesa.

El Tuc de Contesa és la muntanya sentinella de la boca sud del túnel i és el cim de més a l'oest de la Serra de Molar Gran que junt amb el Tuc dels Estanhets i el Tossal de Molar Gran, la serra que divideix les valls de Conangles i de Besiberri.

Hem matinat i passades les 7h comencem a enfilar a peu el camí cap a l'estany de Besiberri. Amb els primers rajos de llum il·luminant l'estany, calcem els esquís. Alçant la vista, el Contesa no sembla una ascensió factible amb esquís, ja que el recorregut ens és en bona part ocult. Hem de recular cap al nord-oest de l'estany - per darrera del desaigüe - fins assolir un collet visible vora d'una característica tartera. Des del collet arranca un confús llom entre arbres i roques amb alguns trams drets que cal remuntar buscant el millor pas. A mesura que anem pujant, el terreny ja no és tant complex ("jabalí") i el bosc es va obrint fins a quedar enrera. Les vistes són insuperables! Besiberris, Punta Senyalada, Anglios, Talhada, ...



Arribem finalment a una olleta sota la cresta est del cim. Localitzem ja la bretxa per on farem la travessa cap a Conangles. Des les dues més visisbles és la més baixa i més a l'est. Però primer volem fer cim. Des de la base de l'olleta, cal anar a buscar l'esperó sud del cim. Per guanyar-lo, ens treiem esquís ja que cal superar una canaleta de pendent molt dret i amb la neu ja molt transformada. Des de l'esperó fins el cim, tan sols manquen 50 m molt aeris que assoleixo amb grampons i piolet. El Carles m'espera a l'aresta ja que s'ha oblidat el piolet al cotxe i sense piolet no hi ha cim. Les vistes dalt del Contesa són superbes però cap al sud el canvi de temps s'apropa amb rapidesa.



Esquio des del cim l'esperó fins a trobar el Carles, fem uns girs prou drets per la canaleta i flanquegem fins la base de la bretxa. La remuntem amb grampons sense dificultat i passem a la vall de Conangles. Desitjàvem trobar el descens en òptimes condicions però l'apretada de calor se'ns ha avançat unes hores i ens ha encrostat la neu... ooohhhhhh! Tot i això, el descens de 700m continus i sostinguts en un ambient alpí com aquest no deceben. Trobem l'antiga pista de l'obaga de Conagles i l'esquiem fins al pont de formigó. A partir d'aquí, pasturada pel prat i pel bosc fins el refugi de Conangles on la fem petar uns minuts amb el Genís... uns minuts només ja que comença a ploure.




Bones traces!!!

Carles i Montse